La Tribuna
Mai per aquest camí
Una altra Andorra és possible, però no pel camí que utilitza el Cap de Govern, que ha d’aprendre a acceptar les opinions dels altres encara que no li agradin. Ha de rectificar, governar i respectar
Un divendres qualsevol de setembre, és el dia 3 d’un 2010. La lectura dels diferents mitjans escrits del país parlen de la possible dimissió d’un company parlamentari, al migdia es confirma la notícia, sembla un començament de tardor calent i enrarit.
S’anul·la “la cacera de l’isard” i encara no hem celebrat la festivitat de Meritxell. El Sr. Cap de Govern d’Andorra ens delecta amb unes declaracions a la premsa al més pur estil novel·lesc que podria inspirar, fins i tot, si visqués, l’insigne escriptor Alexandre Dumas.
La taula de turisme, sensatament, s’uneix a la de comerç i dóna suport als comerciants emprenedors de les Valls per tal que el Govern rectifiqui el decret de tancament dels diumenges a la tarda, en uns moments difícils per a tothom, i restableixi el dret a treballar i a sobreviure a la tempesta turbulenta que plana en l’economia nacional i del gris panorama que el sector dels treballadors està sofrint.
La CEA se suma a la legitima demanda d’anul·lar el famós decret, suposadament conciliador, segons el Cap, però en tot cas desafortunat per a tots els col·lectius, actors socials i econòmics de les Valls.
Els sindicats d’Andorra se solidaritzen amb els comerciants, reclamant que es doni solucions per poder atreure més turistes i poder treballar millor, posició constructiva que crec que es mereix el més alt grau de reconeixement i de respecte.
Alhora, un representat públic del Partit Socialdemòcrata en un article d’opinió el mateix dia, justifica l’arribada de la volta ciclista d’Espanya el dia de Meritxell, pels grans beneficis que portarà a l’economia andorrana, un dia que per cert tot està tancat i com molt bé comenta l’autor en l’escrit, va triar Govern. Increïble, oi?
Deia que tot just comencem el curs polític de tardor i ja hem sentit tots els arguments necessaris per no votar el pressupost, de les altures ordinenques en un dinar popular a l’aire lliure a la Vall de Rialb, un altre representat públic socialdemòcrata afirmava: “Val més que no ens votin el pressupost, perquè ens faran pixar sang.” Deu ser l’efecte de l’altura i el sol, que combinats produeixen efectes d’oratòria inesperats.
Veiem per un costat unes reaccions de poc respecte vers les persones que, compromeses amb el progrés i el benestar d’Andorra, opinen de diferents col·lectius, legítimament, i són atacades frontalment en una batalla de baixa volada que ni de vol gallinaci es podria tractar pel Sr. Cap de Govern, que fins i tot té la delicadesa de posar nom i cognoms als suposats atrevits que han gosat contradir la seva voluntat. Vagi per endavant el nostre més sincer suport i agraïment a totes aquelles persones d’Andorra compromeses amb el país, que dels sindicats, associacions, taules i altres col·lectius s’esmercen a trobar solucions en els camins de la prosperitat i del benestar.
El respecte i el suport institucional que tots els governs d’Andorra han donat als col·lectius queden avui relegats, per la política del canvi, a amenaces i acusacions per part del més alt dignatari del nostre Govern. Primer li va tocar a l’EFA, després a la CEA, amb poc temps a l’APAC i divendres passat li va tocar el torn a la taula de turisme i els sindicats. Tot apunta que la Cambra de Comerç serà en breu el pròxim objectiu. Potser el Sr. Cap de Govern te raó i una enquesta ho solucionarà, o potser la societat andorrana no està prou madura per entendre decisions irracionals que no aporten més que tristesa i desesperació al futur de tots i al present.
Reconeixem l’esforç i l’aportació positiva en pro del país a totes aquelles persones que serveixen d’instrument polític a un Govern cansat, inoperant i incapaç d’admetre errors per poder rectificar i sobretot gens susceptible d’acceptar la crítica. Aquesta manera d’actuar, Sr. Cap de Govern, no és la que s’espera de cap persona publica i menys la del màxim responsable d’un país.
