Del periòdicdandorra.ad:
El cònsol dels EUA a Barcelona vincula l'adéu de l'excap de Govern a les amenaces de Sarkozy
J. R. BAIGES / E. ORTS
ESCALDES-ENGORDANY
Va ser el 30 d'agost passat quan la pàgina web Wikileaks, famosa per les seves filtracions de documents oficials secrets, publicava novament un fil relacionat amb Andorra. En aquesta ocasió, l'anàlisi que feia el cònsol dels Estats Units a Barcelona de l'efecte a la política andorrana de les paraules pronunciades per Sarkozy el març del 2009. Ahir, alguns mitjans de comunicació, com Iberosphere.com, se'n feien ressò. En els documents, el cònsol vincula la retirada d'Albert Pintat de la cursa electoral a les amenaces de Sarkozy. El tema dels correus és clar: «Andorra: La pressió francesa porta Andorra a reduir el secret bancari, PM [primer ministre] a abondonar la cursa per a la reelecció».
El document narra la tensió que es va establir en les relacions entre Andorra i França a rel de les declaracions del copríncep francès, acusant el Principat de «danyar la seva credibilitat», d'impedir-lo participar «efectivament» a la cimera del G-20 a Londres –prevista per aquells dies i en la què els mandataris havien d'adoptar mesures per lluitar contra els paradisos fiscals–, i amenaçant d'abdicar del càrrec de copríncep. Amb aquestes declaracions, Sarkozy «no només sembla que agafi els andorrans amb la guàrdia baixa, sinó que capgira l'habitual tranquil món de la política andorrana», resen els documents enviats pel cònsol americà, «acostumat a anys de deliberació abans d'adoptar una legislació vital». I encara, en una altra part de l'anàlisi, el diplomàtic afirma que «les acusacions de Sarkozy van tenir un efecte esgarrifós en les eleccions parlamentàries previstes pel 26 d'abril», ja que el cap de Govern d'aleshores, de qui s'esperava que concorregués a les eleccions per buscar la reelecció, va abandonar la cursa a pocs dies de la convocatòria. L'anunci deixa el Partit Liberal (PLA) «lluitant per buscar un reemplaçament, i re-energitza el Partit Socialdemòcrata».
La versió de Pintat
L'excap de Govern, Albert Pintat, va reconèixer ahir que la seva decisió de no optar a la reelecció va ser motivada per les pressions franceses, però va insistir que ningú l'havia forçat a adoptar-la. En aquell moment va preferir centrar els seus esforços en solucionar les relacions amb França i fer avançar el país pel camí de la transparència fiscal, complint els compromisos adquirits per l'Estat amb ell com a cap de Govern.
Igualment, Pintat va recordar que justament el dia en què Sarkozy va fer aquelles manifestacions, que més d'un podria qualificar «d'incendiàries», una delegació andorrana estava negociant a París la sortida de la llista negra de paradisos fiscals.
El cònsol dels EUA a Barcelona vincula l'adéu de l'excap de Govern a les amenaces de Sarkozy
J. R. BAIGES / E. ORTS
ESCALDES-ENGORDANY
Va ser el 30 d'agost passat quan la pàgina web Wikileaks, famosa per les seves filtracions de documents oficials secrets, publicava novament un fil relacionat amb Andorra. En aquesta ocasió, l'anàlisi que feia el cònsol dels Estats Units a Barcelona de l'efecte a la política andorrana de les paraules pronunciades per Sarkozy el març del 2009. Ahir, alguns mitjans de comunicació, com Iberosphere.com, se'n feien ressò. En els documents, el cònsol vincula la retirada d'Albert Pintat de la cursa electoral a les amenaces de Sarkozy. El tema dels correus és clar: «Andorra: La pressió francesa porta Andorra a reduir el secret bancari, PM [primer ministre] a abondonar la cursa per a la reelecció».
