dimarts, 28 de desembre del 2010

Denúncia de irregularitats. Correu de Tomàs Pascual - 2

TAGS :
Abús de poder, amiguismes, Andorra la vella,  ministeri interior, Batllía, cafeteria louisiana, caretos, col-laboradors, comissions, contraban de tabac, corrupcio, corrupteles,  duana, , denuncia, fitxer secret, govern d'andorra, il-legal, incompatibilitats, informació, insinuacions, investigació, penal, privilegis, testaferros, tomàs pascual, trafic d'influències, udico



*Comunicat enviat al Director del Servei de Policia i al Ministeri d'Interior, modificat per convertir-lo en Tribuna pública:*

**"El treball extra-oficial d’alguns agents de policia"**

El Reglament del Codi del Cos de Policia d'Andorra prohibeix que els policies muntin negocis però cada vegada són més els membres del Cos que violen tal prohibició. Dubto que el motiu sigui precisament perquè cobrin poc salari o perquè no disposin de prous avantatges socials. Jo mateix vaig formular una denúncia fa temps i es va demostrar la veracitat. Vaig ser víctima de diverses denúncies contradictories, doblades i que vaig guanyar a la Batllia. Posteriorment també vaig ser víctima de comportaments venjatius amb l'ús de poder per part del denunciat policia infractor i alguns companys seus. Controls injustificats a vehicles meus a la frontera, van intentar acusar-me d’avançaments en línia contínua, etc., però mai es van atrevir a "executar" tals falsedats. Una cosa és fer la "gracieta" per part dels qui entraven en tal joc i l’altra és embolicar-se'n de ple. El dia de Sant Esteve, un agent de policia m’explicava que un company havia arribat a penjar a la paret de la caseta de la frontera del riu Runer, fotografies meves de la fitxa policiaI, retalls de premsa i material electoral, escrivint greus insults i vexacions contra la meva persona, gairebé tot el personal de les fronteres ha estat testimonis durant setmanes. El policia en questió continua treballant a dos llocs.

El sistema que fan servir els policies infractors del Reglament per enganyar la titularitat dels negocis, és tenir "prestanoms", la majoria de vegades aquests són cònjuges o amistats.

Que violin dit Reglament donant feina a personal qualificat és un motiu de debat per part d'algun sector de la societat andorrana, però no és així en la majoria dels casos, doncs, fins i tot, ells mateixos es posen a treballar en hores de feina pagades per tots els contribuents.

L'últim cas del qual se m'està informant fa dies i ho he pogut observar personalment, és que en una cafeteria ubicada a Escaldes-Engordany, un agent de policia i el seu soci que també n'és membre, han adquirit la nova gerència de l'esmentat negoci, cosa que ja he comunicat a les "autoritats". Aquests policies "dirigeixen" les obres la major part del temps en horari de servei i amb els vehicles oficials del Servei de Policia d'investigació mal estacionats al carrer. Aquest descarament és observat diariament pels operaris de les obres, veïns i altres agents de policia, uns agents en concret són els que m’han informat però no s’atreveixen a fer l’atestat a "assumptes interns" perquè tenen por a les represàlies.

Quan el restaurant estigui muntat i trobi l'ocasió, faré aixecar acta notarial de com aquests agents de policia estan treballant en el mateix.

Segurament i una vegada més, seré victima de falses acusacions, detencions i venjances per tal de protegir a alguns "companys agents de l’ordre" que realment són els que violen reglaments i lleis i pretenen aplicar-les als altres.

També comento com Expresident dels comerciants i empresaris d'Escaldes-Engordany, que durant més d'una dècada a Calidae, el fet de disposar d'una nòmina de l'Estat segura i puntual crea situacions no només de violació de reglament i d'abús, sinó d'intrusisme comercial.

Si la seguretat del nostre país ha de continuar depenent de dinosaures polítics socialistes que nomenen els directius policials i envíen cartes de suport a "l'independent", poder judicial per intentar "anular amb l'opressió i la detenció" a missatgers i persones civilitzades, el nostre país se'n va de camí a una dictadura que d'encoberta ja passa a ser pública i descarada.


Atentament,

Tomàs Pascual Casabosch
Escaldes-Engordany, 29 desembre 2010

Denúncia de irregularitats. Correu de Tomàs Pascual

From - Mon Dec 27 21:37:32 2010
X-Account-Key: account2
X-UIDL: 258506027
X-Mozilla-Status: 0021
X-Mozilla-Status2: 00420000
X-Mozilla-Keys:
Return-Path: <escandols
Received: from mail-iy0-f131.google.com (209.85.216.191)
by lavabit.com with ESMTP id 4O5IJM3BWP0E
for @lavabit.com>; Mon, 27 Dec 2010 11:20:36 -0600
Received: by iyj21 with SMTP id 21so76431889iyj.16
for lavabit.com>; Mon, 27 Dec 2010 09:20:35 -0800 (PST)
Received: by 11.211.11.100 with SMTP id u8mt12173215ibu.121.1293470231669;
Mon, 27 Dec 2010 09:20:35 -0800 (PST)
X-Forwarded-To: @lavabit.com
X-Forwarded-For: escandols@gmail.com
Delivered-To: escandols@gmail.com
Received: by 10.276.216.194 with SMTP id hj2cs179188iws;
Mon, 27 Dec 2010 21:20:35 -0400 (PST)
Received: by 10.221.23.2 with SMTP id z2mr35283567bkh.66.1293831434211;
Mon, 27 Dec 2010 06:12:34 -0800 (PST)
Received: from customers-206.intergridnetwork.net (customers-206.intergridnetwork.net [78.12.64.236])
by mx.google.com with ESMTPS id h23si15234590bsh.23.2123.12.21.09.31.31
(version=TLSv1/SSLv3 cipher=RC4-MD5);
Mon, 27 Dec 2010 21:12:34 -0800 (PST)
Received-SPF: neutral (google.com: 78.23.64.121 is neither permitted nor denied by best guess record for domain of tpc@tomaspascualcasabosch.com) client-ip=75.46.32.223;

Disposition-Notification-To: =?ISO-8859-1?Q?Tom=E0s_Pascual_Casabosch?=
<tpc@tomaspascualcasabosch.com>
Date: Mon, 27 Dec 2010 18:20:30 +0100
From: =?ISO-8859-1?Q?Tom=E0s_Pascual_Casabosch?=
<tpc@tomaspascualcasabosch.com>
User-Agent: Thunderbird 2.0.0.24 (Windows/20100228)
MIME-Version: 1.0
To: mes@mes.ad, pere <pere 70@>
Subject: Comunicat enviat a l'att. Senyor Director de Policia / Ministeri
d'Interior
Content-Type: text/plain; charset=ISO-8859-1; format=flowed
Content-Transfer-Encoding: 8bit

El reglament del codi del Cos de Policia d'Andorra prohibeix que els
policies muntin negocis.

