dissabte, 4 de setembre del 2010

Els diaris andorrans comenten dimissió parlamentari d'Apc

http://www.elperiodicdandorra.ad/

Encuentra fa efectiva la renúncia entre insinuacions de conxorxa



  • "Que cadascú vegi a qui beneficia la meva dimissió i en tregui conclusions", afirma
  • Nomen dóna per tancat un afer que considera de caire estrictament personal i professional
IAGO ANDREU
ANDORRA LA VELLA

Periodic
Encuentra, De Haro i Nomen es troben a la porta de la Casa del Benefici, ahir al migdia. Foto: ANA / A. R.
La decisió del fins ahir conseller general d'Andorra pel Canvi Oscar Encuentra de posposar la seva dimissió va durar poc, menys de 24 hores. Encuentra va fer efectiva al migdia la seva renúncia al càrrec de conseller insistint en què ha estat víctima d'una conxorxa política. A la tarda, el president del Grup Parlamentari d'ApC, Eusebi Nomen, donava per tancat l'afer i anunciava que --tal com estava previst-- serà el número quatre de la llista nacional d'ApC, Carles Ensenyat, qui ocuparà l'escó d'Encuentra a la Casa de la Vall.
Poc després de la una del migdia Encuentra va acudir a la Casa del Benefici acompanyat del president de Renovació Democràtica, Ricard de Haro. Hores abans, en declaracions a l'ANA, el dimissionari havia declarat que la reunió de l'executiva d'ApC de dijous a la nit havia servit per "clarificar que hi ha hagut una voluntat malintencionada per fer-me fora del Consell General". Amb tot, tanmateix, l'exconseller no va voler passar de les insinuacions i es va limitar a assenyalar: "Que cadascú vegi a qui beneficia la meva dimissió i en tregui les seves pròpies conclusions". El fins ahir número tres d'ApC va explicar que es tracta d'"un fet completament professional, i que estava seguint el seu curs perquè la direcció del col.legi (Sant Ermengol) estava prenent les mesures escaients, ha passat a la política amb la voluntat clara que jo dimiteixi del Consell".
Nomen no va voler valorar les insinuacions d'Encuentra i va donar el cas per tancat: "entenc que Encuentra està passant per un moment molt dur". Pel líder d'ApC, l'afer és un "capítol de l'àmbit personal i professional del senyor Encuentra" i si el cas ha sortit a la llum pública és per la dimensió política del fins ahir conseller, però no pels actes en si. Segons va explicar Nomen ahir, va ser el pare de la menor qui va fer arribar al Grup Parlamentari d'ApC el contingut de les converses que Encuentra va mantenir amb la seva filla per Messenger: "Em va fer saber que hi havia una còpia per a nosaltres a la notaria". En ser preguntat sobre les intencions del pare de la menor, Nomen va explicar que li va enviar en tant que "responsable del grup del qual forma part el senyor Encuentra" i també per fer-li saber que "ho posaria en coneixement de qui calgués".
"UNANIMITAT" A APC
El líder d'ApC va voler esvair dubtes sobre possibles discrepàncies o confusions al voltant de la necessitat que Encuentra renunciés a la seva acta de conseller. Nomen va assegurar que la decisió sobre la dimissió del parlamentari es va prendre dijous a la nit "per unanimitat" a l'executiva de la plataforma. El president del Grup Parlamentari va declarar que res no canviaria en la manera de funcionar d'ApC i que les relacions amb Renovació Democràtica --partit del qual forma part Encuentra-- continuaran com fins ara. "A ApC sempre hem actuat per consens i no s'ha votat mai", va assegurar, per després afegir que "no hi ha cap trencadissa" al si de la plataforma.
CONFUSIÓ A CR
Mentre Ensenyat no jura el càrrec de conseller --cosa que no tindrà lloc fins a la propera sessió ordinària del Consell General, el dia 22--, ApC podrà mantenir el grup parlamentari propi gràcies a la cessió temporal d'un conseller reformista, el canillenc Joan Torres. La cessió de Torres, que ja es va anunciar dijous, va provocar ahir certa confusió al si de CR. Els reformistes havien pres la decisió de cedir un conseller sempre que es produís la dimissió d'Encuentra, pensant que aquesta dimissió tindria lloc el mateix dijous --tal com inicialment estava previst. En vistes que la dimissió no es produïa, però, l'oferiment va ser retirat ahir al matí. Finalment, la cessió de Torres es va acabar confirmant i ApC no perdrà el grup propi, una "cortesia" que Nomen va agrair ahir als reformistes. De fet, ApC disposa de grup propi gràcies a la cessió --també de manera temporal-- del conseller socialdemòcrata Jordi Font durant els primers mesos de la legislatura actual.
CONVERSES "POC ADEQUADES"
Tot i les insinuacions, tant Encuentra con Nomen van coincidir a assenyalar que la voluntat de dimitir provenia del conseller i que es fonamentava en les converses per Messenger "poc adequades" que aquest havia mantingut amb una alumna menor de 14 anys. "Assumeixo les meves responsabilitats per una errada de caire professional i, per tant, sóc conscient que no puc continuar com a conseller general", va afirmar. iandreu@andorra.elperiodico.comAquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la


