dilluns, 21 de desembre del 2015
dijous, 5 de novembre del 2015
Eleccions Comunals 2015 - Andorra
Eleccions Comunals
2015
18 aspirants a
Cònsol
Molts canvis de
camises, ball de coalicions i masses aspirants a cadires
Destacats entre tots
els aspirants :
Un recuperat pel
Govern desprès de l´abordatge del submarí,
Una binguera,
Un enterrador,
Un kefe d´autobusos,
Una del MI17 (pasma
andorrana),
L´amant dels
acudits d´en Valls al Periòdic,
Una ex Verda,
Un enginyer
acomiadat d´Andorra telecom,
Més d´un/a amb
document doble
Una ex ministre,
Un profe d´escola,
Un que s´en porta
el carro si aparques malament,
Un ex comptable,
Una que només puja
si ha alguna cadira en joc,
Un ex de la pasma i
ex bander,
Un hoteler,
El fill de un de
l´Inaf
Disculpes si m´en
descuido al tinter
dilluns, 19 d’octubre del 2015
I ara qué?
Els
màxims accionistes de banc BPA exigeixen
365 milions d´euros
La
família Cierco presenta una reclamació administrativa contra lo
Govern I l´Inaf
El
principi del final?
El
sistema financer andorrà tocat de mort
Està,
presumptament, clar, que s´ha actuat malament o no s´han fet les
coses com caldrien. Tant per part del banc com per part dels
organismes implicats que tots sabem.
Anem
a pams. Si una empresa no va bé el culpable n´és el director o
propietari per no controlar el seu negoci. Ara bé, ha actuat
malament lo banc?. D´una
banda si ens fiem de la premsa i de les poques dades oficials, així
com una gravació de vídeo del canal La Sexta TV espanyol, semblaria
que si. D´altres fonts creuen que han actuat dins de la legalitat
(andorrana). Dos (2) ex Caps de Govern ho defensen. Lo Bartumeu i lo
Fornè. L´un defensa la família i l´altre lo banc,
La
nota del FINCEN,
el corre cuita de Govern,
i el no fer rés de la Fiscalia ha portat als propietaris,
treballadors, impositors i tots els andorrans cap a una incertesa i
mala maror i una ràbia no continguda cap els mandataris.
Perquè
si ja existien 2 processos en marxa i el mateix banc havia denunciat
irregularitats lo Govern va actuar com tots sabem?.
Per
acabar d´adobar-ho perquè l´executiu
nega informació als grups polítics i als ciutadans?.
I
més encara, quant la Batle instructora, que no val la pena anomenar
i que es creu totpoderosa, mana desencriptar tots els comptes
numerats, desxifrar noms, etc. i enviar-los a Espanya, decreta la
mort del sistema financer que tots sabem com s´aguanta. Els diners
de estalviadors que l´únic delicte delicte ha estat portar 20 ó 30
mil € durant anys d´estalvis, pagaran per els delinqüents que han
robat, els impositors més «legals» marxaran i ningú més, a part
dels «grans» portara diners al país. Si els sistema estava tocat
ara amb la diligència de la Sra. Batlle, encara més.
S´ha
escrit molt sobre els treballadors del banc i dels impositors però
no es parla de la resta de mortals que vivim al País. Com es i qui
pagara la factura de l´auditora http://www.pwc.com/
i l´indemnització que
demana la família Cierco en el cas que arribi a terme, si algun
ocupa de les cadires de tot l´edifici de les columnes els hi dona la
raó?.
Enllaços
:
Sin policías corruptos en el caso de Gao Ping
¡REVELADOR Y EXPLOSIVO! Ex-comisario reveló todo sobre Cabello y el Cartel de los Soles (+Video)
Tags
:
BPA,
Ramon Cierco, Higini Cierco, Govern Andorra, Fincen, Fiscalia
Andorra, Batllia Andorra, Bancs Andorra, Euros, Dòlars, Rentat de
diners, Rússia, Xina, Estats Units, Policia, FBI, Interpol, Guàrdia
Civil, Josep Miquel Pau,
ANDBANK.
dimecres, 9 de setembre del 2015
La bomba de rellotgeria
Amb les filtracions, des de la Fiscalia, a certs mitjans des-informatius, espanyols i andorrans (sortosament no tots), de suposada ètica periodística, que no recorden lo que els hi van ensenyar a l´universitat, (rigor i contrastar), hem conegut l´anomenat cas BPA.
Dubtes
El cas BPA el qual ja estava judicialitzat, ens ha mostrat com el Govern de torn, per córrer massa i suposadament influenciat per altres sectors polítics i bancaris, han actuat de manera barroera i fora de lloc.
Ha quedat tocat el sistema financer?. Segons les fonts consultades hi han més investigacions en curs i les recents demandes des de fiscalia i jutges espanyols posen lo país en una situació complicada degut a la mala praxis de polítics, Inaf, Batllia, etc.
*Fins que no es demostri lo contrari els accionistes majoritaris/propietaris del banc (germans Cierco), no tenen rés a veure amb les actuacions suposades irregulars d´empleats del banc. Si bé és veritat que quant una empresa no va bé el responsable hauria de ser el propietari/director per no vigilar.
Ben assessorats?
2 ex Caps de Govern a les seves files. Un defensant l´empresa i l´altre als germans Ramon e Higini Cierco amés d´un periodista de Manresa dimissionari del Diari d´Andorra que de moment no hem sentit piular..
Penjants d´un fil
Els recents successos bancaris, han destapat lo que tots sabem. Lo país s´aguanta amb l´aportació de diners forans als bancs andorrans.
Preocupació
Amb un deute suposat de 1.500.000.000 d´€, entre les 8 administracions (sic), la Cass en dèficit, la baixada de visitants i un model econòmic absolt, s´aproxima un futur dur i fosc. L´obertura econòmica a compte gotes no deixa entreveure una pujada de negoci.
Comença lo curs
Els alumnes retornen a les escoles, els funcionaris i no funcionaris, polítics i defensors del dret dels ciutadans retornen als seus llocs de treball. Han acabat les vacances (els que han pogut fer-les), i tots els que varen peregrinar al Santuari de Meritxell esperen un miracle que ahir 8 de Setembre no es va produir. Ni es produirà mentre no es canviï la manera de fer de certs polítics i persones que creuen que lo País els pertany.
Bon començament de setmana
divendres, 7 d’agost del 2015
Circ total
Si llegim amb atenció els números
que presenta en el seu article l´opinió el Sr. Eusebi Nomen
(http://www.elperiodic.ad/opinio/article/45690/import-de-les-detallades-als-clients-de-bpa),
podem entendre
que sempre paguen els que menys culpa tenen, o sigui, els
estalviadors i els de bona fé.
L´afer no es podria haver gestionat pitjor de lo que s´ha fet. Si algú del banc no ha fet els deures o als ha fet malament que pagui. Però és la justícia andorrana que hauria d´actuar. Govern no actuat bé, sigui per desconeixement o per assessoraments intencionats.
