Uns cotitzen i altres sen foten,
1- Objecte Notificació pública dels empresaris, en parador desconegut, que presenten deutes a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
- L’empresa R & X, propietat de la societat R & X, SL no ha satisfet l’import de 538,11 euros (cinc-cents trenta-vuit euros amb onze) en concepte de cotització de la liquidació corresponent al període del mes de març del 2007 del senyor Miguel A. Del Prado Prado, persona assalariada.
- L’empresa Electrònica i Distribució E Dos, propietat de la societat Video i Comunicacions, SL, presenta un deute de 1.383,12 euros (mil tres-cents vuitanta-tres euros amb dotze) en concepte dels fulls de cotització presentats i no pagats dels mesos de juliol a octubre del 2008 del personal assalariat.
- L’empresa Serveis Agrupats Pirinencs, propietat de la societat Serveis Agrupats Pirinencs, SL presenta un deute de 1.836 euros (mil vuit-cents trenta-sis cèntims) en concepte del full de cotització del mes de març del 2009 del personal assalariat, més els recàrrecs de 34.130,44 euros (trenta-quatre mil cent trenta euros amb quaranta-quatre) pels fulls de cotització pagats en retard dels mesos de juliol 2007, novembre i desembre 2007, febrer, març i abril 2008.
- L’empresa Coprim S.A, propietària de la societat Coprim, SA presenta un deute de 7.765,06 euros (set mil set-cents seixanta-cinc euros amb sis) en concepte dels fulls de cotització no pagats dels períodes setembre a novembre 2008, del mes de maig a novembre 2009, del gener, del març a maig 2010. Aquesta societat no ha presentat ni pagat els fulls de cotització dels mesos de desembre 2009 i de febrer 2010, i té un deute de recàrrecs de 19.489,91 euros derivats del pagament en retard dels fulls de declaració dels mesos de juny 2008, gener, març i abril 2009.
- L’empresa Agència de Viatges Zermatt SL, propietat de la societat Agència de Viatges Turime i Muntanya Zermatt, SL no ha presentat ni pagat les cotitzacions del seu personal assalariat dels mesos de setembre a desembre 2009, i de gener 2010 a juliol 2010.
- El senyor Enric Vidal Orona, president de la societat Agència de Viatges, Turisme i Muntanya Zermatt, SL presenta un deute per les cotitzacions de la quota de persona que realitza una activitat per compte propi de 4.048,39 euros (quatre mil quaranta-vuit euros amb trenta-nou) dels períodes de setembre 2009 a juliol 2010.
- L’empresa Hotel Boston, propietat de la societat Domen, SL té pendent de pagament els imports de 1.241,32 euros i de 1.360,19 euros en concepte de cotització de la liquidació de les persones assegurades, els senyors Sebastián Varsi Cesarino i Fabián Elvira Porras.
2- Normativa de seguretat social Aquests empresaris han incomplert amb l’obligació de cotitzar el seu personal assalariat previstes pels article 10, 16 i 17 del Reglament Financer, així com les disposicions de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre de la seguretat social, articles 94 a 96, i 97.
3- Pagament del deute Aquests deutes han de fer-se efectius al despatx de Gabinet Jurídic de la CASS, ubicat a la cinquena planta de l’edifici social, al carrer Joan Maragall número 3 Andorra la Vella, en el termini de 13 dies hàbils a comptar de l’endemà de la data de la publicació d’aquest edicte, amb l’advertència que de no fer-se, s’inicia el procediment recaptatori en via executiva prop de la Batllia.
4- Recurs La persona interessada pot interposar recurs contra aquesta decisió davant el Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en el termini de 13 dies hàbils, següent a la publicació del present edicte, de conformitat amb l’article 255 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, i amb els articles 19 i 10.1 del Reglament de procediment administratiu de la seguretat social.
La interposició de qualsevol recurs no suspèn l’execució de la resolució, d’acord amb l’article 250 de la Llei 17/2008.
Andorra la Vella, 16 d’agost del 2010.
divendres, 27 d’agost del 2010
dijous, 26 d’agost del 2010
dimecres, 25 d’agost del 2010
Andorra PEOPLE
.- Naturlàndia adjudica un dels restaurants a l’empresa de Sangrà (segons el diari d'Andorra),
.- Troben en un escorcoll policiac un DNI Espanyol a un conegut polític Andorrà,
.- El cònsul menor d'Encamp i la seva companya lloguen un hotel a la parròquia,
dimarts, 24 d’agost del 2010
De les loteries Espanyoles a Andorra
Tal com demostren els documents en el meu poder, el responsable de “l'exportació” d'Espanya i posterior “importació” a Andorra de les màquines que segellen apostes Espanyoles és el Sr. De la delegació de Lleida.
D'Espanya :
Qui va deixar que les màquines sortissin del país?,
D'Espanya :
Qui va deixar que les màquines sortissin del país?,
D'on van sortir?,
Qui les va transportar?,
Qui les va instal-lar?,
Qui va muntar les antenes parabòliques de transmissió/recepció per la validació de les butlletes?,
Qui, on i com paguen/cobren els premis de les butlletes segellades a Andorra?,
D'Andorra :
Que va fer la duana Andorrana?,
Va cobrar per unes màquines que no es venen?,
Va fer una importació temporal?,
Qui va validar el registre de comerç?,
Com van registrar els “xiringuitos” que segellen les butlletes?,
I la comptabilitat?,
Que paguen?,
Perquè van deixar entrar unes màquines al-legals (la sortida) d'Espanya?,
Si ens atenem a la legislació Espanyola i suposant, que no ho és, que es fos legal la venda de loteries Espanyoles a fora, com han fet el contracte?. Amb un passaport Espanyol?,
Les màquines varen entrar al país en l'època lliberal.
Ja hi va haver un problema amb el taxista que baixava els diners de les recaptacions
Ara, les recaptacions s'ingressen al banc.
Aquí tenim control dels diners d'entrada però no de sortida.
Hisenda de la Seu d' Urgell diu desconèixer l'assumpte.
Com és possible tant de “caxondeo” inclús publicat a la xarxa Internet?
Si aneu a qualsevol “xiringuito” Andorrà que segella apostes i mireu els papers penjats a les parets que fan referència als premis repartits al País veureu el dia, la quantitat i el tipus de sorteig.
Amb el número de referència de la màquina/detallista validadora podreu conèixer on HAURIA D'ESTAR AQUESTA MÀQUINA.
L'aberració és que anuncien els 4 “xiringuitos” andorrans i per un altre lloc diuen que estan a Catalunya.
Molta pudor x 2!
TAGS: andorra,españa,loteries,onlae,apuestas,escandalo,escandol,primitiva,bonoloto,euromillones,el gordo,loteria,juegos de azar,lleida,lerida
La 23a diada andorrana - Universitat d'estiu a Prada de Conflent - 2
El CRE lamenta l'absència d'immigrants a l'UCE
- Blanch afirma que el col.lectiu és tractat com "ratolins de laboratori"
- Recorda que, tot i no tenir dret a vot, se n'hauria pogut fomentar la veu
El president del Consell de Residents Espanyols (CRE), Pere Blanch, va enviar ahir als mitjans una carta oberta d'opinió en la qual va criticar durament la manera d'abordar el tema de la ciutadania a la jornada andorrana de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) a Prada de Conflent, aquest dissabte.
Blanch va lamentar concretament l'absència de cap immigrant al programa de ponències, tot i que, tal com va recordar, es va parlar "llargament" d'aquest col.lectiu, "relacionant integració amb drets ciutadans, plantejant rebaixes en el temps necessari per accedir a la nacionalitat i demanant reformes electorals que permetin als immigrants poder votar a les comunals sota determinades condicions", entre d'altres. Segons el representant dels espanyols a Andorra, s'ha tractat el col.lectiu "com si fóssim ratolins de laboratori, encara que el laboratori sigui sociològic", que també assenyala que tot i que "se'ns tracta com a objectes de debat", els espanyols també "són subjectes, éssers de carns i ossos, amb parla i intel.ligència".
ENUIG TOTAL
Blanch va afirmar que, tot i que els espanyols no tenen dret a vot, "sí que tenim dret a veu i aquesta veu és la que reclamem en tot allò que ens afecta a nosaltres". Així, des del CRE es va criticar durament el fet que s'abordin els drets dels immigrants sense ni tan sols convocar un representant d'aquest sector majoritari al país. "Fins fa vora quaranta anys, passava el mateix amb les dones d'Andorra", va afirmar Blanch, "i fins aleshores havien de suportar que els seus familiars barons, pares o marits, parlessin per elles", situació que, segons ell, es produeix ara amb els immigrants.
