Govern arrastra un dèficit important generat durant els 14 anys en que el PLA va ocupar el suposat càrrec de dirigir el país i un deute de uns 800.000.000 € (vuit cents milions d´€) que augmenta cada dia degut als interessos bancaris.
A més, hi han unes obres quasi faraòniques encomanades per l’anterior executiu ja començades i que algú haurà de pagar.
El deute del Comuns es d´ uns 280.000.000 d´€.
El País està parat. Botigues, comerços i hotels tancats i els que encara continuen oberts no fan gaire benefici o cap.
Amb aquest panorama i amb uns ingressos futurs incerts costa creure que es podrà pagar el deute total.
Govern explica que ha demanat diner fresc a un banc forà ja que els del País ja no en tenen prou aquí i ja no poden finançar més (llegir Xantatge). Ja els han exportat.
A la sessió de Consell d’ahir i en les passades ja s’ha pogut veure la manera de fer dels anomenats Consellers ? que suposadament haurien de donar Consells, ideés i fórmules per tirar endavant.
La gelosia però pot més. Jo no puc fer això, dons tu tampoc. Tu dius blanc, dons jo negre.
Com volen tirar endavant sense un pressupost?.
El poble ja esta cansat.
A final de mes, si no canvia d’idea, la CASS haurà invertit en la compra de deute públic (bons del tresor andorrà).
Segons les fonts consultades tot el Consell d’administració hi està d’acord. Recordem que Govern i té majoria.
Es comenta que la parapública compraria bons per un valor de 40.000.000 €. Quaranta milions d´€ del fons de pensions. Fons que han pagat i estan pagant els treballadors del País.
Es una aberració jugar amb els diners dels cotitzants que, obligats a pagar, ho fan però amb gust per tal de poder cobrar una vellesa en retirar-se del mercat de treball als 65 anys.
Hi ha que recordar L´escàndol Ubach que encara culeja ja que no està tancat, es van perdre molts milions de pessetes.
La CASS pot invertir amb valors més o menys segurs previ estudi de viabilitat però invertir en un bons del Govern Andorrà avui, no és gens segur tals com estan les finances al País.
Com retornarà Govern els diners al venciment?. Amb una altre emissió de bons?.
Això sembla un negoci dels anomenats piramidals en que els diners dels últims serveix per pagar asl primers, els altres per pagar els segons i així fins que rebenta tot i els diners s’esfumen.
La CASS no pot jugar amb els diners de les pensions de vellesa.
És legal que la Cass inverteixi en bons basura?
ResponEliminaSons jo no se si és legal. Pot ser s´haría de fer una demanda ala Cass o al Govern?.
ResponEliminaFa molta por.
Joan
l Diari d'Andorra
ResponEliminaLa Tribuna per Marcel Besoli - 22/11/2010
En el meu article publicat en aquest mateix Diari l’abril del 2009, en què em referia als fons de pensions de jubilació de la CASS, feia la pregunta, que servia com a títol: Qui vol tocar els nostres estalvis?
Després de llegir el diari i el BOPA de dimecres 10 de novembre, ja podem saber qui, com, quan, per què i en quina mesura es proposen fer-ho.
Deia aleshores: “Ha de quedar ben clar que la nostra desconfiança en tocar el capital està fonamentada en la mala experiència passada i no volem tornar a patir la mateixa incertesa al final dels nostres dies.” Malauradament el recel expressat en aquell moment continua ara ben present. De motius crec que no ens en falten si mirem cap enrere en el temps. En el present, continuem sent curosos i vigilants, per preservar el nostre capital, però el panorama tampoc no és gaire afalagador.
D’una manera o d’una altra la CASS, directament o indirecta, ara i en el passat, ha finançat adquisicions públiques que després el Govern rescata. Per a mostra, un botó: l’hotel Cerqueda d’Andorra la Vella, on està ubicada ara la residència El Cedre, fou adquirit per la CASS i aquest ens n’assolirà el total rescabalament en el termini de 20 anys, per mitjà d’un lloguer. Si ens remuntem en el temps hi ha la compra de Fhasa per part del Govern, operació finançada per la CASS a uns tipus del 5%, quan l’interès per préstec bancari era del 17%.
