diumenge, 3 d’octubre del 2010

Un País en orris?. Qui n´és reponsable?

Diari d´Andorra 3 d´Octubre de 2.010

L’oposició critica el PS per com s’avancen les eleccions

Joan Gabriel exigeix un full de ruta al Govern consensuat amb els grups parlamentaris o bé la dissolució immediata del Consell
A. Tugas / R. Poy / Agències - Andorra la Vella - 03/10/2010
Les primeres declaracions amb aire de precampanya no han trigat ni vint-i-quatre hores a aflorar, des que el primer secretari del Partit Socialdemòcrata, Fer­ran Goya, va comunicar la decisió del partit de no acceptar el govern d’unitat i, per tant, celebrar eleccions generals a la primavera. Els líders dels dos grups de l’oposició no van estalviar crítiques, especialment pel fet que hagi estat el partit i no el cap de Govern, Jaume Bartumeu, qui ha fet pública la decisió.
El més contundent va ser el president del grup parlamentari reformista, Joan Gabriel, que va declarar que el PS “ha perdut tota la credibilitat” i està “desacreditat per seguir governant, perquè ells mateixos s’han tancat totes les portes”. El líder reformista va lamentar que la formació jutgi les accions del grup que presideix, com la d’assistir a una reunió de cònsols, i el va acusar de voler “confondre encara més” la societat andorrana.
També va lamentar la forma de comunicar l’avançament dels comicis, ja que considera “inadmissible que un partit marqui el ritme de les institucions”, i va recordar que és el cap de Govern el responsable de governar. També va llançar un avís amb relació als requisits que va suggerir Goya, de tancar la reforma fiscal abans d’anar a les urnes. “Cap partit ha d’ingerir en les negociacions per a les lleis tributàries”, va afirmar Gabriel, i va afegir-hi amb contundència que “o es fa un pla de ruta amb els grups o cal dissoldre el Consell la setmana vinent”. El grup reformista no té la intenció “d’acceptar aquestes condicions”, segons Gabriel.
Igualment, el president del grup Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, va restar credibilitat a les declaracions de Ferran Goya, ja que “no pot ser que ara passi a governar el país una persona que no ha estat elegida pel poble”. També va acusar Goya de “mentir”, tot afirmant que “em costa molt creure el que ha manifestat sobre aquest pressupost de mínims”. Per Nomen, el PS està “enganyant”, i va acusar Goya d’estar “molt encès, atesa la relació que manté amb la ministra Vela”.
El primer secretari del PS es va afanyar a respondre als atacs de Nomen, tot declarant que “jo sóc el portaveu d’un partit, i en canvi, el senyor Nomen és el cap d’una banda”. També va ressaltar que “el cap de Govern té una feina, que és contactar amb els presidents de grup, i jo en tinc una altra, que és fer públic que ha decidit el partit”. Finalment, va ressaltar que la formació no havia volgut retardar més la publicació de la decisió, i que en tot cas “el comitè directiu ampliat és un òrgan legítim que va complir la missió”.

Ribas demana que tots pleguin
L’excap de Govern Òscar Ribas va expressar la sorpresa per la situació política, “a la qual no s’hauria d’haver arribat mai”, i va decantar-se per una renovació total de totes les forces polítiques. “Haurien de plegar tots, i ho lamento, perquè la majoria són bons amics meus, però el problema no és d’amistat, sinó de realitat”.
D’altra banda, el també exlíder de l’executiu Marc Forné va apuntar que “és un final de cicle”, i va instar el cap de Govern a tancar aviat la legislatura tot recordant que “jo vaig adquirir el ferm compromís de dissoldre’l en sis mesos i el vaig complir”. També Albert Pintat es va pronunciar, assegurant que la legislatura es podia considerar “un fracàs total” ja que “no s’ha resolt cap dels cinc o sis problemes clau del país”.
VELA AFIRMA "NO PODER COMPARTIR MÉS PROJECTES" AMB EL SÍNDIC
La ministra de Cultura, Susanna Vela, es va defensar públicament dels atacs que el síndic  general, Josep Dallerès, va pronunciar en un mitjà de comunicació, on qualificava l’expulsió de la directora del Cor dels Petits Cantors, Catherine Metayer, d’acte “repugnant” i “ignominiós”, a banda d’un àcid discurs contra el ministeri de Cultura que va durar sis minuts. En una carta oberta a Dallerès, la ministra declara que “no podré, a partir d’ara, continuar compartint projectes amb tu ni fer camí plegats”. En l’escrit, Vela manifesta el sentiment de “vergonya i tristesa” que la intervenció de Dallerès li va provocar, lamenta que hagués escollit “la via de la calúmnia, l’insult i l’acusació gratuïta” davant el cas Metayer, i considera que el síndic havia violat “els drets i la dignitat d’altres persones, entre elles la meva”. La ministra recorda en el  document les experiències professionals que Vela i Dallerès van compartir en el passat, i assegura que sempre havia treballat “fidel a unes idees” i amb lleialtat. També justifica el comiat de Metayer, tot al·legant que “vaig actuar motivada per l’honestedat”.