http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=6402&Itemid=380
 La policia porta a la fiscalia les converses d’Encuentra
La policia ha posat en coneixement del ministeri públic les converses a través del ‘messenger’ amb la menor perquè decideixi si actua o no





Ricard Poy - Andorra la Vella - 04/09/2010



Encuentra i de Haro, que van reunir-se amb Nomen.
La policia va posar divendres en coneixement de la fiscalia l’afer Òscar Encuentra per les converses que va mantenir per xat amb una menor del col·legi Sant Ermengol. La direcció del cos hauria decidit que el cas ha de passar a mans del ministeri públic perquè decideixi si hi ha o no indicis de delictes en les accions del professor de religió i fins ahir conseller general.
Serà ara la fiscalia qui haurà d’analitzar els 120 folis que consten en un acta notarial i on es recullen les converses per Internet entre Encuentra i la menor per decidir si tira o no endavant una investigació.
Diferents fonts van explicar ahir que com a mínim hi havia un policia de l’àrea d’investigació que estava al cas de la situació, ja que hauria parlat amb el pare. Sembla, però, que en actuar en qualitat d’amic de la família es va limitar a aconsellar com procedir i no va trametre a la fiscalia els indicis de què disposava. Es desconeix si havia comunicat a la direcció del cos els fets. Dijous, però, en començar a córrer al matí la possible dimissió del conseller d’Andorra pel Canvi per aquest afer la situació va canviar i els fets van ser comunicats al ministeri públic. D’altres fonts properes al cas indiquen que els 120 folis s’han analitzat per vies jurídiques i que, en principi, els advocats no han considerat que puguin existir indicis constitutius de delicte. Tant Andorra pel Canvi com Renovació Democràtica, força a la qual està adscrit Encuentra, haurien fet consultes per conèixer si legalment existia un problema i la resposta en tots dos casos exonera el parlamentari de qualsevol problema legal. Aquestes fonts indiquen que el problema queda circumscrit a unes expressions poc adequades entre un educador i una alumna, dubtoses en l’àmbit professional però no en el legal.
D’altra banda, ahir, ni el col·legi Sant Ermengol ni l’Associació de pares del centre van fer comentaris sobre el cas. S’espera que els pròxims dies tingui lloc una reunió per avaluar la situació i decidir si es prenen mesures o no en l’àmbit professional.
"RECONEC EL MEU ERROR, PERÒ HI HA HAGUT MALA FE"
Pocs minuts després de la dimissió, l’exconseller d’Andorra pel Canvi Òscar Encuentra va declarar que abandonava el càr­rec al Consell tot reconeixent que havia comès un error, però deixant clar que algú l’havia fet transcendir amb mala intenció. Així, Encuentra va declarar que “tinc molt clar que ha estat una incorrecció, i que he fet servir paraules inadequades en aquestes converses”, en referència amb els missatges que intercanviava a través de messenger amb la menor. Tot i així, Encuentra va reiterar que “tinc el convenciment que hi ha hagut mala fe, en el sentit polític, per part d’algú”, tot i que no va voler manifestar a qui es referia. El conseller va argumentar que “volia fer servir un llenguatge juvenil, però és inapropiat per a un educador i