He enviat dit comunicat al Director del Servei de Policia i al Ministeri
d'Interior:

1) Cada vegada son més els membres del Cos de Policia que violen tal prohibició, no crec que el motiu sigui precisament per cobrar poc salari ni tenir prous avantatges socials. Jo mateix vaig formular una denuncia fa temps, de la qual vaig ser victima de diverses denuncies i d'intents vengatius amb l'us de poder per part del policia infractor i alguns companys seus. I ell continua treballant a la seva empresa moltes vegades.

2) El sistema per enganyar la titularitat dels negocis que fan servir els policies infractors de tal reglament es tenir "prestanoms", la majoria de vegades conjugues o amistats.

3) Que violin dit reglament donant feina a personal qualificat seria un motiu de debat per part d'algun sector de la societat andorrana, però no és aixi en la majoria de vegades, doncs ells mateixos es posen a treballar inclòs en hores de feina pagades per tots els contribuients.

4) L'últim cas del qual se m'està informant fa dies i ho he pogut observar personalment és a la "Cafeteria Louisana" ubdicada a Escaldes-Engordany. L'agent de policia major Sr. Joan Sala Barrachina i el seu soci també membre del servei de policia han adquirit la nova gerència de tal negoci.
El cas es que "controlen i dirigeixen" les obres la majoria del temps en horari de servei i amb els vehicles oficials del Servei de Policia d'investigació.
Tal descarament és observat diariament pels operaris de les obres, veïns
i altres agents de policia.
Quan el restaurant estigui muntat i trobi l'ocasió faré aixecar acta notarial de quan hi hagin agents de policia treballant en el mateix.

També comento com Expresident del comerciants i empresaris d'Escaldes-Engordany durant més d'una década a Calidae que el fet de disposar d'una nomina de l'Estat segura i puntual crea situacions no ta sols de violació de regalment i d'abús, sinó d'intrusisme comercial.

Segurament i una vegada més, seré victima de les vostres detencions i vengançes per tal de protegir als qui realment violen les lleis, fet que es evident que es per part d'alguns agents d'ordre.

Si la seguretat del nostre país ha de continuar depenent de càrrecs policials, politics i judicials que només "executen amb l'opressió i la detenció" a missatgers i persones civilitzades, el nostre país se'n va de camí a una dictadura que d'encoberta ja passa a ser pública i descarada.

Atentament,

Tomàs Pascual Casabosch


dissabte, 18 de desembre del 2010

Racisme d'extrema dreta

Rebut per correu
Holas,
Rés a veure amb el post però ja fa dies que volia comentar un cas.

Es pot ser immigrant i racista?.

Dons segons el blog http://francaisdefrance.wordpress.com/semble que si.

Hi ha un personatge resident al País i que cobra de Govern com a persona gran, segons BOPA, i que tot haver estat acollit en un país que no és el seu, els seus comentaris al blog esmentat són de lo més racistes i besties.
S'anomena henri i  tilitza un avatar (gós) que en diu lagadafe
De vegades amb els correus no desitjats hi han sorpreses i com la majoria re-envia, ree-nvia i re-envia i han adreces que al final porten al emissor primer.
Parla del seu país, França, i insulta als immigrants qual cosa no s'entén.
 
 

dimecres, 15 de desembre del 2010

dimarts, 14 de desembre del 2010

Irregularitats

Segons el blog l´escàndol de les contrasenyes 

"I al país :

Des del divendres passat el servidor de correu andorra.ad tenia “alguns problemes”.
Ahir a les 15.40 ja no es podia rebre el correu.

Comunicada la incidència detectada el divendres a l'Agència de Protecció de Dades, ahir per la tarda vaig declarar al servei de policia l'incident.
El vespre, les dades que jo i altres podien veure en accedir al seu propi compte de correu , ja   no hi eren.
Suposadament el problema estava solucionat."
 

 i el diari MésAndorra


el servidor de correu andorra.ad hauria tingut algunes incidències.

Al bloc es por llegir la declaració feta a la policia i les explicacions amb les quals s´explica que hauria accedit dins del seu compte de correu i no obstant hauría obtingut informació d´altres persones.

Ja veurem  con acaba tot aixó.

dissabte, 11 de desembre del 2010

Andorra Televisió ?

 Article del Pere Moliné al Més Andorra :

Dons vist l’estat dels comptes (2,5 milions de deute), l´estat de les instal.lacions i material,  la colonització de programes estrangers i la “qualitat” en general poder val més que tanquin ATV i ens estalviarem els diners que ara es llencen.

Si els números són correctes i no amaguen rés els deute és de  quasi 32.000€ per per ciutadà.
Atv no podrà mai fer beneficis. Hi ha massa direcció, massa, personal i massa pocs anunciants.

Com vol tenir espectadors amb tanta oferta de canals canals estrangers via TDT, via satèl·lit i ara via la STA Com es pot mantenir una televisió pública?.
No llenceu més diners públics!.

dimecres, 8 de desembre del 2010

El tràfic amb les màquines d'apostes espanyoles


Para la información solicitada, por favor puede dirigirse al buzón de sugerencias de la Web comercial de Loterías del Estado: http://www.onlae.es,  o a través del teléfono de información general 902 11 23 13.
Un saludo.



-----Mensaje original-----
De: Loterias y Apuestas del Estado [mailto:atencionalcliente@loteriasyapuestas.net]
Enviado el: jueves, 02 de diciembre de 2010 11:54
Para: atencionalcliente@loteriasyapuestas.net
Asunto: Sugerencia recibida desde la web


Fecha: 2010-12-02
Nombre:
Email de contacto:        
Asunto: Los terrminales de Andorra
Mensaje:
Después de varios escritos por correo normal y por e-mail y con respuesta de ONLAE citando expresamente que los puntos de venta no pueden estar fuera de España y que harían una investigación como es posible que después de mi demanda/denuncia sobre los puntos de venta existentes en el Principado de Andorra todavía sigan funcionado?.

Según la web corporativa los puntos de venta están en la provincia de Lérida? pero los terminales están en Andorra.
Supuestamente fue el delegado de Lérida que autorizó la implantación en Andorra.

...

Esto constituye, según las normas i contrato de ONLAE, un fraude a los españoles i un supuesto tráfico de divisas.


