Meritxell Mateu cobrava 63.471€ bruts anyals com a funcionaria que no era
El Tribunal Superior va confirmar, el passat desembre, la sentencia de la batllia de setembre del 2010 que declarava nul el seu nomenament com a funcionaria del 2005 i la seva comissió de serveis del 2009.
Segons la documentació a la qual ha tingut accés El Progrés, l’actual consellera general de Demòcrates per Andorra, Meritxell Mateu, cobrava 63.471€ a l’any com a funcionària repartit en 13 pagues de 4882€ bruts. Mateu tenia un sou base anyal de 34.275,48€ al qual s’havia de sumar un complement de millora de 11.080,44€, una gratificació de Nadal de 4.264,10€, uns triennis de 3.236,76€ i 2.576,52€ més les cotitzacions de la CASS de 8037,90€. Mateu gaudia d’una comissió de serveis com a coordinadora de la gestió de l’ensenyament superior públic i privat, que s’havia fet atribuir pel govern d’Albert Pintat del qual formava part en qualitat de ministra d’Exteriors.
El passat 16 de desembre, el Tribunal Superior va confirmar la sentència de la Batllia del 13 de setembre del 2010. Aquesta sentència considera que el nomenament de Mateu com a funcionària sense cap procediment selectiu, resultava nul de ple dret i contrari als principis de mèrit, publicitat, igualtat i concurrència en l’accés a la Funció Pública, en haver-se produït una omissió absoluta del procediment legalment establert. També considera que els ambaixadors no podien adquirir la condició de funcionari en virtut de la disposició addicional 1ª de la Llei de la Funció Pública, ja que l’article 3.2 de la mateixa els exclou del seu àmbit d’aplicació. La sentencia també anul·la la comissió de serveis que se li va atorgar al 2009.
És a dir que els Tribunals andorrans han convalidat les dues decisions del govern socialdemòcrata, la de desestimació del recurs presentat per M. Mateu i la decisió del mateix Govern, que va declarar la lesivitat a l’interès general dels actes de 2005 i 2009. Ambdues són declarades per la sentència de 13 de setembre del 2010 i per la sentència del 16 de desembre del 2011, ajustades a dret.
L’actual consellera general ha afirmat que no pensa deixar el seu escó, i que no recorrerà la decisió dels Tribunals. Tan sols ha adreçat una carta al Govern on sol·licita que s’examinin altres casos d’accés a la Funció Pública, de dubtosa legalitat, segons el seu parer. La formació política on milita, Demòcrates per Andorra ha fet públic el seu suport a la consellera, tot lloant la seva integritat i preparació acadèmica i política.
Mateu havia estat nomenada al 1995 ambaixadora a França pel llavors cap de Govern Marc Forné. El 1999 va passar a ocupar l’ambaixada a Brussel·les. A les acaballes del segon mandat de Marc Forné, mentre el Govern era en funcions, va decidir nomenar-la funcionària amb rang d’ambaixadora segons recull l’acord de Govern datat del 25 de maig del 2005, només dos dies abans de la investidura d’Albert Pintat com a nou cap de Govern. M. Mateu havia concorregut unes setmanes abans a les eleccions generals com a suplent en la llista territorial del Partit Liberal a Escaldes-Engordany que va perdre en front de la llista de l’Alternativa. Pintat la nomenaria a finals de juny com a ministra d’Habitatge, Ensenyament Superior i Recerca.
El 26 de maig del 2009, al final del mandat d’Albert Pintat, amb el Govern en funcions i ella mateixa exercint com a ministra d’Afers Exteriors, M. Mateu va aconseguir una comissió de serveis que la feia passar d’Exteriors, on la seva gestió havia estat conflictiva, cap a Ensenyament Superior, de la qual havia estat ministra a principis de legislatura. L’informe en què es va basar la concessió de la comissió de serveis va ser firmat per Maria Ubach, actualment ambaixadora a França i aleshores directora d’Afers Multilaterals i Cooperació a Exteriors sota l’autoritat directa de M. Mateu, i per Maria Pubill, aleshores Secretaria d’Estat d’Ensenyament Superior i Recerca en funcions i que havia estat nomenada per M. Mateu.
El govern encapçalat per Jaume Bartumeu va denunciar tant l’acord de Govern del maig del 2005 com la comissió de serveis del maig del 2009, demanant la declaració de nul·litat en considerar que eren contràries a la Llei. M. Mateu va interposar recurs contra aquestes decisions del Govern, al que va acusar repetidament i pública d’estar políticament motivat en contra d’ella. Argumentació que va ser represa per diversos companys polítics de Mateu com Joan Gabriel o Montserrat Gil, llavors dins de Coalició Reformista.
El Tribunal Superior va confirmar, el passat desembre, la sentencia de la batllia de setembre del 2010 que declarava nul el seu nomenament com a funcionaria del 2005 i la seva comissió de serveis del 2009.
Segons la documentació a la qual ha tingut accés El Progrés, l’actual consellera general de Demòcrates per Andorra, Meritxell Mateu, cobrava 63.471€ a l’any com a funcionària repartit en 13 pagues de 4882€ bruts. Mateu tenia un sou base anyal de 34.275,48€ al qual s’havia de sumar un complement de millora de 11.080,44€, una gratificació de Nadal de 4.264,10€, uns triennis de 3.236,76€ i 2.576,52€ més les cotitzacions de la CASS de 8037,90€. Mateu gaudia d’una comissió de serveis com a coordinadora de la gestió de l’ensenyament superior públic i privat, que s’havia fet atribuir pel govern d’Albert Pintat del qual formava part en qualitat de ministra d’Exteriors.
El passat 16 de desembre, el Tribunal Superior va confirmar la sentència de la Batllia del 13 de setembre del 2010. Aquesta sentència considera que el nomenament de Mateu com a funcionària sense cap procediment selectiu, resultava nul de ple dret i contrari als principis de mèrit, publicitat, igualtat i concurrència en l’accés a la Funció Pública, en haver-se produït una omissió absoluta del procediment legalment establert. També considera que els ambaixadors no podien adquirir la condició de funcionari en virtut de la disposició addicional 1ª de la Llei de la Funció Pública, ja que l’article 3.2 de la mateixa els exclou del seu àmbit d’aplicació. La sentencia també anul·la la comissió de serveis que se li va atorgar al 2009.
És a dir que els Tribunals andorrans han convalidat les dues decisions del govern socialdemòcrata, la de desestimació del recurs presentat per M. Mateu i la decisió del mateix Govern, que va declarar la lesivitat a l’interès general dels actes de 2005 i 2009. Ambdues són declarades per la sentència de 13 de setembre del 2010 i per la sentència del 16 de desembre del 2011, ajustades a dret.
L’actual consellera general ha afirmat que no pensa deixar el seu escó, i que no recorrerà la decisió dels Tribunals. Tan sols ha adreçat una carta al Govern on sol·licita que s’examinin altres casos d’accés a la Funció Pública, de dubtosa legalitat, segons el seu parer. La formació política on milita, Demòcrates per Andorra ha fet públic el seu suport a la consellera, tot lloant la seva integritat i preparació acadèmica i política.
Mateu havia estat nomenada al 1995 ambaixadora a França pel llavors cap de Govern Marc Forné. El 1999 va passar a ocupar l’ambaixada a Brussel·les. A les acaballes del segon mandat de Marc Forné, mentre el Govern era en funcions, va decidir nomenar-la funcionària amb rang d’ambaixadora segons recull l’acord de Govern datat del 25 de maig del 2005, només dos dies abans de la investidura d’Albert Pintat com a nou cap de Govern. M. Mateu havia concorregut unes setmanes abans a les eleccions generals com a suplent en la llista territorial del Partit Liberal a Escaldes-Engordany que va perdre en front de la llista de l’Alternativa. Pintat la nomenaria a finals de juny com a ministra d’Habitatge, Ensenyament Superior i Recerca.
El 26 de maig del 2009, al final del mandat d’Albert Pintat, amb el Govern en funcions i ella mateixa exercint com a ministra d’Afers Exteriors, M. Mateu va aconseguir una comissió de serveis que la feia passar d’Exteriors, on la seva gestió havia estat conflictiva, cap a Ensenyament Superior, de la qual havia estat ministra a principis de legislatura. L’informe en què es va basar la concessió de la comissió de serveis va ser firmat per Maria Ubach, actualment ambaixadora a França i aleshores directora d’Afers Multilaterals i Cooperació a Exteriors sota l’autoritat directa de M. Mateu, i per Maria Pubill, aleshores Secretaria d’Estat d’Ensenyament Superior i Recerca en funcions i que havia estat nomenada per M. Mateu.
El govern encapçalat per Jaume Bartumeu va denunciar tant l’acord de Govern del maig del 2005 com la comissió de serveis del maig del 2009, demanant la declaració de nul·litat en considerar que eren contràries a la Llei. M. Mateu va interposar recurs contra aquestes decisions del Govern, al que va acusar repetidament i pública d’estar políticament motivat en contra d’ella. Argumentació que va ser represa per diversos companys polítics de Mateu com Joan Gabriel o Montserrat Gil, llavors dins de Coalició Reformista.