me’n faig responsable”. Així mateix, va posar en relleu que “em vaig deixar emportar pel paper que feia, i sóc conscient que no ho hauria d’haver fet”. Així mateix, l’exconseller va aprofitar per esvair dubtes i aclarir que “en cap moment l’afer ha sortit de l’intercanvi de missatges escrits a través de messenger”. També va ressaltar que comprèn perfectament la reacció de les persones de l’entorn de l’escola on Encuentra treballa com a professor, ja que “la societat està molt sensibilitzada amb aquest tema i ho entenc”, i al mateix temps va ressaltar que “acceptaré qualsevol decisió que prengui el patronat de l’escola”.
D’altra banda, minuts després de la compareixença de Nomen i Bringué, Encuentra va emetre un comunicat en el qual va explicar que marxava sense haver “aclarit tots els dubtes que tenia, però he volgut prioritzar el deure de respecte envers el Consell General”. Així, prenia la decisió de “no posposar més la meva renúncia”, que era el que en principi va anunciar dijous al vespre a la seu del partit on milita, Renovació Democràtica. Encuentra va reiterar que en tot moment ha volgut mostrar una conducta de “sinceritat, honestedat i responsabilitat”, i va agrair el suport que li mostren alguns ciutadans “en uns moments difícils”.
NOMEN AFIRMA QUE L'"AFER ENCUENTRA" NO HA GENERAT "CAP TRENCADISSA" A ApC
“No hi ha hagut cap trencadissa ni res”, va assegurar ahir el president del grup parlamentari i líder d’Andorra pel Canvi (ApC), Eusebi Nomen. Tampoc la baixa d’Òscar Encuentra i la incorporació de Carles Enseñat hauria de comportar cap canvi en la línia política i de treball de la plataforma, si es té en compte el parer del cap visible de la formació. De moment, l’afer Encuentra no tindrà repercussions. Però això no vol dir que no n’hi hagi més endavant. La presència d’Òscar Encuentra al Consell donava una força a Renovació Democràtica (RD) –i de retruc a Segle 21– que ara no tindrà. I que aquests dos partits hauran d’avaluar com poden tornar a recuperar. Sia com vulgui, Nomen va dir que “Andor­ra pel Canvi, amb aquesta acció d’Òscar Encuentra –la dimissió– dóna per tancat aquest capítol”.
Eusebi Nomen, acompanyat de Josep Maria Bringué, va informar ahir a la tarda, en seu parlamentària, de la dimissió anunciada pel propi líder d’ApC la nit abans d’Encuentra. I va explicar que no serà efectiva fins que es ratifiqui, dilluns, davant de Sindicatura. A partir d’aquí es faran els tràmits escaients, i el quart de la llista de la plataforma, Carles Enseñat, accedirà a l’arca parlamentària i, “per lògica”, segons Nomen, assumirà totes les responsabilitats que fins ara tenia el conseller dimissionari. El president del grup parlamentari d’ApC, després de reiterar l’agraïment a CR –i abans al PS– per la seva “comprensió i solidaritat” en cedir un conseller perquè, primer, es pogués constituir el grup parlamentari i, ara, no s’hagi de dissoldre, va garantir que la tasca parlamentària del grup “pot continuar el seu camí” i que el relleu de persones no ha d’afectar ni “les dinàmiques de consens” internes en la plataforma ni qüestions com ara la negociació del pressupost o l’elaboració d’una proposició de llei juntament amb el PS per modificar la normativa sociolaboral.

