divendres, 30 de desembre del 2011

2011


R.I.P.

32 hores i el 2011 s'haurà acabat

L'any 2011 sera recordat per els desastres naturals com el sunami del Japò, terratrèmols , inundacions i el moviment dels indignats que va començar a Madrid i es va extendre arreu i que va arribar fins i tot a fer caure varis dictadors africans. Dictadors que fins fa poc havien estat rebuts a bombo i platillo per caps d'estat europeus.

A França, el complot (diuen) que va fer caure al Straus Khan impedint postular per la presidència del país el 2012,

El procès a Jacques Chirac, ex Coprincep d'Andorra per corrupció quant era maire de Paris,

A Espanya el PP descendent d'Alianza Popular, partit del dictador franquista, ja ocupa la Moncloa.
El marit de la filla del rei Juanito enxufat a telefònica i treballant a Estats units es prepara per donar explicacions sobre els “suposats negocis” amb els ex presidents de Balears i de València. I el Camps continúa presumint de trajes de luxe,

A Andorra la anomenada onada Taronja liderada per l'ex cónsol d'Escaldes Antoni Martí, ja és Cap de Govern. Desprès de les eleccions comunals del 4 de desembre i posterior presa de possesssió el dia 28 el Comuns han canviat també de color.
Electors sense memòria o cercant “favors” ?.
Durant 2 anys no hem tingut pressupost degut a la oposició general en contra del Ps la cual era liderada (l'oposició) per ex Socials Demòcrates que anaven en contra del Cap de Govern Sr. Bartumeu.
Aquestos es van ajuntar (i revueltos) per crear Demòcrates per Andorra i ara són els que governen.
Però que passa al país?. Durant dos anys posant pals a les rodes, impedint governar i abans que entrés el govern del Ps creàren un deute faraònic. I van i los votan.

El legislatiu del Sr. Pintat, famós per l'exportació de sucre comprat a baix preu dels excedents de la CEE, adulterat a Sant Julià i exportat a Espanya,

El quasi tancament de la frontera del riu Runer per part de la Guàrdia Civil degut al contraban de tabac,

El cas Valora (pèrdua de diners per negocis poc clars). De qué serveix l'Inaf?

La Tv pública instaurada per l'ex cap Forné amb material de Tv3 i el local de l'antic BB club per el qual es paga un lloguer fora de lloc, i la qual és deficitària i sobredimensionada,

Una farmàcia d'encamp traficava amb anabolitzants i continúa oberta.

Un advocat de la capital que és el PRESTANOM (prohibit per llei) del Sr. DORRIBO, el gallec traficant de subvencions i que va muntar una empresa al país, que tenía varis cotxes i una propietat, continua exercint i no passa rés,

Funcionaris del cos de Policía que denúncian a la Batllia irregularitats i comissaris apartats del seu lloc de treball,

El Dolsa, prestanom del Periòdic d'Andorra que en la legislatura del Forné va rebre 50.000.000 pts per posar en marxa el diari, ara deu 1.800.000 €, segons sentència de la justícia, per la mala gestió/instal-lació/funcionament de la depuradora d'Anyós juntament amn l'empresa francesa SAUR, de quina societat constructora n'era també prestanom, convoca la gent en un hotel i explica que si l'hi fan pagar la sanció 500 empleats quedarán sense feina. I de moment la justícia no l'obliga a pagar.
Govern ha demanat a la batllia que executi la sentència i la batllia respón que demani la fallida,

Quant des de Madrid diuen que no pot ser i al país el joc és il-legal, (veure document al bloc) ningú impedeix que a Andorra es jugui a les loteries espanyoles.Qui a donat el permís per tal de portar els ordinadors per validar les apostes a a ANDORRA? Com paguen/cobren les apostes?. Quins bancs col-laboren en el cobrament /pagament?.

Un ex ministre , Naudi, de familia coneguda de la Massana involucrat en el cas Orfund. Tràfic d'or, mines d'Àfrica i video telèfons.

Desprès de 10 anys la Sra. que va quedar 17 hores penjada en un telecadira del Pas de la Casa encara no ha rebut cap indemnització i la justícia diu que passi la demanda per lo civil.

L'home que va denunciar haver trobat les contrasenyes de correu dels usuaris de correu andorra.ad, denúncia a la batlle instructora per prevaricació i no l'hi fan cas,

Els negocis no gaire clars i corrupcions continuen i ningú i posa fré,

Benvingut 2012
Sense :
Indignats, sense espabilats, sense xoriços, sense contrabandistes, sense especuladors, sense prestanoms, sense comissionistes i sense corruptes
i amb :
Més ètica, consciència, moral, treball i salut.

dimecres, 28 de desembre del 2011

Els Sants Innocents

 Canvi als Comuns           22 de desembre de 2011




Tags: 22 desembre 2011, comù de Sant Julià, Andorra la vella, Comú Escaldes, Ordino, Comú D'encamp, Comù de Canillo, Ordino, Eleccions Comunals 4 desembre 2011.

dilluns, 12 de desembre del 2011

Andorra un país sense justícia

La deixadesa de Saetde i la vergonya de la justícia que només existeix per a quatre :
Font : Diari d'Andorra

"Disset hores; disset llargues hores. És el temps que va haver d’estar-se una dona penjada en un telecadira de l’estació de Grau-Roig.
Els responsables de fer funcionar el giny el van aturar en tancar les pistes sense adonar-se’n que ella encara l’estava fent servir i fins l’endemà no va ser rescatada. Es pot dir, entre cometes, que va tenir sort: l’ensurt es va quedar només en una mala experiència. Més llarga, però, està sent l’espera per rebre la indemnització per aquells fets, que es remunten al març del 2000. I més que ho serà. La setmana passada el Tribunal de Corts va tancar la via penal per reclamar i ara haurà de començar de zero per la via civil.
Tot va succeir el 19 de març. La dona es trobava desplaçant-se amb el telecadira del pla de les Pedres. La llei de Murphy va actuar amb totes les seves forces. Un incendi a les rodalies del Funicamp va desviar l’atenció de molts treballadors de les pistes, els responsables del giny no van veure que encara hi havia una persona utilitzant-lo i, a més, el seu marit es trobava de viatge i això va fer que ningú la trobés a faltar. Va passar la nit al ras, a més de 2.000 metres d’altura, amb temperatures de fins a vuit graus sota zero i neu. La van trobar al matí, amb símptomes d’hipotèrmia, però, segons els metges que la van atendre, “en bon estat”.
Un any després, el 2001, va iniciar la batalla judicial. Lenta, molt lenta. Va presentar una querella per la via penal, però la instrucció es va allargar perquè els dos treballadors imputats, a banda de l’estació, eren temporers i ja no es trobaven al país. Al final, se’ls va fer declarar via comissió rogatòria. La Batllia va celebrar dues vistes (desembre del 2010 i gener del 2011) i el 20 de gener dictava un aute on absolia un dels empleats i condemnava l’altre per una imprudència lleu. Prescrita perquè no es considerava greu, el que feia que no hi hagués lloc a responsabilitat penal.
La seva advocada va presentar llavors recurs. Tocava decidir al Tribunal de Corts. Es demanava més de 200.000 euros d’indemnització pels fets. Durant la vista va rebre també el suport del ministeri fiscal, que a l’igual que la lletrada considerava que la suposada imprudència dels treballadors havia posat en seriós risc la vida de la seva clienta i, per tant, s’havia de considerar greu. De res va servir perquè els magistrats van confirmar la decisió de la Batllia.

El futur, la via civil?
Per a la dona és el final d’un camí, però, si així ho vol, no de la seva lluita per ser compensada per aquella nit de malson. La sentència emesa ara fa uns dies pels magistrats del Tribunal de Corts apunta que encara té la possibilitat de recórrer-hi per la via civil. Començar de zero. A partir d’ara, i segons han indicat al Diari fonts properes al cas, té un termini d’un any per decidir si vol o no iniciar aquesta possibilitat. Si finalment es decideix a fer-ho, l’espera es farà, segurament, llarga, més que la d’aquella matinada uns metres per sobre del pla de les Pedres."

dimecres, 7 de desembre del 2011

Indigestió


#eleccions comunals Andorra 4 desembre 2011  #eleccions comunals Andorra 4 desembre 2011

http://ca.wikipedia.org/wiki/Dispèpsia

Dispèpsia

El terme dispèpsia (comunament conegut com a indigestió) comprèn tot trastorn de la secreció, motilitat o sensibilitat gàstriques que pertorbin la digestió; designa qualsevol alteració funcional associada a l'aparell digestiu.

En general, la dispèpsia és benigna i guarible; es caracteritza per alteracions digestives consecutives a disfuncions gàstriques i intestinals. Produeix molèsties físiques del tracto gastrointestinal superior, associades amb la ingestió d'aliments sòlids o líquids. Presenta símptomes com ardors, acidesa, eructes, distensió gasosa, flatulència, sensació de plenitud o pressió abdominal, nàusees i vòmits.

Es tracta d'un dels motius més freqüent de consulta, ja que té una freqüència global del 40,6%, apareixent la forma moderadament greu una vegada a la setmana en el 28,1% de la població. A Espanya el 39% de la població adulta l'ha patit alguna vegada al llarg de la seva vida, i el 24% en els últims 6 mesos. Malgrat això el 50% dels afectats no acudeix al metge per aquest problema i a part d'això, molts se n'automediquen (amb antiàcids o antagonistes inhibidors de la secreció àcida gàstrica)”




1 Causes : “Vots nuls, vots en blanc i resultats no esperats”
2 Tipus : “Virus TARONGITIS aguditis”
3 Diagnòstic : “Cares grogues/verdes i mala llet desprès de 10 h de mal de ventre ”
4 Tractament : “Tractament complicat i difícil. Cal esperar quatre (4) anys”


Causes

La major part dels atacs d'indigestió estan relacionats amb el menjar o amb la beguda ingerides. La indigestió més freqüent és el resultat d'un menjar copiós, si bé cada persona és més sensible a algunes substàncies que a d'altres.”


Altres causes : “Resultats de eleccions comunals andorranes del 4 de desembre de 2011



Tags : dispèpsia,indigestió,Andorra, eleccions comunals Andorra 4 desembre 2011,vots,Canillo,Encamp,La Massana,Ordino,Andorra la Vella,Sant Julià,Escaldes

dissabte, 3 de desembre del 2011

Rien ne va plus!. S´ha acabat la reflexió i a dormir.



La maratò de les 10 hores de teatre a punt de començar
De 9 del matí a 7 de la tarda
Lloc: Els Comuns andorrans

Els 7 actors principals i els seus ajudants aspirants a okupes de cadires/sofàs i amb la camisa canviada i ben neta (?), ja fa dies que  fan publicitat, reunions, porta a porta, entrevistes als diaris i debats de ràdio i tv. 
Uns amb educació i altres molt agressius, han presentat els seu corresponent guió. Els possibles espectadors (22.381) dels diferents teatres hauran de decidir quin és el millor o qui és el més wuapo/a.

