divendres, 11 de gener del 2013

Els Mayas i el Principat d´Andorra

Per sort els Mayas es van equivocar i l´any passat no es va acabar el món.

Però a Andorra no fa falta cap Maya per dir-nos que el País si que esta acabat. La desastrosa gestió d´alguns governs juntament amb l´espoliació de diners de tots els ciutadans, els amiguismes i comissions ens ha portat a la ruïna.
Els mateixos bancs, signe inequívoc, ja han fotut lo camp cap a destinacions més lucratives.
La pèrdua de diners de la CASS a l´època de l´UBACH i els abusos comesos per els presidents i consells d´administració, destapats en l´informe del Tribunal de Comptes, haurien d´obligar a la fiscalia a fer la seva feina. Però es clar com també reb diners per sota mà, la seva feina esta manipulada.

La corrupció bancària, governamental, policial i judicial, juntament amb el contraban de tabac, és de república bananera. Europa ja ens torna a mirar de reüll i ha tornat a avisar i dir-nos que no fem el burro.

Les bufetades entre dos diaris nacionals, el Periòdic d´Andorra i el Diari d´Andorra i l´escriptor que té molt per callar, l´Àlvar Valls, sobre el deute del Sr. Dolsa, a banda de causar una molt dolenta impressió als lectors de fora del País, deixa ben clar varies coses:

1ª.- Que el periodista del Diari d´Andorra, el de Sant Joan de Vilatorrada, el Toni Solanelles, tal com escriu el Sr. Dolsa, només publica lo que l´hi convé, amb informació privilegiada de funcionaris corruptes de fiscalia, batllia i policia amb el suport d´algun dels seus superiors. La batlle Moreno, encara que il-legalment ja va fer intervenir el seu telèfon sense resultats coneguts.
El seu advocat, Sr. Silvestre va portar l´afer a Strasbourg i no sen sap rés. Recordar que el jutge andorrà és el Sr. Casadevall, pare del que porta el cas del Sr. Dolsa i germà del President del consell Superior de Justícia. Tot queda a casa. Pudor a podrit.



PERIODISME I PROFESSIONALITAT
DIMARTS, 8 DE GENER DE 2013
EDITORIAL
Des de la seva vessant purament informativa i fins a l’expressió d’una opinió, sigui quina sigui, la professionalitat i la responsabilitat han d’imperar sota pena d’incórrer en «periodisme brossa». La informació pressuposa un esforç, un treball destinat a cercar la notícia i a contrastar-la correctament de forma a poder avaluar la seva veracitat i/o credibilitat. No n’hi ha prou en acontentar-se en els «diuen que» o «es veu que» i és obligada perícia de l’informador elevar el seu punt de mira, a efectes de discernir allò que són fets provats i adverats, i fer neteja del que només és rumor, xafarderia o tafaneria més o menys malintencionat d’un sector; sector que normalment acostuma a ser minoritari i actua per interès directe a menystenir els demès quan són competidors comercials, professional, polítics etc...
D’altra part, quan –més enllà d’una informació– també és pretén donar una opinió, llavors i com a axioma cal encara més doblar la cautela, sobretot si es basteix la opinió o els comentaris sobre els fets exposats, com és tot sovint el cas. No és tolerable en una premsa responsable dedicar-se a opinar sobre presumptes comportaments aliens sense tenir la més mínima certesa de la veracitat, l’exactitud i/o de l’autoria.
En la nostra petita societat civil, on tothom sap –més o menys– qui és tothom, alguns periodistes no acaten, al contrari infringeixen públicament la deontologia que ha de presidir la professió. Pel que fa al Sr. Solanelles del Diari d’Andorra, molts funcionaris, i no només els del servei de policia, diuen que «menteix», això en tot cas va ser noticía i el fet està televisat (https://www.youtube.com/watch?v=Hm1oRILm_vk). Si realment menteix o no, això ja és una «opinió» la qual –de moment– ens reservem per no haver pogut verificar-la. Ara bé, a banda de si diu, o no, la veritat, el que sí creiem –i en tot cas podem afirmar i provar– és que el periodista no diu tota la veritat, només la que a ell li porta benefici o no li porta perjudici. Per il·lustrar l’anterior afirmació, només cal preguntar al Sr. Solanelles com està l’afer contra Andorra que ell personalment va portar davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans, en un cas que també ell va portar a la palestra per voluntat pròpia. ¿Perquè no informa l’informador que va informar del seu propi judici? ¿Ha sortit la sentència? ¿Quan...? ¿I que diu Estrasburg del l’assumpte tant interessant del «Sr. Solanelles contra Andorra»?
El cas del Sr. Àlvar Valls, que no és periodista, és més preocupant perquè resulta que, sense encomanar-se a Déu ni a diable, se’l deixa escriure al diari.... Més enllà de la opinió personal que tothom pot tenir sobre tothom i expressar amb respecte, la misantropia endèmica de dit col·laborador el porta massa sovint a calumniar i a difamar públicament al Diari d’Andorra (exemple: columna del dia 03-01-2013); aquest rotatiu del gremi que li permet expulsar desagradablement el profund rancor que professa en contra del nostre país i sobretot, en contra d’alguns dels seus habitants que no opinen com ell, o que tenen més notorietat que la que ell creu que personalment té. Andorra és i ha estat un indret d’acolliment, per a ell com per a molta altra gent. Però això és un altre tema...
Els informadors citats tenen en comú que són o col·laboren amb el Diari d’Andorra, però de llurs escrits i actes se’n desprèn un tuf d’enveja i de recel contra la societat civil andorrana en general, la seva organització, població i els seus poders públics.
La premsa i els mitjans de comunicació han de ser crítics, independents i enèrgics, però alhora obligatòriament professionals i responsables. Per a EL PERIÒDIC D’ANDORRA, aquest és el nostre objectiu i una fita per A l’any 2013 perquè professionalitat i responsabilitat equival a honestedat.”