Moment dur
Nomen va “agrair” a Encuentra que hagués presentat la dimissió. I després d’assegurar que l’exconseller “està passant un moment molt dur davant del qual tots hem intentat portar les coses de la millor manera possible”, va reiterar que l’afer “no és d’origen polític” i, en canvi, sí de l’àmbit personal i professional del conseller dimissionari que, va recordar el líder d’ApC, hauria admès que ni com a docent ni com a polític no havia estat encertat. Eusebi Nomen va reiterar que va ser el pare de la menor implicada en el cas qui va posar el fet en el seu coneixement a través d’una acta notarial i va assegurar que la formació no té cap intenció de dur a terme cap altra acció. “Correspon a altres institucions ara que és prou públic” iniciar qualsevol investigació eventual.
Més enllà d’ApC, els principals dirigents de dues de les formacions que la integren, RD i Segle 21, van decidir donar-se el cap de setmana de treva i, dilluns, estudiar el nou escenari. De moment no es preveu la sortida de la plataforma, encara que fonts dels partits van assegurar que si ja fins ara la relació s’havia debilitat i es pretenia formar una sola formació d’àmbit nacional –amb la inclusió d’alguns membres i simpatitzants d’Andorra la Vella– que s’integrés a ApC, l’afer Encuentra podria accelerar aquest procés i, alhora, alterar els vincles amb la plataforma. Sortir-ne.

divendres, 3 de setembre del 2010

Els diaris andorrans del dia 3 de setembre del 2010


Diari més.ad

Encuentra posposa dimitir per evitar ser víctima d'un complot


    * El número tres d'ApC admet haver mantingut converses impròpies amb una alumna menor
    * Nomen afirma que el parlamentari ha presentat la dimissió i que es farà efectiva molt aviat

IAGO ANDREU
ESCALDES-ENGORDANY

02092010_encuentra
    Encuentra, poc abans de llegir la declaració a la seu de Renovació Democràtica a Escaldes, ahir al vespre. Foto: TONY LARA

Després d'un dia ple d'informacions entrecreuades, especulacions i rumors sobre un afer impropi entre ell i una alumna menor, el conseller general d'Andorra pel Canvi Òscar Encuentra va declinar dimitir, com a mínim fins a esbrinar si ha estat víctima d'una maniobra malintencionada. Encuentra va admetre haver mantingut converses "poc adequades" amb una alumna de 14 anys, fet que en un primer moment el va impulsar a valorar la seva dimissió com a parlamentari. Més tard, però, va decidir no dimitir davant la sospita que algú podria haver fet públics els fets amb l'objectiu d'abatre'l políticament i forçar la seva renúncia com a conseller general. Amb tot, la situació es va tornar a enterbolir a última hora de la nit quan, després de la reunió de l'executiva d'ApC, el líder de la plataforma, Eusebi Nomen, va declarar que Encuentra havia proposat dimitir i que la renúncia es faria efectiva aviat.

"Em sorgeixen suficients dubtes per, tot i voler assumir les meves responsabilitats polítiques, posposar la meva dimissió fins a tenir elements que em facin estar segur de no ser objecte d'una voluntat malintencionada", va dir el número tres d'ApC en una declaració pública sense preguntes llegida ahir a dos quarts de nou del vespre a la seu de Renovació Democràtica a Escaldes. Segons es desprenia de les paraules d'Encuentra i d'altres membres de la plataforma que ahir van voler expressar el seu suport al conseller, alguna cosa estranya ha passat perquè un assumpte que el conseller donava per resolt fa unes setmanes hagi tornat ara a la superfície.

Encuentra va admetre que fa uns mesos va mantenir converses per Messenger amb una alumna menor que no eren "adequades pel que es pot esperar d'un educador". El número tres d'ApC, en la seva qualitat de professor, manté converses habituals per mitjans electrònics amb alumnes del centre juvenil i del Col.legi Sant Ermengol. Va ser el pare de l'alumna, una menor de 14 anys, qui es va posar en contacte amb Encuentra per manifestar-li el seu malestar pel contingut dels diàlegs que havia mantingut amb la seva filla. Segons va explicar Encuentra ahir, el professor i conseller es va disculpar i el pare es va "donar per satisfet" després de comunicar-ho també a l'escola. Des del col.legi es van iniciar les mesures oportunes i previstes per a aquests casos. Tot i que Encuentra no ho va precisar ahir, se suposa que es tracta de l'obertura d'algun tipus d'expedient o d'investigació interna.