D´altre banda en un altre article
del Sr. David Rios, a la "xafardera",
(http://diariandorra.ad/blocs/drios/2015/08/07/hi-havia-una-vegada-un-pais-i-un-circ/),
ens diu i explica lo que es podria
fer amb els diners llençats per les ocurrències del Super Ministeri
de Turisme.
En la campanya que fan als Estats Units per
veure qui es presenta a les eleccions, Trump ha tractat als polítics
d´estùpits. No sé si és la paraula que hauria d´emprar ni si és
correcte però els nostres crec que no ho són. Més aviat (alguns),
espavilats. Mirant d´afavorir a segons qui, alguns d´ells, la seva
butxaca (d´altres) i uns quants de bona fe són apartats i
liquidats. Les majories absolutes són lo pitjor que es pot tenir.
Tal com explique el Sr. Rios, amb els diners que han utilitzat per pagar Le Cirque du Soleil, s´haurien pogut fer moltes coses, ajudar a molta gent, baixar lo deute envers els bancs, arreglar carrers, captacions d´aigüe (Escaldes repartint garrafes d´aigüe degut a la caiguda de quatre gotes i manca de previsió), etc.
L´espectacle no ens ha portat més visitants. Els turistes que ens han visitat no han vingut expressament. Le Cirque du Soleil ja disposa de plaça fixe a Tarragona i els Catalans no venen a Andorra per veur´el.
Srs. de Turisme i de Govern, des de un despatx es poden fer moltes coses, bones i menys bones. Una mica més de seny. Penseu amb el cap i reflexioneu una mica més que segur existeixen moltes opcions per tenir visitants i que gaudexin del país.
Lo Cirque du Soleil i Lo Circ Bpa. Això és l´Andorra del 2.015
divendres, 3 de juliol del 2015
Lo
Campió
Les
declaracions del Cap de Govern sobre tot lo que fa referència a
l´anomenat cas BPA són una manca de respecte i un insult a tots els
ciutadans d´Andorra.
Com
és que el nostre Cap es permet de dir que garanteix el el sou i les
pensions dels treballadors del BPA?. I la resta de ciutadans?. No
existeixen?
Com
s´entén que si el cas estava suposadament en mans de la justícia,
la Sra. COSAN signés mitjançant l´empresa auditora on treballava
que el banc estava en
«condicions»
i net com una patena, i després de la nota del FINCEN demanés
l´intervenció?. Amb totes les informacions que circulen per la
xarxa es fa difícil de creure en les explicacions del Sr. Marti i de
l´INAF.
Dos
ex Caps de Govern advocats. L´un, Marc Forné, que apareix al BOPA
com deutor de l´empresa ANTENA7 TV
(https://www.bopa.ad/bopa/023043/Pagines/6E262.aspx)
ho és dels dos germans Cierco i l´altre, Jaume Bartumeu, que
cremava banderes quant estudiava al país veí del sud, ho és de
l´empresa. L´advocat sempre defensa al qui paga.
Llegiu
els «números» del Sr. Nomen en el seu escrit al Periòdic
d´Andorra :
«BPA, un "botí" de 500 milions
02.07.2015
La
creació d’un banc bo i la seva posterior venda dóna la
possibilitat que algú es reparteixi uns 500 milions d’euros,
seguint el procediment establert per la llei de resolucions bancàries
votada per 26 dels 28 consellers generals. El mètode per crear
aquest «botí» és vergonyós i segueix les passes següents:
- Abans d’emprendre una resolució, l’AREB ha de determinar el valor dels actius i dels passius de BPA en una liquidació de l’entitat (art 5 de la llei de resolucions). Per tant, s’ha de treballar amb valors de liquidació que són uns valors per sota dels valors raonables o de mercat. Els valors de liquidació es veuen reduïts per la tassa de descompte que ha de compensar el risc de qui ha de posar una quantitat de diners per pagar uns actius executables en el futur. És normal que el valor de liquidació dels crèdits hipotecaris de BPA i altres actius crediticis comporti una tassa de descompte del 9% o 10%.
- Els actius crediticis (hipoteques a clients, crèdits comercials a clients, etc.) de BPA sumen un total d’uns 900 milions i la seva vida mitja és d’uns 10 anys.
- Si en el balanç de BPA, avui hi figuren aquests 900 milions d’actius crediticis amb una vida mitja de 10 anys i per determinar el seu valor de liquidació apliquem una tassa de descompte del 9 o 10% anual, resultarà que el valor de liquidació d’aquest actius crediticis comptabilitzats per 900 milions passa a ser d’un import d’uns 650 milions i l’actiu de BPA es redueix en uns 350 milions, provocant un desequilibri en el balanç.
- Òbviament, s’ha de corregir aquest desequilibri en el balanç de BPA i aquesta correcció s’ha de fer reduint el valor de comptes del passiu de BPA. Aquesta reducció es farà seguint una jerarquia establerta per la llei de resolucions. En primer lloc es poden reduir el capital i reserves de BPA i seguidament es poden reduir els comptes dels socis, dels administradors i dels executius, fins compensar l’import total de 350 milions.
- Un cop s’han fet aquestes maniobres comptables, es crea el banc bo i se li traspassen els actius de BPA per un import igual al seu valor de liquidació. És a dir, a l’actiu del banc bo tindrem els actius crediticis comptabilitzats per 650 milions. I al passiu de BPA tindrem els comptes dels clients, sense capital social, sense reserves i amb els comptes reduïts dels socis, administradors i alts executius de BPA.
- De forma que tindrem uns accionistes, administradors i executius que hauran perdut 350 milions i un banc bo amb un actiu per un import comptable igual al seu passiu exigible per part dels clients. Òbviament, el dia que els clients puguin retirar els seus diners d’aquest banc bo, ho faran ràpidament. De manera que el comprador del banc bo haurà d’ampliar capital i posar diners líquids per fer front a la demanda de liquiditat que exigiran els clients. Per tant, difícilment un liquidador pagarà més d’un euro per adquirir aquest banc en dinàmica de liquidació. Sols un banc amb una gran marca que doni molta confiança estarà disposat a quedar-se aquest banc bo sota el convenciment que la seva gran marca donarà la confiança necessària perquè la gent mantingui els diners en els seus comptes i no fugi. Òbviament aquest comprador amb una gran marca es farà valdre la seva marca i no pagarà ni un euro per adquirir un banc que pot tenir un total de passius (comptes bons) d’uns 5.000 milions.
- Si tenim en compte que avui el preu de compra d’institucions financeres és aproximadament d’un 3% del total dels comptes gestionats, vol dir que el valor d’adquisició dels comptes del banc bo seria el 3% de 5.000 milions, és a dir uns 150 milions. Un valor que és a BPA però que es crema en el moment en el que s’estructura com banc bo en un escenari de liquidació. Òbviament si el banc bo és adquirit per un banc amb una gran marca, aquests 150 milions li son regalats.
- Per tant, el comprador del banc bo tindrà un regal de 150 milions en forma de valor d’uns comptes que podrà mantenir gràcies a la seva marca i que altrament es volatilitza en una liquidació; i el comprador del banc bo adquirirà actius crediticis amb un descompte d’aproximadament un 10%, és a dir uns 350 milions sobre el total de 900 milions d’actius crediticis. Un valor que realitzarà al llarg dels propers anys a mesura que cobri ordenadament els crèdits de bona qualitat de BPA.