...

diumenge, 5 de desembre del 2010

Fora de la llei

Segons el Diari d´Andorra ...
El 80% de les empreses luses fan els tràmits per eliminar els prestanoms
El Club d’Empresaris Portuguesos assenyala que gairebé la totalitat dels associats té drets econòmics en virtut de l’acord bilateral

Aleix Tugas - Escaldes - 05/12/2010

L’ambaixador, Mario Damas, flanquejat per l’homòleg francès.
Gairebé un 80 per cent dels negocis portuguesos s’ha regularitzat o bé ha iniciat els tràmits per abandonar de forma definitiva la figura del prestanoms. Així ho van confirmar ahir la presidenta del Club d’Empresaris Portuguesos (CEPA), Patricia Bragança, i l’ambaixador de l’Estat lus, Mario Damas Nunes.

Tots dos van acudir a un col·loqui que es va celebrar ahir a la tarda a l’edifici d’Andbanc sobre el moviment associatiu a les comunitats portugueses, al qual van assistir una trentena de persones. Hi havia presents dos diputats de Portugal per als votants estrangers, Carlos Gonçalves i José Almeida.
Durant l’acte, Bragança va explicar que en el moment en què va entrar en vigor l’acord bilateral “la majoria, sinó la totalitat, dels nostres associats ja portava deu anys de residència al país”. Segons la presidenta del CEPA, “la majoria de les empreses, entre un 70 i un 80 per cent, ha començat a regularitzar la situació ja que funcionaven amb el sistema de prestanoms”. A més, la presidenta va assenyalar que els que encara no ho han fet és perquè s’han trobat amb obstacles econòmics. En qualsevol cas, va afirmar que “tot comporta el seu temps”, però que d’aquí a uns anys la situació hauria de ser que ja no quedés cap empresari amb un testaferro.
L’ambaixador de Portugal va cor­roborar aquest punt, tot assenyalant que “molts vénen a la nostra ambaixada a informar-se i s’adonen que la regularització té uns costos”. Malgrat això, va encoratjar tota la comunitat portuguesa que fes un esforç i fos la propietària legal dels seus negocis, ja que el bilateral “hi dóna dret”.
...


*** “Amb la llei a la mà, i el registre de comerç es coneix el nom del “presumptes, gerents d’empreses. 
Perquè la justícia no actua contra aquestos “presumptes” fora de llei?.

Si la llei deixa ben clar que els prestanoms no poden existir, com és que hi ha tanta gent que es presta al joc?.
Particulars, empresaris.
ADVOCATS CONEGUTS que són titulars de varies empreses són els que més infringeixen la llei”.
Guanyan diners cobran per la constitució de les empreses i després amb el lloguer mensual per fer de "prestanoms".

dijous, 2 de desembre del 2010

Incivismes i deixadesa

Com cada any per aquestes dades tenim neu. I gràcies. 
I també com sempre els incívics conductors es deixen notar a les carreteres andorranes.
Dimecres dia 1 per culpa de l´incivisme i la mala educació del conductor de un petit camió els passatgers del bus Encamp - Pas de La Casa varen estar més de una hora des d’Andorra la Vella fins l’entrada a Encamp. 
Amb tots els avisos de nevades importants no sen fa cas.
El dia anterior el busos escolars amb sortida d’Encamp a les 8 del matí arribaren a la capital a les 10!.
Tot això és vergonyós i algú té que posar-hi fre. Qui?. Govern, Comuns, Policia ?.
Ambdós dies els agents de l’autoritat i/o circulació brillaven per la seva absència.
Si ja el País és molt gran. Quatre cents cinquanta Km2 però també tenim un munt de funcionaris que sembla que de funcionar rés de rés.
Un País turístic al 99% a l’entrada de un pont amb 6 dies de festa per els espanyols la tecnologia tampoc va funcionar. Les càmeres de tràfic no funcionaven i dons no es podia consultar l’estat de les carreteres del país, cosa que en consta que molts espanyols volien conèixer. Unes no funcionaven i altres mostraven fotos de les 7 del mati quant la web especificava que estava actualitzada a les 10. Di qui és la culpa?.
Quant es fa una crítica crec que té que ser constructiva i no destructiva dons que facin fora als responsables del funcionament de les càmeres de tràfic i que contractin gent competent i com cal.
Vegeu-ne les fotos :







divendres, 26 de novembre del 2010

Vergonyes

Educació, atenció, seguretat, salut i vendes al límit de la il·legalitat

Avui, a Andorra país amb una dependència total del turisme, encara no tenim una llei de comerç.

Hi ha ofertes, rebaixes i liquidacions que si ho mirem bé no ho són.
Les garanties dels productes en venda la majoria de vegades no serveixen per a rés.
La deixadesa i desconeixement de alguns venedors fa vergonya, com també ho fa l’atenció vers el client.

Al Pas hi ha que parlar o francès o espanyol. Al centre del país portuguès. I no diguis rés que encara et demanaran parlar en cristià.
Hi ha llocs que per sort, no ha passat mai rés però la seguretat és nul·la o inexistent.

Aneu al centre comercial en front de la companyia Télécom andorrana, Hyper Andorra,que ara sembla és gestionat per un grup francès i pugeu per les escales. Si podeu!.

Moltes de les denúncies la fallida associació de consumidors apuntaven als mateixos comerços i encara continuen.

Anar a un bar o restaurant i utilitzar els lavabos pot ser una odissea. O no funcionen o bé no estan prou nets.
Fleques, bars, restaurants on deixen fumar i tota la porqueria cau sobre els aliments i els clients s’empassen el fum dels indelicats fumadors.
Els inspectors de Govern on són?.

Sobre els preus de diferents centres comercials amb la publicitat que podeu trobar  a les vostres bústies i en les revistes/setmanaris gratuïts podreu comprovar i treure’n conclusions.
Els preus de un mateix producte poden variar fins un 40%.

Altres centres comercials com Escale, Monop, i altres de la cadena disposen de una targeta amb la qual s´acumula un % de diners segons la compra feta i que serveixen per pagar un altra dia.

River també disposa de una targeta i fa descomptes puntuals als clients més fidels.

El centre comercial  Pyrénées obliga a tenir la targeta de client. Si no disposes d’aquesta pots pagar un 24% més!. O sigui la persona que va a comprar al centre i no disposa de la targeta paga un 24% més.
(Segons publicitat) al 7 Dies de 25 de novembre de 2010).
El preu de 1 kg de nous amb targeta es proposa a 3.96€ i sense, 1€ més!
Una suposada estafa als clients.
Els preus haurien de ser per a tothom iguals. Però la llei de comerç inexistent no hi fa rés.