Les sospites que hi pot haver alguna "voluntat malintencionada" van començar per a Encuentra dimarts passat, quan el Col.legi va rebre un requeriment notarial en què s'exigia la dimissió del professor. L'endemà, dimecres passat, va ser el president del Grup Parlamentari ApC, Eusebi Nomen, qui va rebre una còpia certificada de la transcripció de les converses d'Encuentra amb l'alumna que havien estat consignades en acta notarial. "Va ser en aquell moment quan vaig considerar la possibilitat de presentar la dimissió", va dir Encuentra. Els esdeveniment ocorreguts durant el dia d'ahir, però, van despertar sospites en el conseller, que ara vol "esbrinar" si hi ha algun tipus de complot.

CONTRADICCIÓ
La declaració d'Encuentra no acabava de coincidir amb les paraules de Nomen després de la reunió de l'Executiva. Si a quarts de nou, el número tres d'ApC posposava dimitir, a quarts d'onze --segons va informar l'ANA-- Nomen donava la dimissió per feta, pendent només de ser executada. Tot plegat fa preveure tensions al si d'ApC en els propers dies, ja que no tothom té tan clar que Encuentra acabi renunciant a ser conseller.

¿DELICTE?
Ni Encuentra ni cap dels presents a la roda de premsa d'ahir no van voler especificar de quin tipus de "voluntat malintencionada" es tractaria ni qui seria el seu autor. El que si van explicar alguns dels presents, aquells que havien pogut llegir la transcripció o n'havien tingut notícia, és que no consideraven que les converses fossin constitutives d'un delicte o d'una contravenció penal. Inadequades, sí, impròpies, també, reprovables, per descomptat, però no delictives. Com a mínim per a aquells que ahir feien pinya amb Encuentra.

El periòdic d'andorra

Trasbals al Consell
Encuentra dimitirà
El conseller general d’ApC plegarà en transcendir que tenia una relació inadequada i per escrit amb una menor

 
Toni Solanelles - Andorra la Vella - 02/09/2010


El conseller general d’Andorra pel Canvi (ApC) Òscar Encuentra té previst presentar la dimissió entre avui i dilluns com a molt tard, segons que va acordar anit l’executiva de la plataforma, després que hagi transcendit que el polític escaldenc i professor de religió al col·legi Sant Ermengol hauria mantingut una relació, per escrit, suposadament poc adequada amb una alumna menor.

La decisió, adoptada “per unanimitat” després que el mateix Encuentra l’oferís als companys segons que va explicar el president del grup parlamentari, Eusebi Nomen, va tancar un dia i mig de tenses reunions, canvis de parer, temor de conspiracions polítiques i un trasbals important, sobretot en la classe política. Carles Ensenyat hauria d’agafar el relleu del representant de Renovació Democràtica (RD), formació que va defensar l’honestedat d’un Encuentra que va reconèixer que “potser el llenguatge i alguns dels continguts” de les converses per Messenger que mantenia amb la noia, de catorze anys, “no són els adequats que es poden esperar d’un educador”.