Les xifres exposades poden variar segons la tassa de descompte i l’import exacte dels actius crediticis de BPA i el total dels comptes assignats al banc bo. Però l’import es mourà entre 300 i 600 milions fàcilment.
Qui es quedarà aquest «botí»? Dependrà molt de com s’executi els transvasament d’actius i passius de la BPA al banc bo i de com s’executi la venda d’aquest banc bo i de la posterior liquidació de la resta de BPA.
En tot cas ara entrem al mes de juliol i agost, amb les corresponents vacances de molta gent i, especialment dels consellers generals. La temptació d’utilitzar l’opacitat del mes d’agost per fer aquest tipus d’operació és massa llaminera i evident.
Atesa la importància del pastís que algú es repartirà, s’entenen coses altrament incomprensibles com la decisió de fer un banc pont bo en lloc de fer un banc pont dolent, que seria el normal. Esdevé fastigosament evident.
Què hagués passat si l’AREB hagués optat per fer un banc pont dolent? És molt senzill:
- En qüestió d’hores, s’haguessin pogut identificar tots els comptes de BPA que durant els darrers anys han rebut transferències importants provinents de territoris sensibles i els comptes que durant els darrers anys han ingressat quantitats importants de diner en efectiu.
- Aquests comptes sensibles es podien haver passat a un banc pont dolent per ser objecte de verificació detallada. Els qui no passessin l’examen es deixarien en mans de la fiscalia i els qui passessin l’examen podrien disposar dels seus diners.
- A BPA haguessin quedat tots els comptes sense moviments d’efectiu importants i sense moviments importants amb territoris sensibles, és a dir comptes sense cap risc de blanqueig que haguessin pogut reiniciar l’operativa ràpidament sota uns millors controls antiblanqueig.
Però, òbviament, creant aquest banc pont dolent no es genera el «botí» de 500 milions que es genera utilitzant valors de liquidació per fer l’aportació dels actius i passius al banc pont bo.
Permeti’m una pregunta, si vostè ha de separar unes pedres d’un munt de sorra, vostè què fa? Agafa els grans de sorra un per un per estar segur que és un gra de sorra? O passa tot el munt per un sedàs que separi les pedres grans (el sedàs del criteri de les transferències de territoris sensibles i grans moviments de cash) de forma que, ràpidament, li quedi tota la sorra neta?
Quan algú separa els grans de sorra un per un per assolir un escenari amb un «botí» de 500 milions d’euros, és legítim pensar malament.
Si la part delicada de la operació es fa durant al mes d’agost aleshores esdevé grotesc.»
- Abans d’emprendre una resolució, l’AREB ha de determinar el valor dels actius i dels passius de BPA en una liquidació de l’entitat (art 5 de la llei de resolucions). Per tant, s’ha de treballar amb valors de liquidació que són uns valors per sota dels valors raonables o de mercat. Els valors de liquidació es veuen reduïts per la tassa de descompte que ha de compensar el risc de qui ha de posar una quantitat de diners per pagar uns actius executables en el futur. És normal que el valor de liquidació dels crèdits hipotecaris de BPA i altres actius crediticis comporti una tassa de descompte del 9% o 10%.
- Els actius crediticis (hipoteques a clients, crèdits comercials a clients, etc.) de BPA sumen un total d’uns 900 milions i la seva vida mitja és d’uns 10 anys.
- Si en el balanç de BPA, avui hi figuren aquests 900 milions d’actius crediticis amb una vida mitja de 10 anys i per determinar el seu valor de liquidació apliquem una tassa de descompte del 9 o 10% anual, resultarà que el valor de liquidació d’aquest actius crediticis comptabilitzats per 900 milions passa a ser d’un import d’uns 650 milions i l’actiu de BPA es redueix en uns 350 milions, provocant un desequilibri en el balanç.
- Òbviament, s’ha de corregir aquest desequilibri en el balanç de BPA i aquesta correcció s’ha de fer reduint el valor de comptes del passiu de BPA. Aquesta reducció es farà seguint una jerarquia establerta per la llei de resolucions. En primer lloc es poden reduir el capital i reserves de BPA i seguidament es poden reduir els comptes dels socis, dels administradors i dels executius, fins compensar l’import total de 350 milions.
- Un cop s’han fet aquestes maniobres comptables, es crea el banc bo i se li traspassen els actius de BPA per un import igual al seu valor de liquidació. És a dir, a l’actiu del banc bo tindrem els actius crediticis comptabilitzats per 650 milions. I al passiu de BPA tindrem els comptes dels clients, sense capital social, sense reserves i amb els comptes reduïts dels socis, administradors i alts executius de BPA.
- De forma que tindrem uns accionistes, administradors i executius que hauran perdut 350 milions i un banc bo amb un actiu per un import comptable igual al seu passiu exigible per part dels clients. Òbviament, el dia que els clients puguin retirar els seus diners d’aquest banc bo, ho faran ràpidament. De manera que el comprador del banc bo haurà d’ampliar capital i posar diners líquids per fer front a la demanda de liquiditat que exigiran els clients. Per tant, difícilment un liquidador pagarà més d’un euro per adquirir aquest banc en dinàmica de liquidació. Sols un banc amb una gran marca que doni molta confiança estarà disposat a quedar-se aquest banc bo sota el convenciment que la seva gran marca donarà la confiança necessària perquè la gent mantingui els diners en els seus comptes i no fugi. Òbviament aquest comprador amb una gran marca es farà valdre la seva marca i no pagarà ni un euro per adquirir un banc que pot tenir un total de passius (comptes bons) d’uns 5.000 milions.
- Si tenim en compte que avui el preu de compra d’institucions financeres és aproximadament d’un 3% del total dels comptes gestionats, vol dir que el valor d’adquisició dels comptes del banc bo seria el 3% de 5.000 milions, és a dir uns 150 milions. Un valor que és a BPA però que es crema en el moment en el que s’estructura com banc bo en un escenari de liquidació. Òbviament si el banc bo és adquirit per un banc amb una gran marca, aquests 150 milions li son regalats.
- Per tant, el comprador del banc bo tindrà un regal de 150 milions en forma de valor d’uns comptes que podrà mantenir gràcies a la seva marca i que altrament es volatilitza en una liquidació; i el comprador del banc bo adquirirà actius crediticis amb un descompte d’aproximadament un 10%, és a dir uns 350 milions sobre el total de 900 milions d’actius crediticis. Un valor que realitzarà al llarg dels propers anys a mesura que cobri ordenadament els crèdits de bona qualitat de BPA.
Les xifres exposades poden variar segons la tassa de descompte i l’import exacte dels actius crediticis de BPA i el total dels comptes assignats al banc bo. Però l’import es mourà entre 300 i 600 milions fàcilment.
Qui es quedarà aquest «botí»? Dependrà molt de com s’executi els transvasament d’actius i passius de la BPA al banc bo i de com s’executi la venda d’aquest banc bo i de la posterior liquidació de la resta de BPA.