2ª.- Que el Sr. Dolsa continua amb el deute, existeix una sentència, de 1.800.000 €. Per què no paga?. Un ciutadà mileurista que deixa de pagar a FEDA o a SOM és embargat en 10 dies. Tots, vàrem poder llegir al diari, juntament amb l´empresa francesa SAUR, les seves amenaces i xantatge a govern.
Quant la llei diu clarament que un deutor de l´administració no es pot presentar a cap concurs públic, ell continua acaparant tots els treballs de neteja de Comuns amb la lògica incomprensió i ràbia de les altres empreses.


9/12/2012
Enric Dolsa, en diferents empreses, entre les quals es troba Vallnet, va guanyar milions d’euros en concursos convocats pels governs liberals als anys noranta, quan era un dels capitostos del partit.
Però no n’hi havia prou. Va aconseguir la construcció de la depuradora d’Anyós, on es va fer d’or en cobrar una milionada i edificar una infraestructura tan irrisòria que ni funcionava. L’Estat va haver de pagar una altra milionada per tornar-la a construir i va portar Dolsa als tribunals. Totes les instàncies han reiterat que el polític ordinenc ha de pagar 1,8 milions d’euros de multa (força ridícula en comparació amb el que li ha costat a l’Estat). Fins i tot quan va anar a Estrasburg el Tribunal va ratificar la condemna, encara que va apuntar que l’elecció d’un dels magistrats no era la més adequada. Però en cap cas va entrar a discutir l’evidència de la multa per la pèssima obra i els greus perjudicis a l’Estat. El polític ordinenc va decidir que no pagava, perquè Enric Dolsa si no vol no paga. I ha demostrat que té raó. Gairebé una dècada després no ha pagat ni un euro. A qualsevol altre ciutadà amb un deute molt inferior l’haurien embargat, però no a Dolsa. I el ciutadà de carrer té dret a estar molt enfadat. Molt indignat. Ni la Constitució ha aconseguit eradicar la submissió de les administracions –Govern, comuns i poder judicial– als cacics històrics. És públic i notori un tracte de favor que faria envermellir sencera la república més bananera del Carib. Però això no és tot. L’únic peatge que Dolsa tenia a canvi de no abonar la multa era la prohibició de presentar-se a més concursos de neteja. Però ni això. Sant Julià li’n va concedir un al maig i ara Encamp un altre per al Pas de la Casa. Submissió al cacic igual que el Govern i la Justícia. I aquesta burla a l’Estat i al ciutadà no ha necessitat un gran pla. No hi ha un entramat de societats interposades impossible de rastrejar per evitar saber que el morós Dolsa està al dar­rere. Ho fa a cara descoberta, sent propietari d’Eco Serveis, amb la tranquil·litat d’aquell que se sap amb impunitat absoluta. Seria inútil apel·lar que el Govern, els comuns i la Justícia intentin ser equànimes i posin fi a aquesta situació vergonyosa. Forné, Pintat, Bartumeu i ara Martí han permès aquest insult als ciutadans i després s’estranyen del fastigueig generalitzat.”


