El Govern sortit de les últimes eleccions generals desprès de l'engany als electors que van creure en les seves propostes, es creu amo i Sr. de un País on els ciutadans ja n'estan farts.
El conjunt de persones anomenades DA, agrupació de desertors d'altres formacions que van impedir 2 anys de Govern del Partit Social Demòcrate i desprès que el Govern anomenat lliberal (PLA) estengués la xarxa de amiguismes, comisionistes i assessors amb la pèrdua de diners de tots els ciutadans,continuen amb les seves cagades. Els ciutadans estan farts diuen PROU.
Existeix alguna forma legal de avançar eleccions? Que en pensen els juristes?
El conjunt de persones anomenades DA, agrupació de desertors d'altres formacions que van impedir 2 anys de Govern del Partit Social Demòcrate i desprès que el Govern anomenat lliberal (PLA) estengués la xarxa de amiguismes, comisionistes i assessors amb la pèrdua de diners de tots els ciutadans,continuen amb les seves cagades. Els ciutadans estan farts diuen PROU.
Existeix alguna forma legal de avançar eleccions? Que en pensen els juristes?
Reproducció de dos articles del Diari d'Andorra,
Sort
de Brussel·les!
Govern
hauria de saber que no pot atorgar concessions per a l’heliport
exclusives de forma unilateral
Eusebi
Nomen (ex Conseller General)
L’escàndol
és tan obvi que una de les parts va explicar en el Diari de
diumenge els interessos econòmics i les venjances fratricides
darrere d’aquesta operació, quedant clar que Govern beneficia una
part i en perjudica una altra. Govern ha reconegut públicament que
atorga gratuïtament a una de les parts un doble monopoli, legal i
físic, sobre les rutes aèries Andorra-Unió Europea i és obvi que
crea unes servituds acústiques i urbanístiques als béns de
l’altra part. Per Govern, els danys a la resta de ciutadans
esdevenen irrellevants.
Dijous passat, el ministre Alcobé –amb
presència del cap de Govern– va confirmar que les rutes aèries a
Barcelona, Tolosa i la Seu d’Urgell seran explotades exclusivament
durant 30 anys pels adjudicataris del Patapou. Va aclarir que altres
operadors podran optar a altres rutes des d’Andorra com per
exemple a Lleida o Girona, però no a Barcelona, a Tolosa ni a la
Seu.
Però, per sort, la vella llei de navegació aèria
d’Andorra disposa que l’establiment dels serveis aeris
internacionals de caràcter regular entre Andorra i altres estats
s’estableixen mitjançant convenis. Per tant, Govern hauria de
saber que no pot atorgar concessions exclusives de forma unilateral.
Li cal establir els convenis de transport aeri amb França i
Espanya. Aquests acords tenen clàusules de reciprocitat, de manera
que els operadors d’un estat poden cobrir les mateixes rutes que
els operadors de l’altre Estat, sense que es pugui acceptar cap
tracte discriminatori. De fet, la normativa comunitària és molt
clara: no es poden atorgar exclusives sobre rutes aèries entre la
UE i països tercers.
Els convenis que s’hauran de signar
no podran acceptar que les rutes entre Andorra i ciutats de la UE
siguin explotades exclusivament per l’UTE adjudicatària del
Patapou. Espanya i França no discriminaran a les companyies aèries
comunitàries que també han de tenir dret a aquestes rutes. Per
exemple, l’article 3 del vell Reglament (CE) 847/2004 no deixa
lloc a dubtes: “Ningún Estado miembro celebrará un nuevo acuerdo
con un tercer país que reduzca el número de compañías aéreas
comunitarias que, con arreglo a los acuerdos existentes, puedan ser
designadas para prestar servicios entre su territorio y dicho país,
ni respecto a la totalidad del mercado del transporte aéreo entre
las dos partes, ni en lo que se refiere a pares específicos de
ciudades.”
Per sort, el monopoli legal sobre les principals
rutes d’Andorra a la UE que Govern vol regalar és incompatible
amb la normativa comunitària.
Govern també vol regalar un
segon monopoli de facto, posant l’heliport nacional en un lloc en
el qual físicament sols cap l’operador andorrà. En aquest sentit
és important conèixer que segons el Reglament d’heliports
d’Andorra, amb la creació de l’heliport nacional del Patapou,
tots els operadors que efectuïn transport internacional de
passatgers sols podran operar des del Patapou. Ateses les
característiques del terreny, és obvi que les companyes
comunitàries no hi cabrien. Sols hi caben dos helicòpters grans o
tres de petits i no es pot ampliar. L’elecció del Patapou com
heliport nacional dóna lloc a un monopoli de facto sobre les línies
entre Andorra i la UE. Tot indica que és l’únic lloc que permet
aconseguir tots els objectius d’aquesta operació, entre els quals
la creació d’un bon servei públic de transport no sembla ser el
prioritari.
Afortunadament, la normativa comunitària no
permetrà aquesta còctel de monopolis, diners, poder i venjances.
Les línies regulars a Barcelona, a la Seu o a Andorra no podran
operar sense un conveni amb França i amb Espanya. Uns convenis que
no permetran l’exclusivitat sobre les línies ni permetran que
s’operi des d’un heliport que físicament no pot rebre altres
aeronaus que les de l’UTE andorrana. Si Govern no s’atura,
l’aturarà Brussel·les. Quina vergonya que tot això es faci sota
el nom del Govern d’Andorra.
Pros i contres d’un heliport
Xavier
Jordana Rossell
Sí a
l’heliport nacional d’Andorra, en un lloc assenyat i ponderat,
que no estigui a tocar (en balcó) del nucli urbà de la capital,
al peu d’una tartera i en un vessant (el Solà d’Andorra la
Vella i Santa Coloma) amb risc geològic i periòdiques caigudes de
roques (bona part de les edificacions que hi ha al peu del vessant,
avui dia no podrien ser autoritzades).
Sí a l’Heliport
Nacional d’Andorra, prèvia tria del lloc més adient per part
del Govern d’Andorra, sense presses ni precipitacions ni posar
l’Estat com a ostatge de particulars per hipotètics, incerts i
enlluernadors avantatges econòmics per l’Administració.
No a
l’Heliport Nacional d’Andorra al Roc del Patapou. Totes les
ubicacions poden comportar oposicions veïnals o altres, però
aquest indret havia de quedar descartat per algunes elementals
qüestions prèvies de sensatesa i sentit comú: l’evitació de
tot risc per a les persones –per mínim que pugui ser–, la
total degradació ambiental del sector i la necessària utilització
racional del sòl per part de tots i especialment per part de
l’Estat; sense necessitat de tants informes ni la implicació
pública de tants tècnics governamentals.
No a l’Heliport
Nacional d’Andorra sense la prèvia concertació amb el comú
afectat i l’evitació de fatigosos processos d’expropiació de
béns comunals i privats a proposta de particulars, que imposin
gravàmens i servituds a tot l’entorn, redueixin la qualitat de
vida i hipotequin el futur desenvolupament parroquial (anella
verda, ecològica i ciutadana i telefèric del Pic de Carroi).
No
a l’important projecte de país, de realització de l’Heliport
Nacional d’Andorra, com un acte d’imposició i prova de força,
obstinació, pebrots, enfrontaments, erosió i perjudici per a
tots.
Sí a l’Heliport Nacional d’Andorra en el marc
d’un procés de concertació, diàleg i lleialtat institucional.
