Diari d'Andorra
Declaració del Sitca per la llibertat d’expressió
La veritat sempre ha d’estar disponible com a defensa; els polítics estan obligats a tolerar un grau major de crítica
per Cristian Asensio i la junta directiva del Sitca - 30/10/2010
L’article 19 de la Declaració universal dels Drets Humans diu: “Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ésser molestat per causa de les seves opinions, el d’investigar i de rebre informacions i opinions, i el de difondre-les, sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d’expressió.”
En una concepció més àmplia de l’esperit del text, el Sitca creu que hauríem de considerar que aquest ha d’ésser un dret a la llibertat de pensament, opinió i expressió en el qual s’ha d’incloure el dret de buscar, rebre i difondre informacions i idees de tota condició, i proposar accions (tret quan impliqui l’ús de la força), sense consideracions de fronteres, sigui oralment, per escrit o de forma artística, o per qualsevol altre procediment. També ha de ser protegit l’exercici d’aquest dret, davant de qui, mitjançant qualsevol pràctica o modalitat, pugui impedir-lo.
Aquest dret no pot estar subjecte a un control previ o inspecció repressiva.
La censura prèvia, interferència o pressió directa o indirecta sobre qualsevol expressió, opinió o informació difosa mitjançant qualsevol mitjà de comunicació oral, escrita, artística, visual o electrònica, i restringir la lliure circulació d’idees, opinions i informacions, per mitjans indirectes, o per mitjans facultats a impedir la comunicació i la circulació d’idees, opinions i informació, així com la creació d’obstacles al lliure flux informatiu, violen el dret a la llibertat d’expressió.
Aquest és un dret dels més amenaçats per les institucions públiques i per persones que volen imposar la seva ideologia o valors personals, fent callar els altres, amb una censura informal, oficial o oficiosa, dels ens i administracions públiques, plantejades per prevenir o castigar la publicació d’informació crítica per a ells.
Però el caràcter pacífic, tolerant i conciliador del dret a la llibertat d’expressió, ha de permetre que es reguli tota propaganda i opinions que inciten a la intolerància, a favor de la guerra i tota apologia de l’odi nacional, als atacs racials o religiosos, i al genocidi, que constitueixin incitacions a la violència o qualsevol altra acció il·legal similar contra qualsevol persona o grup de persones, per cap motiu, inclosos els de sexe, raça, color, religió o origen nacional.
El Sitca considera que el dret a la llibertat d’expressió l’hem de defensar com un mitjà per a la lliure difusió de les idees i el foment de l’autèntica participació i fecundació política. És un dret fonamental, inalienable i essencial per possibilitar el funcionament de la democràcia i de la participació pública en la presa de decisions. Els ciutadans i/o les entitats no poden exercir el seu dret a vot de manera efectiva o participar en la presa pública de decisions si no compten amb un lliure accés a la informació i a les idees, i si no poden expressar les seves opinions lliurement. És important per a la dignitat individual i col·lectiva, per a la democràcia, la participació, la rendició de comptes, per a la lluita pel respecte i promoció de tots els dret humans. Sense la possibilitat d’opinar lliurement, de denunciar injustícies i demanar canvis, l’home està condemnat a l’opressió.
És un dret que es revela en la seva capacitat per participar en la societat, incentiva l’opinió pública, en igualtat de condicions de difusió, entre si, els plantejaments (llibertat d’expressió), i on les persones i/o entitats que formen la societat, aprecien l’existència de criteris diferents i dissidents. Això permet exposar, discutir, posar a prova, mantenir vives i fonamentar les diferents opinions, i evita que una de sola es converteixi en dogma o prejudici infundat.
Per garantir l’exercici del dret de llibertat d’expressió és exigible la defensa de la transparència com a faceta de la llibertat d’expressió i d’informació (donar-la i rebre-la), ja que sense transparència la informació és escassa i l’opinió poc sustentada; i com a premissa és sagrada, ja que la lluita per la llibertat d’expressió ens correspon a tots, perquè és la llibertat d’expressar el nostre propi pensament, individual o col·lectiu, també tenim l’obligació de respectar la llibertat dels altres a dir el que vulguin, per més ofensiu que ho puguem considerar, perquè significa respectar la nostra pròpia llibertat de paraula. Cadascú de nosaltres som guardians de la conducta comuna.
La llibertat d’expressió i d’opinió és un dret que s’ha de promoure al màxim a causa del paper decisiu que juga sobre la democràcia i la participació pública en la vida política.
Els arguments o normes sobre la privacitat poden dificultar la investigació, la informació i la denúncia d’actuacions arbitràries, corruptes i/o il·legals. Les normes de privacitat són per protegir els assumptes privats de les persones, però no han d’ésser utilitzades per negar debatre assumptes d’interès públic. Les qüestions relatives a assumptes d’interès públic no han de ser considerades confidencials.