La CASS, al nostre entendre, no pot ni ha de ser la financera del Govern d’Andorra, més aviat caldria que fos a l’inrevés. Curt i ras, creiem que no hauria de ser costum per part del Govern de posar mà a la nostra caixa.
Cal recordar que, en els mitjans de comunicació d’aquell mes d’abril, circulà la notícia, a tall de globus sonda, que el Govern d’Andorra volia emetre deute públic i col·locar-ne una part a la CASS, la qual cosa no es produí, però ara sembla que els esdeveniments es precipiten i es vol dur a terme en un curt període de temps.
Ni llavors ni ara el col·lectiu de la gent gran no hi podem estar d’acord, almenys si no es compleixen un mínim de condicions, al nostre entendre indispensables per garantir les pensions futures. És obvi que els fons públics de pensions de jubilació no són del Govern i, per tant, no en pot disposar lliurement.
No veiem amb bons ulls que es vulgui col·locar per part del Govern 35 milions d’euros, més d’un terç del total global de l’emissió de lletres del tresor, a la CASS, quan hi ha altres empreses parapúbliques, bancs i particulars que hi poden participar amb un alt grau i repartir així el risc, per allò de no posar tots els ous en un mateix paner. Una altra cosa seria que la CASS es fes càrrec d’un import bastant inferior als 35 milions d’euros, representatiu del romanent, després de la subhasta, o bé fruit d’una prorrata, si la demanda superés l’oferta.
Us recomano que llegiu el BOPA de dimecres 10 de novembre, les condicions de subscripció de l’emissió de lletres del tresor. El rating (grau de solvència),de l’emissor, en aquest cas el Govern, ha estat qualificat de baix (A-1). A l’inversor, a tots, la CASS inclosa, si adquireix lletres del tresor, se l’avisa que pot perdre el capital invertit i el rendiment esperat, és a dir quedar-se sense bous i sense esquelles.
D’altra banda, la rendibilitat és minsa, si la comparem amb la que ofereix la Generalitat de Catalunya per un producte financer similar.
Com a president de la Federació de la Gent Gran tinc l’obligació de dir-vos que, solament amb un esperit patriòtic, la CASS pot participar en aquesta operació, amb un import baix, com l’assenyalat més amunt, sempre que el Govern li ho demani formalment i assumeixi la seva responsabilitat davant d’una qüestió tan seriosa com ho són els fons de reserva de la branca de jubilació de la seguretat social.
Per al futur recomanem prudència al moment d’invertir.
http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&id=8237&view=item&Itemid=445
emprenyat
Diari d'Andorra
ResponEliminaLa Tribuna
Marcel Besoli - 22/11/2010
En el meu article publicat en aquest mateix Diari l’abril del 2009, en què em referia als fons de pensions de jubilació de la CASS, feia la pregunta, que servia com a títol: Qui vol tocar els nostres estalvis?
Després de llegir el diari i el BOPA de dimecres 10 de novembre, ja podem saber qui, com, quan, per què i en quina mesura es proposen fer-ho.
Deia aleshores: “Ha de quedar ben clar que la nostra desconfiança en tocar el capital està fonamentada en la mala experiència passada i no volem tornar a patir la mateixa incertesa al final dels nostres dies.” Malauradament el recel expressat en aquell moment continua ara ben present. De motius crec que no ens en falten si mirem cap enrere en el temps. En el present, continuem sent curosos i vigilants, per preservar el nostre capital, però el panorama tampoc no és gaire afalagador.
D’una manera o d’una altra la CASS, directament o indirecta, ara i en el passat, ha finançat adquisicions públiques que després el Govern rescata. Per a mostra, un botó: l’hotel Cerqueda d’Andorra la Vella, on està ubicada ara la residència El Cedre, fou adquirit per la CASS i aquest ens n’assolirà el total rescabalament en el termini de 20 anys, per mitjà d’un lloguer. Si ens remuntem en el temps hi ha la compra de Fhasa per part del Govern, operació finançada per la CASS a uns tipus del 5%, quan l’interès per préstec bancari era del 17%.
La CASS, al nostre entendre, no pot ni ha de ser la financera del Govern d’Andorra, més aviat caldria que fos a l’inrevés. Curt i ras, creiem que no hauria de ser costum per part del Govern de posar mà a la nostra caixa.
Cal recordar que, en els mitjans de comunicació d’aquell mes d’abril, circulà la notícia, a tall de globus sonda, que el Govern d’Andorra volia emetre deute públic i col·locar-ne una part a la CASS, la qual cosa no es produí, però ara sembla que els esdeveniments es precipiten i es vol dur a terme en un curt període de temps.
Ni llavors ni ara el col·lectiu de la gent gran no hi podem estar d’acord, almenys si no es compleixen un mínim de condicions, al nostre entendre indispensables per garantir les pensions futures. És obvi que els fons públics de pensions de jubilació no són del Govern i, per tant, no en pot disposar lliurement.
No veiem amb bons ulls que es vulgui col·locar per part del Govern 35 milions d’euros, més d’un terç del total global de l’emissió de lletres del tresor, a la CASS, quan hi ha altres empreses parapúbliques, bancs i particulars que hi poden participar amb un alt grau i repartir així el risc, per allò de no posar tots els ous en un mateix paner. Una altra cosa seria que la CASS es fes càrrec d’un import bastant inferior als 35 milions d’euros, representatiu del romanent, després de la subhasta, o bé fruit d’una prorrata, si la demanda superés l’oferta.
Us recomano que llegiu el BOPA de dimecres 10 de novembre, les condicions de subscripció de l’emissió de lletres del tresor. El rating (grau de solvència),de l’emissor, en aquest cas el Govern, ha estat qualificat de baix (A-1). A l’inversor, a tots, la CASS inclosa, si adquireix lletres del tresor, se l’avisa que pot perdre el capital invertit i el rendiment esperat, és a dir quedar-se sense bous i sense esquelles.
D’altra banda, la rendibilitat és minsa, si la comparem amb la que ofereix la Generalitat de Catalunya per un producte financer similar.
Com a president de la Federació de la Gent Gran tinc l’obligació de dir-vos que, solament amb un esperit patriòtic, la CASS pot participar en aquesta operació, amb un import baix, com l’assenyalat més amunt, sempre que el Govern li ho demani formalment i assumeixi la seva responsabilitat davant d’una qüestió tan seriosa com ho són els fons de reserva de la branca de jubilació de la seguretat social.
Per al futur recomanem prudència al moment d’invertir.
Llegiu el diari d'Andorra d'avui on hi a un bon article del president del pensionistes.
ResponEliminaI al Bopa podeu veure la "garantia" nula del "bons".
http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&id=8237&view=item&Itemid=445#itemcAnchor
ResponElimina... D’una manera o d’una altra la CASS, directament o indirecta, ara i en el passat, ha finançat adquisicions públiques que després el Govern rescata. Per a mostra, un botó: l’hotel Cerqueda d’Andorra la Vella, on està ubicada ara la residència El Cedre, fou adquirit per la CASS i aquest ens n’assolirà el total rescabalament en el termini de 20 anys, per mitjà d’un lloguer. Si ens remuntem en el temps hi ha la compra de Fhasa per part del Govern, operació finançada per la CASS a uns tipus del 5%, quan l’interès per préstec bancari era del 17%.
La CASS, al nostre entendre, no pot ni ha de ser la financera del Govern d’Andorra, més aviat caldria que fos a l’inrevés. Curt i ras, creiem que no hauria de ser costum per part del Govern de posar mà a la nostra caixa.
Cal recordar que, en els mitjans de comunicació d’aquell mes d’abril, circulà la notícia, a tall de globus sonda, que el Govern d’Andorra volia emetre deute públic i col·locar-ne una part a la CASS, la qual cosa no es produí, però ara sembla que els esdeveniments es precipiten i es vol dur a terme en un curt període de temps.
Ni llavors ni ara el col·lectiu de la gent gran no hi podem estar d’acord, almenys si no es compleixen un mínim de condicions, al nostre entendre indispensables per garantir les pensions futures. És obvi que els fons públics de pensions de jubilació no són del Govern i, per tant, no en pot disposar lliurement...
Segons la "xafardera" d´avui :
ResponElimina"Qui en principi no caldrà que subscrigui cap lletra del tresor serà la CASS, el consell d’administració de la qual ja havia acordat destinar 35 milions d’euros del fons de pensió per invertir en una emissió l’any de vigència de la qual comença a comptar de divendres."
Si és així ja podem estar tranquils.
Pitu del serenu