Uns, un porcentage elevat,  per tal de no anar  al teatre ja ha passat per l´edifici de les colummnes. Altres mostraràn mocador blanc i la resta s´en en fot. Total per a qué? diuen en veu baixa.

Avui dia 4 de desembre de 2011, i encara sense neu, coneixerem a partir de les 7 de la tarda qui agafarà la direcció dels diferents teatres comunals. Seran 7 Srs. Directors  amb ajudants i assessors que diuen que arreglaràn lo desgavell. Deu ens agafi confessats.

Surti qui surti, a part de tenir-ho molt difícil tindrèm que esperar 4 anys per veure si ho han fet bé o no. Això si no dimiteixen abans per anar a ocupar una altre cadira.

*** Personatges amagats i fora de circulació durant un cert temps han aparagut en algunes parròquies!.





3 de desembre de 2011

Jornada de reflexió

Tags : Eleccions comunals Andorra 4 de desembre de 2011.
          Andorra la Vella, Encamp, Canillo, Ordino, Sant Julià, La Massana, Escaldes

dijous, 24 de novembre del 2011

Des d'Encamp

A la partida de Montalarí (passat Sant Romà de la Bons) trobareu una borda
que es va construir ara fa més de 2 anys. La borda és propietat del fill del Sr. Cònsol d'Encamp, Miquel Alis Suolié i no està recoberta de pedra tal i com ordena el reglament d'aquest tipus de construcció. Canta com un lliri. A tothom se li ha obligat adequar i refer les bordes menys a l'aquest petit cacic.
El C./ de Sant Miquel, situat a Encamp, ha estat parcialment privatitzat. Abans es podia passar amb vehicle ara no, a causa d'un pirulo. Sap qui hi viu?, Sr. Miquel Alis Font, Cònsol d'Encamp. És un escàndol, s'ha privatitzat un tros de carrer impedint el passatge sense cap raó de força major o raonada.- El camí de les Pardines és un lloc on molta gent hi va fer esport, caminar, passejar, bici.... sobretot ara que comença el bon temps. Hi ha una barrera que impedeix el trànsit rodat de motocicletes i vehicles, PERÒ hi ha una excepció, la família del Sr. Miquel Alis, Cònsol d'Encamp que tenen la clau de la barrera i transiten tot sovint, són els únics. Tenen uns terrenys a un lloc que es diu la Molina i els senyors no hi poden arribar a peu van amb els jeeps. Aquest és un altre abús protagonitzat per la mateixa amb els jeeps. Aquest és un altre abús protagonitzat per la mateixa persona.
Espero que li sigui útil la informació, veurà que tota es pot contrastar.
Sort.
xxxxxx....

***Nota . No sé per quina raó rebo el missatge ara. Han passat 6 mesos. Coses rares dels ordinadors.Pot ser tinc l'ordinador amb un virus.

-----Mensaje original-----
From:
Sent: Sunday, April 17, 2011 9:27 PM
To:
Subject: Re: encamp

> vol que li parli del camí del es pardines, el carrer de sant miquel i la
> bordeta a la partida de montalari?
>

diumenge, 13 de novembre del 2011

Irregularitats del Comú de Canillo i de la famIlia Rossa

Multa de 45.000 euros per un polèmic complex hoteler del Forn
La sanció es reparteix entre el propietari, l’arquitecte i la constructora

Toni Solanelles  -  Andorra la Vella  -  13/11/2011

Vista de l’edifici durant l’època.
Els promotors (la família Rossa), l’aquitecte i el constructor d’un polèmic edifici al Forn de Canillo que inicialment s’havia projectat en dues unitats per a apartaments i, després, se’n va canviar l’ús per convertir-los en aparthotels, hauran de pagar la sanció econòmica que se’ls va imposar per una infracció urbanística greu, tot i que, després de diversos canvis, el comú canillenc va acabar legalitzant un immoble que superava de 537,48 metres quadrats la superfície construïda computable aprovada en primera instància.
La sala administrativa del Tribunal Superior acaba de resoldre que les parts implicades han de satisfer la multa. I ho han de fer seguint la distribució de quanties que va assignar la corporació: 20.000 euros el promotor, 15.000 l’arquitecte i 10.000 la constructora.
 L’afer es remunta al 2006 arran d’una obra autoritzada el 2003. La propietat de l’immoble en sol·licita una modificació de projecte. I en fer un control pertinent abans d’autoritzar la sol·licitud, els tècnics detecten que s’han construït molts més metres del que estava permès que s’hi fes. Davant d’això, el comú va obrir el corresponent expedient, que es va concloure inicialment amb una resolució de data 11 de juliol del 2007, en què la corporació va acordar imposar una multa per la presumpta comissió d’una infracció urbanística greu a les tres parts implicades. Es va ordenar la demolició de l’obra executada i es va decretar que es mantingués l’atur d’obres que ja s’havia acordat el 26 d’octubre del 2006, en detectar-se les primeres anomalies.

Restauració de la legalitat
El novembre del 2007, i en funció de l’encaix de peces en el nou pla urbanístic, el comú va permetre que s’autoritzés l’edifici, que passaria a ser un hotel. Amb el canvi de criteri urbanístic, es va poder legalitzar tant la modificació de projecte com el canvi d’ús que es preveia. Això va suposar deixar sense efecte l’atur de les obres i la demolició ordenada. Però, segons el comú, en una cita que recull la sentència dictada recentment pel Tribunal Superior, “atenent que amb dita regularització que compleix amb totes les prescripcions en vigor del POUP de la parròquia de Canillo, s’ha d’entendre restaurada la legalitat urbanística [...] sense que aquesta modificació de la resolució de l’expedient afecti les sancions econòmiques imposades als diferents intervinents, les quals resten inalterables”. D’entrada s’havia proposat una multa a cada intervinent de 30.000 euros, que vistes les al·legacions fetes encara en el terreny administratiu es van modificar, passant a ser de 20.000 euros per als promotors, 15.000 per a l’arquitecte i 10.000 per a la constructora. A banda, va caldre que els titulars de l’immoble paguessin els diners corresponents als metres de més que se’ls va permetre legalment construir i el que correspongués a la cessió de terreny en virtut del pla urbanístic.
 Vist tot plegat, i considerant que la infracció efectivament s’havia dut a terme i que els demandants “no aporten cap element susceptible de contradir una tal apreciació” –que van construir molt més del que inicialment se’ls havia permès–, es considera raonable la sanció imposada pel comú i que el Tribunal de Batlles ja havia considerat ajustada a dret. Es recorda en la sentència del TS que el comú “ha fixat per a cada persona sancionada el quantum econòmic de les sancions imposades comprès en la forquilla que la Llei general d’ordenació territorial urbana (LGTOU) preveu en l’article 158.b. D’altra part, l’honorable comú ha sancionat de manera diferent els actors intervinents en l’obra (propietari, arquitecte i constructora) conforme a l’article 159”. Per tot plegat, la sala administrativa del Superior desestima el recurs dels intervinents, que hauran de satisfer les multes establertes per la corporació parroquial.


*** El Comú de Canillo amb el Consol Sr. Enric Casadevall Medrano, ara president del Consell superior de Justícia va atorgar la llicència per construir un edifici a tocar la Cascada de Moles  a la carretera general
de Canillo.

dimarts, 25 d’octubre del 2011

Pròxima funció el 4D


El teatre Comunal
Els actors ja s'estan preparant per la gran funció del 4 de desembre de 2011.
Una ullada ràpida a la publicitat i veient els actors que es presenten per representar la funció i que aspiren obtenir el apreciat trofeu de poder-se seure a la cadira/sofà, em deixa sense ganes de continuar treballant.
Perquè aquesta representació?. Si són els mateixos actors i amb el mateix guió!.
I amés un país amb 70.000 ciutadans/ciutadanes no hi ha entrades per a tothom ja que la capacitat del teatre és limitada. I només poden anar al teatre 22.381 persones.
Coneixeu un teatre que estigui dirigit per un director central i 7 més?. I que aquestos 7 vulguin fer la seva llei decidint quin sou cobraran i quantes hores treballaran?. Això és digne d'escriure al llibre Guinness dels records.
Els 22.381 espectadors diran la seva desprès de l'espectacle del 4D. Aquestos decidiran a qui atorgaran la cadira/sofà i a canvi de que.
Alguns/algunes s'en empenediran quant ja sigui massa tard.
Amb la situació actual de desastre ecoǹomic i polític poc temps podran gaudir-ne.









divendres, 14 d’octubre del 2011

Per refrescar la memòria  dels desmemoriats prepotents i connèixer los orígens

Extracte del llibre
HISTORIA DE LA REPUBLICA DE ANDORRA
de Lluis Dalmau de Baquer 1.849

Etimología del nombre de Andorra
La etimología del nombre de muchos paises antiguamente conocidos presenta generalmente dificultades graves al exámen de los críticos. La del nombre Andorra es de difícil averiguación. En la absoluta falta de datos positivos , para dar alguna luz sobre un punto que naturalmente debe excitar la curiosidad, referiré aquí una tradición bastante conocida en los Valles, sobre todo desde que un jurisconsulto natural del país y que trabajó mucho en el arreglo de su archivo (1) la dejó consignada en un escrito que se conserva en el mismo, con las notas correspondientes , a fin de que pasase á la posteridad tal cual él la habia recibido de sus ascendientes. Segun esta tradición deberia creerse que el emperador Carlo Magno y los ilustres barones que le acompañaron en su expedición á España, y de quienes no debe dudarse estaban versados en las sagradas letras ( 2), quisieron dar á un pais conquistado del poder de los moros á costa de su sangre, el nombre de Andor, por la pal­ pable semejanza que existe entre este valle y el del mismo nombre situado entre la montaña de Hermon y la del Tabor de la Palestina.
...
Primeros habitantes del país que hoy forma la república de Andorra
Segun documentos de cuya autenticidad no puede dudarse, y que en el decurso de esta Memoria se me presentará la ocasion de citar, los primeros habitantes conocidos del Valle de Andorra, fueron alternativamente los cartagineses , los romanos, los vándalos los sueros, los alanos, los silingos, y los godos que al fin llegaron á sobreponerse á los demás; y es de creer que los Reyes de estos últimos dominaron el pais que en el dia compone el Valle de Andorra, mientras sujetaron lo demás de la Península, y hasta que los moros invadieron la mayor parte de la misma.
...

Instruccion de los andorranos
En cuanto á instruccion, en general, ni la tienen ni desean adquirirla. Sobre cien hombres apenas habrá uno que sepa leer y escribir, y entre quinientas mujeres una que pueda leer una carta. No ha de atribuirse esto á falta de disposicion para aprender, pues en cada pueblo se encuentran una porcion de jóvenes que recitan al pié de la letra todo el Catecismo, solo con haber asistido á las explicaciones que del mismo hace el párroco la mayor parte de los dias festivos después del ofertorio de la misa mayor. No habiendo para los hombres mas escuela que la que hace el vicario, o algun otro eclesiástico de los llamados beneficiados en las parroquias, y ninguna para las mujeres, la instruccion que unos y otras reciben, si no es enteramente nula, debe ser sumamente limitada. Sobre esto se consuelan tambien los andorranos diciendo que habiéndose gobernado hasta ahora sin ser mas sabios de lo que son, podrán tambien hacerlo del mismo modo de aqui en adelante: y en efecto ¿qué pais en Europa podria ser gobernado como el de Andorra por veinte y cuatro hombres, que forman su Consejo general o sea su Senado, entre los que apenas una cuarta parte sabe leer ? Sin embargo no por esto dejan de dar sus providencias cási siempre muy acertadas
...

El Veguer dispone la comparecencia de los reos que son introducidos por una fuerza armada en el centro de esta respetable asamblea. Acto continuo el Escribano actuario lee en alta é inteligible voz la sentencia , y desde este momento los reos son puestos á la disposicion de los Bailes á quienes queda cometida la ejecucion de la sentencia o sentencias, debiendo además cuidar de que los condenados á la última pena se preparen con los auxilios de la religion. La horca es el instrumento de que se ha servido la justicia de Andorra para este género de ejecuciones , que de paso sea dicho,

...

Se llama á un verdugo del extranjero , y en cuanto llega á los Valles se le hace acompañar por una fuerza armada á fin de que por ningun concepto pueda ser incomodado. Durante la ejecucion, las Cortes se ocupan en liquidar los gastos que estas han ocasionado, y pagan los derechos y salarios á los Vegueres, Juez de apelaciones , fuerza armada, y demás que los acreditan. Luego que los Porteros hacen relacion de que las sentencias han sido ejecutadas , se procede al levantamiento de las sesiones y cada uno vuelve á su destino con las mismas formalidades y etiqueta que precedieron á su reunion. Si hay condena de presidio , el Sindico reclama de las Autoridades españolas en Cataluña, que sea recibido el reo en uno de los de la Península, a cuya peticion, de tiempo inmemorial han acostumbrado acceder dichas Autoridades. A los multados, á mas de la suma en que lo han sido segun la gravedad de sus faltas ó delitos, acostúmbrese hacerles pagar lo que en el pais se llama fruta para los Vegueres: esta fruta consiste en algunos jamones y quesos que en aquel pais son e xcelentes. En cuanto á los salarios de justicia, á tenor de lo determinado en la sentencia arbitral, de que tengo hecho mérito, el Veguer del Rey de Francia lleva las tres cuartas partes, y el del Obispo lo restante. Es de presumir se decidiera asi porque el Veguer del Obispo tenia tenia en aquel tiempo un salario anual de 100 libras catalanas que después dejó de percibir.
...

El carácter de los andorranos es en general amable y caritativo, y los pobres son recibidos en todas las casas algo acomodadas con singular benevolencia, ofreciéndoles por lo menos un lugar cerca del hogar, una comida y sitio en el pajar donde pasar á cubierto la noche. Los extranjeros son admitidos con confianza y sin que se les moleste con preguntas sobre sus negocios ni su persona.
La prostitucion co es conocida en el pais; felizmente el Gobierno andorrano no se ha visto hasta ahora en la necesidad de tolerar esas vergonzosas degradaciones que el viajante observa con dolor en las naciones que se creen estar al frente de la civilizacion. Esto no es decir que el andorrano esté exento le pasiones; las tiene, si, pero si estas producen algun desliz que comprometa el honor de alguna persona ó familia , el clero, los magistrados y los infuyentes en el pais tratan pronto de cortar el escándalo poniendo el remedio que exige la moralidad y que tan sabiamente prescribieron las antiguas leyes así civiles como canónicas.
Una de las cualidades que mas distinguen al andorrano es el temor de explicarse demasiado : enemigo de entrar en disputas ni aun en discusiones inútiles , no aprueba ni vitupera nada de lo que no es
...

La única y exclusiva religion del Estado andorrano es la católica, apostólica y romana, velando para que se conserve en toda su pureza no solo el Gobierno de la República sino que tambien el Obispo de Urgel y los párrocos vicarios de este en lo espiritual. El diezmo , sobre los frutos que lo pagan, lo perciben el Obispo y su Cabildo en todo el Valle, menos en el distrito de la capital , en que la noble y rica casa de Areny de Ordino lleva una cierta porcion. Los párrocos se titulan vicarios del Obispo quien les tiene señalado un módico estipendio, que reunido al producto de muchas pias fundaciones hechas por los fieles andorranos, forma la renta de aquellos. En todas las parroquias hay tambien vicarios pagados por el pueblo de los arbitrios del Comun,
...
está tan fija y arraigada en ellos la idea de rechazar de su territorio todo lo que huela á innovacion, que el Gobierno particular del pueblo de las Encaldas jamás ha querido permitir á los muchos que lo han solicitado el montar un establecimiento de baños en su territorio , riquísimo en aguas sulfúreas de toda temperatura, nitro-sulfúreas y de hierro que brotan por todas partes y hasta en muchas bodegas de las casas del pueblo. Creen ellos al parecer que los enfermos que irian á buscar el remedio de sus dolencias en aquellos establecimientos,
...
les acarrearan algunos beneficios, tambien en compensacion les habian de regalar una porcion de males y enfermedades de que hasta ahora han sabido preservarse y que por cierto ninguna falta les hacen. No hay quien les saque de este tema, por mas que los ilustrados, se empeñen en hacerles ver que es el mas erróneo y equivocado. Por otra razon, segun su modo de pensar muy poderosa, no ha querido tam poco jamás el Consejo general dejar explotar al siquiera ensayar ninguna de las minas de plomo, plata y otros metales que entraña su territorio. No necesitamos, dicen ellos, excitar la codicia de los extran­ jeros con unas riquezas de que solo estos sabrian aprovecharse; por otra parte los meneros de hierro dan ya trabajo á las clases que lo necesitan , y por lo mismo todos los descubrimientos de esta especie no podrian darnos otro resultado que el de comprometer nuestra neutralidad, y por consiguiente una tranquilidad y reposo que las naciones de Europa comprarian de buena gana al peso de todo el oro y pinta de las minas que poseen.
...
Los objetos que los andorranos tienen derecho ó permiso de extraer de Francia sin pagar derechos ron: 1000 cargas de trigo, 30 cargas legumbres, 1200 ovejas ó carneros, 60 bueyes , 40 vacas 200 cerdos, 20 mulos, 20 mulos jóvenes , 30 caballos , 20 asnos, 1080 Kil. pimienta ( I ). 2160 kil. pescado salado, 150 piezas de telas; en fin, todo el mineral de hierro para alimentar las fraguas de Andorra de manera que podrán tomarlo indistintamente de las minas de Vicdessos y del valle de Carol sin sujetarse A formalidad alguna en el modo que los andorranos han disfrutado de este beneficio antes y después de la revolucion francesa. Enseguida por decreto del mismo año 1806 se hizo el nombramiento de un Veguer francés con todos los títulos y facultades de sus predecesores, y las relaciones entre la Francia y la Andorra recobraron toda su fuerza y vigor. El Rey de Francia Luis XVIII, á su advenimiento en el Icono, sancionó tambien este estado de cosas
...

que llevan á ella otra clase de traficantes llamados arrieros ordinarios , que á su vuelta traen vino, licores , géneros coloniales y otros que el país consume pero no produce. Los demás trabajos como son arrancar los minerales, cortar los árboles y convertirlos en carbones, los dejan comunmente para los extranjeros, cosa que deploran los habitantes mas juiciosos viendo que, con tal motivo, pasan al extranjero sumas no despreciables que podrian hacer la felicidad y bienestar de muchas familias pobres del país. En el pueblo de las Escaldas, cerca la capital, hay una buena porcion de tejedores que se transmiten este oficio de padrea á hijos , y que desde tiempo inmemorial , casi sin variacio
...

Todos los que tienen destino público deben estar provistos de un traje de etiqueta y ceremonia con el que asisten al Consejo y á todos los demás actos solemnes. Este consiste en zapatos con hebillas, media de lana azul celeste con ligas encarnadas debajo la rodilla, calzon corto de paño pardo , faja y chaleco de lana encarnada, corbatin de seda negro, un sobretodo o balandran de paño negro forrado de otro mas delgado de color carmesi con cuello y vueltas de lo mismo, y un largo gorro , tambien de lana encarnado , sobre el que colocan un gran sombrero de tres picos.
...


dimarts, 27 de setembre del 2011

Existeix la llibertat d'expressió al Principat d' Andorra



Una de les frases que vaig retenir de la darrera compareixença del nostre cap de Govern Sr. Antoni Martí va ser “No som en una època de canvis. Som en un canvi d'època”.

Avui segons les informacions difoses per ATV s'ha fet pública una sentència contra l'ex candidat a cap de govern Sr. Tomàs Pasqual.


Segons les mateixes fonts a les quals jo no he tingut accés, el Sr. Pasqual ha estat condemnat a 1 any de presó condicional i al pagament de una indemnització a la Policia i a un agent amb el qual estava enfrontat per varis motius.


La sentència cau desprès de ser jutjat per un escrit que va fer el Sr. Pasqual en un diari gratuït del País i que intitulava “Detenció corrupte”.


Segons les fonts consultades el mateix diari també haurà de satisfer una indemnització per la seva publicació.


Aquesta publicació la qual podeu trobar fàcilment a la xarxa no anomena a ningú. Escriu, el signant, que el van detenir injustament :


"Detenció corrupta" BonDia 6-5-2010 Tribuna: Tomàs Pascual Casabosch



Vull contestar a la notícia publicada en un altre mitjà de comunicació en data 29 d'abril, en forma de tribuna pública, ja que no em deixen defensar.

Sé que és cert que l'any passat vaig ser detingut unes hores per assetjament en un restaurant. De fet, vaig tenir comportaments controladors paranoics ja que no acceptava la realitat. Un informe psiquiàtric ho cataloga textualment així:

“Tomàs Pascual és una persona amb intel.ligència bona, orientat en el temps i espai, però la seva separació li va desenvolupar una psicosi reactiva, en forma de gelosia, distorsió de la realitat, que van donar lloc a una conducta conflictiva i no adaptada al seu entorn. Els símptomes han remès, ja que ja és conscient de l'anormal conducta derivada d'aquesta.”.”

