La 23a diada andorrana - Universitat d'estiu a Prada de Conflent -

Ponències "sense embuts"

Font: Gabriel Pérez (Diari d'Andorra)
Clam perquè es faciliti l’accés a l’àmbit polític als immigrants.
Ponents com Antònia Escoda, Cerni Escalé o Rodríguez Miñana van defensar que cal facilitar l’accés dels immigrants a àmbits polítics o econòmics

Amb esperit crític, força crític. Així van afrontar la Diada andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent bona part dels ponents participants.

El lema de la jornada (Andorra i els seus ciutadans) obria la porta a parlar de molts aspectes que, segons van apuntar els conferenciants, el Principat i la seva societat necessiten millorar, entre els quals els sempre espinosos de la participació política dels immigrants, l’accés a la nacionalitat o l’avortament.
Així, especialment remarcable va ser l’aportació del politòleg i sociòleg Albert Gomà, que va voler analitzar els motius que fan que “alguns temes socials i polítics no es tractin en la vida pública”. La resposta, va indicar, cal buscar-la en tres causes. Primer, la possibilitat d’accedir a l’estranger a activitats i serveis no permesos al país, com per exemple l’avortament. Després, el fet que “la pressió social de les nostres accions és elevada i existeix un fort filtre a l’hora d’expressar-se”, fet que, al seu entendre, “ajuda a mantenir situacions de corrupció, clientelisme, nepotisme o tràfic d’influències”. I, per últim, la possibilitat que petits grups puguin bloquejar per interessos propis iniciatives amb què està a favor la majoria de població. Malgrat tot, Gomà va admetre que “Andorra ha canviat els darrers anys” per “la pressió internacional, perquè el deteriorament és tan evident que no queda més remei que canviar, i per la participació i l’activisme de molts ciutadans i moviments socials”.

La nacionalitat
De la seva banda, la presidenta dels Verds, Antònia Escoda, va tornar a defensar que “una democràcia només ho és si participen tots els ciutadans en les decisions que els afecten, com ara escollir el Consell General”. La dirigent ecologista va reiterar la necessitat de “canvis necessaris”, com ara el dret a vot per als immigrants o l’accés a la nacionalitat als deu anys”.
De forma similar es va expressar Cerni Escalé, que va defensar que “una societat més cohesionada necessita un immigrant més permanent”, i va assegurar que “si els donem més drets, el seu perfil canviarà, serà més permanent”. Per això, es va mostrar partidari d’un “nou model productiu” que permeti “una població més cohesionada” que es podrà aprofitar. De la seva banda, el notari Joan Carles Rodríguez Miñana va apuntar que “a la Constitució hi ha un anivellament dels drets i deures dels ciutadans, sigui quina sigui la nacionalitat, amb l’excepció dels drets polítics”, però va advertir que, en canvi, “a la legislació ordinària la situació no és tan falaguera i queda camí per recórrer”, tot recordant les dificultats de molts empresaris forans a l’hora d’establir un negoci.
La ponència escrita enviada pel raonador del ciutadà, Pere Canturri, tampoc no va estar exempta de crítica amb alguns defectes de la societat andorrana. La lentitud de la justícia, l’insuficient import de moltes pensions de jubilació o la dificultat per conciliar la vida familiar amb la laboral van ser alguns dels retrets fets des de la institució.

Opinions polítiques
El món polític també va estar representat. Així, el primer secretari del PS, Ferran Goya, va lamentar que el país “hagi estat el paradís del deixar fer” i que “molts, encegats pel miratge del creixement il·limitat”, no han sabut veure “les limitacions d’un model insostenible”. En el debat de la nacionalitat, Goya també va dir-hi la seva, tot recordant l’objectiu del programa electoral de la seva formació de reduir els anys d’accés a quinze.
També hi va participar el president del grup reformista, Joan Gabriel. El parlamentari massanenc va alertar dels canvis que implica la globalització i va emfasitzar la necessitat de crear valors propis per evitar el risc de perdre la identitat.

LA FECUNDITAT DE LES DONES DEL PAÍS, INFERIOR A LA MITJANA EUROPEA

Joan Micó, director del Centre de Recerca Sociològica, va ser l’encarregat de fer pública una de les dades més curioses de la jornada aprofitant la presentació de l’entitat que va fer en la seva ponència. El sociòleg va posar en relleu l’interès per analitzar nous fenòmens detectats al país, com ara el reduït índex de fecunditat.
Així, Micó va apuntar que la natalitat al Principat, que és de 10 naixements per cada mil habitants (dades del 2007), es troba en un nivell similar a la resta d’Europa. En canvi, la fecunditat (fills per dones en edat de ser mares) és només d’1,23 per cada mil dones, per sota de la mitjana continental. “És una situació curiosa que volem analitzar”, va explicar el director del CRES, que va destacar que la taxa difereix segons la nacionalitat i és especialment reduïda (0,96) entre les andorranes.



Font: MARC RODRÍGUEZ El Periodic d'Andorra

Andorra va tenir ahir un espai reservat a Prada de Conflent  en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), per abordar la ciutadania com a tema principal. Aquest concepte global, que ja augurava un enfocament humanístic ben diferent al de l'any passat, quan es va debatre sobre l'energia, va derivar en una clara sensació compartida en la majoria de ponents que la flexibilització de la nacionalitat i la democràcia participativa són clau a l'hora de millorar el sentiment de pertinença al Principat i, d'aquesta manera, reforçar la base social de la ciutadania per afrontar els reptes de futur en un context de canvi.

Aquesta podria ser, de fet, una de les conclusions que se'n podria extreure, ja que cadascun dels participants va tenir ahir eines suficients per extreure'n de pròpies, atesa la pluridisciplinarietat que es va aconseguir gràcies a la presència de representants de la societat civil i política andorrana. Ara bé, a la constatació que la reducció del mínim d'anys per obtenir la nacionalitat fins als 15 anys, per exemple, es van sumar múltiples enfocaments per tal d'exposar els punts forts i febles d'aquesta important reforma.

Una d'aquestes perspectives és la que va aportar la ponència no presencial del primer secretari del PS, Ferran Goya, que va exposar la necessitat d'aconseguir que "progressivament, la població andorrana de dret tendeixi a equiparar-se amb la població de fet", motiu pel qual calen iniciatives que facilitin "la inclusió i la participació de tots els ciutadans". Com a camí lògic, Goya va situar els treballs per ultimar la modificació de la Llei de nacionalitat, que actualment marca el topall en els 20 anys de residència. La presidenta dels Verds, Antònia Escoda, va anar més enllà i va reiterar públicament el compromís per aconseguir "el dret a vot dels immigrants a les eleccions comunals un cop inscrites al Comú i passada una legislatura".

NACIONALITAT I ECONOMIA Tot i l'esmentat caràcter humanista del contingut de fons en la jornada d'ahir, tampoc hi van faltar aportacions de caire tècnic. El llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració i estudiant de màster en Polítiques Públiques Cerni Escalé va exposar que els canvis fruit de la flexibilització de la nacionalitat portaran "una societat més cohesionada", però alhora incorporaran condicionants en el sistema de la Seguretat Social, ja que molta gent podrà optar pel no-retorn al país d'origen, amb el suposat efecte sobre les arques de la CASS. Tot i això, Escalé no va situar aquest com un condicionant, ja que, segons ell, aquest procés ha d'anar "de la mà d'un canvi de model econòmic" en què cada cop es depengui menys dels serveis i s'aconsegueixi "un PIB més fort", dotant així Andorra d'una competitivitat que faciliti la viabilitat en el futur.

El politòleg i sociòleg Albert Gomà va protagonitzar una de les ponències més aplaudides, centrant-se en "les paradoxes de l'acció col.lectiva a Andorra" i clarificant com al Principat "s'afavoreix el manteniment de costums i lleis estant la majoria de gent en contra" --com el cas de l'avortament, que va situar com a exemple-- per diferents motius. Entre aquests hi ha "la sortida fàcil als països veïns", el fet que "costa expressar públicament les opinions" i, finalment, el gran pes que tenen "les pèrdues d'una minoria" en processos com ara l'oposició a la construcció d'un tram de carretera quan aquests s'articulen amb una "major eficàcia", aconseguint així "una major incidència".