El document narra la tensió que es va establir en les relacions entre Andorra i França a rel de les declaracions del copríncep francès, acusant el Principat de «danyar la seva credibilitat», d'impedir-lo participar «efectivament» a la cimera del G-20 a Londres –prevista per aquells dies i en la què els mandataris havien d'adoptar mesures per lluitar contra els paradisos fiscals–, i amenaçant d'abdicar del càrrec de copríncep. Amb aquestes declaracions, Sarkozy «no només sembla que agafi els andorrans amb la guàrdia baixa, sinó que capgira l'habitual tranquil món de la política andorrana», resen els documents enviats pel cònsol americà, «acostumat a anys de deliberació abans d'adoptar una legislació vital». I encara, en una altra part de l'anàlisi, el diplomàtic afirma que «les acusacions de Sarkozy van tenir un efecte esgarrifós en les eleccions parlamentàries previstes pel 26 d'abril», ja que el cap de Govern d'aleshores, de qui s'esperava que concorregués a les eleccions per buscar la reelecció, va abandonar la cursa a pocs dies de la convocatòria. L'anunci deixa el Partit Liberal (PLA) «lluitant per buscar un reemplaçament, i re-energitza el Partit Socialdemòcrata».
La versió de Pintat
L'excap de Govern, Albert Pintat, va reconèixer ahir que la seva decisió de no optar a la reelecció va ser motivada per les pressions franceses, però va insistir que ningú l'havia forçat a adoptar-la. En aquell moment va preferir centrar els seus esforços en solucionar les relacions amb França i fer avançar el país pel camí de la transparència fiscal, complint els compromisos adquirits per l'Estat amb ell com a cap de Govern.
Igualment, Pintat va recordar que justament el dia en què Sarkozy va fer aquelles manifestacions, que més d'un podria qualificar «d'incendiàries», una delegació andorrana estava negociant a París la sortida de la llista negra de paradisos fiscals.
***No es parla de tabac, de sucre,de medicaments/farmàcies/dorribo ... ?
http://diariandorra.ad/blocs/enomen/2011/09/13/solucions-de-despatx/
Solucions de despatx
Solemne discurs de Meritxell. El síndic fa una crida a la humilitat, l’austeritat i la contenció. En cap moment, parla de crear més valor, que és el camí que realment necessita An-dorra i que DA ni sap, ni deixa fer. A més, advoca pel sacrifici i la solidaritat dels qui més poden, seguint el clàssic discurs del centreesquerra andorrà que ara controla el nucli dur de DA. Una argúcia per legitimar un augment dels impostos sobre l’economia productiva i la implantació d’un impost sobre els salaris o IRPF. Qui són aquests que més poden? Els empresaris que estan traient diners de les seves butxaques per aguantar les empreses?
Accepto que el síndic vagi més enllà de la seva funció institucional i faci un discurs polític però, aleshores, li puc demanar coherència.
Parla dels que més poden. Entre tots, paguem al síndic 7.000 euros al mes amb tretze pagues. Les despeses de gratificació i CASS de Sindicatura pugen uns 270.000 euros l’any. Els 21 consellers de DA –síndic inclòs– reben més d’1.600.000,00 euros l’any entre sous i transferències al grup parlamentari. Fet que els col·loca clarament dins del grup dels que més poden. Estic totalment d’acord que rebin els recursos per treballar rigorosament. Sempre que ho facin. Quina feina han fet fins ara? Segons el web del Consell General, han tractat quatre esmenes fetes pels mateixos tècnics de Govern i han votat tres projectes de llei (blanqueig, urbanisme i horaris comercials) i un suplement de crèdit per a la seguretat social. No han fet cap proposició de llei. Cap pregunta a Govern, ni oral ni escrita. Cap demanda de documentació. Cap iniciativa de solucions. Segur que hi ha millors formes d’esmerçar 1.600.000,00 euros l’any.
Però, el que encara és més exasperant és escoltar el síndic demanant humilitat, austeritat i contenció als ciutadans, al mateix temps que es dedica a tirar parets del nou edifici del Consell per fer el seu despatx encara més ampli. I com que els mobles que s’ha trobat no assolien els seus requisits estètics, ha fet comprar nous mobles de luxe. Total, quasi 40.000 euros de caprici. Sense edicte ni res, saltant-se la llei de contractació pública. Però el síndic ho troba normal, com la millor Gauche Divine del Bocaccio dels anys 60. Els consellers? Callats. Els ciutadans? A pagar i a ser humils.
*** Menys mal que tenim un polític que no se les calla. Llástima que no va tornar a sortir elegit. Molestava masse en dir veritats en veu alta.