En tot cas ara entrem al mes de juliol i agost, amb les corresponents vacances de molta gent i, especialment dels consellers generals. La temptació d’utilitzar l’opacitat del mes d’agost per fer aquest tipus d’operació és massa llaminera i evident.
Atesa la importància del pastís que algú es repartirà, s’entenen coses altrament incomprensibles com la decisió de fer un banc pont bo en lloc de fer un banc pont dolent, que seria el normal. Esdevé fastigosament evident.
Què hagués passat si l’AREB hagués optat per fer un banc pont dolent? És molt senzill:
- En qüestió d’hores, s’haguessin pogut identificar tots els comptes de BPA que durant els darrers anys han rebut transferències importants provinents de territoris sensibles i els comptes que durant els darrers anys han ingressat quantitats importants de diner en efectiu.
- Aquests comptes sensibles es podien haver passat a un banc pont dolent per ser objecte de verificació detallada. Els qui no passessin l’examen es deixarien en mans de la fiscalia i els qui passessin l’examen podrien disposar dels seus diners.
- A BPA haguessin quedat tots els comptes sense moviments d’efectiu importants i sense moviments importants amb territoris sensibles, és a dir comptes sense cap risc de blanqueig que haguessin pogut reiniciar l’operativa ràpidament sota uns millors controls antiblanqueig.
Però, òbviament, creant aquest banc pont dolent no es genera el «botí» de 500 milions que es genera utilitzant valors de liquidació per fer l’aportació dels actius i passius al banc pont bo.
Permeti’m una pregunta, si vostè ha de separar unes pedres d’un munt de sorra, vostè què fa? Agafa els grans de sorra un per un per estar segur que és un gra de sorra? O passa tot el munt per un sedàs que separi les pedres grans (el sedàs del criteri de les transferències de territoris sensibles i grans moviments de cash) de forma que, ràpidament, li quedi tota la sorra neta?
Quan algú separa els grans de sorra un per un per assolir un escenari amb un «botí» de 500 milions d’euros, és legítim pensar malament.
Si la part delicada de la operació es fa durant al mes d’agost aleshores esdevé grotesc.»
diumenge, 24 de maig del 2015
Queixa contra el Fiscal General d´Andorra
Tags : Alfonso Alberca Sanvicens, Enrique Casadevall Medrano, Fiscalia, Consell Superior de Justícia, Andorra, Tomàs Pascual Casabosch
dilluns, 11 de maig del 2015
Reproducció de l´opinió del Ricard Poy a
"El país de la impunitat absoluta
Passi el que passi les administracions fan el que volen encara que les enxampin
Ricard Poy - Andorra la Vella - 07/05/2015
Els informes del Tribunal de Comptes són lectura dura, feixuga, i si alguna vegada els diccionaris en comptes de definir les paraules a través de paraules ho fessin amb imatges estic convençut que avorrit/da tindria al costat la foto d’un informe del Tribunal.
Però aquesta travessa pel desert visual té uns oasis meravellosos. És lectura recomanable per a tothom (i no és broma). Només cal anar a www.tribunaldecomptes.ad i allà es troben tots els dossiers, encara que lamentablement tarden un any i mig a fer-los públics des del moment que acaba l’exercici. Els del 2013 s’acaben de penjar ara.Els oasis meravellosos es troben amagats dins de les conclusions del Tribunal on es denuncien les males praxis de les diferents administracions nacionals. De lectura recomanable són també les al·legacions de les administracions per defensar-se. I absolutament obligatori és llegir la resposta del Tribunal a les al·legacions de les administracions. Pràcticament cap al·legació té la més mínima incidència. En realitat són més excuses, barates, que arguments sòlids.
El primer incunable es troba en la cançoneta que es repeteix sovint a cada informe: “com ja ha estat remarcat altres vegades”. El Tribunal de Comptes fa anys que asse-nyala les coses que fan malament les administracions, però aquestes simplement ho ignoren i qui dia passa any empeny. És ressenyable que no existeixi un mecanisme pel qual quan una administració comet una irregularitat algú hagi d’assumir responsabilitats i el compromís ineludible que no es tornarà a repetir.
Alguns exemples pràctics:
Govern paga prop d’un milió d’euros en primes i sobresous als funcionaris de diferents departaments sense tenir cap base legal. Ho ha fet, ho fa i ho farà. Se’ls en refot (a aquest gabinet i als anteriors) simplement perquè les diferents àrees de la funció pública ja tenen des de fa dècades el model muntat per anar facturant (feina feta) per conceptes que la legislació no recull. Resposta de Govern a estar pagant sous fora de la llei? Sí, és cert, però els anteriors governs encara ho feien més. Passi el que passi. M’imagino el director d’una empresa, acusat de diferents irregularitats. El porten a la Batllia, li llegeixen els càrrecs i el director els admet però destaca com a únic argument de defensa que els seus antecessors encara les feien més grosses. Segur que el batlle l’alliberaria immediatament. És de tots conegut, que si proves que els teus antecessors han estat més xungos que tu en el càrrec quedés exonerat automàticament de qualsevol culpa.
Sindicatura també vola alt. El Tribunal els acusa de diferents irregularitats, entre les quals destaca haver fet concessions a dit per valor de 144.000 euros, vulnerant flagrantment les lleis que el propi Consell ha aprovat. A més ha creat un fons de mútua per als seus treballadors sense cap base legal o no ha aprovisionat ni un euro per pagar els complements de jubilació dels seus treballadors (vol dir que els pagarem entre tots en el futur, com sempre). I el Tribunal de Comptes any rere any fa les mateixes remarques i any rere any Sindicatura les ignora. Però és especialment impagable la justificació de les concessions a dit. La resposta és: enumerar-les!!! –no poso mai signes d’exclamació, però aquí no ho he pogut evitar. L’emoció m’embarga i em supera–. M’imagino un home a la Batllia i el fiscal li diu que se l’acusa d’haver comès sis delictes. L’home diu que sí. I els enumera. I llavors el batlle diu que ja se’n pot anar lliure perquè és de tots conegut que l’enumeració dels delictes que has comès és una prova evident de la teva innocència.
Prescindeixo de parlar dels comuns, perquè no acabaríem mai. Vull recordar el cas d’Andorra Televisió. Durant un lustre ATV va estar en fallida. Literalment i tècnicament. El deute superava de tal forma els ingressos que legalment estava obligada a demanar la fallida. Any rere any el Tribunal de Comptes deixava clar que ATV segons la llei havia d’anar a la fallida. I any rere any Govern, accionista únic d’ATV, va anar xiulant i anar posant 3 milions i escaig més. I cada any anava pujant el deute. Finalment ATV, després d’haver rebut uns 60 milions d’euros per part de l’Estat, va necessitar 10 milions d’euros més per ser rescatada, en un dels episodis més vergonyants de la història del país. Aquell primer Govern de Martí va dotar de deu milions més (ja estem a 70 en subvencions) per cobrir el forat i seguidament va començar a retallar drets i prestacions sanitàries. I va deixar la inversió en obra pública gairebé a zero, col·laborant de forma decisiva a donar el toc de gràcia a moltes empreses del sector de la construcció. L’exemple d’ATV em va quedar gravat com la mostra evident de l’absoluta inutilitat del Tribunal de Comptes. No serveix de res tenir algú que et controli els comptes si quan detecta irregularitats no hi ha cap mecanisme que obligui a solucionar-ho i/o a demanar responsabilitats o dimissions. El Tribunal de Comptes és un malbaratament d’hores i diners, perquè és una nova auditoria quan tots els organismes públics ja en tenen una. Si en el súmmum de la desviació d’una societat pública, com és ATV, el Tribunal detecta una fallida (més enllà de concessions a dit del Consell o de primes i salaris il·legals de Govern) i no passa absolutament res el sistema no funciona.