La meva única pràctica habitual sempre ha estat protegir al meu fill. En una tribuna pública vaig escriure textualment:

“Fa un temps vaig detectar que certs personatges circulaven amb el meu propi fill sense cadireta. Com que la vida dels fills dels altres no els interessa i les explicacions no servien per a res, vaig ser protagonista d'espectacles a la vía pública, amb presència policial inclosa requerida per mi mateix”.

Sobre la qüestió dels “maltractaments”, continuo manifestant que no he fet mai res dolent.

Ara us explico els fets de la meva anterior detenció. És molt greu que això passi al servei de Policia i que el nostre Estat de dret permeti privar de llibertat i emmanillar una persona que no ha fet absolutament res del motiu de la detenció, que jo catalogo de segrest.

Em notifica un funcionari de policia que he d'anar a escoltar una denúncia que m'han fet. En tal denúncia resulta que he ratllat el vehicle d'un agent de policia i després li he trucat d'un número de telèfon andorrà per riure'm d'ell.

Els hi dic: “¿Sabeu?, tinc la factura d'un restaurant de Barcelona on vaig dinar aquell dia. Estic fart d'aquest fals denunciador, és un fill de p... ; si me'l trobo pel carrer li diré tot el que penso de tanta falsa denúncia, no puc més, vull marxar d'aquí.”

Em van acompanyar a la porta i em van deixar marxar!! Posteriorment van escriure un fals informe al.legant que havia dit que volia “matar” un policia. Es van posar d'acord entre ells. Si realment fos cert no m'haguéssin deixat marxar en aquell moment i no haurien ordenat la meva detenció tres hores després!!

Repeteixo fermament que es van posar d'acord entre ells per fer-me tal injustícia. Han enganyat amb un informe escrit el senyor comissari, el senyor fiscal i el senyor Batlle. Tot perquè tal fals denunciador té uns quants problemes personals amb mi i així es venja.

Ara, que es defensin amb algún escrit assessorat ple de mentides. Amb tal experiencia he après, entre altres coses, que no s'ha d'anar mai sol al servei de Policia.

Sobre l'atemptat a la meva dignitat, ja decidiré què faig, ja que en aquest país no hi ha justícia.

Tomàs Pascual Casabosch”


***Amb la sentència, es confirma la dictadura dels personatges del local de lloguer, anomenat de les columnes, i la manca de llibertat d'expressió al País. Un altre pas enrere.
La gent a partit d'avui haurà de demanar permís a la batllia o fiscalia per escriure un comentari al diari?.
I en quant a l suposada agressió a un càmera d'Atv, coneix aquest el DRET A L”IMATGE?. Encara que sigui al carrer o local de lloguer, com és el cas, si la persona es nega a ser gravat en té tot el dret.
Prou d'intoxicar. Si algú el coneix personalment que digui si el Sr. Pasqual es mereix aixó.

divendres, 16 de setembre del 2011

El país de les meravelloses corrupcions. Capítol 1 de ...

Del periòdicdandorra.ad:

 El cònsol dels EUA a Barcelona vincula l'adéu de l'excap de Govern a les amenaces de Sarkozy

J. R. BAIGES / E. ORTS
ESCALDES-ENGORDANY

Va ser el 30 d'agost passat quan la pàgina web Wikileaks, famosa per les seves filtracions de documents oficials secrets, publicava novament un fil relacionat amb Andorra. En aquesta ocasió, l'anàlisi que feia el cònsol dels Estats Units a Barcelona de l'efecte a la política andorrana de les paraules pronunciades per Sarkozy el març del 2009. Ahir, alguns mitjans de comunicació, com Iberosphere.com, se'n feien ressò. En els documents, el cònsol vincula la retirada d'Albert Pintat de la cursa electoral a les amenaces de Sarkozy. El tema dels correus és clar: «Andorra: La pressió francesa porta Andorra a reduir el secret bancari, PM [primer ministre] a abondonar la cursa per a la reelecció».

El document narra la tensió que es va establir en les relacions entre Andorra i França a rel de les declaracions del copríncep francès, acusant el Principat de «danyar la seva credibilitat», d'impedir-lo participar «efectivament» a la cimera del G-20 a Londres –prevista per aquells dies i en la què els mandataris havien d'adoptar mesures per lluitar contra els paradisos fiscals–, i amenaçant d'abdicar del càrrec de copríncep. Amb aquestes declaracions, Sarkozy «no només sembla que agafi els andorrans amb la guàrdia baixa, sinó que capgira l'habitual tranquil món de la política andorrana», resen els documents enviats pel cònsol americà, «acostumat a anys de deliberació abans d'adoptar una legislació vital». I encara, en una altra part de l'anàlisi, el diplomàtic afirma que «les acusacions de Sarkozy van tenir un efecte esgarrifós en les eleccions parlamentàries previstes pel 26 d'abril», ja que el cap de Govern d'aleshores, de qui s'esperava que concorregués a les eleccions per buscar la reelecció, va abandonar la cursa a pocs dies de la convocatòria. L'anunci deixa el Partit Liberal (PLA) «lluitant per buscar un reemplaçament, i re-energitza el Partit Socialdemòcrata».

La versió de Pintat

L'excap de Govern, Albert Pintat, va reconèixer ahir que la seva decisió de no optar a la reelecció va ser motivada per les pressions franceses, però va insistir que ningú l'havia forçat a adoptar-la. En aquell moment va preferir centrar els seus esforços en solucionar les relacions amb França i fer avançar el país pel camí de la transparència fiscal, complint els compromisos adquirits per l'Estat amb ell com a cap de Govern.

Igualment, Pintat va recordar que justament el dia en què Sarkozy va fer aquelles manifestacions, que més d'un podria qualificar «d'incendiàries», una delegació andorrana estava negociant a París la sortida de la llista negra de paradisos fiscals.
***No es parla de tabac, de sucre,de medicaments/farmàcies/dorribo ... ?



http://diariandorra.ad/blocs/enomen/2011/09/13/solucions-de-despatx/
Solucions de despatx

Solemne discurs de Meritxell. El síndic fa una crida a la humilitat, l’austeritat i la contenció. En cap moment, parla de crear més valor, que és el camí que realment necessita An-dorra i que DA ni sap, ni deixa fer. A més, advoca pel sacrifici i la solidaritat dels qui més poden, seguint el clàssic discurs del centreesquerra andorrà que ara controla el nucli dur de DA. Una argúcia per legitimar un augment dels impostos sobre l’economia productiva i la implantació d’un impost sobre els salaris o IRPF. Qui són aquests que més poden? Els empresaris que estan traient diners de les seves butxaques per aguantar les empreses?
Accepto que el síndic vagi més enllà de la seva funció institucional i faci un discurs polític però, aleshores, li puc demanar coherència.
Parla dels que més poden. Entre tots, paguem al síndic 7.000 euros al mes amb tretze pagues. Les despeses de gratificació i CASS de Sindicatura pugen uns 270.000 euros l’any. Els 21 consellers de DA –síndic inclòs– reben més d’1.600.000,00 euros l’any entre sous i transferències al grup parlamentari. Fet que els col·loca clarament dins del grup dels que més poden. Estic totalment d’acord que rebin els recursos per treballar rigorosament. Sempre que ho facin. Quina feina han fet fins ara? Segons el web del Consell General, han tractat quatre esmenes fetes pels mateixos tècnics de Govern i han votat tres projectes de llei (blanqueig, urbanisme i horaris comercials) i un suplement de crèdit per a la seguretat social. No han fet cap proposició de llei. Cap pregunta a Govern, ni oral ni escrita. Cap demanda de documentació. Cap iniciativa de solucions. Segur que hi ha millors formes d’esmerçar 1.600.000,00 euros l’any.
Però, el que encara és més exasperant és escoltar el síndic demanant humilitat, austeritat i contenció als ciutadans, al mateix temps que es dedica a tirar parets del nou edifici del Consell per fer el seu despatx encara més ampli. I com que els mobles que s’ha trobat no assolien els seus requisits estètics, ha fet comprar nous mobles de luxe. Total, quasi 40.000 euros de caprici. Sense edicte ni res, saltant-se la llei de contractació pública. Però el síndic ho troba normal, com la millor Gauche Divine del Bocaccio dels anys 60. Els consellers? Callats. Els ciutadans? A pagar i a ser humils.

*** Menys mal que tenim un polític que no se les calla. Llástima que no va tornar a sortir elegit. Molestava masse en dir veritats en veu alta.


dissabte, 3 de setembre del 2011

La tribuna del Sr. Solanelles al Diari d'Andorra

*
Aquest matí al començar a llegir el diari m'ha cridat l'atenció un titular :  "En nom de la crisi" i que a sota deia : Estic trist.
En veure que estava signat per el Sr. Toni Solanelles (de Sant Joan de Vilatorrada, tocant Manresa), he cregut que ho estava degut a que el seu LLIGUE l'ha deixat. Error, no té rés a veure. O si, i descarrega ara la mala llet?.

Bé, per una vegada, encara que les formes tenen que desitjar, escriu lo que molta gent pensa i no diu en veu alta. L'ipocresía, falsedats i prestanoms estan en el centre dels anomenats negocis andorrans.

Avui, Sr. Solanelles, encara que Vostè és un borde i també escriu lo que vol escurçant o ampliant irònicament els esdeveniments de la manera que l'hi sembla i amb molta ironía, avui es mereix una medalla. Si Senyor.

