Informacions del diari d´andorra
TELECOMUNICACIONS
El 40% dels films comprats a la taquilla televisiva són pornogràfics
C. Audí - Andorra la Vella - 23/01/2011
Només al desembre hi va haver 526 compres de cinema per a adults (pornogràfic), gairebé la meitat de totes les que es van registrar pel sistema de taquilla (1.232). Cada còpia d’aquesta categoria costa, si s’adquireix pel sistema de pagament de la fibra òptica, sis euros. E registrar un parell de compres.
Un 20% passen per taquilla
Des d’Andorra Telecom també han explicat que actualment hi ha 6.713 llars abonades a Som Televisió, de les quals més d’un 20% van adquirir al desembre alguna pel·lícula mitjançant el servei de pagament. D’altra banda, la parapública també suma 1.425 clients de Gol TV. Les audiències dels partits de futbol, no obstant això, són complicades de conèixer. L’ens que gestiona les telecomunicacions admet no tenir eines disponibles per quantificar el nombre de gent mira un partit.
--- I la protecció de dades per a qué serveix?. Segur que el pirate de torn ja disposa dels noms i adreces dels que "miren" aquestes pelis.
..........
I la vergonya de la suposada justícia :
El comú abonarà més de 30.000 euros a una dona que va caure al carrer
El Tribunal Superior interpreta que la corporació local és el responsable administratiu del mal estat del paviment de la voravia
Redacció - Andorra la Vella - 23/01/2011
Vista del carrer del Parnal d’Escaldes. (X.Pujol)
Els comuns han de respondre del mal estat dels carrers. I de les conseqüències de les caigudes per un insuficient manteniment.
El comú d’Escaldes-Engordany coneix de primera mà la doctrina dels tribunals en la matèria. Li tocarà indemnitzar amb 29.500 euros una dona que va caure al carrer del Parnal pel mal estat del paviment, el 2001. A aquesta suma caldrà afegir-hi la xifra corresponent a la invalidesa parcial permanent de la dona que es pugui establir durant el període d’execució de sentència.
El procés judicial ha estat llarg i feixuc, i no s’ha tancat fins al de-sembre passat amb una sentència condemnatòria del Tribunal Superior que declara la responsabilitat administrativa del comú. La dona va caure davant l’edifici anomenat Prat de Casa el desembre del 2001 “degut al mal estat del paviment” i va patir diverses lesions a la cama dreta. La primera via judicial que va intentar va ser la penal, però el Tribunal de Corts va arxivar la querella. El següent pas va ser buscar l’empara en la via civil. L’octubre del 2004 va presentar una demanda a la Batllia, que en primera instància va condemnar la corporació a pagar 36.000 euros. El comú hi va presentar recurs, estimat pel Tribunal Superior, que en sentència del 25 de gener del 2007 va interpretar que no era competent per analitzar el cas i va instar l’accidentada a acudir a la via administrativa. Onze mesos després la demandant va començar de nou el procediment amb una demanda a la Batllia el 24 de desembre.
Acció judicial dins del termini
Amb els terminis és precisament amb què va jugar el comú d’Escaldes per intentar que no prosperés la demanda administrativa. Un cop el Tribunal de Batlles va dilucidar la responsabilitat dels serveis de la corporació, aquesta va centrar l’argumentació jurídica del seu recurs en la prescripció. Va apel·lar davant el Superior que la víctima hauria iniciat les seves actuacions davant la justícia fora de termini. I ho va justificar al·legant que entre la data de l’accident (el 7 de desembre del 2001) i la primera querella presentada (el 3 de gener del 2003) havia transcorregut més d’un any i que per tant l’acció havia prescrit. Tant el Tribunal de Batlles, primer, com el Superior, després, van interpretar que els terminis no començaven a córrer fins a la consolidació de les lesions. Els magistrats del Superior van constatar amb sorpresa que durant el llarg procés judicial s’hagués treballat amb informes contradictoris sobre la data de curació de les ferides, però que com que aquest aspecte no havia estat objecte de recurs i com que d’acord amb tots ells la demanda estaria dins dels terminis, van rebutjar el recurs presentat per l’advocat del comú, que no havia qüestionat ni la responsabilitat ni la quantia de la indemnització.
LA RESPONSABILITAT DE L'ADMINISTRACIÓ I LA PRUDÈNCIA DE L'USUARI
No sempre, però, és responsable el comú de les caigudes dels vianants a conseqüència del gel. Així es desprèn d’una altra sentència del Tribunal Superior, en aquest cas relativa a una denúncia contra el comú de Canillo. Una dona de 61 anys va relliscar pel gel quan sortia del cotxe, a la carretera dels Plans de Ransol el novembre del 2008. Arran de l’accident es va fracturar l’húmer del braç dret. La dona va acudir als tribunals per reclamar la responsabilitat del comú per la falta de manteniment de la carretera. Al·legava que feia quatre dies que no es netejava la via ni s’hi llençava sal, a més que les corporacions locals són les titulars de la xarxa secundària i, per tant, les responsables de vetllar per la seguretat. El comú, de la seva banda, sostenia que no es pot responsabilitzar l’administració de qualsevol accident a causa de les condicions meteorològiques, que les competències de treta de neu corresponen al Govern i que no hi havia constància que en aquella zona hi hagués “una situació potencialment perillosa”. El Tribunal Superior va refusar els arguments de la demandant en assegurar que no es podia atribuir la presència de gel a la calçada a “un defecte de manteniment normal”, tenint en compte que “la presència de gel a la carretera en aquest període de l’any és relativament freqüent”, no hi havia cap raó particular per intervenir en el tram de via en qüestió i que els usuaris que en coneixen els riscos “han de fer prova d’una prudència particular”.
--- 9 ANYS PER INDEMNITZAR A LA SRA.
VERGONYÓS!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada