Reproducció de l´opinió del Ricard Poy a
"El país de la impunitat absoluta
Passi el que passi les administracions fan el que volen encara que les enxampin
Ricard Poy - Andorra la Vella - 07/05/2015
Els informes del Tribunal de Comptes són lectura dura, feixuga, i si alguna vegada els diccionaris en comptes de definir les paraules a través de paraules ho fessin amb imatges estic convençut que avorrit/da tindria al costat la foto d’un informe del Tribunal.
Però aquesta travessa pel desert visual té uns oasis meravellosos. És lectura recomanable per a tothom (i no és broma). Només cal anar a www.tribunaldecomptes.ad i allà es troben tots els dossiers, encara que lamentablement tarden un any i mig a fer-los públics des del moment que acaba l’exercici. Els del 2013 s’acaben de penjar ara.Els oasis meravellosos es troben amagats dins de les conclusions del Tribunal on es denuncien les males praxis de les diferents administracions nacionals. De lectura recomanable són també les al·legacions de les administracions per defensar-se. I absolutament obligatori és llegir la resposta del Tribunal a les al·legacions de les administracions. Pràcticament cap al·legació té la més mínima incidència. En realitat són més excuses, barates, que arguments sòlids.
El primer incunable es troba en la cançoneta que es repeteix sovint a cada informe: “com ja ha estat remarcat altres vegades”. El Tribunal de Comptes fa anys que asse-nyala les coses que fan malament les administracions, però aquestes simplement ho ignoren i qui dia passa any empeny. És ressenyable que no existeixi un mecanisme pel qual quan una administració comet una irregularitat algú hagi d’assumir responsabilitats i el compromís ineludible que no es tornarà a repetir.
Alguns exemples pràctics:
Govern paga prop d’un milió d’euros en primes i sobresous als funcionaris de diferents departaments sense tenir cap base legal. Ho ha fet, ho fa i ho farà. Se’ls en refot (a aquest gabinet i als anteriors) simplement perquè les diferents àrees de la funció pública ja tenen des de fa dècades el model muntat per anar facturant (feina feta) per conceptes que la legislació no recull. Resposta de Govern a estar pagant sous fora de la llei? Sí, és cert, però els anteriors governs encara ho feien més. Passi el que passi. M’imagino el director d’una empresa, acusat de diferents irregularitats. El porten a la Batllia, li llegeixen els càrrecs i el director els admet però destaca com a únic argument de defensa que els seus antecessors encara les feien més grosses. Segur que el batlle l’alliberaria immediatament. És de tots conegut, que si proves que els teus antecessors han estat més xungos que tu en el càrrec quedés exonerat automàticament de qualsevol culpa.
Sindicatura també vola alt. El Tribunal els acusa de diferents irregularitats, entre les quals destaca haver fet concessions a dit per valor de 144.000 euros, vulnerant flagrantment les lleis que el propi Consell ha aprovat. A més ha creat un fons de mútua per als seus treballadors sense cap base legal o no ha aprovisionat ni un euro per pagar els complements de jubilació dels seus treballadors (vol dir que els pagarem entre tots en el futur, com sempre). I el Tribunal de Comptes any rere any fa les mateixes remarques i any rere any Sindicatura les ignora. Però és especialment impagable la justificació de les concessions a dit. La resposta és: enumerar-les!!! –no poso mai signes d’exclamació, però aquí no ho he pogut evitar. L’emoció m’embarga i em supera–. M’imagino un home a la Batllia i el fiscal li diu que se l’acusa d’haver comès sis delictes. L’home diu que sí. I els enumera. I llavors el batlle diu que ja se’n pot anar lliure perquè és de tots conegut que l’enumeració dels delictes que has comès és una prova evident de la teva innocència.
Prescindeixo de parlar dels comuns, perquè no acabaríem mai. Vull recordar el cas d’Andorra Televisió. Durant un lustre ATV va estar en fallida. Literalment i tècnicament. El deute superava de tal forma els ingressos que legalment estava obligada a demanar la fallida. Any rere any el Tribunal de Comptes deixava clar que ATV segons la llei havia d’anar a la fallida. I any rere any Govern, accionista únic d’ATV, va anar xiulant i anar posant 3 milions i escaig més. I cada any anava pujant el deute. Finalment ATV, després d’haver rebut uns 60 milions d’euros per part de l’Estat, va necessitar 10 milions d’euros més per ser rescatada, en un dels episodis més vergonyants de la història del país. Aquell primer Govern de Martí va dotar de deu milions més (ja estem a 70 en subvencions) per cobrir el forat i seguidament va començar a retallar drets i prestacions sanitàries. I va deixar la inversió en obra pública gairebé a zero, col·laborant de forma decisiva a donar el toc de gràcia a moltes empreses del sector de la construcció. L’exemple d’ATV em va quedar gravat com la mostra evident de l’absoluta inutilitat del Tribunal de Comptes. No serveix de res tenir algú que et controli els comptes si quan detecta irregularitats no hi ha cap mecanisme que obligui a solucionar-ho i/o a demanar responsabilitats o dimissions. El Tribunal de Comptes és un malbaratament d’hores i diners, perquè és una nova auditoria quan tots els organismes públics ja en tenen una. Si en el súmmum de la desviació d’una societat pública, com és ATV, el Tribunal detecta una fallida (més enllà de concessions a dit del Consell o de primes i salaris il·legals de Govern) i no passa absolutament res el sistema no funciona.
No funciona. Com a mínim a Andorra. El ciutadà pot palpar que tot és un artifici formal on sembla que existeix un control de les institucions quan en realitat les administracions fan el que volen sense cap altra conseqüència que l’endeutament endèmic que acaba derivant en majors retallades dels seus drets. Totes les irregularitats les paga la padrina, ergo tota la ciutadania. Perquè ni aquest Govern, ni aquest Consell tenen cap respecte cap al diner públic. I estic d’acord amb l’argument de Govern: ni liberals ni PS quan estaven governant van mostrar ni el més mínim respecte al diner públic.
Al cap i a la fi aquest és el país de la impunitat on no passa mai res ni ningú dimiteix com a responsable de res. I per tant ni hi ha, ni hi ha hagut Govern dels millors. Uns més. Com els d’abans i tristament com, segurament, els que vindran perquè exemples com el del Tribunal de Comptes ens mostren que estem a anys llum d’una regeneració política amb l’accés al poder de gent realment motivada per l’interès general i el bon ús del diner públic. La desesperança de la ciutadania i la nul·la confiança en els seus representants (que a d’altres països està derivant en un gir cap a nous conceptes d’entendre la política amb l’aterrament de nous partits) està, lamentablement, plenament justificada. I això que a fora de tant en tant passen coses, algú dimiteix i sembla que no tenen impunitat. Com a mínim no absoluta."
Prescindeixo de parlar dels comuns, perquè no acabaríem mai. Vull recordar el cas d’Andorra Televisió. Durant un lustre ATV va estar en fallida. Literalment i tècnicament. El deute superava de tal forma els ingressos que legalment estava obligada a demanar la fallida. Any rere any el Tribunal de Comptes deixava clar que ATV segons la llei havia d’anar a la fallida. I any rere any Govern, accionista únic d’ATV, va anar xiulant i anar posant 3 milions i escaig més. I cada any anava pujant el deute. Finalment ATV, després d’haver rebut uns 60 milions d’euros per part de l’Estat, va necessitar 10 milions d’euros més per ser rescatada, en un dels episodis més vergonyants de la història del país. Aquell primer Govern de Martí va dotar de deu milions més (ja estem a 70 en subvencions) per cobrir el forat i seguidament va començar a retallar drets i prestacions sanitàries. I va deixar la inversió en obra pública gairebé a zero, col·laborant de forma decisiva a donar el toc de gràcia a moltes empreses del sector de la construcció. L’exemple d’ATV em va quedar gravat com la mostra evident de l’absoluta inutilitat del Tribunal de Comptes. No serveix de res tenir algú que et controli els comptes si quan detecta irregularitats no hi ha cap mecanisme que obligui a solucionar-ho i/o a demanar responsabilitats o dimissions. El Tribunal de Comptes és un malbaratament d’hores i diners, perquè és una nova auditoria quan tots els organismes públics ja en tenen una. Si en el súmmum de la desviació d’una societat pública, com és ATV, el Tribunal detecta una fallida (més enllà de concessions a dit del Consell o de primes i salaris il·legals de Govern) i no passa absolutament res el sistema no funciona.
No funciona. Com a mínim a Andorra. El ciutadà pot palpar que tot és un artifici formal on sembla que existeix un control de les institucions quan en realitat les administracions fan el que volen sense cap altra conseqüència que l’endeutament endèmic que acaba derivant en majors retallades dels seus drets. Totes les irregularitats les paga la padrina, ergo tota la ciutadania. Perquè ni aquest Govern, ni aquest Consell tenen cap respecte cap al diner públic. I estic d’acord amb l’argument de Govern: ni liberals ni PS quan estaven governant van mostrar ni el més mínim respecte al diner públic.
Al cap i a la fi aquest és el país de la impunitat on no passa mai res ni ningú dimiteix com a responsable de res. I per tant ni hi ha, ni hi ha hagut Govern dels millors. Uns més. Com els d’abans i tristament com, segurament, els que vindran perquè exemples com el del Tribunal de Comptes ens mostren que estem a anys llum d’una regeneració política amb l’accés al poder de gent realment motivada per l’interès general i el bon ús del diner públic. La desesperança de la ciutadania i la nul·la confiança en els seus representants (que a d’altres països està derivant en un gir cap a nous conceptes d’entendre la política amb l’aterrament de nous partits) està, lamentablement, plenament justificada. I això que a fora de tant en tant passen coses, algú dimiteix i sembla que no tenen impunitat. Com a mínim no absoluta."
http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=41114&Itemid=380
(*) Plenament d´acord amb tot lo que escriviu. Contra les administracions no es pot lluitar, però i del diari qué, no parleu de la vostra impunitat?.
No rectifiqueu mai quant us equivoqueu i doneu notícies "falses" o feu
còrrer rumors?. Verifiqueu les notícies i correus abans de publicar qualsevol cosa.
NOTA PER ELS CENSORADORS :
Quedi clar que los comentaris fets al vostre diari si no són publicats al bloc i al Twitter no són nostres. Verifiqueu l´usuari mitjançant correu electrònic.
NOTA PER ELS CENSORADORS :
Quedi clar que los comentaris fets al vostre diari si no són publicats al bloc i al Twitter no són nostres. Verifiqueu l´usuari mitjançant correu electrònic.