Cucut Connection i altres gatades
03/01/2013
Corrupció. L’enrenou per l’última gesta del Cucut ha estat de campionat. El sector de la neteja està en peu de guerra i el Diari ha tret un dels editorials més durs de la seva història, mentre els comentaris dels lectors a la versió electrònica es multipliquen i treuen fum. Als qui s’escandalitzen de les galtes que el bon samarità d’Ordino posa a l’assumpte –res de nou, d’altra banda–, no els falta raó, però enlloc no he vist que s’esmenti amb el seu nom la paraula i el concepte clau. S’ha parlat de cacics, de vergonya, d’estafa, de jugada impresentable, de submissió de les institucions, però no he llegit el terme corrupció. I què és sinó una teranyina de corrupció tot el que aquests dies s’ha tret de sota l’estora i tot el que, vistos els tractes de favor i les impunitats, pot estar-hi encara amagat? És o no és la cucutada la punta de l’iceberg d’una societat insana, en la qual no és clar el recte ús de les lleis –en la lletra i en l’esperit– i dels diners públics? Encara hi ha qui s’estranya que es demani una llei de responsabilitats polítiques. És clar que, si les lleis existents s’incompleixen o es burlen, per què se’n vol una de nova?
Espanya no se’n fia. Que, a diferència de França, el govern espanyol no en tingui prou amb la promesa an­-dor­rana d’instaurar en un futur un IRPF per accedir a signar el conveni de no doble imposició no hauria d’estranyar ningú. El veí del sud és el que més ha patit les falses promeses, els incompliments, la picaresca i els abusos amb segell andorrà, protagonitzats o beneïts pels successius governs des del temps d’Òscar Ribas, i ja fa temps que ens va retirar el crèdit. Gangues de ser un país díscol. Ara no tenim més remei que fer els deures al dia i amb bona lletra.
I de la policia, què? Com aquell riu espanyol –crec que és el Guadiana– que apareix i desapareix, les polèmiques internes de la policia i de la seva cúpula amb el Govern van i vénen. Ara estem en període de calma, com si tots els implicats haguessin pactat poder menjar els torrons amb tranquil·litat. Però calma no és treva, i menys encara pau. Quines novetats ens depararà el 2013 sobre aquest gran espectacle nacional? I, per cert, com tenim la investigació del cas Cinca?.”

3ª.- Que el Sr. Valls va fugir de Catalunya per estar involucrat amb Terra Lliure els quals van cometre varis atemptats mortals i va arribar al País en el qual va ser empresonat. Ha arribat a assessorar? Una campanya de un conegut partit polític andorrà?. I no passa rés.”


* Valls Oliva, Àlvar
Barcelona, Barcelonès 25.04.1947
Nom/s de ploma: Àlvar Valls
Dades de contacte
Casa Oros, A, 2-2 - 25999 Encamp
Tel. 376 831735
Fax 376 831720
*Font Generalitat de catalunya.