Font:
http://www.elperiodicdandorra.ad/politica/4200-el-cre-lamenta-labsencia-dimmigrants-a-luce.html
diumenge, 22 d’agost del 2010
La 23a diada andorrana - Universitat d'estiu a Prada de Conflent -
Ponències "sense embuts"
Font: Gabriel Pérez (Diari d'Andorra)
Clam perquè es faciliti l’accés a l’àmbit polític als immigrants.
Ponents com Antònia Escoda, Cerni Escalé o Rodríguez Miñana van defensar que cal facilitar l’accés dels immigrants a àmbits polítics o econòmics
Amb esperit crític, força crític. Així van afrontar la Diada andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent bona part dels ponents participants.
El lema de la jornada (Andorra i els seus ciutadans) obria la porta a parlar de molts aspectes que, segons van apuntar els conferenciants, el Principat i la seva societat necessiten millorar, entre els quals els sempre espinosos de la participació política dels immigrants, l’accés a la nacionalitat o l’avortament.
Així, especialment remarcable va ser l’aportació del politòleg i sociòleg Albert Gomà, que va voler analitzar els motius que fan que “alguns temes socials i polítics no es tractin en la vida pública”. La resposta, va indicar, cal buscar-la en tres causes. Primer, la possibilitat d’accedir a l’estranger a activitats i serveis no permesos al país, com per exemple l’avortament. Després, el fet que “la pressió social de les nostres accions és elevada i existeix un fort filtre a l’hora d’expressar-se”, fet que, al seu entendre, “ajuda a mantenir situacions de corrupció, clientelisme, nepotisme o tràfic d’influències”. I, per últim, la possibilitat que petits grups puguin bloquejar per interessos propis iniciatives amb què està a favor la majoria de població. Malgrat tot, Gomà va admetre que “Andorra ha canviat els darrers anys” per “la pressió internacional, perquè el deteriorament és tan evident que no queda més remei que canviar, i per la participació i l’activisme de molts ciutadans i moviments socials”.
La nacionalitat
De la seva banda, la presidenta dels Verds, Antònia Escoda, va tornar a defensar que “una democràcia només ho és si participen tots els ciutadans en les decisions que els afecten, com ara escollir el Consell General”. La dirigent ecologista va reiterar la necessitat de “canvis necessaris”, com ara el dret a vot per als immigrants o l’accés a la nacionalitat als deu anys”.
De forma similar es va expressar Cerni Escalé, que va defensar que “una societat més cohesionada necessita un immigrant més permanent”, i va assegurar que “si els donem més drets, el seu perfil canviarà, serà més permanent”. Per això, es va mostrar partidari d’un “nou model productiu” que permeti “una població més cohesionada” que es podrà aprofitar. De la seva banda, el notari Joan Carles Rodríguez Miñana va apuntar que “a la Constitució hi ha un anivellament dels drets i deures dels ciutadans, sigui quina sigui la nacionalitat, amb l’excepció dels drets polítics”, però va advertir que, en canvi, “a la legislació ordinària la situació no és tan falaguera i queda camí per recórrer”, tot recordant les dificultats de molts empresaris forans a l’hora d’establir un negoci.
La ponència escrita enviada pel raonador del ciutadà, Pere Canturri, tampoc no va estar exempta de crítica amb alguns defectes de la societat andorrana. La lentitud de la justícia, l’insuficient import de moltes pensions de jubilació o la dificultat per conciliar la vida familiar amb la laboral van ser alguns dels retrets fets des de la institució.
Opinions polítiques
El món polític també va estar representat. Així, el primer secretari del PS, Ferran Goya, va lamentar que el país “hagi estat el paradís del deixar fer” i que “molts, encegats pel miratge del creixement il·limitat”, no han sabut veure “les limitacions d’un model insostenible”. En el debat de la nacionalitat, Goya també va dir-hi la seva, tot recordant l’objectiu del programa electoral de la seva formació de reduir els anys d’accés a quinze.
També hi va participar el president del grup reformista, Joan Gabriel. El parlamentari massanenc va alertar dels canvis que implica la globalització i va emfasitzar la necessitat de crear valors propis per evitar el risc de perdre la identitat.
LA FECUNDITAT DE LES DONES DEL PAÍS, INFERIOR A LA MITJANA EUROPEA
Joan Micó, director del Centre de Recerca Sociològica, va ser l’encarregat de fer pública una de les dades més curioses de la jornada aprofitant la presentació de l’entitat que va fer en la seva ponència. El sociòleg va posar en relleu l’interès per analitzar nous fenòmens detectats al país, com ara el reduït índex de fecunditat.
Així, Micó va apuntar que la natalitat al Principat, que és de 10 naixements per cada mil habitants (dades del 2007), es troba en un nivell similar a la resta d’Europa. En canvi, la fecunditat (fills per dones en edat de ser mares) és només d’1,23 per cada mil dones, per sota de la mitjana continental. “És una situació curiosa que volem analitzar”, va explicar el director del CRES, que va destacar que la taxa difereix segons la nacionalitat i és especialment reduïda (0,96) entre les andorranes.
Font: MARC RODRÍGUEZ El Periodic d'Andorra
Andorra va tenir ahir un espai reservat a Prada de Conflent en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), per abordar la ciutadania com a tema principal. Aquest concepte global, que ja augurava un enfocament humanístic ben diferent al de l'any passat, quan es va debatre sobre l'energia, va derivar en una clara sensació compartida en la majoria de ponents que la flexibilització de la nacionalitat i la democràcia participativa són clau a l'hora de millorar el sentiment de pertinença al Principat i, d'aquesta manera, reforçar la base social de la ciutadania per afrontar els reptes de futur en un context de canvi.
Aquesta podria ser, de fet, una de les conclusions que se'n podria extreure, ja que cadascun dels participants va tenir ahir eines suficients per extreure'n de pròpies, atesa la pluridisciplinarietat que es va aconseguir gràcies a la presència de representants de la societat civil i política andorrana. Ara bé, a la constatació que la reducció del mínim d'anys per obtenir la nacionalitat fins als 15 anys, per exemple, es van sumar múltiples enfocaments per tal d'exposar els punts forts i febles d'aquesta important reforma.
Una d'aquestes perspectives és la que va aportar la ponència no presencial del primer secretari del PS, Ferran Goya, que va exposar la necessitat d'aconseguir que "progressivament, la població andorrana de dret tendeixi a equiparar-se amb la població de fet", motiu pel qual calen iniciatives que facilitin "la inclusió i la participació de tots els ciutadans". Com a camí lògic, Goya va situar els treballs per ultimar la modificació de la Llei de nacionalitat, que actualment marca el topall en els 20 anys de residència. La presidenta dels Verds, Antònia Escoda, va anar més enllà i va reiterar públicament el compromís per aconseguir "el dret a vot dels immigrants a les eleccions comunals un cop inscrites al Comú i passada una legislatura".
NACIONALITAT I ECONOMIA Tot i l'esmentat caràcter humanista del contingut de fons en la jornada d'ahir, tampoc hi van faltar aportacions de caire tècnic. El llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració i estudiant de màster en Polítiques Públiques Cerni Escalé va exposar que els canvis fruit de la flexibilització de la nacionalitat portaran "una societat més cohesionada", però alhora incorporaran condicionants en el sistema de la Seguretat Social, ja que molta gent podrà optar pel no-retorn al país d'origen, amb el suposat efecte sobre les arques de la CASS. Tot i això, Escalé no va situar aquest com un condicionant, ja que, segons ell, aquest procés ha d'anar "de la mà d'un canvi de model econòmic" en què cada cop es depengui menys dels serveis i s'aconsegueixi "un PIB més fort", dotant així Andorra d'una competitivitat que faciliti la viabilitat en el futur.
El politòleg i sociòleg Albert Gomà va protagonitzar una de les ponències més aplaudides, centrant-se en "les paradoxes de l'acció col.lectiva a Andorra" i clarificant com al Principat "s'afavoreix el manteniment de costums i lleis estant la majoria de gent en contra" --com el cas de l'avortament, que va situar com a exemple-- per diferents motius. Entre aquests hi ha "la sortida fàcil als països veïns", el fet que "costa expressar públicament les opinions" i, finalment, el gran pes que tenen "les pèrdues d'una minoria" en processos com ara l'oposició a la construcció d'un tram de carretera quan aquests s'articulen amb una "major eficàcia", aconseguint així "una major incidència".
Font: Gabriel Pérez (Diari d'Andorra)
Clam perquè es faciliti l’accés a l’àmbit polític als immigrants.
Ponents com Antònia Escoda, Cerni Escalé o Rodríguez Miñana van defensar que cal facilitar l’accés dels immigrants a àmbits polítics o econòmics
Amb esperit crític, força crític. Així van afrontar la Diada andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent bona part dels ponents participants.
El lema de la jornada (Andorra i els seus ciutadans) obria la porta a parlar de molts aspectes que, segons van apuntar els conferenciants, el Principat i la seva societat necessiten millorar, entre els quals els sempre espinosos de la participació política dels immigrants, l’accés a la nacionalitat o l’avortament.
Així, especialment remarcable va ser l’aportació del politòleg i sociòleg Albert Gomà, que va voler analitzar els motius que fan que “alguns temes socials i polítics no es tractin en la vida pública”. La resposta, va indicar, cal buscar-la en tres causes. Primer, la possibilitat d’accedir a l’estranger a activitats i serveis no permesos al país, com per exemple l’avortament. Després, el fet que “la pressió social de les nostres accions és elevada i existeix un fort filtre a l’hora d’expressar-se”, fet que, al seu entendre, “ajuda a mantenir situacions de corrupció, clientelisme, nepotisme o tràfic d’influències”. I, per últim, la possibilitat que petits grups puguin bloquejar per interessos propis iniciatives amb què està a favor la majoria de població. Malgrat tot, Gomà va admetre que “Andorra ha canviat els darrers anys” per “la pressió internacional, perquè el deteriorament és tan evident que no queda més remei que canviar, i per la participació i l’activisme de molts ciutadans i moviments socials”.
La nacionalitat
De la seva banda, la presidenta dels Verds, Antònia Escoda, va tornar a defensar que “una democràcia només ho és si participen tots els ciutadans en les decisions que els afecten, com ara escollir el Consell General”. La dirigent ecologista va reiterar la necessitat de “canvis necessaris”, com ara el dret a vot per als immigrants o l’accés a la nacionalitat als deu anys”.
De forma similar es va expressar Cerni Escalé, que va defensar que “una societat més cohesionada necessita un immigrant més permanent”, i va assegurar que “si els donem més drets, el seu perfil canviarà, serà més permanent”. Per això, es va mostrar partidari d’un “nou model productiu” que permeti “una població més cohesionada” que es podrà aprofitar. De la seva banda, el notari Joan Carles Rodríguez Miñana va apuntar que “a la Constitució hi ha un anivellament dels drets i deures dels ciutadans, sigui quina sigui la nacionalitat, amb l’excepció dels drets polítics”, però va advertir que, en canvi, “a la legislació ordinària la situació no és tan falaguera i queda camí per recórrer”, tot recordant les dificultats de molts empresaris forans a l’hora d’establir un negoci.
La ponència escrita enviada pel raonador del ciutadà, Pere Canturri, tampoc no va estar exempta de crítica amb alguns defectes de la societat andorrana. La lentitud de la justícia, l’insuficient import de moltes pensions de jubilació o la dificultat per conciliar la vida familiar amb la laboral van ser alguns dels retrets fets des de la institució.
Opinions polítiques
El món polític també va estar representat. Així, el primer secretari del PS, Ferran Goya, va lamentar que el país “hagi estat el paradís del deixar fer” i que “molts, encegats pel miratge del creixement il·limitat”, no han sabut veure “les limitacions d’un model insostenible”. En el debat de la nacionalitat, Goya també va dir-hi la seva, tot recordant l’objectiu del programa electoral de la seva formació de reduir els anys d’accés a quinze.
També hi va participar el president del grup reformista, Joan Gabriel. El parlamentari massanenc va alertar dels canvis que implica la globalització i va emfasitzar la necessitat de crear valors propis per evitar el risc de perdre la identitat.