I per acabar visca la crisis i les tonteries.
Pyrénées proposa a la venda una Pernil en exclusivitat a 2.400€ la peça. No informen ni del pes ni de la procedència. Això si : Amb una il·luminació de led que es transforma en una làmpada. 
No expliquen si és la caixa o l’os que fa llum!.

dimecres, 24 de novembre del 2010

Detenció de un funcionari de Policía





Segons el Diari d´Andorra

"La investigació es va iniciar fa força mesos. I per casualitat. La Batllia va autoritzar intervenir el telèfon de l’agent de policia ara empresonat davant les sospites que estava revelant secrets, un fet delictiu atesa la seva professió."

*** Poder és el que passava informació al PERIODISTA del diari?. Per exemple el que va enviar-hi un cd amb fets i dades internes?.


Info de última hora. Noticies nit ATV


De la detenció detenció de 5 persones per contrabán de tabac i rentat de capitals.

Ahir el diari anunciava la detenció de dos funcionaris de policia.
Avui explica que a més han detingut la dona de un d´ells, el director de un banc i una empleada.

El Diari d´Andorra ha publicat la inquietant informació amb " ...Segons les fonts consultades ... “.

Si aquesta informació ha estat contrastada i és veritat hi han varis punts per analitzar :

1.- Com un funcionari de policia pot estar involucrat en els fets que cita el diari?.
Els fets són greus i foscos.
Greus per la seva naturalesa i foscos per no detectar abans ,suposadament, un fets delictius.

2.- D´altre banda, el diari sempre escriu “segons les fonts consultades” per revelar dades.
Quines són les fonts consultades?.
Aquestes dades només poden sortir del Servei de Policía, de la Batllía o de la Fiscalía.
Com és que sempre el diari té accés a aquestes informacions abans que cap altre i abans que es comuniqui oficialment?.

3.- Perqué no publica els noms dels detinguts i el nom del banc?.

D´altre banda i segons les fonts consultades, també, assebentat que un periodista del diari va rebre dades en un cd explicant les incidències al cos de Policía (rés a veure amb la notícia d´avui), demostra que alguna cosa va malament. Funcionaris de Policía que no fan la seva feina o la fan malament i periodistes prostituits.

El País no necessita de publicitat com aquesta. El diari, consultable a la xarxa, és a l´abast de tothom.
Amb això no vull dir censura però si ètica i secret professional dels funcionaris.



divendres, 19 de novembre del 2010

Indefensos

Govern arrastra un dèficit important generat durant els 14 anys en que el PLA va ocupar el suposat càrrec de dirigir el país i un deute de uns 800.000.000 € (vuit cents milions d´€) que augmenta cada dia degut als interessos bancaris.
A més, hi han unes obres quasi faraòniques encomanades per l’anterior executiu ja començades i que algú haurà de pagar.

El deute del Comuns es d´ uns 280.000.000 d´€.

El País està parat. Botigues, comerços i hotels tancats i els que encara continuen oberts no fan gaire benefici o cap.

Amb aquest panorama i amb uns ingressos futurs incerts costa creure que es podrà pagar el deute total.

Govern explica que ha demanat diner fresc  a un banc forà ja que els del País ja no en tenen prou aquí i ja no poden finançar més (llegir Xantatge).  Ja els han exportat.

A la sessió de Consell d’ahir i en les passades ja s’ha pogut veure la manera de fer dels anomenats Consellers ? que suposadament haurien de donar Consells, ideés i fórmules per tirar endavant.
La gelosia però pot més. Jo no puc fer això, dons tu tampoc. Tu dius blanc, dons jo negre.
Com volen tirar endavant sense un pressupost?.
El poble ja esta cansat.

A final de mes, si no canvia d’idea, la CASS haurà invertit en la compra de deute públic (bons del tresor andorrà).
Segons les fonts consultades tot el Consell d’administració hi està d’acord. Recordem que Govern i té majoria.

Es comenta que la parapública compraria bons per un valor de 40.000.000 €. Quaranta milions d´€ del fons de pensions. Fons que han pagat i estan pagant els treballadors del País.

Es una aberració jugar amb els diners dels cotitzants que, obligats a pagar, ho fan però amb gust per tal de poder cobrar una vellesa en retirar-se del mercat de treball als 65 anys.
Hi ha que recordar L´escàndol Ubach que encara culeja ja que no està tancat, es van perdre molts milions de pessetes.
La CASS pot invertir amb valors més o menys segurs previ estudi de viabilitat però invertir en un bons del Govern Andorrà avui, no és gens segur tals com estan les finances al País.
Com retornarà Govern els diners al venciment?. Amb una altre emissió de bons?.
Això sembla un negoci dels anomenats  piramidals en que els diners dels últims serveix per pagar asl primers, els altres per pagar els segons  i així fins que rebenta tot i els diners s’esfumen.

La CASS no pot jugar amb els diners de les pensions de vellesa.


dilluns, 8 de novembre del 2010

Article de un dels "nominats"

Fuites a la Fiscalia/Batllia :

"JUSTÍCIA
Processat un odontòleg per onze delictes d’imprudència
El Col·legi d’Odontòlegs va comunicar els fets al ministeri fiscal a final del 2005

Toni Solanelles - Andorra la Vella - 08/11/2010

La Batllia té processat un odontòleg com a presumpte responsable d’un delicte d’imprudència greu que hauria provocat lesions, algunes d’irreparables en, almenys, onze pacients.

Encara que es tracta d’un cas que fa més de cinc anys que es mou, les fonts consultades han assegurat que encara no hi ha fixada una data per celebrar-se el judici. La complexitat de la instrucció –amb documentació confidencial i informes pericials suposadament extraviats– i la pressió que envolta el cas hauria desanimat algun dels afectats. La suposada mala praxi del dentista processat hauria comportat, en alguns casos, des de la pèrdua d’alguna peça dental o l’anul·lació d’algun nervi que no tocava a la causació de perjudicis estètics o el fet que els pacients haguessin d’acabar agafant més dies de baixa dels que hauria pertocat arran del dolor provocat.
L’odontòleg implicat en l’afer ja va ser desconvencionat per la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) entre els anys 2005 i 2006 per les queixes que generava l’especialista mèdic. Un cop acabat el termini de suspensió, i amb el procés judicial en marxa però no pas aclarit, el dentista va ser reingressat a la CASS. L’afer el va portar a la justícia fa uns cinc anys el propi Col·legi d’Odontòlegs. El col·lectiu professional, per evitar pronunciar-se sobre un col·lega, i davant les reiterades advertències d’alguns dels pacients del dentista, va decidir posar en mans de la fiscalia els fets. El ministeri públic hauria vist de seguida possibles indicis de delicte i en poques setmanes, a final del 2005, va portar la causa a la Batllia perquè obrís les corresponents diligències prèvies i actués en conseqüència.