El 1986 vostè no era Àlvar Valls, era segons els documents falsos que portava, Albert Comella
ENRIC DOLSA FONT
Periodic
Sr.Valls , vaig llegir atentament el seu article titulat CUCUT CONNECTION , i puc estar d'acord en dos apartats .
el 1º quan Vostè diu (fent referència a lo que ens ocupa ) , que ha vist al Diari d'Andorra , una de les editorials mes dures de la seva historia ( i jo hi afegeixo , editorial , difamatòria e intoxicadora ),
i 2º ,també estic d'acord amb Vostè , quan diu que , els comentaris dels lectors a la versió electrònica , treuen fum , ( es clar treuen fum degut a la falsa informació que reben amb difamacions i calumnies com les seves ).
Però dit això , anem per feina .
Vostè diu que a l'editorial , hi falta la paraula Corrupció , i segons Vostè , el grup d'empreses on participo , han rebut tractes de favor i pot haver-hi moltes impunitats amagades . i Vostè de forma desqualificant públicament es pregunta .?
es o no es la cucutada la punta de l'iceberg .? “
Senyor Alvar Valls , Vostè fa un article Vomitiu i difamatori, i parla de que jo tinc “ Moltes Galtes “.
Senyor Alvar Valls , sap , els seus articles mai m'han despertat cap tipus d'interès , però es clar que quan m'han dit que Vostè hem posava de volta i mitja , de forma grollera i difamatòria , no he tingut mes remei que fer l'esforç i llegir-lo .
Sr. Valls , si creu que les empreses on participo , fan il•legalitats , no es converteixi en com diuen Vostès en una “TAPADORA” , l'hi aconsello de córrer cap a la Batllia a denunciar-me.
Ah .!! , Pero avisi'm , l'estaré esperant , degut a la curiositat que tinc de saber les il•legalitats que segons Vostè he comès ..
Sr.Alvar Valls , sap el perquè de no haver-lo llegit mai .?
Poès es degut a que mai l'he considerat cap exemple de RES , i l'hi donaré unes mini pistes .
Quan parla d'il•legalitats , deu referir-se a Vostè , poés Vostè si que n'ha comes , No. ???
( piensa el ladrón que todos son de su condición )
Sr. Valls , Vostè i jo sabem que si !! .
Vostè sap perfectament , que quan va arribar a aquest país d'acollida a mitjans dels anys 80 ,Vostè , va arribar amb una identitat falça .
Ho recorda .? , l'any 1986 ,Vostè no era el Sr. Alvar Valls , era segons els documents falços que portava , el Sr. Albert Comella , i quan la policia andorrana ho va detectar , el portaren a la batllia Episcopal , i d' allí directe a la presó , i de la presó al Tribunal de Corts , i dit tribunal el va condemnar a presó ferma , ho recorda.??
Si , si .Sr. Valls , Vostè anava amb documentació falsa , i Vostè i jo ( i altra gent ) sabem el perquè , ara però , això no ven al cas , jo avui no ho explicaré , si Vostè vol fer-ho , endavant , fa un article i ho explica .Jo no ho faré pas , el meu estil no es aquest ( pero jo no difamo explico realitats ).
Entèn ara Sr. Valls , el perquè no perdo ni un segòn a llegir-lo , per mi no te Vostè cap credibilitat .
Quan parla de GALTES ,te que fer referència a les seves i no pas a les meves ( poés segur que son molt mes grans ).
Ja sap que diu el refrany... Veus la gruneta de polç al ull del pròxim i en canvi no ets capaç de veure la biga dins del teu .
Cregui'm Sr. Valls , que no ha estat pas un plaer escriure aquesta resposta , poes com l'hi he dit anteriorment ,no es el meu estil , però es clar , Vostè no pot esperar de mi , que hem deixi difamar i calumniar impunement , i que amb la veritat , hem calli
Vostè a mi no hem pot donar lliçons de RES , i menys de moralitat i legalitat.
Es clar , Ara , Vostè s'ha buscat un petit problema .
On queda ara la seva honorabilitat i credibilitat , per mi ja no la tenía , ni l'ha tingut mai !!! , però , i per la resta de gent .?, no se si continuarà tinguent la mateixa.
Bon Any Nou Sr. Valls.”
Sorpresa en Barcelona por la identidad de los presuntos asesinos de José María Bultó
Enric Canals Barcelona 7 JUL 1977