Li hem demanat durant molt temps que governi, li hem ofert lleiasltat institucional i vostè continua fent d’oposició, no tan sols al Consell, sinó que ara també amb tota la societat, potser és el moment que comencem a canviar el to, a reconèixer les pífies i a actuar. Andorra es mereix el millor, potser el fet de voler ser “Proper” li acabarà de fent perdre els “Papers”.
Esperem que aquests episodis d’inspiració novel·lesca i les actuacions d’atacs personals d’estil goyesc, a què malauradament ja ens estem acostumant, donin pas a centrar el debat en el terreny de les solucions, en el d’acceptar la critica i els errors i que no continuïn pel camí quixotesc de la cavalleria justiciera, fregant la vulgaritat i portant a l’arena del circ mes roí els debats inexistents de progrés i de futur.
Una altra Andorra és possible, però mai per aquest camí. Si vol ser respectat, respecti. Si vol ser valorat, aporti solucions, i si vol ser escoltat, aprengui a acceptar l’opinió dels altres, encara que no li agradi. Si vol fer de Cap de Govern, ajudi a poder treballar mentre hi siguem a temps, deixi’s ajudar i garanteixi els legítims drets de tothom. Rectifiqui, governi i escolti, i sobretot respecti. Andorra i la seva gent s’ho mereix.
La taula de turisme, sensatament, s’uneix a la de comerç i dóna suport als comerciants emprenedors de les Valls per tal que el Govern rectifiqui el decret de tancament dels diumenges a la tarda, en uns moments difícils per a tothom, i restableixi el dret a treballar i a sobreviure a la tempesta turbulenta que plana en l’economia nacional i del gris panorama que el sector dels treballadors està sofrint.
La CEA se suma a la legitima demanda d’anul·lar el famós decret, suposadament conciliador, segons el Cap, però en tot cas desafortunat per a tots els col·lectius, actors socials i econòmics de les Valls.
Els sindicats d’Andorra se solidaritzen amb els comerciants, reclamant que es doni solucions per poder atreure més turistes i poder treballar millor, posició constructiva que crec que es mereix el més alt grau de reconeixement i de respecte.
Alhora, un representat públic del Partit Socialdemòcrata en un article d’opinió el mateix dia, justifica l’arribada de la volta ciclista d’Espanya el dia de Meritxell, pels grans beneficis que portarà a l’economia andorrana, un dia que per cert tot està tancat i com molt bé comenta l’autor en l’escrit, va triar Govern. Increïble, oi?
Deia que tot just comencem el curs polític de tardor i ja hem sentit tots els arguments necessaris per no votar el pressupost, de les altures ordinenques en un dinar popular a l’aire lliure a la Vall de Rialb, un altre representat públic socialdemòcrata afirmava: “Val més que no ens votin el pressupost, perquè ens faran pixar sang.” Deu ser l’efecte de l’altura i el sol, que combinats produeixen efectes d’oratòria inesperats.
Veiem per un costat unes reaccions de poc respecte vers les persones que, compromeses amb el progrés i el benestar d’Andorra, opinen de diferents col·lectius, legítimament, i són atacades frontalment en una batalla de baixa volada que ni de vol gallinaci es podria tractar pel Sr. Cap de Govern, que fins i tot té la delicadesa de posar nom i cognoms als suposats atrevits que han gosat contradir la seva voluntat. Vagi per endavant el nostre més sincer suport i agraïment a totes aquelles persones d’Andorra compromeses amb el país, que dels sindicats, associacions, taules i altres col·lectius s’esmercen a trobar solucions en els camins de la prosperitat i del benestar.
El respecte i el suport institucional que tots els governs d’Andorra han donat als col·lectius queden avui relegats, per la política del canvi, a amenaces i acusacions per part del més alt dignatari del nostre Govern. Primer li va tocar a l’EFA, després a la CEA, amb poc temps a l’APAC i divendres passat li va tocar el torn a la taula de turisme i els sindicats. Tot apunta que la Cambra de Comerç serà en breu el pròxim objectiu. Potser el Sr. Cap de Govern te raó i una enquesta ho solucionarà, o potser la societat andorrana no està prou madura per entendre decisions irracionals que no aporten més que tristesa i desesperació al futur de tots i al present.