No funciona. Com a mínim a Andorra. El ciutadà pot palpar que tot és un artifici formal on sembla que existeix un control de les institucions quan en realitat les administracions fan el que volen sense cap altra conseqüència que l’endeutament endèmic que acaba derivant en majors retallades dels seus drets. Totes les irregularitats les paga la padrina, ergo tota la ciutadania. Perquè ni aquest Govern, ni aquest Consell tenen cap respecte cap al diner públic. I estic d’acord amb l’argument de Govern: ni liberals ni PS quan estaven governant van mostrar ni el més mínim respecte al diner públic.
Al cap i a la fi aquest és el país de la impunitat on no passa mai res ni ningú dimiteix com a responsable de res. I per tant ni hi ha, ni hi ha hagut Govern dels millors. Uns més. Com els d’abans i tristament com, segurament, els que vindran perquè exemples com el del Tribunal de Comptes ens mostren que estem a anys llum d’una regeneració política amb l’accés al poder de gent realment motivada per l’interès general i el bon ús del diner públic. La desesperança de la ciutadania i la nul·la confiança en els seus representants (que a d’altres països està derivant en un gir cap a nous conceptes d’entendre la política amb l’aterrament de nous partits) està, lamentablement, plenament justificada. I això que a fora de tant en tant passen coses, algú dimiteix i sembla que no tenen impunitat. Com a mínim no absoluta."
Prescindeixo de parlar dels comuns, perquè no acabaríem mai. Vull recordar el cas d’Andorra Televisió. Durant un lustre ATV va estar en fallida. Literalment i tècnicament. El deute superava de tal forma els ingressos que legalment estava obligada a demanar la fallida. Any rere any el Tribunal de Comptes deixava clar que ATV segons la llei havia d’anar a la fallida. I any rere any Govern, accionista únic d’ATV, va anar xiulant i anar posant 3 milions i escaig més. I cada any anava pujant el deute. Finalment ATV, després d’haver rebut uns 60 milions d’euros per part de l’Estat, va necessitar 10 milions d’euros més per ser rescatada, en un dels episodis més vergonyants de la història del país. Aquell primer Govern de Martí va dotar de deu milions més (ja estem a 70 en subvencions) per cobrir el forat i seguidament va començar a retallar drets i prestacions sanitàries. I va deixar la inversió en obra pública gairebé a zero, col·laborant de forma decisiva a donar el toc de gràcia a moltes empreses del sector de la construcció. L’exemple d’ATV em va quedar gravat com la mostra evident de l’absoluta inutilitat del Tribunal de Comptes. No serveix de res tenir algú que et controli els comptes si quan detecta irregularitats no hi ha cap mecanisme que obligui a solucionar-ho i/o a demanar responsabilitats o dimissions. El Tribunal de Comptes és un malbaratament d’hores i diners, perquè és una nova auditoria quan tots els organismes públics ja en tenen una. Si en el súmmum de la desviació d’una societat pública, com és ATV, el Tribunal detecta una fallida (més enllà de concessions a dit del Consell o de primes i salaris il·legals de Govern) i no passa absolutament res el sistema no funciona.
No funciona. Com a mínim a Andorra. El ciutadà pot palpar que tot és un artifici formal on sembla que existeix un control de les institucions quan en realitat les administracions fan el que volen sense cap altra conseqüència que l’endeutament endèmic que acaba derivant en majors retallades dels seus drets. Totes les irregularitats les paga la padrina, ergo tota la ciutadania. Perquè ni aquest Govern, ni aquest Consell tenen cap respecte cap al diner públic. I estic d’acord amb l’argument de Govern: ni liberals ni PS quan estaven governant van mostrar ni el més mínim respecte al diner públic.
Al cap i a la fi aquest és el país de la impunitat on no passa mai res ni ningú dimiteix com a responsable de res. I per tant ni hi ha, ni hi ha hagut Govern dels millors. Uns més. Com els d’abans i tristament com, segurament, els que vindran perquè exemples com el del Tribunal de Comptes ens mostren que estem a anys llum d’una regeneració política amb l’accés al poder de gent realment motivada per l’interès general i el bon ús del diner públic. La desesperança de la ciutadania i la nul·la confiança en els seus representants (que a d’altres països està derivant en un gir cap a nous conceptes d’entendre la política amb l’aterrament de nous partits) està, lamentablement, plenament justificada. I això que a fora de tant en tant passen coses, algú dimiteix i sembla que no tenen impunitat. Com a mínim no absoluta."
http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=41114&Itemid=380
(*) Plenament d´acord amb tot lo que escriviu. Contra les administracions no es pot lluitar, però i del diari qué, no parleu de la vostra impunitat?.
No rectifiqueu mai quant us equivoqueu i doneu notícies "falses" o feu
còrrer rumors?. Verifiqueu les notícies i correus abans de publicar qualsevol cosa.
NOTA PER ELS CENSORADORS :
Quedi clar que los comentaris fets al vostre diari si no són publicats al bloc i al Twitter no són nostres. Verifiqueu l´usuari mitjançant correu electrònic.
NOTA PER ELS CENSORADORS :
Quedi clar que los comentaris fets al vostre diari si no són publicats al bloc i al Twitter no són nostres. Verifiqueu l´usuari mitjançant correu electrònic.
divendres, 17 d’abril del 2015
The
final countdown
Desprès
dels últims esdeveniments queda ben clar el funcionament dels poders
executiu, judicial i bancari d'Andorra i la pèrdua de tota la
credibilitat i confiança dels ciutadans d'Andorra i d'Europa. Han
intentat tapar lo intolerable , fosc, amoral i suposadament fora de
la llei fins que la bombolla ha estallat.
Les
suposades pràctiques dubtoses i obscures del banc BPA i de la seva
filial Banco de MADRID, revelades pel FINCEN i posteriorment pels
mitjans informatius espanyols, premsa escrita i tv's, demostren la
nul-la feina feta per l'INAF (que només serveix per ocupar cadires
i cobrar) a canvi de favors i pagar viatges a la Sra. Cosan,
directora de l'ens, amés de reciclar i col-locar antics fiscals com
el Sr. Fiñana ex colega del venedor de pisos Alfonso Alberca.
Si
la fiscalia andorrana sabia, un any abans, via la fiscalia
anticorrupció espanyola, de les operacions russes, espanyoles,
venezolanes amén del famós cas Pujol & family, perqué no va
actuar?. Si es van bloquejar “uns comptes” que desprès el Tribunal de Corts va estimar il-legal i els diners van continuar de viatge,
vol dir que alguna cosa no funciona.