LA FECUNDITAT DE LES DONES DEL PAÍS, INFERIOR A LA MITJANA EUROPEA
Joan Micó, director del Centre de Recerca Sociològica, va ser l’encarregat de fer pública una de les dades més curioses de la jornada aprofitant la presentació de l’entitat que va fer en la seva ponència. El sociòleg va posar en relleu l’interès per analitzar nous fenòmens detectats al país, com ara el reduït índex de fecunditat.
Així, Micó va apuntar que la natalitat al Principat, que és de 10 naixements per cada mil habitants (dades del 2007), es troba en un nivell similar a la resta d’Europa. En canvi, la fecunditat (fills per dones en edat de ser mares) és només d’1,23 per cada mil dones, per sota de la mitjana continental. “És una situació curiosa que volem analitzar”, va explicar el director del CRES, que va destacar que la taxa difereix segons la nacionalitat i és especialment reduïda (0,96) entre les andorranes.
Font: MARC RODRÍGUEZ El Periodic d'Andorra
Andorra va tenir ahir un espai reservat a Prada de Conflent en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), per abordar la ciutadania com a tema principal. Aquest concepte global, que ja augurava un enfocament humanístic ben diferent al de l'any passat, quan es va debatre sobre l'energia, va derivar en una clara sensació compartida en la majoria de ponents que la flexibilització de la nacionalitat i la democràcia participativa són clau a l'hora de millorar el sentiment de pertinença al Principat i, d'aquesta manera, reforçar la base social de la ciutadania per afrontar els reptes de futur en un context de canvi.
Aquesta podria ser, de fet, una de les conclusions que se'n podria extreure, ja que cadascun dels participants va tenir ahir eines suficients per extreure'n de pròpies, atesa la pluridisciplinarietat que es va aconseguir gràcies a la presència de representants de la societat civil i política andorrana. Ara bé, a la constatació que la reducció del mínim d'anys per obtenir la nacionalitat fins als 15 anys, per exemple, es van sumar múltiples enfocaments per tal d'exposar els punts forts i febles d'aquesta important reforma.
Una d'aquestes perspectives és la que va aportar la ponència no presencial del primer secretari del PS, Ferran Goya, que va exposar la necessitat d'aconseguir que "progressivament, la població andorrana de dret tendeixi a equiparar-se amb la població de fet", motiu pel qual calen iniciatives que facilitin "la inclusió i la participació de tots els ciutadans". Com a camí lògic, Goya va situar els treballs per ultimar la modificació de la Llei de nacionalitat, que actualment marca el topall en els 20 anys de residència. La presidenta dels Verds, Antònia Escoda, va anar més enllà i va reiterar públicament el compromís per aconseguir "el dret a vot dels immigrants a les eleccions comunals un cop inscrites al Comú i passada una legislatura".
NACIONALITAT I ECONOMIA Tot i l'esmentat caràcter humanista del contingut de fons en la jornada d'ahir, tampoc hi van faltar aportacions de caire tècnic. El llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració i estudiant de màster en Polítiques Públiques Cerni Escalé va exposar que els canvis fruit de la flexibilització de la nacionalitat portaran "una societat més cohesionada", però alhora incorporaran condicionants en el sistema de la Seguretat Social, ja que molta gent podrà optar pel no-retorn al país d'origen, amb el suposat efecte sobre les arques de la CASS. Tot i això, Escalé no va situar aquest com un condicionant, ja que, segons ell, aquest procés ha d'anar "de la mà d'un canvi de model econòmic" en què cada cop es depengui menys dels serveis i s'aconsegueixi "un PIB més fort", dotant així Andorra d'una competitivitat que faciliti la viabilitat en el futur.
El politòleg i sociòleg Albert Gomà va protagonitzar una de les ponències més aplaudides, centrant-se en "les paradoxes de l'acció col.lectiva a Andorra" i clarificant com al Principat "s'afavoreix el manteniment de costums i lleis estant la majoria de gent en contra" --com el cas de l'avortament, que va situar com a exemple-- per diferents motius. Entre aquests hi ha "la sortida fàcil als països veïns", el fet que "costa expressar públicament les opinions" i, finalment, el gran pes que tenen "les pèrdues d'una minoria" en processos com ara l'oposició a la construcció d'un tram de carretera quan aquests s'articulen amb una "major eficàcia", aconseguint així "una major incidència".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)