Reconeixem l’esforç i l’aportació positiva en pro del país a totes aquelles persones que serveixen d’instrument polític a un Govern cansat, inoperant i incapaç d’admetre errors per poder rectificar i sobretot gens susceptible d’acceptar la crítica. Aquesta manera d’actuar, Sr. Cap de Govern, no és la que s’espera de cap persona publica i menys la del màxim responsable d’un país.
Li hem demanat durant molt temps que governi, li hem ofert lleiasltat institucional i vostè continua fent d’oposició, no tan sols al Consell, sinó que ara també amb tota la societat, potser és el moment que comencem a canviar el to, a reconèixer les pífies i a actuar. Andorra es mereix el millor, potser el fet de voler ser “Proper” li acabarà de fent perdre els “Papers”.
Esperem que aquests episodis d’inspiració novel·lesca i les actuacions d’atacs personals d’estil goyesc, a què malauradament ja ens estem acostumant, donin pas a centrar el debat en el terreny de les solucions, en el d’acceptar la critica i els errors i que no continuïn pel camí quixotesc de la cavalleria justiciera, fregant la vulgaritat i portant a l’arena del circ mes roí els debats inexistents de progrés i de futur.
Una altra Andorra és possible, però mai per aquest camí. Si vol ser respectat, respecti. Si vol ser valorat, aporti solucions, i si vol ser escoltat, aprengui a acceptar l’opinió dels altres, encara que no li agradi. Si vol fer de Cap de Govern, ajudi a poder treballar mentre hi siguem a temps, deixi’s ajudar i garanteixi els legítims drets de tothom. Rectifiqui, governi i escolti, i sobretot respecti. Andorra i la seva gent s’ho mereix.
Nascut el 28 de novembre del 1963 es menbre del Partit Lliberal i va ser president del Consell General del 2005 al 2009. Abans va ser cònsol menor de la Massana i secretari general del PLA.
És el fundador de la Coalició Reformista per les generals del 2009 on només va obtindre el 25,1% o sigui 11 escons sobre 28."
*** Només per la feina mal feta per part del PLA durant les anteriors legislatures ja desautoritza les vostres crítiques.
Abans PLA (dictadura i prepotència) i ara Coalició Reformista?. Vinga va, que preneu el poble per idiotes?.
Contraban de tabac i altres, adulteració de sucre comprat a baix preu i re-exportat cap a Espanya,bancs amb operacions més que dubtoses,constitució d'empreses amb prestanoms en despatxos d'advocats, etc.
Si Andorra a esdevingut gran i ric (encara que alguns bancs i empresaris ara sen vagin a d'altres indrets després de haver guanyat els diners a lo País) a estat gràcies als visitants i treballadors estrangers que han ajudat a tirar endavant.
En quant a l'afer del tancament del diumenges a la tarda cal sospesar-lo en calma.
Si és cert que lo País -sobreviu- amb el comerç i els treballadors cobren dels empresaris, els empresaris guanyen gràcies als compradors atesos per el TREBALLADORS.
Hi d'haver protecció per els dos bàndols. Per el treballador i per l'empresari.
No es pot obligar a un treballador a fer més hores si ell no vol però recordeu que encara existeix l'acomiadament lliure (contracte de treball lliberal) i per tant es pot acomiador a qui es vulgui quant es vulgui.
Govern a fet lo que calia però encara poc. Per delicadesa. Però s'ha d'acabar la dictadura dels empresareis que obliguen als "esclaus".
Arribar a un acord passa per un consens entre empresaris, treballadors i sindicats amb Govern de mitjancer. Poder si que caldrà tornar a obrir els diumenges o fins i tot tenir els comerços oberts fins mitjanit però amb una bona protecció als treballadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada