El Diari d´ Andorra i "la denominació" dels seus col-laboradors

Vegeu com s´anomenen el President i companyia i els col-laboradors escritors.

Nota : Fotos de la seva web i nominació del webmaster

http://buscon.rae.es/draeI/

Del viatge a New York

ArgumentS n19

EL VIATGE DE LA DELEGACIÓ DEL GOVERN A L’ASSEMBLEA DE

LES NACIONS UNIDES A NOVA YORK

Companyes, companys,

En la roda de premsa del divendres passat, 29 d’octubre, el portaveu de Govern, Bruno Bartolomé ha fet referència a les despeses del viatge a Nova York d’una delegació encapçalada pel cap de Govern per assistir l’assemblea de l’ONU, sobre les quals el Diari d’Andorra havia fet, aquell mateix dia, la notícia de portada.

Com sigui que Eusebi Nomen havia presentat el dilluns passat una pregunta al Govern sobre aquesta qüestió ens trobem davant d’una nova campanya orquestrada amb la finalitat d’empastifar i confondre.

Transcrivim a continuació les declaracions de Bruno Bartolomé: “Arran de les preguntes entrades al Consell General pel grup d’ApC sobre les despeses del viatge de la delegació andorrana a Nova York, dir-vos que la xifra que ha publicat un diari és totalment falsa. És més, penso que en cert moment fins i tot és mal intencionada. No ha estat contrastada. En la sessió de control del dijous al Consell General es donaran totes les explicacions pertinents, s’aclarirà, com no pot ser d’una altra manera, els conceptes que es demanen, i esperem que segurament hi hagi, si no hi ha una justificació, un aclariment per què s’han publicat aquestes xifres. Perquè hores d’ara des del Govern no tenim la constatació que aquestes dades s’hagin pogut contrastar.

Si es fan públiques unes xifres i a més no s’han pogut contrastar, pensem que en algun moment pot ser un exercici d’irresponsabilitat.”

Després d’aquesta declaració inicial del portaveu del Govern el periodista del Diari pregunta: No ens pot aclarir quines són les xifres correctes ?

Bruno Bartolomé respon: “Jo les tinc. Però el que li proposo és que en la pregunta d’ApC, que ha fet per la sessió de control del dijous, s’explicarà l’import exacte, s’explicarà les raons del perquè s’ha ubicat allà la delegació i s’explicarà la factura total. I a la llum d’aquestes explicacions, espero que es digui que el preu publicat en portada d’un diari d’avui s’hagi de rectificar, perquè és de bon tros fals, de bon tros fals.”

“Jo ara no li faré la resposta que s’ha de fer al Consell General sobre aquest tema. Jo voldria només, a tall de reflexió en veu alta, comunicar que el dilluns en una sessió del Consell General, es van

decidir dos temes prou importants:

1- no es va aprovar l’esmena a la totalitat presentada per ApC en relació al projecte de llei de l’impost sobre el valor afegit. És una decisió, penso, econòmica de primer nivell.

2- no es va prendre en consideració la proposició de llei qualificada de la modificació de la llei qualificada de la nacionalitat.

Dos grans decisions que es decideixen al Consell General de dilluns que generen un cert debat, i al cap de 3 dies per obra i màgia, diria, estem acabant parlant del preu d’una habitació d’hotel, que, a més a més, és fals.

Jo no sé si l’opinió pública, com faig jo, pot pensar que aquí hi ha una desviació claríssima de l’atenció dels ciutadans. Hi ha dos decisions força importants, i acabem portant a l’extrem, un mal exemple importat de països de fora sobre una forma de fer política, i acabem parlant d’una cosa que si bé s’ha d’explicar, i s’explicarà al Consell General, no crec que formi part de les prioritats, i m’atreviria a dir, de les 100 prioritats dels ciutadans d’aquest país. És molt curiós, com en 3 dies hem passat d’un debat important, d’un debat social, d’un debat fins i tot de model de projecte i hem acabat parlant del preu d’una habitació d’hotel. Això no és fruit de la casualitat. És fruit d’una forma d’entendre la política i de desviar l’atenció del que és important, per fer-nos creure que a partir d’unes xifres que no són certes, el país té uns problemes estructurals profundíssims. Els problemes estructurals del país són els reptes que té. Passen per una reforma fiscal, passen

pel desenvolupament d’unes lleis, inclosa el projecte de llei de l’impost sobre el valor afegit. Passa per un desenvolupament d’un projecte social de com entenem i com incorporem els ciutadans que viuen en aquest país, i en cap cas crec que hagin de passar pel preu d’una habitació d’hotel. Quan es pugui explicar el perquè, el com i el preu de la despesa, realment amb aquests arguments, tothom entendrà, claríssimament, el perquè s’ha fet d’aquesta manera i perquè hi ha gent que ho intenta desviar cap a un altre costat.”

En resum

• En la sessió de control del dijous dia 4 de novembre al Consell General es donaran totes les explicacions pertinents i s’aclariran els conceptes.

• Queda clar que fer públiques unes xifres sense haver-les volgut contrastar, és un exercici d’irresponsabilitat.

Les raons de la campanya

• Al darrer Consell es van debatre dos temes importants: l’esmena a la totalitat presentada per ApC al projecte de llei de l’IVA i la proposició de llei qualificada de la modificació de la llei qualificada de la nacionalitat presentada pel nostre grup parlamentari. Cap de les dues va passar el tràmit.

• Van ser dos debats importants. Dues decisions de primer nivell polític, molt importants pel país. Ara volen que es parli sobre el cost d’un allotjament a New York, en comptes d’estar discutint sobre les raons del refús de la proposta dels que no volen pagar impostos i els que no volen ampliar l’accés a la nacionalitat.

• Hi ha una intenció clara de desviar l’atenció de la ciutadania sobre les qüestions realment importants. Fer demagògia sobre les despeses de l’hotel en un exercici d’importació d’una forma de fer política de baixa volada.

• Això no és fruit de la casualitat. És fruit d’una mala manera d’entendre la política i de desviar l’atenció del que és important, a partir d’unes xifres que no són certes.

• Els problemes estructurals del país són els reptes que té.

Passen per una reforma fiscal, pel desenvolupament de lleis, inclosa el projecte de llei de l’impost sobre el valor afegit.

Passen pel desenvolupament d’un projecte social de com entenem Andorra i com incorporem els ciutadans que viuen en aquest país, i en cap cas creiem que hagin de passar pel preu d’una habitació d’hotel. Menys encara quan el nostre Govern ha reduït molt sensiblement les despeses protocol—làries.

Llibertat o llibertinatge?

Diari d'Andorra

Declaració del Sitca per la llibertat d’expressió

La veritat sempre ha d’estar disponible com a defensa; els polítics estan obligats a tolerar un grau major de crítica

per Cristian Asensio i la junta directiva del Sitca - 30/10/2010

L’article 19 de la Declaració universal dels Drets Humans diu: “Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ésser molestat per causa de les seves opinions, el d’investigar i de rebre informacions i opinions, i el de difondre-les, sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d’expressió.”

En una concepció més àmplia de l’esperit del text, el Sitca creu que hauríem de considerar que aquest ha d’ésser un dret a la llibertat de pensament, opinió i expressió en el qual s’ha d’incloure el dret de buscar, rebre i difondre informacions i idees de tota condició, i proposar accions (tret quan impliqui l’ús de la força), sense consideracions de fronteres, sigui oralment, per escrit o de forma artística, o per qualsevol altre procediment. També ha de ser protegit l’exercici d’aquest dret, davant de qui, mitjançant qualsevol pràctica o modalitat, pugui impedir-lo.

Aquest dret no pot estar subjecte a un control previ o inspecció repressiva.

La censura prèvia, interferència o pressió directa o indirecta sobre qualsevol expressió, opinió o informació difosa mitjançant qualsevol mitjà de comunicació oral, escrita, artística, visual o electrònica, i restringir la lliure circulació d’idees, opinions i informacions, per mitjans indirectes, o per mitjans facultats a impedir la comunicació i la circulació d’idees, opinions i informació, així com la creació d’obstacles al lliure flux informatiu, violen el dret a la llibertat d’expressió.

Aquest és un dret dels més amenaçats per les institucions públiques i per persones que volen imposar la seva ideologia o valors personals, fent callar els altres, amb una censura informal, oficial o oficiosa, dels ens i administracions públiques, plantejades per prevenir o castigar la publicació d’informació crítica per a ells.

Però el caràcter pacífic, tolerant i conciliador del dret a la llibertat d’expressió, ha de permetre que es reguli tota propaganda i opinions que inciten a la intolerància, a favor de la guerra i tota apologia de l’odi nacional, als atacs racials o religiosos, i al genocidi, que constitueixin incitacions a la violència o qualsevol altra acció il·legal similar contra qualsevol persona o grup de persones, per cap motiu, inclosos els de sexe, raça, color, religió o origen nacional.

El Sitca considera que el dret a la llibertat d’expressió l’hem de defensar com un mitjà per a la lliure difusió de les idees i el foment de l’autèntica participació i fecundació política. És un dret fonamental, inalienable i essencial per possibilitar el funcionament de la democràcia i de la participació pública en la presa de decisions. Els ciutadans i/o les entitats no poden exercir el seu dret a vot de manera efectiva o participar en la presa pública de decisions si no compten amb un lliure accés a la informació i a les idees, i si no poden expressar les seves opinions lliurement. És important per a la dignitat individual i col·lectiva, per a la democràcia, la participació, la rendició de comptes, per a la lluita pel respecte i promoció de tots els dret humans. Sense la possibilitat d’opinar lliurement, de denunciar injustícies i demanar canvis, l’home està condemnat a l’opressió.

És un dret que es revela en la seva capacitat per participar en la societat, incentiva l’opinió pública, en igualtat de condicions de difusió, entre si, els plantejaments (llibertat d’expressió), i on les persones i/o entitats que formen la societat, aprecien l’existència de criteris diferents i dissidents. Això permet exposar, discutir, posar a prova, mantenir vives i fonamentar les diferents opinions, i evita que una de sola es converteixi en dogma o prejudici infundat.

Per garantir l’exercici del dret de llibertat d’expressió és exigible la defensa de la transparència com a faceta de la llibertat d’expressió i d’informació (donar-la i rebre-la), ja que sense transparència la informació és escassa i l’opinió poc sustentada; i com a premissa és sagrada, ja que la lluita per la llibertat d’expressió ens correspon a tots, perquè és la llibertat d’expressar el nostre propi pensament, individual o col·lectiu, també tenim l’obligació de respectar la llibertat dels altres a dir el que vulguin, per més ofensiu que ho puguem considerar, perquè significa respectar la nostra pròpia llibertat de paraula. Cadascú de nosaltres som guardians de la conducta comuna.

La llibertat d’expressió i d’opinió és un dret que s’ha de promoure al màxim a causa del paper decisiu que juga sobre la democràcia i la participació pública en la vida política.

Els arguments o normes sobre la privacitat poden dificultar la investigació, la informació i la denúncia d’actuacions arbitràries, corruptes i/o il·legals. Les normes de privacitat són per protegir els assumptes privats de les persones, però no han d’ésser utilitzades per negar debatre assumptes d’interès públic. Les qüestions relatives a assumptes d’interès públic no han de ser considerades confidencials.

Respecte a l’accés a la informació apropiada per a les autoritats i administracions públiques, hem de reclamar i garantir el dret del ciutadà i/o entitat a ser informat pel Govern i els comuns, a través de normatives no limitatives (Llei d’estadístiques, transparència d’actuacions, penalització jurídica als administradors i a l’administració que vulneri el dret del ciutadà a ser informat, etcètera), que incloguin els següents criteris: la legislació ha d’estar conduïda pel principi de màxima informació; les institucions públiques hauran d’estar obligades a publicar informacions clau; els òrgans públics hauran de promoure activament el govern obert; les excepcions hauran d’ésser establertes de forma clara i assenyalada i hauran d’estar subjectes a proves estrictes de dany i interès públic; les persones han de tenir el dret d’apel·lar a una negativa de revelar informació per part de qualsevol administració pública, a un cos juridicoadministratiu independent que operi de forma justa, puntual i econòmica; la legislació ha d’atorgar protecció als denunciants que facin pública qualsevol informació d’activitats il·legals dels poders públics.

La veritat sempre ha d’estar disponible com a defensa; els polítics i administradors públics estan obligats a tolerar un grau major de crítica.

Després d’aquests arguments, des del Sitca:

A) Refermem la necessitat d’assegurar en tot el món el respecte i la plena vigència de les llibertats individuals i/o col·lectives, i els drets fonamentals dels éssers humans en tots els àmbits i nivells de la societat.

B) Som conscients que la consolidació i el desenvolupament de la democràcia depèn de l’existència de la llibertat d’expressió.

C) Estem persuadits que el dret a la llibertat d’expressió és essencial per al desenvolupament del coneixement i de l’enteniment entre les persones i/o entitats, que conduirà a una veritable comprensió i cooperació amb les institucions.

D) Estem convençuts que quan s’obstaculitza el lliure debat d’idees i opinions, es limita la llibertat d’expressió i l’efectiu desenvolupament del procés democràtic.

E) Tenim la certesa que assegurant el dret d’accés a la informació en poder de l’Estat i de les administracions comunals, s’aconseguirà una major transparència dels actes de les administracions públiques, govern i comuns, garantint les institucions democràtiques.

F) Reconeixem que la llibertat de premsa és essencial per a la realització del ple i efectiu exercici de la llibertat d’expressió i instrument indispensable per al funcionament de la democràcia representativa, a través de la qual els ciutadans i/o entitats exerceixen el seu dret de rebre, buscar i difondre informació.

G) Considerem que la llibertat d’expressió no és una concessió de cap poder polític o administració pública, sinó un dret humà fonamental i inalienable.

Admetent la necessitat de protegir efectivament la llibertat d’expressió, el Sitca declara:

1. Que la llibertat d’expressió, en totes les seves formes i manifestacions, és un dret humà fonamental i inalienable, inherent a totes les persones i/o entitats. És, a més, una obligació indispensable per a l’existència mateixa d’una societat democràtica.

2. Que tota persona i/o entitat té dret a buscar, rebre i difondre informació i opinions lliurement. Tota persona i/o entitat ha de comptar amb igualtat d’oportunitats per rebre, buscar i impartir informació per qualsevol mitjà de comunicació sense discriminació, per cap motiu, inclòs els de raça, color, religió, sexe, idioma, opinions polítiques o de qualsevol  altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició social.

3. Que l’accés a obtenir la informació en poder de les administracions estatals o comunals és un dret fonamental de les persones i/o entitats. Els poders públics estan obligats a garantir l’exercici d’aquest dret en les societats democràtiques.

4. Que la censura prèvia, interferència o pressió directa o indirecta sobre qualsevol expressió, opinió o informació divulgada a través de qualsevol mitjà de comunicació oral, escrit, artístic, visual o electrònic, i les restriccions en la circulació lliure d’idees i opinions, igual que la creació d’obstacles al lliure flux informatiu, violen el dret a la llibertat d’expressió.

5. Que tota persona i/o entitat té dret a comunicar les seves opinions per qualsevol mitjà i forma.

6. Que les lleis de privacitat no han ni d’inhibir ni restringir la investigació i difusió d’informació d’interès públic.

7. Que els càrrecs electes públics, càrrecs de confiança o càr­recs de funcionaris públics, estan subjectes a una major fiscalització per part de la societat.

*** Llibertat si però no llibertinatge.

Els periodistes, ciutadans poden cercar la informació que vulguin/necessitin i publicar o comentar si ho desitgen. Ara bé, segons la llei de secret professional qualificat, la justícia pot "cercar les fonts consultades" i els funcionaris jurats no poden donar a conèixer  les dades amb les quals treballen. O si?.

Avui, en aquest mateix diari, es publica un acudit fent referència al nostre Cap de Govern el qual, l'acudit, és acusador, fora de lloc i immoral.

Actuarà l'impresentable fiscal tal com ho va fer amb l'afer Papers?.

Així "funcionen".

Del Periòdic d'Andorra

Un aute reconeix la vulneració de drets i declara nul tot un procés
dijous, 30 de setembre de 2010 03:00

La causa implicava diversos processats per ús fraudulent de targetes de crèdit
La Policia va obtenir proves sense dir als sospitosos quina era la seva condició
EVA ARASA
ANDORRA LA VELLA



El Tribunal de Corts va notificar ahir un aute pel qual estima la qüestió prèvia presentada per l'advocat de la defensa en una causa per ús indegut de targetes de crèdit --secundada pels lletrats dels altres processats en el mateix cas-- i declara la nul.litat de les proves i del conjunt del procediment judicial. Així doncs, el tribunal dóna la raó als lletrats, en el sentit que, durant el procediment, es van vulnerar els drets fonamentals dels processats a la defensa i a un procés degut.

El 6 d'octubre de l'any passat, l'advocat Josep Antoni Silvestre va plantejar un seguit de qüestions al Tribunal de Corts, a les quals es van adherir els advocats de la resta de processats en la mateixa causa. L'origen d'aquestes qüestions prèvies es troba en el fet que la Policia va iniciar la investigació del cas l'any 2002, arrel d'una comunicació que havien rebut d'un jutjat de Lleida. En aquesta comunicació, se'ls informava que una investigació relacionada amb l'ús fraudulent d'unes targetes de crèdit a l'Estat espanyol evidenciava que algunes de les operacions s'havien fet al Principat.

Davant del Tribunal de Corts, Silvestre va assenyalar que, d'acord amb la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners producte de la delinqüència internacional, la petició d'ajuda a Andorra s'hauria d'haver fet, en realitat, a partir d'una comissió rogatòria. A partir d'aquesta primera errada procedimental, però, es van començar a acumular un seguit de despropòsits.

SENSE LECTURA DE DRETS
De fet, la Policia es va presentar als establiments investigats i va requerir un seguit d'informació, sense comunicar als implicats que eren sospitosos de cometre un delicte ni fer-los la lectura dels seus drets. D'aquesta manera, la informació i documentació que la Policia va compilar aleshores tampoc no es va obtenir correctament i, a la pràctica, es van vulnerar els drets a la defensa i a un procés degut. Així ho van creure els advocats del cas, adherint-se a la línia argumental encetada per Silvestre, i així ho va estimar el Tribunal de Corts en l'aute que va fer públic ahir al matí.

L'aute fa referència a la doctrina del fruit de l'arbre enverinat, per la qual no es poden admetre les proves obtingudes amb la vulneració dels drets o les llibertats fonamentals. I és que el conjunt del procés es va basar en aquelles primeres proves. earasa@andorra.elperiodico.com


Del Diari d'Andorra


     

30  Setembre  2010  10:54


Anul·lat un cas per una investigació il·legal
Anul·len el cas d’un suposat frau amb targetes perquè ni la policia ni la Batllia no van usar els procediments correctes


Toni Solanelles - Andorra la Vella - 30/09/2010

Els processats, haurien usat targetes clonades.
El Tribunal de Corts ha anul·lat, de dalt a baix, el cas d’un suposat frau que s’hauria comès mitjançant la utilització de targetes de crèdit clonades perquè ni la policia ni la Batllia no haurien seguit els procediments legalment establerts.
En un aute notificat ahir, el  tribunal considera que la investigació del cas, que es remunta al 2002, va vulnerar el dret fonamental a la defensa i a un procés degut. I com que els elements que van servir per iniciar el procés s’haurien aconseguit il·legalment, el tribunal ha resolt que tot el sumari està contaminat i deixa l’afer, pel qual hi havia cinc empresaris processats, sense efecte.
El cas ja no es va arribar a jutjar. El dia de la vista, el lletrat defensor d’un dels processats, Josep Anton Silvestre, va plantejar la qüestió prèvia que ara ha resolt el tribunal. Hi havia tres eixos fonamentals en què sustentar la demanda de nul·litat de la causa. En l’aute, el magistrat ponent se centra especialment en un d’ells. La policia va començar a investigar l’afer arran d’una demanda de la guàrdia civil de Lleida, que seguia un cas similar i sospitava que tenia connexions amb el Principat. Els empresaris processats, suposadament, emetrien factures falses per poder efectuar cobraments amb les TPV gràcies a les targetes falses que els facilitaria una persona que no s’hauria pogut determinar i amb qui tindrien connivència. De fet, es va arribar a acusar els processats, per als quals es demanaven importants penes de presó ferma, de formar part d’una xarxa internacional.
Però la investigació, com ha confirmat l’aute del Tribunal de Corts, es va fer sense cap mena de control jurisdiccional. La policia va tirar pel dret sense esperar les pertinents comissions rogatòries, que és el que estableix la Llei de cooperació internacional que cal fer. Ja per això sol, els magistats consideren nul·les les proves obtingudes. I per la teoria jurídica de l’arbre enverinat invaliden tot el procés. Un sumari al qual, a més, s’hi haurien incorporat les transcripcions d’escoltes obtingudes arran d’un altre cas que res tenia a veure amb aquest (l’afer Planxas, relatiu al tràfic d’estupefaents) sense que cap part pogués participar en la seva tria. Finalment, i quan els agents van anar a recercar documentació als empresaris que després serien detinguts, no se’ls va informar, per exemple, del seu dret a no declarar o a no explicar fets que els poguessin anar en contra. La policia va calcular, el 2002, que el suposat frau hauria pogut arribar a 221.000 euros. S’haurien usat un centenar de targetes.


Dijous, 30 de Setembre de 2010 09:59 Enviat per Juan Pere Link del comentari

El Silvestre es un crack! es l'únic advocat del Pais capaç de nadar contra corrent i lluitar per les causes justes. La resta dels Advocats fan més d'economistes-banquers que de lletrats. Chapeau Josep Anton!

Bravo per l'advocat (va fer la seva feina, malgrat que defensi uns xoriços) però quina pena per la Justícia! ...i ningú dels que són comissaris, secretaris judicials, batlles...no ho va veure???? Ara entenc moltes coses...

*** El Sr. Silvestre defensa el cas del periodista que signa la informació del DdA i és el millor d'Andorra i amb ètica professional.
A veure si els de l'edifici del Ministeri de l'Interior aprenen les lleis.
Per cert, el 2002 no era la èopca del Betriu?.

Batlle contrevertida, conflictiva i justícia viciada

JUSTÍCIA
La Batllia carrega a l’UTE el cost dels informes pericials sense poder-ho fer
Els diners aportats per l’adjudicatària de les obres, mig milió d’euros, ja s’han gastat

T. Solanelles / R. Poy - Andorra la Vella - 26/09/2010

La instrucció de l’accident laboral mortal que hi va haver el novembre de l’any passat a les obres de construcció del pont del túnel dels Dos Valires, a la Massana, avança no sense complicacions i decisions controvertides.

Una de les mesures més discutides adoptades per la batlle encarregada del cas, Maria Àngels Moreno, ha estat carregar a la unió temporal d’empreses (UTE) adjudicatària dels treballs –formada per Dragados, Dragasa i Treballs Públics Armengol– el cost dels informes pericials. El Tribunal de Corts ja ha resolt que Moreno no podia adoptar aquesta decisió perquè encara no s’han establert les responsabilitats de les diferents parts implicades. El conflicte transcendeix just a les portes que la batlle comenci a prendre declaració en qualitat d’inculpats a una dotzena de persones que podrien tenir responsabilitat arran del succés que va costar la vida a cinc operaris.
La decisió de la instructora, ara contravinguda pel Tribunal de Corts, és més difícil de solucionar, atès que la provisió de fons aportada per l’UTE seguint els mandats de la batlle ja s’ha exhaurit. Els informes encarregats per la responsable judicial del cas són molt cars. Per aclarir exactament els fets no s’estan retallant recursos. I fonts properes a la investigació han assegurat que es va reclamar a l’adjudicatària dels treballs “alguns centenars de milers d’euros. Pràcticament mig milió d’euros”. I la partida dipositada ja s’hauria gastat per a l’elaboració de l’informe que fa unes quantes setmanes els pèrits contractats per la Batllia ja van lliurar a la instructora, que el farà servir de base per prendre qualsevol decisió a partir d’ara. Especialment, per si decideix processar algunes de les persones que té previst escoltar en els propers dies.
Segons les fonts consultades, un cop se li va exigir la provisió de fons, l’UTE va optar per fer l’aportació exigida perquè no se l’acusés de voler posar pals a les rodes però, seguidament, va interposar un recurs davant el Tribunal de Corts, amb l’argument que no havia de fer-se càrrec d’unes despeses que encara no és clar qui haurà d’afrontar, perquè encara no s’han determinat les responsabilitats i, en el pitjor dels casos per a l’adjudicatària, molt probablement, de trobar-la culpable, no seria en solitari. El tribunal hauria acollit essencialment l’argumentació de la recurrent per deixar sense efecte la decisió de la batlle. Els diners, però, ja s’han esfumat.

RMD RECORRE AL CONSTITUCIONAL PELS INTERROGATORIS

RMD Kwikform Ibèrica ha presentat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional contra els interrogatoris que la Batllia va practicar als treballadors de l’empresa. Cal recordar que sis responsables d’aquesta companyia, encarregada del mecano que aguantava el vial esfondrat, han estat imputats per la batlle. La defensa d’RMD ja hi va recórrer davant la Batllia perquè considerava que no s’havien respectat els drets dels seus clients. La petició va ser rebutjada amb l’argument que els interrogatoris als treballadors es van fixar en qualitat de testimonis, mentre que els empleats d’RMD consideren que els van tractar com a imputats des del primer moment però sense el dret a l’assistència d’un advocat. Aquelles declaracions haurien estat la base de la imputació posterior. La defensa al·lega que la Batllia, en el moment en què cregués que els afectats podien passar a ser acusats, hauria d’haver aturat l’interrogatori (en què participaven els pèrits judicials que han elaborat l’informe del sinistre), i els hauria d’haver permés l’assistència lletrada, a més que gaudissin de la resta de drets per la condició d’imputat. RMD també ha portat al Constitucional la impugnació del perit nomenat per la Batllia, Michel Virlogeux, ja que es considera que hi pot haver dubtes sobre alguna de les seves actuacions. A conseqüència d’aquests dubtes es deriva que tant l’informe del sinistre com la resta de treballs estarien viciats des del principi.

*** La mateixa Batlle va ser la responsable de les intervencions telefòniques dels signants de l'informació que llegiu publicada al Diari d'Andorra avui, per aixó l'hi van estirar les orelles, i també de l'imputació del Cabot per l'escàndol de les contrasenyes.

Del Conseller dimissionat. Informacions del Diari d'Andorra i del Periòdic d'Andorra

Del Diari d'Andorra

Trasbals al Consell

El col·legi Sant Ermengol acomiada Òscar Encuentra

El fins ara conseller general d’ApC i professor de religió ja no havia iniciat el curs

T. Solanelles / R. Poy - Andorra la Vella - 06/09/2010

ANA / A.R.

El patronat rector del col·legi Sant Ermengol ha decidit iniciar “el procés per tal de rescindir el contracte” d’Òscar Encuentra. El dimissionari conseller general era professor de religió al centre esmentat. De fet, des que va esclatar l’afer d’unes converses poc adequades amb una menor alumna seva, Encuentra ja no havia anat a l’escola. És a dir, no havia iniciat el curs. L’acomiadament, probablement pactat, del docent i polític comporta l’abandonament de totes les activitats que hi mantenia.

No només la de mestre pròpiament dita. També la tasca de responsable de la pastoral del col·legi, en virtut de la qual era el màxim responsable de les colònies. El patronat es va reunir dilluns a la tarda, a la seu del bisbat d’Urgell, sota la presidència de l’arquebisbe i Copríncep, Joan Enric Vives, i de la ministra d’Educació, Susanna Vela, que és la vicepresidenta de l’organisme.
Segons les fonts consultades, el professor hauria plantejat la possibilitat d’agafar-se una excedència. Però ahir a primera hora de la tarda ja se li hauria insinuat que, molt probablement, aquesta solució no es podria donar. Els màxims responsables del centre haurien volgut solucionar l’afer abans de l’inici lectiu del curs. Sobretot, davant la repercussió que ha tingut el cas per les responsabilitats polítiques que fins ara tenia el professor. L’Associació de pares del centre també esperava la decisió abans de dijous. El col·lectiu de pares estava en contacte amb la direcció de l’escola des de poc després que esclatés l’afer “però no tenim prou elements per poder opinar”, segons va explicar la presidenta, Glòria Carnisser, que va afirmar que “la família -de la menor afectada- no s’ha posat en contacte amb nosaltres”.

Greus esdeveniments
Qui sí que tenia tots els elements per decidir era el centre. Almenys, el pare de l’alumna va fer arribar a la direcció de l’escola una còpia del document notarial, d’unes 120 pàgines, amb la transcripció de les converses que s’havien emmagatzemat al disc dur de l’ordinador. El patronat considera com a “greus esdeveniments” els fets en què s’ha vist involucrat Encuentra. La decisió de rescindir el seu contracte es va adoptar després de considerar que “la seva actuació és totalment incompatible amb l’ideari i l’esperit del col·legi Sant Ermengol”. Tanmateix, la junta directiva de l’Unicef va acceptar ahir la renúncia que l’exconseller va presentar com a membre de l’organització.

RD APOSTA PER CONTINUAR DINS D'ANDORRA PEL CANVI
Renovació Democràtica (RD) mantenia dilluns a la nit una reunió interna sobre el futur del partit en la qual s’havia de refermar la voluntat de la formació de continuar vinculada a Andorra pel Canvi. La trobada derivava de l’enfrontament que hi ha hagut entre els membres d’RD i alguns responsables d’ApC arran de la crisi que ha provocat la dimissió d’Òscar Encuentra com a conseller general.
Encuentra, que forma part de Renovació Democràtica, i altres membres del partit escaldenc han estat crítics amb l’actuació que ha tingut Eusebi Nomen en l’afer, ja que consideren que s’hauria d’haver comportat d’una altra forma. Des d’RD consideren que tot i les desavinences que han tingut lloc arran d’aquest afer (i tot i haver perdut el conseller general que fins ara tenien), han de continuar lligats a la plataforma. D’altra banda, Andorra pel Canvi va comunicar dilluns que en cap cas havien demanat una opinió jurídica respecte a les possibles conseqüències legals derivades de les converses que Òscar Encuentra va mantenir amb una menor. Des de la plataforma s’ha volgut destacar que va ser Renovació Democràtica qui va demanar el parer d’un expert jurídic, però que ApC no ho va fer.
L'EXCONSELLER PRESENTA PERSONALMENT LA RENÚNICA A SINDICATURA
Encuentra va ratificar dilluns a la tarda la renúncia com a conseller general davant de Sindicatura, amb la presència del síndic general i el subsíndic i les dues secretàries. El ja exparlamentari va presentar la dimissió per escrit divendres passat, però el reglament del Consell General preveu, a més, que també ho hagi de fer personalment.

1 Comentaris

Dilluns, 06 de Setembre de 2010 23:10 Enviat per siux Hi ha una cosa que es diu pressumpció d'inocència. Fins que no es dictamini si hi ha delicte o no com es pot fer un linxament mediàtic com el que han fet els mitjans de comunicació, que per cert no han llegit ni una paraula de les converses del messenger. Hi ha hagut interessos polítics... D'altra banda ningú pot negar la tasca que l'Óscar ha fet per aquest país i per la gent jove, està clar, ningú que el conegui de veritat.


Del Periòdic d'Andorra

El Patronat del Sant Ermengol decideix acomiadar Encuentra

La seva actuació és "incompatible amb l'Ideari i l'esperit del Col.legi", s'apunta 

RD debat amb la "ment freda" el seu futur dins ApC i es veu a prop la trencadissa

MARC RODRÍGUEZ
ESCALDES-ENGORDANY

Foto: ANA /A.R.

El Patronat Rector del Col.legi Sant Ermengol d'Andor- ra la Vella es va reunir ahir a la tarda "amb caràcter urgent" segons es va informar en un comunicat de premsa, sota la presidència de l'arquebisbe d'Urgell i copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, i de la ministra d'Educació i Cultura, Susanna Vela, en qualitat de vicepresidenta del Patronat. Després de tractar "la tasca futura" d'Óscar Encuentra, professor d'aquest centre, "com a conseqüència dels greus esdeveniments en els quals s'ha vist involucrat", el Patronat va decidir "iniciar el procés per tal de rescindir, d'acord amb la legislació laboral vigent, el contracte" del professor de Religió i responsable de la Pastoral del Col.legi, entent que "la seva actuació és totalment incompatible amb l'Ideari i l'esperit del Col.legi Sant Ermengol".
D'aquesta manera, el centre on treballava el fins la setmana passada també conseller del grup d'ApC va tancar una de les incògnites sobre la taula després que aquest presentés la seva baixa parlamentària. De fet, ahir a la tarda, Encuentra va ratificar la seva renúncia com a conseller general davant de la Sindicatura, amb presència del Síndic General, Josep Dallerès i el Subsíndic, Esteve López, després d'haver-ho fet per escrit divendres. Hores més tard, el Sant Ermengol informava del seu acomiadament, pocs dies abans de l'inici del curs escolar.
POSSIBLE TRENCADISSA A APC Els esdeveniments es van anar succeint ahir a un ritme vertiginós. Si bé a la tarda Encuentra presentava la renúncia com a conseller davant de la Sindicatura i al vespre el Sant Ermengol anunciava el seu comiat com a professor, a última hora de la nit Renovació Democràtica (RD), un dels partits que integren ApC i on milita el dimissionari, va discutir en una reunió de vital importància per al futur de la formació quin és el rol a jugar en el nou panorama polític.
Després que el malestar dins de les files de RD creixés per la gestió de l'afer Encuentra, resultat de la tardança en contactar amb el conseller per part del president del Grup d'ApC, Eusebi Nomen, el president del partit escaldenc, Ricard de Haro, va afirmar que l'objectiu de la reunió de l'executiva és el de "parlar de la relació de RD dins d'ApC amb la ment freda".
De Haro va assenyalar que la decisió final haurà de "desvincular-se dels últims esdeveniments", és a dir, de respondre a qüestions estratègiques. Sobre la taula hi ha com a rerefons, a més de l'esmentat malestar, el paper del partit un cop perdut el vot al Consell en benefici de Carles Ensenyat, que situa RD en una tessitura similar a la de Segle 21. De fet, des del partit lauredià ja s'ha anat recordant durant els últims mesos l'important handicap que suposa el fet de no comptar amb un conseller a l'hora de veure satisfets els interessos de la formació. Aquesta situació podria derivar --com ha passat amb Segle 21-- en acostaments cap els socialdemòcrates. I és que el descontentament augura una trencadissa.
De Haro va mostrar-se caut a l'hora de fer pronòstics sobre la reunió d'ahir, que continuava al tancament d'aquesta edició, avançant que, en cas que s'hagi d'informar de qualsevol novetat, es farà mitjançant un comunicat de premsa. Tot apunta, però, a l'inici de l'escissió d'ApC.

Bla bla (i continuen després de 14 anys)

La Tribuna

Mai per aquest camí

Una altra Andorra és possible, però no pel camí que utilitza el Cap de Govern, que ha d’aprendre a acceptar les opinions dels altres encara que no li agradin. Ha de rectificar, governar i respectar

per Joan Gabriel i Estany - 06/09/2010

Un divendres qualsevol de setembre, és el dia 3 d’un 2010. La lectura dels diferents mitjans escrits del país parlen de la possible dimissió d’un company parlamentari, al migdia es confirma la notícia, sembla un començament de tardor calent i enrarit.

S’anul·la “la cacera de l’isard” i encara no hem celebrat la festivitat de Meritxell. El Sr. Cap de Govern d’Andorra ens delecta amb unes declaracions a la premsa al més pur estil novel·lesc que podria inspirar, fins i tot, si visqués, l’insigne escriptor Alexandre Dumas.
La taula de turisme, sensatament, s’uneix a la de comerç i dóna suport als comerciants emprenedors de les Valls per tal que el Govern rectifiqui el decret de tancament dels diumenges a la tarda, en uns moments difícils per a tothom, i restableixi el dret a treballar i a sobreviure a la tempesta turbulenta que plana en l’economia nacional i del gris panorama que el sector dels treballadors està sofrint.
La CEA se suma a la legitima demanda d’anul·lar el famós decret, suposadament conciliador, segons el Cap, però en tot cas desafortunat per a tots els col·lectius, actors socials i econòmics de les Valls.
Els sindicats d’Andorra se solidaritzen amb els comerciants, reclamant que es doni solucions per poder atreure més turistes i poder treballar millor, posició constructiva que crec que es mereix el més alt grau de reconeixement i de respecte.
Alhora, un representat públic del Partit Socialdemòcrata en un article d’opinió el mateix dia, justifica l’arribada de la volta ciclista d’Espanya el dia de Meritxell, pels grans beneficis que portarà a l’economia andorrana, un dia que per cert tot està tancat i com molt bé comenta l’autor en l’escrit, va triar Govern. Increïble, oi?
Deia que tot just comencem el curs polític de tardor i ja hem sentit tots els arguments necessaris per no votar el pressupost, de les altures ordinenques en un dinar popular a l’aire lliure a la Vall de Rialb, un altre representat públic socialdemòcrata afirmava: “Val més que no ens votin el pressupost, perquè ens faran pixar sang.” Deu ser l’efecte de l’altura i el sol, que combinats produeixen efectes d’oratòria inesperats.
Veiem per un costat unes reaccions de poc respecte vers les persones que, compromeses amb el progrés i el benestar d’Andorra, opinen de diferents col·lectius, legítimament, i són atacades frontalment en una batalla de baixa volada que ni de vol gallinaci es podria tractar pel Sr. Cap de Govern, que fins i tot té la delicadesa de posar nom i cognoms als suposats atrevits que han gosat contradir la seva voluntat. Vagi per endavant el nostre més sincer suport i agraïment a totes aquelles persones d’Andorra compromeses amb el país, que dels sindicats, associacions, taules i altres col·lectius s’esmercen a trobar solucions en els camins de la prosperitat i del benestar.
El respecte i el suport institucional que tots els governs d’Andorra han donat als col·lectius queden avui relegats, per la política del canvi, a amenaces i acusacions per part del més alt dignatari del nostre Govern. Primer li va tocar a l’EFA, després a la CEA, amb poc temps a l’APAC i divendres passat li va tocar el torn a la taula de turisme i els sindicats. Tot apunta que la Cambra de Comerç serà en breu el pròxim objectiu. Potser el Sr. Cap de Govern te raó i una enquesta ho solucionarà, o potser la societat andorrana no està prou madura per entendre decisions irracionals que no aporten més que tristesa i desesperació al futur de tots i al present.
Reconeixem l’esforç i l’aportació positiva en pro del país a totes aquelles persones que serveixen d’instrument polític a un Govern cansat, inoperant i incapaç d’admetre errors per poder rectificar i sobretot gens susceptible d’acceptar la crítica. Aquesta manera d’actuar, Sr. Cap de Govern, no és la que s’espera de cap persona publica i menys la del màxim responsable d’un país.
Li hem demanat durant molt temps que governi, li hem ofert lleiasltat institucional i vostè continua fent d’oposició, no tan sols al Consell, sinó que ara també amb tota la societat, potser és el moment que comencem a canviar el to, a reconèixer les pífies i a actuar. Andorra es mereix el millor, potser el fet de voler ser “Proper” li acabarà de fent perdre els “Papers”.
Esperem que aquests episodis d’inspiració novel·lesca i les actuacions d’atacs personals d’estil goyesc, a què malauradament ja ens estem acostumant, donin pas a centrar el debat en el terreny de les solucions, en el d’acceptar la critica i els errors i que no continuïn pel camí quixotesc de la cavalleria justiciera, fregant la vulgaritat i portant a l’arena del circ mes roí els debats inexistents de progrés i de futur.
Una altra Andorra és possible, però mai per aquest camí. Si vol ser respectat, respecti. Si vol ser valorat, aporti solucions, i si vol ser escoltat, aprengui a acceptar l’opinió dels altres, encara que no li agradi. Si vol fer de Cap de Govern, ajudi a poder treballar mentre hi siguem a temps, deixi’s ajudar i garanteixi els legítims drets de tothom. Rectifiqui, governi i escolti, i sobretot respecti. Andorra i la seva gent s’ho mereix.

 

"Joan Gabriel
Nascut el 28 de novembre del 1963 es menbre del Partit Lliberal i va ser president del Consell General del 2005 al 2009. Abans va ser cònsol menor de la Massana i secretari general del PLA.

És el fundador de la Coalició Reformista per les generals del 2009 on només va obtindre el 25,1% o sigui 11 escons sobre 28."

*** Només per la feina mal feta per part del PLA durant les anteriors legislatures ja desautoritza les vostres crítiques.
 Abans PLA (dictadura i prepotència) i ara Coalició Reformista?. Vinga va, que preneu el poble per idiotes?.

Contraban de tabac i altres, adulteració de sucre comprat a baix preu i re-exportat cap a Espanya,bancs amb operacions més que dubtoses,constitució d'empreses amb prestanoms en despatxos d'advocats, etc.

Si Andorra a esdevingut gran i ric (encara que alguns bancs i empresaris ara sen vagin a d'altres indrets després de haver guanyat els diners a lo País) a estat gràcies als visitants i treballadors estrangers que han ajudat a tirar endavant.

En quant a l'afer del tancament del diumenges a la tarda cal sospesar-lo en calma.
Si és cert que lo País -sobreviu- amb el comerç i els treballadors cobren dels empresaris, els empresaris guanyen gràcies als compradors atesos per el TREBALLADORS.
Hi d'haver protecció per els dos bàndols. Per el treballador i per l'empresari.

No es pot obligar a un treballador a fer més hores si ell no vol però recordeu que encara existeix l'acomiadament lliure (contracte de treball lliberal) i per tant es pot acomiador a qui es vulgui quant es vulgui.

Govern a fet lo que calia però encara poc. Per delicadesa. Però s'ha d'acabar la dictadura dels empresareis que obliguen als "esclaus".

Arribar a un acord passa per un consens entre empresaris, treballadors i sindicats amb Govern de mitjancer. Poder si que caldrà tornar a obrir els diumenges o fins i tot tenir els comerços oberts fins mitjanit però amb una bona protecció als treballadors.