Ja sap, oi,  que al grup dels que el volen fora s'hi ha adjuntat més gent?


la tribuna al Diari d'Andorra

per Toni Solanelles Mollar - 03/09/2011

Estic trist. Molt. De fet, estic enutjat. Res. Sense manies: estic molt emprenyat. Acabo de parlar amb un empresari d’aquells que es creuen que sense ells la resta no tindríem raó de ser.
Que pot tenir una part de raó. Però només una part. M’ha fet enfadar, aquest empresari. Com també em treuen de polleguera certs treballadors. Assalariats, se’n diu més formalment, sembla. Certament, jo tinc un problema: m’agrada la meva feina i m’hi solc dedicar en cos i ànima. I, de moment, el meu empresari no m’ha fet gaire la guitza. La crisi es nota. Sí. Però en nom de la crisi no s’hi val tot. Ni parlar-ne. I aquests dies s’han enfilat fins a la superfície, fins a l’escena pública, més d’un i de dos conflictes laborals. N’hi ha. Molts. Massa. Els que sabem, els que transcendeixen, només són la punta de   l’iceberg. Petits exemples d’un moment duríssim. Per als empresaris. Sí. I per als assalariats. Per a la societat que construïm entre tots. Fa deu anys. Vint. I també avui.
Per això no tolero a l’empresari que tinc a l’altra banda del fil telefònic que acusi de lladres els treballadors que durant molts anys li han fet guanyar duros a cabassos. Certament, els obrers també s’han folrat. I s’han comprat un Mercedes quan potser haurien d’haver optat només per un Seat. Avui, els uns i els altres s’estiren de les orelles. Però no vull tornar a sentir que els portuguesos són dolents. Que jo no els conec perquè no hi he treballat, m’assevera. I que, de fet, no els suporta. Ni als negres ni als moros ni als portuguesos. Ho diu textualment. I ho diu ara que la crisi l’ha dut a deixar de pagar els salaris als treballadors. Ara que l’han demandat. Segurament n’hi ha algun, d’aquests empleats, que s’ha fet l’orni durant les jornades laborals. Segur. Però ara que l’han demandat són els mateixos homes vinguts de Portugal que el dia que treballaven sense parar i li van fer créixer el negoci. Sense ell, l’empresari, no hi hauria empresa. Sense ells, els treballadors, però, tampoc no hauria tingut sentit l’empresari. Ara odia. Però agafarà, diu, operaris d’on sia perquè als andorrans no els agrada treballar. Una altra perla. I es queda tan ample. I ho afirma després de vanagloriar-se de ser del país. De tenir el passaport. El passaport que va aconseguir per residència i perquè llavors li interessava. I que ara defensa amb un catanyol mediocre i molt males maneres.
Em sento decebut. Corprès. Fins i tot emocionalment malament quan m’atanso a Canillo i em barrejo amb aquells que treballen en les obres de construcció de l’aparcament del Prat del Riu. Només el temps s’encarregarà de dir si la decisió d’aixecar una infraestructura que avui em sembla prescindible va ser un encert de la tossuderia del cònsol Casadevall. O tindran raó aquelles integrants de la majoria comunal que van advertir que potser... Això no toca. No és el tema. I tampoc no és cap responsable ni de Treballs Públics La Coma ni de Construccions Recons qui odia els negres o els moros, que em va dir aquell. Però la problemàtica de Prat del Riu també m’entristeix. I m’exemplifica un altre fet menyspreable. I m’enutja encara més quan veus venir de tres hores lluny els empresaris de gustos refinats, cotxe de superluxe i apartament a la platja (sempre en nom d’altres per si fos el cas) que volen fer-te passar per imbècil. Per torracollons. O per fill de mala mare perquè et presentes davant seu i els demanes què coi passa. Ells s’embalen. I tu els mires i els recordes si no era previsible que les aliances entre aliats que juguen a ser com més llestos millor acaben malament. I quan et neguen l’evidència i repasses el registre de societats (a Andorra, a Espanya) resulta que n’hi ha molts que sempre són els mateixos. Que fan i desfan empreses. Que tanquen i obren barraques. Que paguen aquí i deixen de pagar allà. Hi ha treballadors bar­ruts. Molts. Però hi ha empresaris que ho són per obra i gràcia d’un creixement econòmic irreal, insostenible i que ara s’ha esfumat. De cop.
I hi ha una crisi i sembla que n’hi ha uns quants (de tots colors, de totes bandes) que obliden que han estat vivint de barra lliure i mai no s’han preocupat de fer un raconet. O de gestionar amb cara i ulls. Potser, segurament, perquè ni eren empresaris ni eren gestors. Eren (suposadament, sempre suposadament) una altra cosa que el dia que la Justícia comenci a atrevir-se a qualificar amb el nom de la cosa es deixarà de banda la hipocresia. I la por. Sobretot la por. I sorgiran veus sense mor­rió que parlaran de negocis tèrbols i amistats perilloses. Aquelles que uns quants volen amagar sota l’estora d’una crisi que ningú no pot oblidar que ho és de tots i per a tots. I que només entre tots es pot encarar. Vèncer. Derrotar. Ja se sigui d’Andorra, d’Espanya, de França o de Portugal. Del Mar­roc, de Nova Zelanda o del Senegal. Construir costa molt. Per a destruir, a voltes, només cal posar l’empresa a nom de la cosina. Per si la crisi. A la merda, la crisi!


divendres, 2 de setembre del 2011

La justícia? del País de les meravelles

Del blog http://tomaspascualcasabosch.com
29/07/2011
Tema: 13 dies de presidi "Del Parc infantil a la Presó" Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 29/7/2011
Centre Penitenciari la Comella
(Principat d’Andorra)
Tema: 13 dies de presidi.
Mòdul S3 - Cel•la 309 (Dia 1 -primeres hores-) “Mòdul Incomunicat”
Escrit públic: Tomàs Pascual Casabosch 29/7/2011

"Del Parc infantil a la Presó"

La mare del meu fill em va portar el nen a casa a les 8:00h del matí. Jo li havia demanat que encara no me'l portés i ella va acceptar ja que no el vull veure patir per culpa del meu injust arrest domiciliari i en plena Festa Major de Sant Julià de Lòria.

Però el meu fill havia plorat molt la nit passada ja que després de dies de vacances tenia moltes ganes d'estar amb mi i la visita a la psicòloga del dia abans va ser un retrobament feliç després de les seves vacances però controlat per la policia d’investigació i de curta durada.

Durant el meu injust arrest domiciliari el meu fill jugava amb mi, miràvem pel•lícules infantils, jugàvem a l'ordinador i fèiem altres activitats, però li faltava sortir a passejar i realitzar activitats fora de casa.

El vaig veure patir i plorar una altra vegada i me'l vaig endur al parc infantil on vàrem jugar i després li vaig comprar llaminadures. Però de tornada, abans d'arribar a casa la policia ja m'estava esperant. Quan em van comunicar que se m’emportaven detingut li vaig dir al meu fill que com que jo estava "malalt del peu", i la policia s'havia adonat que havia sortit de casa nostra, ara em portaven a "curar" al metge perquè els policies "eren bons".

El meu esgotament a causa de l'injust arrest domiciliari judicial que ja durava dos mesos, perdent clients, veient a la meva mare patir de la seva malaltia i que se li agreujava perquè per culpa meva es posava nerviosa, i de no voler tenir més al meu fill patint "arrestat i maltractat" per la "justícia andorrana", va fer que em negués a tornar-me a connectar el dispositiu de control policial.

No puc oblidar l'estona que vaig poder passar a soles amb el meu fill quan jo sabia que la Batlle Canòlic Mingorance Cairat essent la més incompetent, injusta i dolenta del país ordenaria la meva detenció. Li vaig dir que recordés que el seu Papa i encara que alguna vegada passés temps sense veure'l tingués en compte que tot el dia i en tot moment estaria pensant en ell i que l'estimava molt i més que a ningú. Ell em deia: "Papa jo vull anar amb tu, no vull que marxis", i entre abraçades i petons el vaig deixar al meu llit. Plorar per ell ja ho vaig fer en la meva intimitat.

Al calabós de la policia, on em van detenir/segrestar primer ja que no tenien prou a fer-me mal en dur-me a la presó essent innocent donat que em volen destruir al mil•límetre i, per cert, em vaig negar a fer-me la "foto" típica de "fitxat" li vaig donar moltes voltes a tot i molts petons a la foto del meu fill.

Ara, aquí tancat dins la meva cel•la incomunicada, gris i solitària de la presó i on a partir de demà explicaré tots els detalls li demano perdó al meu fill per haver-me fet tancar, però algun dia li explicaré que ha estat el meu sacrifici abans que fer-lo patir per culpa meva a causa de la escòria de gent que m'han fet tot això, com la Batlle esmentada i l’agent corrupte de policia Joan Sala Barrachina. Tot aquest mal no quedarà impune i encara que em tanquin a la presó, essent innocent, durant segles, arribarà el moment de la justícia divina.

Sé que el meu fill Adam és molt intel•ligent amb només 5 anys, i no es creurà mai res que no sigui el que li expliqui jo, el seu pare, referent a mi, en tot cas jo sempre li explicaré tota la més que absoluta veritat.
Publicat per Tomàs a 2:16 PM
Etiquetes de comentaris: andorra
5 comentaris:

observador ha dit...

    Tomàs! has chapat el Bloc del joan sala barrachina??????

    S’ha suprimit el bloc

    El bloc s'ha suprimit de http://joansalabarrachina.blogspot.com

    Aquesta adreça no està disponible.
    01 setembre, 2011
Anònim ha dit...

    Tomàs et felicito per l'escrit!!!
    01 setembre, 2011
Tomàs ha dit...

    Cada dia hi vaig escriure una carta. Les aniré publicant.

    (13 dies de presidi)
    01 setembre, 2011
Tomàs. ha dit...

    Si l'han chapat, a veure si aixi s'acaba tot al menys en fase "terrenal".

    I jo he recuperat l'administració del meu/aquest Blog
    01 setembre, 2011
Anònim ha dit...

   



        ▼  juliol (4)
            Tema: 13 dies de presidi "Del Parc infantil a la P...
            "Agressió policial per portar a la meva mare al me...
            "El dispositiu de control monitoritzat no funciona...
            "Corrupció policial, incompetència judicial i arre...
      

dimarts, 23 d’agost del 2011

Ferragosto

L´actualitat obliga. Ja s'han acabat les vacances i el País torna a rutllar. O al menys és lo que desitjem.

Mentres les targetes de crèdit treuen fum i els retornats demanen més plaç per pagar els deutes, i els bancs continuen “invertint” fora del País, en tres mesos  els esquiadors ompliran les pistes i hotels de les parròquies altes i les farres amb incidents continuaran al Pas de La Casa.

Uns pocs han pogut fer-les. Altres no han tingut aquesta possibilitat per manca de treball i alguns dels que han marxat ja no han tornat.
Han augmentat les famílies que accedeixin a les ajudes de Càrites i també les regularitzacions de plantilles de treballadors com per exemple a Pyrenées, Escale (27 acomiadats l´agost) i altres empreses. Treballadors d´usar i llençar!.