Paraules per a Josep Dallerès

No podré compartir a partir d’ara projectes amb tu
per Susanna Vela - 03/10/2010
Josep, escric aquestes línies per manifestar i manifestar-te la meva decepció, perplexitat, vergo­nya i tristesa davant de les teves paraules expressades a través d’un mitjà de comunicació.
Lamento profundament que una persona com tu, amb l’experiència política i la sensibilitat pròpia d’una persona de cultura, no hagi sabut trobar els mots adequats per solidaritzar-se amb una persona amb la qual t’uneix una llarga amistat, sinó que hagis escollit l’insult, la calúmnia i l’acusació gratuïta i injustificada tot violant els drets i la dignitat d’altres persones, entre elles la meva.
Nosaltres també fa molts anys que ens coneixem, vaig poder compartir amb tu l’experiència al ministeri de Cultura durant més de dos anys i a partir d’aquí hem anat treballant, des de llocs i per vies diferents, per fer d’Andorra un país millor, garantista, solidari i just.
He estat sempre fidel a unes idees i he estat lleial a les persones i tu ho saps. Josep, jo puc tenir molts defectes, però tu has actuat de forma injusta, no m’has donat ni la mínima oportunitat de defensar-me, ni m’has escoltat, tu ja tenies el veredicte i feia molts dies. La meva actuació ha estat motivada per l’honestedat i he rebut el menyspreu més absolut per part teva i, sincerament, no m’ho esperava.
Potser no t’has adonat que en defendre de forma absoluta certs drets no has respectat d’altres. Hauràs d’entendre que no podré, a partir d’ara, continuar compartint projectes amb tu i fer camí plegats.
Editorial

Irresponsabilitat

per - 02/10/2010
El Govern ha sortit molt erosionat de l’anomenat cas Metayer.
Després de defensar davant el Consell General a capa i espasa, però amb escassos detalls, la gravetat de les faltes que van dur a l’acomiadament fulminant i sense compensació econòmica de la directora del cor, ha acabat fent una marxa enrere humiliant. L’executiu no tan sols s’ha prestat que s’acabi presentant com una rescissió de contracte de mutu acord, sinó que abonarà la totalitat de la indemnització i del preavís, quinze mensualitats, el màxim que fixa la legislació. El ministeri de Cultura queda seriosament tocat en qualsevol dels escenaris possibles. Si les infraccions comeses per Metayer no eren tan greus per justificar l’acomiadament, no tan sols s’hauria posat en evidència una irresponsabilitat preocupant, sinó que s’hauria contribuït a causar un greu perjudici a l’honor de la persona que ha dirigit el cor durant vint anys. Si pel contrari, el Govern tenia documentades irregularitats tan greus per forçar la destitució immediata, seria alarmant que s’hagués prestat a sufragar a càrrec de l’erari públic una indemnització que tindria com a únic objectiu treure’s de sobre la pressió política i social que el cas ha generat i que suposaria que s’ha actuat amb evident arbitrarietat. I tot plegat enmig del desencís de cantaires, exmembres del cor i pares, que han expressat sense embuts la desconfiança en les dues institucions que integren el patronat i han abandonat els Petits Cantors. L’assaig d’ahir ja no es va celebrar per falta d’infants, que, en canvi, ja s’han adherit al nou projecte que dilluns comença a treballar sota la batuta de la mateixa Metayer. Els resultats de l’actuació del ministeri encapçalat per Susanna Vela són evidents. Una de les entitats culturals de referència, amb vint anys de trajectòria, s’ha desintegrat en tot just una setmana fruit de la destitució de la directora, que a més li ha costat a l’Estat 80.000 euros. El projecte artístic que es volgués desenvolupar en aquest cor resulta ja del tot irrellevant si no es disposa de la matèria primera bàsica: les veus dels infants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada