Del DdA
la tribuna
Què volen aquesta gent que truquen de matinada?
Vull que es respecti una opinió contrària, vull que hi hagi debat polític i no imposició
| |
Darrerament, massa sovint em ve al pensament la cançó de Maria del Mar Bonet i Lluís Serrahima, amb tot el respecte i admiració per Enric Ruano i la seva família.
El meu subconscient em desperta sentiments que feia anys tenia ocults en la memòria. I això només em succeïa després de les reunions del comitè directiu del Partit Socialdemòcrata. El meu esperit, el meu pensament, em diu que “jo no tinc res a veure amb aquesta gent”. Mentre veia la redifusió per ATV de la sessió del Consell General, el 29 de setembre passat, em va tornar a l’esperit la cançó Què volen aquesta gent?
Des de la responsabilitat política que em correspon portar a terme, intento ser honesta amb mi mateixa per aplicar aquells principis i valors socialdemòcrates que he defensat públicament gairebé els darrers trenta anys de la meva vida. És cert que m’equivoco i cometo errors. Si me n’adono o algú més assenyat que jo fa que me n’adoni procuro rectificar. Demano perdó si he estat injusta o he fet mal a algú. La meva intenció no era aquesta.
Solidaritat, respecte, equitat, aprofundiment de la democràcia, respecte de la legalitat... són valors que encara em crec. Però què estem fent? Ens permetem portar al debat del Consell General, amb noms i cognoms, persones de la societat civil que no es poden defensar en el mateix moment, i ningú ho atura; ens permetem llargs silencis i no respostes en una institució que respecto amb profunditat com és el Consell General. No, no és això pel que he lluitat sempre. Puc acceptar que s’aixequi la veu en una reunió del comitè directiu en contra meu per recriminar-me que participo en les reunions de cònsols, encara que ho faci en estricte compliment del programa de L’Alternativa per a les eleccions comunals del 2007. Puc acceptar que el president del PS i el primer secretari mantinguin silenci públicament davant un atac directe d’una companya del partit en contra de les reunions de cònsols, quan al programa electoral ja es contemplaven. Puc callar davant la injustícia que significa aplicar uns acords del partit per a uns sí però per a altres no. Puc també callar davant el fet que el president del partit digui tres vegades en una reunió del comitè directiu que no pensa aplicar uns acords, que els altres hem hagut de fer complir a la força, perquè ara que li toca a ell els considera injustos. Puc tancar els ulls davant moltes coses que no em semblen justes per un interès superior que és Andorra. Però no puc admetre més temps que continuï una situació que em dol a l’ànima.
Vull que puguem parlar amb serenor i llibertat. Vull que es respecti una opinió contrària, vull que hi hagi debat polític i no imposició. Vull donar la raó en el fons a l’amic i company Josep Dallerès en la seva al·locució en defensa de la directora dels Petits Cantors. Vull que prevalgui la lleialtat institucional sobre l’interès de partit. Vull que se’m pugui dir que faig malament la gestió comunal sense desqualificacions... vull que quan demano una reunió als companys amb responsabilitat política, per parlar de temes que ens afecten a totes les institucions i especialment a Andorra, en una situació de depressió econòmica profunda com la que vivim, almenys se m’escolti. Vull que les nostres actituds siguin conformes a la nostra ideologia...
És un estat d’ànim i en aquests moments només em ve a l’esperit: “Què volen aquesta gent que truquen de matinada?”
Des de la responsabilitat política que em correspon portar a terme, intento ser honesta amb mi mateixa per aplicar aquells principis i valors socialdemòcrates que he defensat públicament gairebé els darrers trenta anys de la meva vida. És cert que m’equivoco i cometo errors. Si me n’adono o algú més assenyat que jo fa que me n’adoni procuro rectificar. Demano perdó si he estat injusta o he fet mal a algú. La meva intenció no era aquesta.
Solidaritat, respecte, equitat, aprofundiment de la democràcia, respecte de la legalitat... són valors que encara em crec. Però què estem fent? Ens permetem portar al debat del Consell General, amb noms i cognoms, persones de la societat civil que no es poden defensar en el mateix moment, i ningú ho atura; ens permetem llargs silencis i no respostes en una institució que respecto amb profunditat com és el Consell General. No, no és això pel que he lluitat sempre. Puc acceptar que s’aixequi la veu en una reunió del comitè directiu en contra meu per recriminar-me que participo en les reunions de cònsols, encara que ho faci en estricte compliment del programa de L’Alternativa per a les eleccions comunals del 2007. Puc acceptar que el president del PS i el primer secretari mantinguin silenci públicament davant un atac directe d’una companya del partit en contra de les reunions de cònsols, quan al programa electoral ja es contemplaven. Puc callar davant la injustícia que significa aplicar uns acords del partit per a uns sí però per a altres no. Puc també callar davant el fet que el president del partit digui tres vegades en una reunió del comitè directiu que no pensa aplicar uns acords, que els altres hem hagut de fer complir a la força, perquè ara que li toca a ell els considera injustos. Puc tancar els ulls davant moltes coses que no em semblen justes per un interès superior que és Andorra. Però no puc admetre més temps que continuï una situació que em dol a l’ànima.
Vull que puguem parlar amb serenor i llibertat. Vull que es respecti una opinió contrària, vull que hi hagi debat polític i no imposició. Vull donar la raó en el fons a l’amic i company Josep Dallerès en la seva al·locució en defensa de la directora dels Petits Cantors. Vull que prevalgui la lleialtat institucional sobre l’interès de partit. Vull que se’m pugui dir que faig malament la gestió comunal sense desqualificacions... vull que quan demano una reunió als companys amb responsabilitat política, per parlar de temes que ens afecten a totes les institucions i especialment a Andorra, en una situació de depressió econòmica profunda com la que vivim, almenys se m’escolti. Vull que les nostres actituds siguin conformes a la nostra ideologia...
És un estat d’ànim i en aquests moments només em ve a l’esperit: “Què volen aquesta gent que truquen de matinada?”
El Ps ha perdut els Papers. De fet ja no es troba a les bústies.
ResponEliminaDins el partit hi ha gent molt vàlida i competent però alguna cosa va malament.
“A rio revuelto ganancia de pescadores o divide i venceras”. Els altres, oposició, es freguen les mans. I el diari d'andorra vinga omplir paines i riure.
Han posat pals a les rodes i fen una oposició destructiva ja s'en acabat de carregar el País. Com ja ho tenen assegurat ja esta bé.
Va malament degut a les enveges i ànim de protagonisme. “Qui té boca s'equivoca”. Però es pot rectificar i arreglar les coses.
I amb les loteries que pasa?. Jo continuo jugant.
ResponElimina