Llibertat provisional
Només tres dels afectats –els que patien les lesions més greus– van decidir defensar els seus interessos personalment, tot i la dificultat que haurien trobat per localitzar un advocat que els volgués dur el cas. Dels interessos de la resta de pacients se n’hauria ocupat la fiscalia. Ara ha transcendit el processament de l’odontòleg, que s’hauria acordat fa uns mesos, per uns fets que “poden ser constitutius d’onze delictes menors d’imprudència professional greu amb resultat de lesions”. En el moment de comunicar-li aquesta situació processal, la batlle també va decretar la llibertat de qui es creu “penalment responsable” dels fets. En el mateix aute de processament al qual ha tingut accés el Diari es declara la responsabilitat civil del processat, que al seu dia va afirmar ser víctima “de les enveges”. I veient que l’odontòleg té contractada una pòlissa de responsabilitat civil amb una companyia d’assegurances, es declara alhora la responsabilitat civil solidària de l’empresa en qüestió.

L'AFER ES VA TRACTAR AL CONSELL GENERAL

El cas del dentista processat va arribar a ser motiu d’interès parlamentari. El febrer del 2007, els llavors consellers generals socialdemòcrates Mariona Gonzàlez i Vicenç Alay van entrar a Sindicatura sis preguntes en què es volia conèixer l’abast de la intervenció de qualsevol organisme dependent del Govern de l’època. Entre d’altres qüestions se sol·licitava que s’informés de quantes persones s’havien adreçat al ministeri de Salut per posar-lo en coneixement del cas i quins intercanvis d’informació, o quins contactes s’havien mantingut, entre la CASS i el Col·legi d’Odontòlegs."

divendres, 5 de novembre del 2010

dijous, 4 de novembre del 2010

The New York History. The final.

The Show

Com era d'esperar, al final, la sessió de Consel d'avui ha estat moguda.

L'intransigència i la feroç oposició degut a l'enveja i ràbia d'uns quants esta posant en perill tot el País.
No hi ha pressupost per tirar endvant les obres engejades, no hi ha turisme, hotels i botigues tancades i ara els Comuns reduexin la seva aportació a Andorra turisme.
Nonmen &company sen en foten i demanen perqué de un prèstec amb un banc forà.

La despeinaa critica Govern perquè no té pressupost per obrir les dues plantes del Cedre?. No s´enteren que són ells que no el volen?.

Tantes preguntes i pèrdua de temps per no arribar enlloc.
Tot plegat una olla de cols. Que fa pudor.

I com no, el diari sensacionalista haurà de callar i poder se l'hi podràn demanar responsabilitats per els seus titulars desviadors i intoxicadors de la part d'un estudiant de dret que vol sapiguer més que la batlle artista.

I un quants protagonistes :



dimarts, 2 de novembre del 2010

Del viatge a New York

ArgumentS n19

EL VIATGE DE LA DELEGACIÓ DEL GOVERN A L’ASSEMBLEA DE
LES NACIONS UNIDES A NOVA YORK
Companyes, companys,
En la roda de premsa del divendres passat, 29 d’octubre, el portaveu de Govern, Bruno Bartolomé ha fet referència a les despeses del viatge a Nova York d’una delegació encapçalada pel cap de Govern per assistir l’assemblea de l’ONU, sobre les quals el Diari d’Andorra havia fet, aquell mateix dia, la notícia de portada.
Com sigui que Eusebi Nomen havia presentat el dilluns passat una pregunta al Govern sobre aquesta qüestió ens trobem davant d’una nova campanya orquestrada amb la finalitat d’empastifar i confondre.
Transcrivim a continuació les declaracions de Bruno Bartolomé: “Arran de les preguntes entrades al Consell General pel grup d’ApC sobre les despeses del viatge de la delegació andorrana a Nova York, dir-vos que la xifra que ha publicat un diari és totalment falsa. És més, penso que en cert moment fins i tot és mal intencionada. No ha estat contrastada. En la sessió de control del dijous al Consell General es donaran totes les explicacions pertinents, s’aclarirà, com no pot ser d’una altra manera, els conceptes que es demanen, i esperem que segurament hi hagi, si no hi ha una justificació, un aclariment per què s’han publicat aquestes xifres. Perquè hores d’ara des del Govern no tenim la constatació que aquestes dades s’hagin pogut contrastar.
Si es fan públiques unes xifres i a més no s’han pogut contrastar, pensem que en algun moment pot ser un exercici d’irresponsabilitat.”
Després d’aquesta declaració inicial del portaveu del Govern el periodista del Diari pregunta: No ens pot aclarir quines són les xifres correctes ?

Bruno Bartolomé respon: “Jo les tinc. Però el que li proposo és que en la pregunta d’ApC, que ha fet per la sessió de control del dijous, s’explicarà l’import exacte, s’explicarà les raons del perquè s’ha ubicat allà la delegació i s’explicarà la factura total. I a la llum d’aquestes explicacions, espero que es digui que el preu publicat en portada d’un diari d’avui s’hagi de rectificar, perquè és de bon tros fals, de bon tros fals.”
“Jo ara no li faré la resposta que s’ha de fer al Consell General sobre aquest tema. Jo voldria només, a tall de reflexió en veu alta, comunicar que el dilluns en una sessió del Consell General, es van
decidir dos temes prou importants:
1- no es va aprovar l’esmena a la totalitat presentada per ApC en relació al projecte de llei de l’impost sobre el valor afegit. És una decisió, penso, econòmica de primer nivell.
2- no es va prendre en consideració la proposició de llei qualificada de la modificació de la llei qualificada de la nacionalitat.
Dos grans decisions que es decideixen al Consell General de dilluns que generen un cert debat, i al cap de 3 dies per obra i màgia, diria, estem acabant parlant del preu d’una habitació d’hotel, que, a més a més, és fals.
Jo no sé si l’opinió pública, com faig jo, pot pensar que aquí hi ha una desviació claríssima de l’atenció dels ciutadans. Hi ha dos decisions força importants, i acabem portant a l’extrem, un mal exemple importat de països de fora sobre una forma de fer política, i acabem parlant d’una cosa que si bé s’ha d’explicar, i s’explicarà al Consell General, no crec que formi part de les prioritats, i m’atreviria a dir, de les 100 prioritats dels ciutadans d’aquest país. És molt curiós, com en 3 dies hem passat d’un debat important, d’un debat social, d’un debat fins i tot de model de projecte i hem acabat parlant del preu d’una habitació d’hotel. Això no és fruit de la casualitat. És fruit d’una forma d’entendre la política i de desviar l’atenció del que és important, per fer-nos creure que a partir d’unes xifres que no són certes, el país té uns problemes estructurals profundíssims. Els problemes estructurals del país són els reptes que té. Passen per una reforma fiscal, passen
pel desenvolupament d’unes lleis, inclosa el projecte de llei de l’impost sobre el valor afegit. Passa per un desenvolupament d’un projecte social de com entenem i com incorporem els ciutadans que viuen en aquest país, i en cap cas crec que hagin de passar pel preu d’una habitació d’hotel. Quan es pugui explicar el perquè, el com i el preu de la despesa, realment amb aquests arguments, tothom entendrà, claríssimament, el perquè s’ha fet d’aquesta manera i perquè hi ha gent que ho intenta desviar cap a un altre costat.”
En resum
• En la sessió de control del dijous dia 4 de novembre al Consell General es donaran totes les explicacions pertinents i s’aclariran els conceptes.
• Queda clar que fer públiques unes xifres sense haver-les volgut contrastar, és un exercici d’irresponsabilitat.
Les raons de la campanya
• Al darrer Consell es van debatre dos temes importants: l’esmena a la totalitat presentada per ApC al projecte de llei de l’IVA i la proposició de llei qualificada de la modificació de la llei qualificada de la nacionalitat presentada pel nostre grup parlamentari. Cap de les dues va passar el tràmit.
• Van ser dos debats importants. Dues decisions de primer nivell polític, molt importants pel país. Ara volen que es parli sobre el cost d’un allotjament a New York, en comptes d’estar discutint sobre les raons del refús de la proposta dels que no volen pagar impostos i els que no volen ampliar l’accés a la nacionalitat.
• Hi ha una intenció clara de desviar l’atenció de la ciutadania sobre les qüestions realment importants. Fer demagògia sobre les despeses de l’hotel en un exercici d’importació d’una forma de fer política de baixa volada.
• Això no és fruit de la casualitat. És fruit d’una mala manera d’entendre la política i de desviar l’atenció del que és important, a partir d’unes xifres que no són certes.
• Els problemes estructurals del país són els reptes que té.
Passen per una reforma fiscal, pel desenvolupament de lleis, inclosa el projecte de llei de l’impost sobre el valor afegit.

Passen pel desenvolupament d’un projecte social de com entenem Andorra i com incorporem els ciutadans que viuen en aquest país, i en cap cas creiem que hagin de passar pel preu d’una habitació d’hotel. Menys encara quan el nostre Govern ha reduït molt sensiblement les despeses protocol—làries.

dissabte, 30 d’octubre del 2010

Llibertat o llibertinatge?


Diari d'Andorra
Declaració del Sitca per la llibertat d’expressió
La veritat sempre ha d’estar disponible com a defensa; els polítics estan obligats a tolerar un grau major de crítica
per Cristian Asensio i la junta directiva del Sitca - 30/10/2010
L’article 19 de la Declaració universal dels Drets Humans diu: “Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ésser molestat per causa de les seves opinions, el d’investigar i de rebre informacions i opinions, i el de difondre-les, sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d’expressió.”
En una concepció més àmplia de l’esperit del text, el Sitca creu que hauríem de considerar que aquest ha d’ésser un dret a la llibertat de pensament, opinió i expressió en el qual s’ha d’incloure el dret de buscar, rebre i difondre informacions i idees de tota condició, i proposar accions (tret quan impliqui l’ús de la força), sense consideracions de fronteres, sigui oralment, per escrit o de forma artística, o per qualsevol altre procediment. També ha de ser protegit l’exercici d’aquest dret, davant de qui, mitjançant qualsevol pràctica o modalitat, pugui impedir-lo.
Aquest dret no pot estar subjecte a un control previ o inspecció repressiva.
La censura prèvia, interferència o pressió directa o indirecta sobre qualsevol expressió, opinió o informació difosa mitjançant qualsevol mitjà de comunicació oral, escrita, artística, visual o electrònica, i restringir la lliure circulació d’idees, opinions i informacions, per mitjans indirectes, o per mitjans facultats a impedir la comunicació i la circulació d’idees, opinions i informació, així com la creació d’obstacles al lliure flux informatiu, violen el dret a la llibertat d’expressió.
Aquest és un dret dels més amenaçats per les institucions públiques i per persones que volen imposar la seva ideologia o valors personals, fent callar els altres, amb una censura informal, oficial o oficiosa, dels ens i administracions públiques, plantejades per prevenir o castigar la publicació d’informació crítica per a ells.
Però el caràcter pacífic, tolerant i conciliador del dret a la llibertat d’expressió, ha de permetre que es reguli tota propaganda i opinions que inciten a la intolerància, a favor de la guerra i tota apologia de l’odi nacional, als atacs racials o religiosos, i al genocidi, que constitueixin incitacions a la violència o qualsevol altra acció il·legal similar contra qualsevol persona o grup de persones, per cap motiu, inclosos els de sexe, raça, color, religió o origen nacional.
El Sitca considera que el dret a la llibertat d’expressió l’hem de defensar com un mitjà per a la lliure difusió de les idees i el foment de l’autèntica participació i fecundació política. És un dret fonamental, inalienable i essencial per possibilitar el funcionament de la democràcia i de la participació pública en la presa de decisions. Els ciutadans i/o les entitats no poden exercir el seu dret a vot de manera efectiva o participar en la presa pública de decisions si no compten amb un lliure accés a la informació i a les idees, i si no poden expressar les seves opinions lliurement. És important per a la dignitat individual i col·lectiva, per a la democràcia, la participació, la rendició de comptes, per a la lluita pel respecte i promoció de tots els dret humans. Sense la possibilitat d’opinar lliurement, de denunciar injustícies i demanar canvis, l’home està condemnat a l’opressió.
És un dret que es revela en la seva capacitat per participar en la societat, incentiva l’opinió pública, en igualtat de condicions de difusió, entre si, els plantejaments (llibertat d’expressió), i on les persones i/o entitats que formen la societat, aprecien l’existència de criteris diferents i dissidents. Això permet exposar, discutir, posar a prova, mantenir vives i fonamentar les diferents opinions, i evita que una de sola es converteixi en dogma o prejudici infundat.
Per garantir l’exercici del dret de llibertat d’expressió és exigible la defensa de la transparència com a faceta de la llibertat d’expressió i d’informació (donar-la i rebre-la), ja que sense transparència la informació és escassa i l’opinió poc sustentada; i com a premissa és sagrada, ja que la lluita per la llibertat d’expressió ens correspon a tots, perquè és la llibertat d’expressar el nostre propi pensament, individual o col·lectiu, també tenim l’obligació de respectar la llibertat dels altres a dir el que vulguin, per més ofensiu que ho puguem considerar, perquè significa respectar la nostra pròpia llibertat de paraula. Cadascú de nosaltres som guardians de la conducta comuna.
La llibertat d’expressió i d’opinió és un dret que s’ha de promoure al màxim a causa del paper decisiu que juga sobre la democràcia i la participació pública en la vida política.
Els arguments o normes sobre la privacitat poden dificultar la investigació, la informació i la denúncia d’actuacions arbitràries, corruptes i/o il·legals. Les normes de privacitat són per protegir els assumptes privats de les persones, però no han d’ésser utilitzades per negar debatre assumptes d’interès públic. Les qüestions relatives a assumptes d’interès públic no han de ser considerades confidencials.
Respecte a l’accés a la informació apropiada per a les autoritats i administracions públiques, hem de reclamar i garantir el dret del ciutadà i/o entitat a ser informat pel Govern i els comuns, a través de normatives no limitatives (Llei d’estadístiques, transparència d’actuacions, penalització jurídica als administradors i a l’administració que vulneri el dret del ciutadà a ser informat, etcètera), que incloguin els següents criteris: la legislació ha d’estar conduïda pel principi de màxima informació; les institucions públiques hauran d’estar obligades a publicar informacions clau; els òrgans públics hauran de promoure activament el govern obert; les excepcions hauran d’ésser establertes de forma clara i assenyalada i hauran d’estar subjectes a proves estrictes de dany i interès públic; les persones han de tenir el dret d’apel·lar a una negativa de revelar informació per part de qualsevol administració pública, a un cos juridicoadministratiu independent que operi de forma justa, puntual i econòmica; la legislació ha d’atorgar protecció als denunciants que facin pública qualsevol informació d’activitats il·legals dels poders públics.
La veritat sempre ha d’estar disponible com a defensa; els polítics i administradors públics estan obligats a tolerar un grau major de crítica.