Los cuatro estudiantes detenidos por la policía barcelonesa en relación con la muerte del industrial y financiero catalán José María Bultó, han ingresado en prisión, si bien todavía no han sido procesados. Según informan los abogados que fueron llamados por los familiares en los primeros momentos de la detención, se encuentran a disposición del juzgado número doce, en espera de que la Audiencia Nacional determine la competencia sobre el caso.La detención de estos cuatro jóvenes universitarios ha causado honda sorpresa en los medios nacionalistas. Algunos de los detenidos habían pertenecido al Front Nacional de Catalunya (FNC), en cuyo seno protagonizaron una escisión hace aproximadamente tres años. Por otra parte, hay que señalar que Alvar Valls es conocido en los ambientes literarios catalanes. Escritor y poeta, en cuya faceta se ha destacado ganando los premios de poesía «Amadeu Oller» y «San Adriá», en 1968 y 1971, respectivamente, ha colaborado además en las revistas Serra D'Or y Oriflama, habiendo escrito también bastantes artículos sobre temas sardanísticos.
En estos medios se destaca también la ocupación de los detenidos, estudiantes todos ellos de Letras, Historia, Filosofía, Económicas y Pedagogía. Esto contrasta con el grado de conocimiento técnico que habrían de tener para fabricar un explosivo como el que acabó con la vida del señor Bultó. Sobre esta cuestión, la policía opina -y así lo manifestó en la rueda de prensa convocada para dar cuenta de la detención de los implicados en el atentado-, que el artefacto podía fabricarlo cualquier persona con cierto nivel cultural. La policía también dijo que les habían sido hallados en su poder manuales para la fabricación de explosivos, aunque estos manuales no figuraban en la relación de material intervenido, facilitada por la policía.
Hasta el momento, las principales pruebas sobre la participación en el hecho residen en el material encontrado en el piso de uno de ellos -tela de las bolsas empleadas para depositar el rescate exigido a Bultó, un carnet de Catalana de Gas utilizado para penetrar en el domicilio donde Bultó se hallaba almorzando cuando fue objeto del atentado...-, así como las declaraciones de los detenidos ante la policía y el hecho de que tanto Alvar Valls como Carles Sastre hayan sido reconocidos por tres familiares del industrial asesinado que se hallaban presentes en el piso donde fue asaltado.
La policía barcelonesa ha informado, además, que llamará a varias personalidades políticas y financieras catalanas que iban a ser objeto de acciones por parte del grupo terrorista, para tenerles informados del peligro que corrieron sus vidas mientras el grupo terrorista no fue desarticulado.”
**Nota : El corrector del Periòdic estava de vacances
Per acabar,
Avui encara no es coneixen resultats de l´investigació dels trets a la casa del ministre Sr. Cinca,
No sabem rés de l´afer de les escoltes a funcionaris de policia,
Segons les publicacions dels diaris els diners de la CASS s´acaven i govern no mou fitxa,
Els Comuns no tenen ni punyetera idea de quantes persones hi resideixen,
El Cap de Govern ja ha explicat varies vegades que l´estructura Comunal no s´aguanta per enlloc (aquí té raó). Com pot funcionar un "Poble" de 65.000 ànimes amb 8 administracions que a més estan dirigides per 5 /6 lobbies i banquers?,
Som telecom que diu que vol cobrar per l´ùs d´aplicacions gratuïtes que serveixen per trucar per telèfon,
L´aberració de portar al País Le Cirque du Soleil (es paral de 2 milions i mig) quant estan fent una gira per tot Espanya i que amés sen projecta una pel-lìcula al Principat,
Un país de bogería i tot plegat un desastre.
Que el 2013 sigui millor que l´anterior.

Tags : Enric Dolsa, Cucut Vall net, Saur, depuradora d´Anyòs, 1miliò 800 mil euros, Toni Solanelles, Diari d´Andorra, Periòdic d´Andorra, Àlvar Valls,Terra Lliure,corrupció, Andorra, justicia, govern, policia, fiscalia, batllia, pirineus, Ordino