Primer
va ser lo Sarkozy que va donar un avís i fa poc el Rajoy en un
viatge llampec a Andorra. El president espanyol no va venir pas de
turisme ni a esquiar. Va venir a avisar, emprenyat i amb un
ultimàtum.
Perquè l'executiu andorrà no va dir rés, i perque
l'afer no es va divulgar fins la famosa roda de premsa (que per cert
primer es van reunir fins a 8 persones a l'edifici administratiu)?.
És evident. Habia que tapar-ho fins desprès de les eleccions. No
sigui que perdessin les cadires. A ben segur si els electors
s'aguessin assebentat abans, “otro gallo cantaria”.
L'afer
de “recepció” i “neteja” tothom sap que no és nou i esta
ben clar que un país de 70.000 ànimes, no pot aguantar 5 bancs amb
oficines a totes les parròquies, 8 administracions amb 3.000
funcionaris, edificis, hotels i botigues que quasi sempre estan
buides. Són els bancs amb el diner de fora que sostenen lo País.
Europa ja ho ha vist clar fa temps i l'acostament que es vol fer no
s'ho creu ningú.
L'executiu
no podia actuar pitjor de lo que ha fet. Perquè no ha actuat la
Fiscalia. L'intervenció del BPA sense investigar a fons, semble un
retorn a la dictadura espanyola de fa uns anys. Això sí, tot i
estar el govern en funcions, presses per aprovar una llei que els
protegís.
Les
guerres familiars, els amiguismes i els favors endèmics, tal com
demostra la publicació del Diari d'Andorra, en que un Batlle és
sancionat però no acomiadat pel Consell de Justícia, quin President
(Sr. Enric Casadevall) no és ni advocat, fa reflexionar sobre la
forma d'actuar de la justícia d'Andorra.
El
BPA a punt de ser liquidat/tancat, estalviadors i empresaris que
compleixen escrupolosament la llei sense poder disposar dels seus
diners, treballadors a punt de quedar-se sense el lloc de treball i
investigant la operació d'edificis d'un altre (Crèdit Andorrà) ,el
país penja de un fil. La deixadesa i la mala pràxis per part de
polítics i bancs ha portat el país en un pou sense fons.
To
be continued?
Tags : BPA,BANCODEMADRID,ANDORRA,FINCEN,INAF,BLANQUEIG,VENEZUELA,ESPAÑA,CHINA,RUSIA
dimecres, 1 d’abril del 2015
On anèm?
***Informació via : http://www.andorradifusio.ad/noticies/tribunal-de-corts-hauria-permes-retirar-diners-bloquejats-bpa-exalts-carrecs-de-venecuela
El Tribunal de Corts hauria permès retirar diners bloquejats a BPA a exalts càrrecs de Veneçuela
"El Mundo" publica que una sentència del Tribunal del Corts va permetre exalts càrrecs del règim veneçolà, ara fa 10 mesos, retirar centenars de milions d'euros que tenien bloquejats a comptes de BPA. La sentència a la qual ha tingut accés el rotatiu espanyol és del maig del 2014.
Els fons s'havien bloquejat de manera preventiva el 30 de novembre del 2012, a petició de la fiscalia en cooperació amb les autoritats nord-americanes, per presumpte delicte de blanqueig de capitals. Però, després d'un any i mig embargats, la batlle va ordenar el desbloqueig dels diners per manca de proves, desestimant així el recurs d'apel·lació interposat per la fiscalia i confirmant l'aixecament de les mesures preventives. Segons "El Mundo", els beneficiats per aquesta sentència són alguns dels investigats pel Servei Executiu de Prevenció de Blanqueig de Capitals espanyol, Sepblac, en el cas Banco Madrid.
Informa: J. Cama / A. Glez-Nandín
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
És evident, des de fa temps, que a l´edifici de les columnes hi han filtracions i no precisament d´aigüe.
A la vista d´aquesta notícia es fan més creïbles els rumors de que Govern estava al corrent de les pràctiques del BPA.
Alguna cosa que semble una pel fosca per no dir sospitosa és que DOS ex-alts càrrecs treballin pel banc i la família no acaba de quadrar.
Semble mentida que sempre ens assabentem de les coses pels mitjans estrangers. Amb això no vull dir que els del país no investiguin. Alguns intoxicats i altres fan l´andorrà.
L´etiqueta de paradís fiscal penja d´un fil.
Tags:BPA,BANCS,ANDORRA,FISCALIA,TRIBUNAL DE CORTS,BATLLIA,INAF
dilluns, 30 de març del 2015
Cada dia es coneixen més dades del cas BPA i no passa rés.
Mentres treballadors/es mileuristes i menys, fan equilibris per arribar a fi de mes, altres s´en embutxacaven tot lo que podien i les autoritats es giraven cap un altre costat ignorant les suposades “operacions” frauDOLENTES”.
Llegiu l´article d´opinió del Sr. Roca el qual comparteixo plenament:
“...Com tampoc no es pot fer costat a un Govern en funcions que ha transformat un problema puntual en un problema d’Estat fent una roda de premsa. Ara bé, la màquina de comunicar oficial vol que, embolicats en la bandera tricolor tot cridant a la unió, es titllin les veus discrepants de poc patriòtiques...”
http://diariandorra.ad/blocs/droca/2015/03/30/268-espartans/
També, l´article del Mundo el qual ens aporta encara més dades:
La Fiscalía halla una 'estructura de blanqueo' en Banco Madrid
La Fiscalía Anticorrupción considera que Banco Madrid era «una estructura en sí misma de blanqueo y fraude fiscal»
“Tal y como publicó este diario el pasado jueves, la base de datos de Banco Madrid se encontraba sorprendentemente en poder de su matriz Banca Privat d'Andorra (BPA)”
http://www.elmundo.es/economia/2015/03/30/5517da72268e3e1f5b8b4576.html
Vergonya i presa de pèl als andorrans
Mentres treballadors/es mileuristes i menys, fan equilibris per arribar a fi de mes, altres s´en embutxacaven tot lo que podien i les autoritats es giraven cap un altre costat ignorant les suposades “operacions” frauDOLENTES”.
Llegiu l´article d´opinió del Sr. Roca el qual comparteixo plenament:
“...Com tampoc no es pot fer costat a un Govern en funcions que ha transformat un problema puntual en un problema d’Estat fent una roda de premsa. Ara bé, la màquina de comunicar oficial vol que, embolicats en la bandera tricolor tot cridant a la unió, es titllin les veus discrepants de poc patriòtiques...”
http://diariandorra.ad/blocs/droca/2015/03/30/268-espartans/
També, l´article del Mundo el qual ens aporta encara més dades:
La Fiscalía halla una 'estructura de blanqueo' en Banco Madrid
La Fiscalía Anticorrupción considera que Banco Madrid era «una estructura en sí misma de blanqueo y fraude fiscal»
“Tal y como publicó este diario el pasado jueves, la base de datos de Banco Madrid se encontraba sorprendentemente en poder de su matriz Banca Privat d'Andorra (BPA)”
http://www.elmundo.es/economia/2015/03/30/5517da72268e3e1f5b8b4576.html
Vergonya i presa de pèl als andorrans
dissabte, 21 de març del 2015
Preguntes
http://www.elmundo.es/economia/2015/03/21/550c899822601dd6508b4570.html
Perquè el Govern en funcions o fiscalia no denuncien al diari a d´alt esmentat?. Les afirmacions són prou clares i acusatòries.