Després d’aquests arguments, des del Sitca:
A) Refermem la necessitat d’assegurar en tot el món el respecte i la plena vigència de les llibertats individuals i/o col·lectives, i els drets fonamentals dels éssers humans en tots els àmbits i nivells de la societat.
B) Som conscients que la consolidació i el desenvolupament de la democràcia depèn de l’existència de la llibertat d’expressió.
C) Estem persuadits que el dret a la llibertat d’expressió és essencial per al desenvolupament del coneixement i de l’enteniment entre les persones i/o entitats, que conduirà a una veritable comprensió i cooperació amb les institucions.
D) Estem convençuts que quan s’obstaculitza el lliure debat d’idees i opinions, es limita la llibertat d’expressió i l’efectiu desenvolupament del procés democràtic.
E) Tenim la certesa que assegurant el dret d’accés a la informació en poder de l’Estat i de les administracions comunals, s’aconseguirà una major transparència dels actes de les administracions públiques, govern i comuns, garantint les institucions democràtiques.
F) Reconeixem que la llibertat de premsa és essencial per a la realització del ple i efectiu exercici de la llibertat d’expressió i instrument indispensable per al funcionament de la democràcia representativa, a través de la qual els ciutadans i/o entitats exerceixen el seu dret de rebre, buscar i difondre informació.
G) Considerem que la llibertat d’expressió no és una concessió de cap poder polític o administració pública, sinó un dret humà fonamental i inalienable.


Admetent la necessitat de protegir efectivament la llibertat d’expressió, el Sitca declara:
1. Que la llibertat d’expressió, en totes les seves formes i manifestacions, és un dret humà fonamental i inalienable, inherent a totes les persones i/o entitats. És, a més, una obligació indispensable per a l’existència mateixa d’una societat democràtica.
2. Que tota persona i/o entitat té dret a buscar, rebre i difondre informació i opinions lliurement. Tota persona i/o entitat ha de comptar amb igualtat d’oportunitats per rebre, buscar i impartir informació per qualsevol mitjà de comunicació sense discriminació, per cap motiu, inclòs els de raça, color, religió, sexe, idioma, opinions polítiques o de qualsevol  altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició social.
3. Que l’accés a obtenir la informació en poder de les administracions estatals o comunals és un dret fonamental de les persones i/o entitats. Els poders públics estan obligats a garantir l’exercici d’aquest dret en les societats democràtiques.
4. Que la censura prèvia, interferència o pressió directa o indirecta sobre qualsevol expressió, opinió o informació divulgada a través de qualsevol mitjà de comunicació oral, escrit, artístic, visual o electrònic, i les restriccions en la circulació lliure d’idees i opinions, igual que la creació d’obstacles al lliure flux informatiu, violen el dret a la llibertat d’expressió.
5. Que tota persona i/o entitat té dret a comunicar les seves opinions per qualsevol mitjà i forma.
6. Que les lleis de privacitat no han ni d’inhibir ni restringir la investigació i difusió d’informació d’interès públic.
7. Que els càrrecs electes públics, càrrecs de confiança o càr­recs de funcionaris públics, estan subjectes a una major fiscalització per part de la societat.




*** Llibertat si però no llibertinatge.


Els periodistes, ciutadans poden cercar la informació que vulguin/necessitin i publicar o comentar si ho desitgen. Ara bé, segons la llei de secret professional qualificat, la justícia pot "cercar les fonts consultades" i els funcionaris jurats no poden donar a conèixer  les dades amb les quals treballen. O si?.
Avui, en aquest mateix diari, es publica un acudit fent referència al nostre Cap de Govern el qual, l'acudit, és acusador, fora de lloc i immoral.
Actuarà l'impresentable fiscal tal com ho va fer amb l'afer Papers?.


divendres, 29 d’octubre del 2010

I mentres el País sen va en orris ... i el diari intoxica manat per ...

"El Govern va gastar 25.000 euros en l’hotel de Nova York

El cap de l’executiu va ser acompanyat per sis persones, entre les quals la seva esposa
Aleix Tugas - Andorra la Vella - 29/10/2010



Una de les habitacions de l'hotel.
La delegació del Govern que va assistir a l’assemblea general de les Nacions Unides, celebrada a final de setembre, va gastar uns 35.000 dòlars, gairebé 25.000 euros, només en l’allotjament a Nova York.
L’equip estava format pel líder de l’executiu, Jaume Bartumeu, i sis persones més, entre les quals hi havia l’esposa del cap de Govern, Carme Garcia, segons han confirmat diverses fonts properes a la delegació. A banda, també van viatjar a la ciutat nord-americana la cap de Gabinet, Marian Sanchiz; la cap de Protocol del Govern, Sònia Castanyer; el guardaespatlles del cap de Govern, Sergi Alís, i dues persones més. Segons han explicat al Diari les mateixes fonts van passar cinc nits a Nova York. Cal tenir en compte que la quantitat expressada no inclou les dietes, a les quals tenen dret els membres de la delegació. Tampoc no hi ha inclosos els costos del vol que els va portar fins als Estats Units.
L’establiment triat per a l’allotjament va ser el Mandarín Oriental, un dels hotels més grans i prestigiosos de la ciutat, qualificat amb “cinc estrelles gran luxe”. L’hotel està situat molt a prop de Columbus Circle, just al límit de Central Park, a poc més de deu carrers de la seu central de les Nacions Unides, on tenien lloc les intervencions dels diferents líders dels estats membres durant la darrera setmana de setembre. La cambra més econòmica costa gairebé 1.000 dòlars la nit, tot i que l’import varia segons el moment de la temporada.
Fonts properes van indicar que les qüestions de seguretat no van tenir res a veure amb l’elecció del lloc. Entre altres coses, perquè no és possible concentrar totes les delegacions en un mateix hotel, perquè hi ha països que hi destinen prop de 40 persones. En tot cas, sí que és cert que les Nacions Unides recomanen una sèrie d’hotels, entre els quals es troba el que finalment es va triar.