Un mes d'agost carregat de notícies. Atípic en quant la meteorologia que ens demostra que el canvi climàtic que molta gent no vol assumir existeix i sobre tot un mes marcat per varies noticies:

Els accidents de tràfic amb quatre morts,

La sortida, no hi havia d'haver entrat mai, del centre penitenciari de La Comella de la Dra. Bruni, i que ara demanarà danys i perjudicis a l'estat/justícia per l'aberrant decisió de una Batlle prepotent  que ha quedat retratada per els seus superiors,

L'empresona-ment i posterior alliberament desprès de 15 dies, de l' ex candidat a cap de Govern Tomàs Pascual, que en el seu bloc explica amb total claredat les presumptes irregularitats de un funcionari de la policia, dels seus superiors, dels batlles i de la fiscalia,

Les declaracions dels empresaris exposant idees i proposant privatitzacions de les parapùbliques, ATV, SOM i Feda,

La banca rota de la sobre-dimensionada ATV amb més de 4.000.000 є de dèficit i lo que queda per venir si no hi posen fre “
Noemí Rodriguez al DdA
La tele
08/08/2011
Vaig començar a treballar en televisió en aquelles famoses, entra­nyables i –no ens enganyem– esperpèntiques telefires dels vuitanta. Ja aleshores es parlava que calia una televisió per a Andorra. A mitjan anys noranta es va fer un cop de cap i es va encarregar a una empresa privada (Antena 7TV) que posés el personal tècnic necessari i els mitjans per començar a fer informatius després de les comunals del 1995 amb la veu –i a partir d’aleshores, la cara– dels locutors de la ràdio pública. Els anys següents la televisió va anar creixent amb l’únic objectiu de donar resposta puntual als egos d’aquells que es pensaven que ATV era la seva joguina, el seu mirall, una porta a la popularitat. I així, va anar escumant-se, desmanegada, sense projecte, sense direcció definida i sense professionals al capdavant –llevat de comptades excepcions–. Durant aquests anys molts periodistes hem passat i après de la tele pública –tot i que pocs s’hi han quedat, una pregunta a la qual valdria la pena buscar resposta–. N’han passat molts que després han aprofitat el trampolí per créixer –o no– fora d’aquí. D’altres –de bons i de dolents– encara hi són, davant la incertesa d’un debat que es replanteja periòdicament però al qual ningú no sembla disposat a donar resposta. Ara, es parla de tornar als orígens. D’encarregar a una empresa privada que assumeixi la gestió d’un ens que fa anys que és un vaixell sense rumb. No puc evitar pensar que aquest és el mateix plantejament que ens fem periòdicament com a país. Qui som? Què volem? I en aquest cas, a més –sobretot–, què podem i volem pagar?

   tomata
   08/08/2011 a les 08:49 | #1
   Respon | Cita

   Els periodistes hauriau de valorar molt bé el que escribiu, en general esteu capacitats per crear opinió, avui, l’escrit en questió no aporta rés de nou, s’hi troba a faltar un missatge, un posicionament, llastima.
   Noemí
   08/08/2011 a les 10:13 | #2
   Respon | Cita

   Hola Tomata.
   Es fa difícil fer-ho en 1.578 espais.
   Es fa difícil quan hi has estat part implicada, quan coneixes la majoria de persones que hi han treballat o hi treballen i quan – encara- treballes en mitjans, ja que massa sovint es confon una opinió professional amb qüestions de caire personal.
   Tot i així, s’interessa saber què faria jo amb la tele et diré que Andorra no necessita la televisió que té actualment.
   Sobredimensionada, plagada de càrrecs intermitjos ineficaços i en la majoria de casos incompetents.
   Centraria les bases del servei en crear els millors informatius del Pirineu, descartant programació forana i notícies internacionals.
   Faria un parell de programes de divulgació cultural i del territori, que servissin per donar a conèixer la nostra riquesa, la nostra cultura. I els faria en català- evidentment- però també subtitulats en altres llengües per la gent que ens visita i els nous arribats.
   Això i mirar de donar cobertura ala cultura, i l’esport amb retransmissions. la tele ha de ser allà on passen les coses.
   Miraria de promoure els professionals del país i reduir la rotació de personal per acoseguir crear una pedrera de professionals formats i amb coneixement del territori.
   No deixaria que la política s’enquistés i fes seu el regne catòdic i intentaria que la gent del país i la gent que hi treballa se la sentís seva.
   Cosa que avui, per avui, no passa.
   L’article volia provocar una reflexió sobre un tema del qual fa temps que se’n parla però que no acaba de definir què vol.
   Amb cada canvi de govern anem canviant de caps i de barrets sense trobar una direcció lògica i coordinada.
   Són algunes de les meves propostes.
   Tant bones o dolentes com les de qualsevol altre.
   Quines són les teves?
   nani
   08/08/2011 a les 10:21 | #3
   Respon | Cita

   molt bé noe, penso que és exactament el que s’hauria de fer.
   Pozi
   08/08/2011 a les 11:46 | #4
   Respon | Cita

   Estamos en un pais donde vale mas tener una imagen vacia, que hacer algo con contenido. La television publica de Andorra es lo mas cutre que he visto en mi vida, pero no solo ese ambito esta lleno de incompetentes. Dicen que apoyan el deporte pero no hacen nada para mejorarlo, nos ponen carreteras y tuneles por todos los lados y solo sirve para llenar sus bolsillos, la CASS cada dia va a peor y solo hace crecer la duda de si cuando sea un jubilado podre cobrar mi pension, dicen que vivimos en un pais muy seguro porque la policia detiene a cuatro porretas y cuando hay un gran robo ni los huelen y se van del pais con un gran botin y asi podriamos estar toda la mañana, incluso la tarde. Pero para que vamos a decir nada, si para ellos la opinion de la poblacion, es un escrito en blanco.
   Marc Juanati
   09/08/2011 a les 01:21 | #5
   Respon | Cita

   Tomata, Nani, Pozi………..
   Espera, no seran pseudónims oi?………….
   Igual “Noemí Rodríguez” també ho és perquè sinó, estaria en desigualtat de condicions……..
   Entenc que dir la teva opinió no necessita de una mitja cobrint el cap……(o no hauria de requerir-ne)
   Així que demano formalment que el pseudónim “Noemí Rodriguez” ens digui qui és realment!!! O era al revés? Ai no sé……com se surt d’aquest jardí? COM SE SURT?
   xavier
   09/08/2011 a les 03:44 | #6
   Respon | Cita

   Estic d’acord amb les proposicions de la Noemi. I per que no les apliquem ? Aixo dels documentals subtitulats podria atreure molts turistes.
   Jon
   09/08/2011 a les 13:41 | #7
   Respon | Cita

   Marc Jaunati,
   fes-t’ho mirar home!”

*** Bravo Noemí per dir lo que penses i et dono tota la raó!


---

"Rodríguez culpa els directors de l’estat d’ATV
El president del Consell de l’Audiovisual troba que la televisió pública està sobredimensionada

   Meritxell Prat - Andorra la Vella - 22/08/2011

Lluís Rodríguez, president del Consell de l’Audiovisual.
El president del Consell Andorrà de l’Audiovisual (CAA), Lluís Rodríguez, es va mostrar molt crític amb els directius d’ATV, als quals responsabilitza de la mala situació en què es troba la televisió pública en qualitat i audiència.
“La gent que fins ara ha portat la televisió ens ha conduït on estem.” Tot i això, va voler matisar les seves paraules: “No tinc cap mena de dubte que són persones extraordinàries i que com a gestors són molt bons, però com a creatius de televisió no.”
El màxim responsable del Consell de l’Audiovisual considera que aquest fet no s’ha posat en relleu fins ara, perquè “en períodes de vaques grases, amb el capital de què es disposava, qualsevol podia ser director”. Però, en canvi, quan han arribat les situacions difícils, troba que no han estat a l’alçada per fer d’ATV una televisió de país i amb qualitat. “Al final a la gent se l’ha de jutjar per la feina que ha fet i en aquest cas, com se sol dir, per les seves obres els coneixereu. Que jutgi la gent.”
Per a Rodríguez, la televisió pública, pel model que hi ha plantejat, “està sobredimensionada”, com ho reflecteix el fet que “s’ha muntat un monstre de més de cent persones. No hi ha cap televisió a Catalunya que tingui ni la meitat del que tenim aquí, i tenen més audiència i un pressupost molt, molt inferior”.
De fet, una de les alternatives per intentar reduir l’endeutament podria ser retallar la plantilla. “Si vols tenir resultats diferents, no facis el mateix. Has de fer una altra cosa, i això passa pel personal”, encara que Rodríguez va reco­nèixer que és molt conscient que “si com a director em diguessin que he de fer fora aquesta gent, dimitiria. La papereta no és fàcil i no pots, d’avui per demà, deixar al carrer tanta gent”.
El president del CAA va remarcar que totes aquestes crítiques “són constructives” i que tenint en compte que “ens trobem en una època excepcional, es necessiten solucions excepcionals”. Amb tot es va mostrar convençut que el Govern trobarà una sortida adequada a la problemàtica.


Compartir:

16 comentaris

    Dilluns, 22 d'Agost de 2011 20:52 Enviat per jo tambe voto guinart Link del comentari

    El Guinart aquet no es el k lo va colocar el bartumeu i pere lopez kuan el van fer fora del Periodico? Si aquet sembla k te carnet del PS. Jo voto per ell. K millor per dirigir la tele de DA el periodista confes del PS com continua demostrant en les noticies de politica k fa. Voto guinart per director de la tele. El k hi ha tambe es del PS i es impossible fer'ho pitjor.
    Dilluns, 22 d'Agost de 2011 20:45 Enviat per alfred Link del comentari

    No, el millor candidat no seria ni el iaio aquest, que per cert no es diu Jose antonio, ni el Llahí (llàstima que sigui masó) sinó un periodista molt trempat que es diu Enric Guinart. Home, em sembla que no és andorrà però està molt bo i això, mira, que vols que et digui és un bon argument. Tenint en compte que els anteriors directors no eren uns adonis doncs el canvi seria positiu. Potser no és un argument molt seriós però és que va ser seriosa la manera d'elegir els anteriors directors?
    Dilluns, 22 d'Agost de 2011 20:41 Enviat per alfred Link del comentari

    Potser també seria un bon candidat a dirigir Andorra Televisió Joan Anton Rossell, el director general del Periòdic, que, a més té l'avantatge d'haver tingut una dil·latada experiència radiofònica i haver presentat programes televisius.
    Dilluns, 22 d'Agost de 2011 20:36 Enviat per alfred Link del comentari

    El que Andorra Televisió necessita és gent seriosa que sapigui el que fa i pugui gestionar-la de manera efiçaç i hi ha poca gent que compleixi aquests requisits com Alfred Llahí.
    Dilluns, 22 d'Agost de 2011 18:36 Enviat per Quina màfia Link del comentari

    Si si, en plena crisi i produint vídeos que trobes al YouTube, autèntiques obres d'art pel que fa a la producció, grups com "madre Teresa", qui hi toca? Un col.laborador i un treballador de RTVA, un cap de producció. Que bé!!! Quin xollo!!! "Fem un programa de música en directe pagant el país i jo (madre Teresa) penjo al YouTube totes les promocions que vulgui i pagant GOVERN i els andorrans!!! I els grans directors segur que van dir: clar que si home!!!! YUPIIIIIII!!!!!!! En aquest cas; "Madre Teresa" però de calcuta ha sigut la directiva actual, es a dir : el Ruano i el Marticella.
    Dilluns, 22 d'Agost de 2011 17:44 Enviat per Salvador Link del comentari