Coneixia Govern abans de la carta dels americans les pràctiques sospitoses?
Perquè la Fiscalia no piula?
Si no té problema de liquiditat, perquè no puc treure diners del BPA si són meus i ho puc demostrar amb la meva nòmina?
Perquè no hi han prou declaracions de les parts (segons los comentaris) implicades ?
Per què els americans tenen que llençar l´ultimàtum quant Espanya ja havia avisat (viatge Rajoy)?
Abans ho havia fet lo Sarkozy. *La fiscalia espanyola tenia un informe vell de 8 mesos que segons les fonts consultades havia fet arribar al País.
El problema és de una empresa bancària o de l´estat?
Tenim que pagar-ho tots?
Si tot lo que esta passant és veritat, Govern assumint les seves responsabilitats atorgades pels electors, hauria de donar més dades i explicacions. Per exemple quants diners gestiona el banc dels organismes com ara la Sta, Feda i Cass i també, quants diners de Govern al banc.
Tags:BPA,GOVERN d´ANDORRA,BANCS,AMERICANS,FinCEN
http://www.elmundo.es/economia/2015/03/21/550c899822601dd6508b4570.html
Perquè el Govern en funcions o fiscalia no denuncien al diari a d´alt esmentat?. Les afirmacions són prou clares i acusatòries.
Coneixia Govern abans de la carta dels americans les pràctiques sospitoses?
Perquè la Fiscalia no piula?
Si no té problema de liquiditat, perquè no puc treure diners del BPA si són meus i ho puc demostrar amb la meva nòmina?
Perquè no hi han prou declaracions de les parts (segons los comentaris) implicades ?
Per què els americans tenen que llençar l´ultimàtum quant Espanya ja havia avisat (viatge Rajoy)?
Abans ho havia fet lo Sarkozy. *La fiscalia espanyola tenia un informe vell de 8 mesos que segons les fonts consultades havia fet arribar al País.
El problema és de una empresa bancària o de l´estat?
Tenim que pagar-ho tots?
Si tot lo que esta passant és veritat, Govern assumint les seves responsabilitats atorgades pels electors, hauria de donar més dades i explicacions. Per exemple quants diners gestiona el banc dels organismes com ara la Sta, Feda i Cass i també, quants diners de Govern al banc.
Tags:BPA,GOVERN d´ANDORRA,BANCS,AMERICANS,FinCEN
dimarts, 17 de març del 2015
Negocis obscurs
No cal ser comptable ni
economista per veure com funciona el País. Els 5 bancs amb oficines
a totes les Parròquies, no poden existir amb els ingresos de només
35.000 persones (les que cotitzen a la CASS) i aguantar el deute de
uns 1.500.000.000 entre Govern i Comuns.
Durant anys, Andorra ha
traficat buscant el negoci fàcil jugant amb lo tabac i los diners (i
altres), amagant tot lo que podia i a l'hora ignorant els avisos de
la comunitat internacional. Durant anys ha jugat amb foc.
Les autoritats judicials
i els diferents Governs, han fet l'andorrà ( ja els hi anava bé) i
han ignorat certes conductes fosques per protegir als amiguets
malmetén la reputació dels ciutadans honestes i al País.
El recent afer de la
banca BPA ha destapat les suposades pràctiques que molts sabien/pensaven però
callaven. L'actuació del Cap de Govern, gens afortunada, que abans
del comunicat de premsa es va reunir amb els propietaris i directius
del banc durant unes 4 hores, demostra desconeixement i deixadesa. On
era la Fiscalia?.
La defensa del banc per
part de Govern via Ministre de Finances tampoc ha estat acertada. No
he vist mai Govern defensant al petit botiguer o empresari a punt de
fer fallita. Recordeu quant Govern va deixar caure al propietari dels
terrenys/edifici de la presó de la Comella. Govern ho tenia llogat.
Que sigui des dels USA
que farts d'avisar toquin el crostó a Govern, ja demostra que des de
l'Edifici de les Columnes, de l'INAF i de FISCALIA miraven cap un
altre costat, tot i que a a Espanya feia 8 mesos que tenien un
informe que involucrava el banc andorrà i la seves sucursals als
diferents països on disposa d'oficines per les suposades pràctiques gens netes.
L'afer de la banca BPA
afecta evidentment l'imatge i reputació del País però no es pot
convertir en un tema nacional i que ho tingui que sol-lucionar
Govern. Deixeu actuar la justícia i a veure si ara fan el seu
treball pel qual cobren.
Amb tota l'informacio que
publiquen diferents mitjans informatius es veu dificil la continuació
del banc i s'intenta intoxicar prenent als treballadors del BPA com a
panyora. Qué els hi passara?. Per això, existeix la justícia.
Govern no pot nacionalitzar la banca amb els diners de tots.
Nosal-tres, els
ciutadans, no tenim perqué pagar per unes suposades practiques
dubtoses amb lligams internacionals de tots els àmbits, inclós
l'esportiu.
dilluns, 23 de febrer del 2015
Eleccions Generals d´Andorra 1 de març de 2015
Eleccions Generals d´Andorra 1 de març de 2015
Programes electorals de les 4 formacions que aspiren ocupar cadires
LDA :
“Posarem en funcionament el CASINO NACIONAL”.
Dias abans, el Candidat per Sant Julià explicava que en volia a varies Parròquies !.
La reforma de la Carta Magna és un dels temes candents i pendent. A veure que diran els dinosaures.
L´oblit :
Cap, ni una, cap formació, de les que es presenten per dirigir el País parla de crear una FISCALIA ANTICORRUPCIÓ...
Amb termes de CASINOS,”rien ne va plus”. Srs. elegits recordeu perquè ho heu estat. No oblideu els deures ni els ciutadans
A reveure. Fins l´1 de març
Tags : Eleccions Generals Andorra 2015, Eleccions Generals Andorra 2015, Eleccions Generals Andorra 2015, Eleccions Generals Andorra 2015, Eleccions Generals Andorra 2015
Programes electorals de les 4 formacions que aspiren ocupar cadires
DA : http://democrates.ad/ 88 pàgines
JUNTS : http://www.junts.ad/ 55 pàgines
LDA : www.liberals.ad 27 pàgines
SDP : http://www.sdpand.com/#! 9 pàgines
189 pàgines de suposadament bones intencions, les d´explicacions sobre la feina feta del grup del Govern en funcions i alguna intoxicació subliminal.
Als que s´han llegit les 189 pàgines, o bé sou uns patriotes (bona gent) o sou masoquistes. En qualsevol cas, felicitacions, però us ho creieu tot lo que escriuen?.