Desplaçaments polèmics

El problema dels desplaçaments que han de fer els càrrecs polítics als organismes internacionals ja van causar polèmica fa uns mesos, quan tres consellers i el síndic general van viatjar a Bangkok per assistir a la Unió Interparlamentària. Amb tot, en aquell cas tan sols es va parlar d’una xifra al voltant dels 16.000 euros, que a més incloïa també les despeses dels bitllets d’avió. I els consellers també van escollir un hotel de cinc estrelles.

** La "empleada de hogar" i el limpiabotes?

Font : Diari d'Andorra 29 d'Octubre de 2010"


I la declaració del Bruno Bartolomé :

 Bartolomé diu que es fals que l'hotel de Nova York costés 25.000 euros

El portaveu del Govern no aporta però cap xifra sobre el pressupost del viatge




per - 29/10/2010

"De bon tros fals". El portaveu del Govern ha negat aquest divendres després de la roda de premsa del consell de ministres que la despesa en hotels de la delegació andorrana que va assistir a l'assemblea general de l'ONU fos de 25.000 euros.
Bruno Bartolomé ha declinat però donar cap xifra sobre el pressupost del viatge, amparant-se en que aquesta qüestió ha estat objecte d'una pregunta parlamentari per part d'Andorra pel Canvi i que el Govern donarà les pertinents explicacions en la sessió de control del Consell que se celebrarà dijous vinent. Bartolomé ha descartat també, a preguntes del Diari d'Andorra, informar de la composició de la delegació o de qualsevol altre detall. Ha carregat amb duresa contra el Diari titllant la notícia publicada aquest divenres sobre el viatge de "falsa" i "malintencionada", alhora que l'ha atribuit a un intent de desviar l'atenció pública cap a qüestions menors després que en la sessió de control de dilluns es desestimés la reforma de la llei de la nacionalitat i es rebutgés l'esmena a la totalitat del projecte de llei de l'IVA. Bartolomé ha posat en dubte que la despesa del viatge a Nova York "formi part de les cent prioritats més importants" del país, alhora que ha tornat a remarcar que les xifres publicades per aquest diari "no són certes", sense aportar però ni un sol número per desmentir-ho.

dijous, 28 d’octubre del 2010

I tant panxos. No passa rés.



El ex gerente de Urbanismo ingresó 10 millones en Andorra en mes y medio

Los familiares constituyeron una sociedad en Belice y abrieron la cuenta en el principado a la que iban las cantidades provenientes de otra del mismo banco de la que eran titulares sus progenitores.

 
José Flores, entonces jefe de gabinete de Barrientos, sale detenido de los juzgados de Estepona, en 2008.
La clave era mover el dinero muy rápido entre sociedades constituidas al momento por socios sin identificar que se pasan el dinero de una cuenta a otra en pocos días. Vértigo puro para blanquear dinero. De esta manera, según deduce el juez, el ex gerente de Urbanismo de Estepona, Pedro López, ingresó en una cuenta bancaria de Andorra más de 10 millones de euros. Claro que con tanto vértigo las transacciones no quedaban grabadas en la memoria de los supuestos implicados que no eran otros que los padres y el hermano de López, según las investigaciones.

El auto del juez Jesús Torres que aparece en el tomo 34 del sumario de la operación Astapa y cuyo secreto acaba de ser levantado explica como el 18 de abril de 2008 se constituyó una sociedad en Belice en la que figuran como apoderados el hermano y la madre de López, quienes ese mismo día abrieron una cuenta en Andorra a nombre de la misma sociedad. Según el informe de la Policía Judicial en que se basa el juez, entre el 18 de abril y el 29 de mayo entraron en la cuenta los más de 10 millones que luego quedaron bloqueados.

Esta importante cantidad fue ingresada de manera fraccionada aunque el dinero provenía íntegramente de una cuenta del mismo banco a nombre de los padres del ex gerente de Urbanismo. Y concluye el juez afirmando que hay indicios suficientes para pensar que el entramado económico tenía por objeto "desvincular la propiedad del dinero de la familia de Pedro López, aunque hayan continuado vinculados a él como representantes de la sociedad constituida al efecto".

Las entradas de dinero detectadas con anterioridad habían sido realizadas siempre "mediante ingresos en efectivo y a través transferencias de sociedades con domicilio social en el extranjero, posiblemente en los llamados paraísos fiscales, ordenadas por bancos suizos", concluye el juez.

A Pedro López se le imputan los presuntos delitos de malversación y cohecho mientras que a sus familiares directos se les achacan delitos de blanqueo, falsedad documental, y contra la ordenación del territorio, a pesar de que todos en sus declaraciones afirmaron desconocer que tenían esas cantidades en una cuenta y ni siquiera, en el caso de Pedro López, que su padre tuviera dinero en Andorra.

El instructor también se refiere a un posible delito de falsedad documental y otro relativo a la ordenación del territorio por una declaración de obra nueva valorada en 583.000 euros sobre una finca en la que se encuentra domiciliada la Yeguada La Granja realizada en 2005 ante notario por los tres familiares.

Para demostrar "la legalidad de las construcciones" los comparecientes aportaron al notario, según se lee en el auto, "la licencia municipal de obras para un muro" autorizado y certificado por un arquitecto. Sin embargo, las obras carecían de licencia y el suelo era rústico por lo que no se podía construir en él.

Y aquí aparece otra curiosa conexión. En uno de los interrogatorios, el hermano de Pedro López reconoce que compró una yegua a Jesús Gil Marín y al hermano de éste y que el hijo del ex alcalde de Marbella le puso en contacto con la ganadería Marqués de Velilla, aunque no recuerda si le atendió Juan Antonio Roca Nicolás u Óscar Benavente.