Respecte a l’accés a la informació apropiada per a les autoritats i administracions públiques, hem de reclamar i garantir el dret del ciutadà i/o entitat a ser informat pel Govern i els comuns, a través de normatives no limitatives (Llei d’estadístiques, transparència d’actuacions, penalització jurídica als administradors i a l’administració que vulneri el dret del ciutadà a ser informat, etcètera), que incloguin els següents criteris: la legislació ha d’estar conduïda pel principi de màxima informació; les institucions públiques hauran d’estar obligades a publicar informacions clau; els òrgans públics hauran de promoure activament el govern obert; les excepcions hauran d’ésser establertes de forma clara i assenyalada i hauran d’estar subjectes a proves estrictes de dany i interès públic; les persones han de tenir el dret d’apel·lar a una negativa de revelar informació per part de qualsevol administració pública, a un cos juridicoadministratiu independent que operi de forma justa, puntual i econòmica; la legislació ha d’atorgar protecció als denunciants que facin pública qualsevol informació d’activitats il·legals dels poders públics.
La veritat sempre ha d’estar disponible com a defensa; els polítics i administradors públics estan obligats a tolerar un grau major de crítica.
Després d’aquests arguments, des del Sitca:
A) Refermem la necessitat d’assegurar en tot el món el respecte i la plena vigència de les llibertats individuals i/o col·lectives, i els drets fonamentals dels éssers humans en tots els àmbits i nivells de la societat.
B) Som conscients que la consolidació i el desenvolupament de la democràcia depèn de l’existència de la llibertat d’expressió.
C) Estem persuadits que el dret a la llibertat d’expressió és essencial per al desenvolupament del coneixement i de l’enteniment entre les persones i/o entitats, que conduirà a una veritable comprensió i cooperació amb les institucions.
D) Estem convençuts que quan s’obstaculitza el lliure debat d’idees i opinions, es limita la llibertat d’expressió i l’efectiu desenvolupament del procés democràtic.
E) Tenim la certesa que assegurant el dret d’accés a la informació en poder de l’Estat i de les administracions comunals, s’aconseguirà una major transparència dels actes de les administracions públiques, govern i comuns, garantint les institucions democràtiques.
F) Reconeixem que la llibertat de premsa és essencial per a la realització del ple i efectiu exercici de la llibertat d’expressió i instrument indispensable per al funcionament de la democràcia representativa, a través de la qual els ciutadans i/o entitats exerceixen el seu dret de rebre, buscar i difondre informació.
G) Considerem que la llibertat d’expressió no és una concessió de cap poder polític o administració pública, sinó un dret humà fonamental i inalienable.
Admetent la necessitat de protegir efectivament la llibertat d’expressió, el Sitca declara:
1. Que la llibertat d’expressió, en totes les seves formes i manifestacions, és un dret humà fonamental i inalienable, inherent a totes les persones i/o entitats. És, a més, una obligació indispensable per a l’existència mateixa d’una societat democràtica.
2. Que tota persona i/o entitat té dret a buscar, rebre i difondre informació i opinions lliurement. Tota persona i/o entitat ha de comptar amb igualtat d’oportunitats per rebre, buscar i impartir informació per qualsevol mitjà de comunicació sense discriminació, per cap motiu, inclòs els de raça, color, religió, sexe, idioma, opinions polítiques o de qualsevol altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició social.
3. Que l’accés a obtenir la informació en poder de les administracions estatals o comunals és un dret fonamental de les persones i/o entitats. Els poders públics estan obligats a garantir l’exercici d’aquest dret en les societats democràtiques.
4. Que la censura prèvia, interferència o pressió directa o indirecta sobre qualsevol expressió, opinió o informació divulgada a través de qualsevol mitjà de comunicació oral, escrit, artístic, visual o electrònic, i les restriccions en la circulació lliure d’idees i opinions, igual que la creació d’obstacles al lliure flux informatiu, violen el dret a la llibertat d’expressió.
5. Que tota persona i/o entitat té dret a comunicar les seves opinions per qualsevol mitjà i forma.
6. Que les lleis de privacitat no han ni d’inhibir ni restringir la investigació i difusió d’informació d’interès públic.
7. Que els càrrecs electes públics, càrrecs de confiança o càrrecs de funcionaris públics, estan subjectes a una major fiscalització per part de la societat.
*** Llibertat si però no llibertinatge.
Els periodistes, ciutadans poden cercar la informació que vulguin/necessitin i publicar o comentar si ho desitgen. Ara bé, segons la llei de secret professional qualificat, la justícia pot "cercar les fonts consultades" i els funcionaris jurats no poden donar a conèixer les dades amb les quals treballen. O si?.
Avui, en aquest mateix diari, es publica un acudit fent referència al nostre Cap de Govern el qual, l'acudit, és acusador, fora de lloc i immoral.
Actuarà l'impresentable fiscal tal com ho va fer amb l'afer Papers?.