    Al CAA, esta per controlar las TVs, arreu del mon , amb pregunto : quin consells han donat, s´han fet cas desde el Gobern del estand o es una patata calenta que ningun se atreveix a tocar. El problema es doble , el tema personal que esta de mes i la falta de imaginació dels dirigens , mai se posar un profesional del medi davant . Preguntó ¿Qui se atreveix a posar orde? ¿Qui fa la selecció de qui es queda i qui san va? Tots als partits tenen la seva culpa
    Dilluns, 22 d'Agost de 2011 16:04 Enviat per Ay pena penita pena! Link del comentari

    I ara volen justificar el seu regalet de sou... lo primer aquests a fora...
    Dilluns, 22 d'Agost de 2011 15:50 Enviat per Giboso Link del comentari

    Que poca vergüenza y profesionalidad! Nunca tubo mas sentido el dicho "Ningún giboso se ve su giba"
    Dilluns, 22 d'Agost de 2011 15:25 Enviat per Em fa mal sentir aquesta gent Link del comentari

    Insisteixo. Els del CAA no saben ni engegar la tele de casa seva. Un estament que no te sentit en aquest país i menys amb la tele de mínims que es vol fer. Si no tenim entitat per tenir una tele "gran" tampoc tenim necessitat d'un CAA. I si el necessitem, potser que el fem amb gent que tingui el graduat escolar i sapigue algo de tele i ràdio!
    Dilluns, 22 d'Agost de 2011 15:18 Enviat per La cosa està xunga Link del comentari

    Em sembla que la notícia no es gens sorprenen, dic jo. Uns directius que acaben d'entrar en una empresa i pesuntament diuen, o millor dit; presuntament reconeixen davant tot el personal de RTVASA que : "no tenim ni p... idea, però sobre la marxa", com presuntment va dir Ruano amb el Marticella al costat. A qui no li sobta que les coses vagin com van? De totes formes aquest no es el problema, la historia està en com una tele i ràdio andorrana està tant sobredimensionada? Calen una cap de producció, segon cap i 10 productors pel que fan a la tele o ràdio? Calen 2 caps comercials i 6 o 7 persones al departament comercial, quan la cosa està com està i es ven poc? Calen les mateixes veus de ràdio any rera any aborrint a tot el país, quan es podrien fer contactes anuals o de temporada i així no haver-los d'aguantar tota la vida perquè han signat un contracte indefinit? Calen tants periodistes? Si hi han eleccions o qualsevol tipus d'event que contractin a gent que treballen a productores, freelance, etc... Per moments puntuals Andorra no es pot permetre aquesta plantilla de 101 persones i 2 directors així, menys amb crisi. No voldria deixar-me quelcom molt important com fer referencia als 2 primers comentaris; al Totil i al "???". Amics, segur que els sous de 4 anys d'aquesta gent del CAA no arriba a la pasta que s'han gastat el Ruano i el Marticella en màquines per fitxar o controlar horaris (que no funcionen), i camares, i contractes en plena crisi per deixar-li el "marron" a un altre i al contribuent es a dir: el que paga impostos"
*** El Sr. Rodriguez de Antena7 tv és que el que va fer la primera emissió de tv manat per Forné. El Bopa ha publicat el nom dels deutors de la taxa d´activitats econòmiques. lo Forné hi surt com Antena7. Ho  enteneu?
--------------


El “PLA” sobre la gestió del Madriu, i les bofetades en curs,

La molt bona “Inversió”? de 250.000 ૯, dos cents cinquante mil euros per La Vuelta, tot perqué es vegi el nom d'Andorra durant dos ó tres minuts a l'arribada de cada etapa,

L'acord de la Generalitat de Catalunya , el nostre Govern passa, amb un operador Rus per tal que els esquiadors aterrin al aeroport de Lleida (ja veurem si vindran a les nostres pistes),

La vergonyosa visita de Marine Le Pen presidenta de l'extrema dreta francesa al Comú d'Andorra la Vella rebuda a “bombo i platillo” amb la presentació de dos acòlits del país, lo Durò i lo  Rosell,


Les “inversions” dels banquers del País a l'exterior. Cap control dels diners que surten i encara menys dels que entren, a part de la Benemérita, es clar,

Les declaracions de Govern sobre la llei del IVA i la no implantació de una llei de comerç, lo qual deixa indefensos als consumidors. Com sempre els especuladors i botiguers indelicats versus estafadors fan el seu agost amb productes irregulars,

La proposició de llei de horaris comercials intempestius, amb reunió en ple mes d´Agost. I desprès l´oposició dirà que no treballen!,

Els avisos des de la CASS de que no es podran pagar pensions si no s' apugen les cotitzacions i es retallen les prestacions,

Una farmàcia d'Encamp traficant amb productes il·legals i que continua oberta,


La renovació de les plaques de matriculació dels vehicles que en ser “tant important” fins i tot es va discutir al Consell de Ministres!, i que encara no ho tenen clar, i ara les tornen a canviar,


Canvis de funcionaris de Justícia amb possible “reenganche” d´antics directors ?


La querella contra dos exministres per difamació arriba al TS abans de tractar-la :

El Tribunal de Corts ha donat la raó als ex-socis andorrans de Ctrasa en les qüestions prèvies
“Toni Solanelles - Andorra la Vella - 07/08/2011

La resolució de la querella criminal interposada pels exsocis andorrans de Ctrasa (TP Armengol, Empub i Tecno-Energia) contra els ara exministres Pere López i Vicenç Alay haurà d’esperar.
Sense entrar encara del tot en el fons de la qüestió -les empreses es van sentir difamades per les manifestacions dels dos polítics, especialment de l’exresponsable de Finances el dia que van exposar els suposats resultats d’una auditoria encarregada pel Govern socialdemòcrata sobre la situació tècnica i financera del forn incinerador- el cas ja és al Tribunal Superior (TS). I això, tot just, per resoldre unes qüestions prèvies plantejades per la defensa.”


El cas DORRIBO, en que un prestanoms, home conegut, advocat i andorrà ens fica en un merder que en hauríen d´haver estalviat :

“Mª Jesús Lluelles
Diari d´Andorra
‘Cas Dorribo’, imatge deplorable d’Andorra

09/08/2011

La imatge exterior que ha donat d’Andorra el cas Dorribo (operació Campió) és deplorable. En alguns mitjans de comunicació espanyols han tornat a aparèixer les etiquetes de “paradís fiscal” que crèiem definitivament oblidades. Cíclicament hi ha periodistes que, des de les seves tribunes d’opinió, confonen les possibles actuacions delictives d’alguns individus amb la idiosincràsia d’un país. Possiblement el fet de ser petits ens fa més vulnerables.
La crisi del tabac, iniciada el 1997, a causa de l’auge del contraban que es dirigia a Espanya des d’Andorra, va exigir pactar una solució amb la UE i revisar la normativa vigent i adaptar-la a nous fets constitutius d’infraccions susceptibles de ser sancionats. Més recentment, la crisi del sucre va provocar que l’executiu espanyol exigís una solució per evitar les exportacions abusives de sucre. El govern de Madrid va considerar deslleial que es col·loquessin de nou a la UE els excedents comunitaris obtinguts a baix preu.
Amb el cas Dorribo s’ha tornat a utilitzar Andorra com a plataforma de distribució de mercaderies, en aquest cas de medicaments espanyols obtinguts a preus preferents. No és la primera ocasió que el nostre país negocia amb la venda de medicaments. Durant els anys cinquanta del segle XX ja es va comerciar amb la insulina, fet que va millorar sensiblement la qualitat de vida d’uns quants espa­nyols, però el mon globalitzat en què vivim no manté paral·lelisme amb l’Espanya de l’autarquia. La multinacional farmacèutica Novartis va decidir aplicar a Andorra un encariment del preu dels seus productes que s’hauria aturat gràcies al compromís d’un major control de les autoritats sanitàries andorranes per evitar les reexportacions dels medicaments espanyols.
Durant el segle XX, especialment durant els conflictes bèl·lics dels països veïns, les administracions espanyola i francesa limitaven l’exportació cap Andorra d’aquells productes que poguessin ser objecte de contraban. Canviar la percepció que tenen de nosaltres els països veïns exigeix un gran esforç col·lectiu, liderat pels nostres representants. S’han firmat acords internacionals en matèria fiscal que haurien de crear les bases d’una nova mentalitat social i s’han d’evitar actuacions que ens recorden un passat que ja hauria de ser història.
   Maria
   09/08/2011 a les 08:49 | #1
   Respon | Cita

   No ens fem les víctimes ara, la imatge que tenim ens l’hem guanyada a pols: contraban, blanqueig de diners (per molt que se’ns vulgui fer creure que no), botigues que han enganyat i encara enganyen als turistes… segueixo?? I no oblidem que la empresa que feia servir aquest tal Dorribo tenia un prestanoms andorrà, que, evidentment, sabia a que jugava.
   xavier
   09/08/2011 a les 13:00 | #2
   Respon | Cita

   Andorra té una mala fama impressionant en tot i ens l’hem guanyat a pols. Recordem aquells famosos reportatges on gent venia a dipositar diners o posar diners i els bancs deien que si sense cap problema. Es un pais sense regles simplement on el més fort o el que té més cara guanya.”


*** Quina raó que té la Sra. I sense péls a la llengüa!


Els responsables d´ATV demanen anular l´indemnització a l´antic director executiu Sr. Besson al-legant manca de diners. El Sr. Bessons va ser contractat per el Govern Pintat. Que pagui ell i no tots nosaltres,


El procés que enfronta la promotora dels pisos socials del Pas de la Casa, Gestora de Vivendes de les Valls S. A. (Gevivasa), i el comú d’Encamp ha començat.
Uns pisos que havien de ser socials i han estat els més cars i no es lloguen,

La crònica rosa (telele5and) : El periodiste aconsellat!
 

I la  fantasmada :
"Les mil i una
Toni Solanelles

Silenci
20/08/2011 Comenta-ho Llegeix els comentaris

Tres mesos. Més o menys. Fa gairebé noranta dies que no treia el cap per aquesta finestra. Volgudament. Conscientment. Al seu dia, el primer dia, vaig escriure que aquesta atalaia virtual seria el meu jo. Que la majoria de dies, amb mil i un caràcters sense espais, el meu cor, el meu cap, la meva ànima, es reflectiria en paraules. Per això el silenci també parla. Sense mots però amb la veu alta. Sense lletres però amb tots els matisos possibles. Tres mesos. Noranta dies en què dins meu han passat moltes coses. Sense perdre el seny. Sense deixar de banda la racionalitat. Sense deixar de ser jo. O tornant a ser jo en alguns aspectes. Sé que, avui, les paraules potser diuen menys que el silenci. Que els silencis. Però a voltes també cal escriure línies perquè s’hi llegeixi entremig. Tres mesos en què no em venia de gust que aquells que a voltes, potser sovint, buscaven entre les meves línies poguessin furgar. Poguessin buscar motius o trobar excuses. Tres mesos per començar a redreçar més de tres anys. Però amb el mateix sentit de sempre. Jo hi sóc per a qui vulgui que hi sigui. Ja sigui amb silencis o amb paraules. Donant la ma o parant la galta. Però sempre mostrant la cara. Amb honradesa i sinceritat.
Categories: Uncategorized Tags:
Comentaris (5) Trackbacks (0) Comenta-ho Trackback

    alba
    20/08/2011 a les 13:49 | #1
    Respon | Cita

    Sr. Solanelles, acaba el seu escrit dient: “amb honradesa i …”. Vostè no és un home honrat. Un home honrat és el que informa sense fer mal, un home honrat és que que no treu la morbosa foto d’un individu que és un ningú al pais i amaga la foto d’algú del pais amb pes social. un home honrat informa sense destruir, un home honrat no escriu noticies amb part de la veritat, tendenciosament, amb la finalitat de desacreditar. Vostè té una mala llet i un cinisme paranoic malaltís difícil de descriure.
    Isabel
    20/08/2011 a les 18:46 | #2
    Respon | Cita

    Potser en aquests tres mesos hauras tingut temps de pensar en algú més que tu mateix. La resta de la gent també té sentiment, fills, familia i també patim. Si no hi has pensat, pensa-hi quan escriguis segons quines coses, amb la gracieta habitual. T’ho dic seriosament i amb respecte: pensa-hi, pensa que la resta també son persones, que no tot s’hi val. I si et pots estalviar algun sarcasme millor que millor.
    pepeta
    22/08/2011 a les 12:15 | #3
    Respon | Cita

    Les teves paraules acostumen a estar ben triades, per dir tot allò que vols sense floritura. Els teus silencis són més densos i diuen més encara…això si, per qui vol escoltar el silenci, cosa difícil entremig del brogit habitual.
    Petons, A
    tsolanelles
    22/08/2011 a les 20:06 | #4
    Respon | Cita

    @alba
    Alba, Carmona segons el mail, veig que vostè té dues grans virtuts: té la mesura exacta del que és honradesa i, alhora, els coneixements terapèutics necessaris com per, suposadament, fer-me un diagnòstic. Segurament vostè no ha parlat mai amb mi. Què hi farem. Només li pregaria que tingués l’honradesa d’exposar-me de quin cas o de quins casos està parlant. De quin individu que no és ningú al país, per exemple. En aquest bloc, habitualment parlo de mi. I del que m’envolta personalment. Més que no pas professional. Vostè toca, crec entendre, més aviat el vessant professional. I per això voldria que em situes. Per valorar fins a quin punt vaig tan errat. Gràcies.
    tsolanelles
    22/08/2011 a les 20:09 | #5
    Respon | Cita

    @Isabel
    Isabel…
    Serviria en gran mesura per a tu la resposta que he escrit per a l’Alba. Llavors, no em reiteraré gaire. Demanar-te que em posis exemples concrets del que expliques.
    M’endinsaré només en una qüestió que no tracta l’Alba. Si he tingut temps de pensar en algú altre en aquests mesos o no. Sortosament o malauradament, personalment els meus maldecaps vénen per pensar més en els altres que en mi mateix. Aquests tres mesos han servit per començar a pensar en mi i, en tot cas, en altres persones que no són o no eren del meu cercle habitual. Moltes gràcies pels apunts."

El cas de les contrasenyes que encara no s´ha acabat segons expliquen el diari i el blog del denunciant
“Justícia
Descarten apartar la batlle d’un cas per tenir un afectat afegit al Facebook
El Tribunal de Corts descarta apartar de la instrucció del ‘cas andorra.ad’ la batlle responsable
Toni Solanelles - Andorra la Vella - 08/08/2011

“L’agregació en el seu perfil Facebook de persones no pot ser, per si sola, a l’entendre d’aquest tribunal, causa suficient per deduir l’existència d’una amistat manifesta amb alguna de les parts, amistat que hauria de venir corroborada per altres elements, doncs tant l’article 73 de la Llei qualificada de la Justícia com l’article 7.1 del Codi de procediment penal estipulen tots dos la manifestació evident de dita relació, i no solament que aquesta sigui presumible, no podent per tant el tribunal acceptar mers suposicions per recusar.”
Amb aquesta argumentació, el Tribunal de Corts rebutja apartar de la instrucció del cas andor­ra.ad la batlle instructora de la mateixa, Maria Àngels Moreno. L’únic processat per l’afer que va posar en joc la credibilitat de la llavors STA ja que presumptament havia aparegut a la xarxa Internet un fitxer que contania les contrasenyes de gairebé 16.000 correus electrònics de l’esmentat domini havia presentat una denúncia contra la batlle i n’havia demanat la seva recusació.
Segons es recorda en l’aute del Tribunal de Corts al qual ha tingut ara accés el Diari, el processat hauria al·legat entre altres motius  que la fiscalia no el va citar a declarar fins vuit mesos després d’interposar la denúncia a l’APDA. També va recordar en la seva denúncia que “totes les declaracions com a testimoni ho van ser sense advocat”. També explica que l’empresa TSystems a la qual el Govern va encomanar l’auditoria per intentar esbrinar d’on havia sortit el document amb els mots clau ja treballava per a l’STA, l’actual Andorra Telecom, amb anterioritat. Entre les qüestions que cita, l’acusat dubta tant de les prestacions dels mitjans tècnics amb els quals la policia hauria fet la investigació com dels coneixements que tindria l’agent que hauria fet la feina tecnològica. Recordava també que no se li van permetre fer algunes de les proves que va sol·licitar i que no s’ha respost a algunes de les qüestions que ha plantejat en el marc de la causa. I, per tot plegat, demanava l’anul·lació de la instrucció.
En l’aute, el Tribunal de Corts fa especial referència a un dels elements a què al·ludeix el processat per voler apartar del cas la instructora. “Sorprèn l’ambigüitat de la recusació plantejada, tota vegada que en l’escrit de recusació s’al·lega que l’honorable batlle instructora de la causa és presumptament amiga de l’extècnic de l’STA que apareix en el sumari, perquè els dos apareixen al perfil Facebook, sent socis del Club Diving Andorra i Diables d’Urgell”. Aquests elements no figurarien, segons els magistrats, entre les  causes d’abstenció o recusació.

Compartir:

9 comentaris

    Dimecres, 10 d'Agost de 2011 10:03 Enviat per corrupcio Link del comentari

    JUSTINIA tens rao la justicia de aquest pais es super corrupta e incompeten segons qui hets ja tens la sentencia sobre la taula son intocables pro no es pot fer res es un cercle vicios tambe ho dic per experiencia quina p....a pena chao
    Dimarts, 09 d'Agost de 2011 19:38 Enviat per joan Link del comentari

    JD1 Sense judici cap sentència
    Dimarts, 09 d'Agost de 2011 12:22 Enviat per JAUME CABOT jaumecabotbalda@gmail.com Link del comentari

    Fa 5 mts. que m´han trucat per assebentar-me d´aquesta informació. Anònimament tothom escriu lo que vol però signar amb el vertader nom o correu és una altre cosa i amés no es pot comprobar que sigui veritablent ell. Llegeixo les elucubracions aquí publicades i com que com sempre he dit lo que he tingut que dir i volgut (la veritat) sense amagar ni afegir rés, desmenteixo categoricament al Sr. que signa " Lo zorro informatic " Dilluns, 08 d'Agost de 2011 17:11. Ja es veu de on surt l´escrit. Amb carrera universitària i continuant estudiant semble mentida. Oi que ho entens Toni?. El suposat tècnic i suposat posseidor de l´arxiu de les contrasenyes no ha estat ni és amic meu en contra de lo que escrius i si que ho és de la batlle esmentada per l´autor (Toni) de la notícia copiada del meu bloc i que també l´hi vaig enviar al diari i que fina avui esmentant "segons les fonts consultades" no ha publicat escapçant lo que ha volgut per interessos propis. La mateixa batlle va dir a una lletrada, que ja no s´ocupa del meu dossier, "tothom a Andorra es coneix i no puc deixar el dossier". Fa dos anys (2) que espero una còpia del disc dur, el pagament del disc nou i precintat que en va demanar la mateixa batlle, el pagament de l´ordinador avariat que en van retornar desprès de 9 mesos ... Es pot comprobar que aquest escrit pertany al que ho signa visitant el meu bloc, http://jaumecabotbalda.blogspot.com on TOT lo publicat esta demostrat i contrastat. Salutacions
    Dimarts, 09 d'Agost de 2011 12:17 Enviat per JD1 Link del comentari

    Com es pot trigar tant de temps en dictar sentència sobre aquest tema? No ho puc entendre. Aquesta batlle si tinguès una mica de pesquis, no es posaria amb aquestes tonteries del facebook. Amb el carrec que ostenta ha d'entendre que la seva vida privada afecta a la credibilitat professional.
    Dilluns, 08 d'Agost de 2011 23:24 Enviat per Salvador Link del comentari

    Injustificable és que un treballador o ex treballador de STA pugui tenir un fitxer com aquest al seu ordinador personal. Corrupció o incompetència?
    Dilluns, 08 d'Agost de 2011 17:11 Enviat per Lo zorro informatic Link del comentari

    No dispareu contra el missatger, en aquest cas el Solanelles. El fet es que una persona militant i membre actiu i públic del PS va accedir il.licitament a l'ordinador personal d'una amic seu que casualment treballava o havia teballat a la STA i que hi tenia presumptament el fitxer amb les contrasenyes. El PS que estava en auell moment al Govern va dr publicament que no s'afegiria a l'acusació o que no faria acusació aprticular per defensar a la STA. Si hi ha corrupció que caascu dedueix on era.
    Dilluns, 08 d'Agost de 2011 16:43 Enviat per ts@hotmail.com Link del comentari

    Tota això esta al bloc del Cabot amb noms i cognoms que l´escritor de lo a dalt mencionat Toni Solanelles no meciona o retalla al seu interès o poder manat per l´actual ministre d´ Interior!
    Dilluns, 08 d'Agost de 2011 16:40 Enviat per ts@hotmail.com Link del comentari

    La justícia del País és una corrupció total!. Tothom tè un mort a l´armari. toni
    Dilluns, 08 d'Agost de 2011 11:41 Enviat per Justinia Link del comentari

    La Justicia Andorrana fa fastic! Tots hem patit episodis d'aquest tipus, a mi personalment em va jutgar un batlle sen l'advocada contraria la seva esposa.”


Proposició :
Proposo fer una demanda a Govern de APAGA I VÁMONOS per TELE 5. Prou de tele basura. Que la treguin de la graella si us plau!.