Jo em quedo amb varies frases i una mancança/oblit.
Les frases
DA :
“L´objectiu dels Demòcrates és garantir que Andorra tingui un dels millors nivells de qualitat de vida d´Europa”. (Fen retallades a la Sanitat, CASS,Pensions, etc. ?)
JUNTS : (Diuen,però, que no revueltos)
“Decretar la suspensió de la Llei 23/2014, de 30 d'octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública, de forma que entri en vigor al gener del 2016”.
“Som partidaris del vot dels residents a les eleccions comunals a partir d’un període determinat entre els 5 i els 3 anys de residència ininterrompuda. El Comú és l’Administració més propera al ciutadà i és un òrgan essencialment de gestió i de prestació de serveis als ciutadans; per tant, considerem necessària i plenament justificada la participació dels residents estables en l’elecció dels cònsols i consellers de la seva parròquia".
"L’accés a la nacionalitat andorrana és una qüestió de ciutadania. Considerem que cal prendre en consideració la recomanació del Consell d’Europa respecte la disminució a 10 anys de residència ininterrompuda per poder optar a l’adquisició de la nacionalitat”.
SDP :
“UNES INSTITUCIONS AL SERVEI DE LA CIUTADANIA, MODERNES,
TRANSPARENTS I LLIURES DE LA CORRUPCIÓ”
LDA :
“Posarem en funcionament el CASINO NACIONAL”.
Dias abans, el Candidat per Sant Julià explicava que en volia a varies Parròquies !.
Varies formacions que es presenten per les cadires, coincideixen en reformar la llei de nacionalitat i els que sorgeixen de les cendres volen casinos però ja no parlen del TRENET. No parlen tampoc del viatge de vacances a la Xina ni dels viatges per veure com funciona el metro penjat.
Uns diuen que tenen intenció de parlar de la DOBLE NACIONALITAT, però poder s´hauria de mirar abans de presentar-se com a candidat i veure quants estan dins la llei i no disposen de varis passaports. Els que més es mullen són els de JUNTS. Es nota la barreja de ideologies Verdes i Roses.
La reforma de la Carta Magna és un dels temes candents i pendent. A veure que diran els dinosaures.
L´oblit :
Cap, ni una, cap formació, de les que es presenten per dirigir el País parla de crear una FISCALIA ANTICORRUPCIÓ...
Amb termes de CASINOS,”rien ne va plus”. Srs. elegits recordeu perquè ho heu estat. No oblideu els deures ni els ciutadans
A reveure. Fins l´1 de març
Tags : Eleccions Generals Andorra 2015, Eleccions Generals Andorra 2015, Eleccions Generals Andorra 2015, Eleccions Generals Andorra 2015, Eleccions Generals Andorra 2015
dijous, 19 de febrer del 2015
Eleccions 2015
Propostes a dojo
Propostes a dojo
Els candidats a ocupar cadires fan ús de la millor dialèctica que s´els acut. Però n´hi han que es passen.
Vegeu si no. Com pot el familiar de la bugaderia dir que vol implantar varis casinos al País?. N´hi ha que estan ben sonats. Els casinos són la millor manera de rentar diners en petites quantitats.
Després de la tempesta, que encara continua, amb els Pujol,com poden negociar amb Europa?.
D´altres es treuen propostes de la màniga. Que si apujarem les pensions, que si no imposarem, més, que si arreglarem los carrers, que farem que ens visitin més turistes, etc.
Home això esta molt bé però arreglem primer a casa nostra.
Amb unes lleis per a tothom, i no només per uns quants, amb unes pensions dignes, complint amb els compromisos contrets amb els ciutadans, (funcionaris inclosos), i un amb canvi de mentalitat, el País anirà millor.
Amb el compromís de tranquil·litat de la gent d´Andorra, adequant estructures i amb ganes de fer les coses, ben fetes, amb una bona acollida i amb educació si que vindran els turistes.
L´inversió estrangera és una altre cosa. Manca seguretat jurídica i que els suposats “vigilants” no treballin per a quatre o cinc.
Aquestos polítics que ara es passegen pel País, alguns amb bones intencions, que s´en recordin de lo que avui diuen, que compleixin i que recordin qui als ha posat al lloc que ocuparan a partir del dia 1 i de qui els paga.
Tags : Sant Julià, Canillo, La Massana, Encamp, Escaldes, Andorra la Vella, Ordino. Andorra, eleccions 2015,
dimecres, 28 de gener del 2015
Lo Teatre Nacional
www.eleccions.ad Ja ha arribat lo carnaval.
Socialistes amb lliberals, socialistes amb suposatss democràtics, verts, negres, vermells i de tots colors. Tots barrejats. Canvis de camisa a dojo i no passa rés
Els grups/aliances que es presenten a les eleccions ens volen fer creure que ho arreglarán tot. T'ho creus?. Tots contra tots a veure qui la diu més gran.
Lo País en fallita i vinga impostos, i això que deien que no ens en posarien. Bla, bla, bla que utilitzàren per bloquejar la gestió de lo Govern Socialista del Jaume Bartumeu.
Ara, l'excusa, és que ho demanen des d'Europa. Bé una cosa si que és clara, que després de parar la mà tants anys i amb els episodis bancaris foscos amén del contraban, és lógic que Europa demani esforços i mostrar la voluntat de ser més clars i nets. Però amb les tv's públiques espanyoles i diaris andorrans que desvelen la suposada complicitat i suposades negociacions d'un ex cap de govern amb els espanyols a fí de vigilar o no l'entrada de diners de fonts obscures i que ell evidentent nega posa en dubte les bones intencions i el bon governar. www.andorradifusio.ad
En els 4 anys del Govern en funcions no han tingut temps per arreglar ni la llei de funció pública ni la llei d'inversió estrangera.
On són los diners aportats pels funcionaris al fons de pensions?.
La cursa electoral que s'acaba l'1 de març servira, per segons quins elegits, i segons les candidatures presentades, per premiar la feina feta i el vot favorable a les seves llistes, amb càrrecs qu'ins premiats, alguns, sense nul-la experiència per ocupar-los, necessitarán d'assessors molt ben pagats. Com sempre pagant la Padrina. Evidentment.
De veritat creiu que 75.000 soferts habitants del Principat poden pagar 8 administracions i tot el deute generat des de fa un munt d'anys que segons les fonts consultades l´acumulat de Comuns i Govern és de més de 2.500 milions d'€?.
Restem a l'espera de que el Cap de Govern sortit d'aquestes eleccions juntament amb el seu ben escollit equip, faci del País un lloc on viure decentment, amb igualtat de condicions i oportunitats per tothom, amb pensions dignes, amb salut universal i sense corrupció. Sic
Tags : Eleccions Andorra març 2015, Govern d´Andorra, Partits Polítics, DA, Lliberals, Social Democràcia i Progrés, Verts, Partit Socialista,
Tags : Eleccions Andorra març 2015, Govern d´Andorra, Partits Polítics, DA, Lliberals, Social Democràcia i Progrés, Verts, Partit Socialista,
Subscriure's a:
Missatges (Atom)