El fet desllorigador
La repercussió política del comportament “personal i professional”, com va qualificar-lo Nomen, que en cap cas va entrar a valorar els fets pels quals Encuentra dimitiria, s’hauria disparat entre dimarts i dimecres. El pare de la menor, que ja havia anat a veure el professor personalment el juliol per demanar-li explicacions tal com va reconèixer Encuentra mateix en una declaració pública sense opció que els periodistes li fessin preguntes, va fer arribar a la direcció de l’escola i al president del grup d’ApC la transcripció de les converses. A partir d’aquí “s’inicien una sèrie de converses”, segons Nomen. Les més significatives serien dimecres a la nit en un conegut hotel d’Escaldes. Hi eren presents els consellers Eusebi Nomen i Josep Maria Bringué, i els membres d’RD que van avalar Encuentra: Ricard de Haro, Josep Tudel, Miquel Aleix i Ramon Canut. Després s’hi afegiria l’afectat i un germà seu. S’acorda la dimissió. Segons fonts de la plataforma, el conseller general és conscient que és el preu que ha de pagar per la seva actitud. Però no espera que els motius que el fan plegar transcendeixin. Però ahir al matí, la situació crema.
I les causes corren com la pólvora. I això porta el polític, en la declaració pública que va fer a la seu d’RD quan l’executiva d’ApC ja estava en marxa al seu mateix local de trobada, a assegurar que malgrat tenir la intenció de renunciar, “em sorgeixen suficients dubtes per tal, tot i voler assumir les meves responsabilitats polítiques, d’ajornar (la dimissió) fins a tenir suficients elements per tenir la seguretat de no ser objecte de cap actitud malintencionada”. A 3/4 de 9 de la nit d’ahir no hi havia, per tant, dimissió, i el president d’RD, Ricard de Haro, diu que “creiem en la seva honestedat com a persona i més encara com a polític”. També afirma que serien els primers a defenestrar-lo si hi hagués delicte.
Hores abans, a primera hora de la tarda, en la junta de presidents de grup parlamentari, la possibilitat que Encuentra dimitís va ser el tema estrella. El cap de Govern, Jaume Bartumeu, assisteix a la reunió i com el síndic general, Josep Dallerès, no fa cap manifestació. A banda de les qüestions rutinàries, CR cedeix, “fent valer el fair play parlamentari”, tal com van destacar tant Nomen com el president reformista, Joan Gabriel, el conseller Joan Torres perquè ApC, en cas que la renúncia es faci efectiva no s’hagi de dissoldre com a grup. Solventat l’escull, i quedant clar segons Gabriel que si no hi havia dimissió aquest divendres la cessió quedava sense efecte, els contactes i les trucades no deixen de prosseguir. Encuentra vindria a explicar davant els periodistes quelcom similar al que havia dit la nit abans a membres del seu partit: que la conversa s’emmarca en la seva tasca pedagògica i d’apropament a la realitat dels joves amb qui treballa. Però veu una mena de mà negra en el fet que hagi transcendit un afer que al final ell mateix, alt per alt, fa públic.
Justament, davant l’executiva, Òscar Encuentra assegura que està disposat a dimitir. És més, considera que és el que toca. Però vol saber qui ha explicat més del compte. De Haro para un moment l’executiva per explicar que els seus assessors jurídics asseguren que el contingut de les converses no és delictiu. Les transcripcions són a disposició dels membres de l’executiva però, allí, ningú no les vol consultar perquè hi ha el compromís de la dimissió. “És un dia trist, molt trist per a ApC”, sentencia Nomen.

EL SANT ERMENGOL ESTUDIA ACOMIADAR-LO

El col·legi Sant Ermengol estudia si ha d’acomiadar Òscar Encuentra després que els fets hagin transcendit. Així ho va anunciar ahir el centre en un comunicat, que va assegurar que, des del moment d’estar informat sobre la qüestió, “està realitzant les actuacions necessàries per tal d’avaluar els fets i adoptar, si procedeix, les mesures escaients, respectant sempre l’honorabilitat de les persones involucrades i la presumpció d’innocència”. Així mateix, el centre va comunicar que el patronat del col·legi, que és qui ha d’adoptar les possibles mesures pel cas, “es reunirà en els propers dies, una vegada disposi de la informació necessària”. A més, l’escola no descarta mesures de forma immediata, “cautelarment i sempre que les circumstàncies ho exigeixin”.

CONVERSES QUE NO TOQUEN

Aquelles converses, via Messenger, i fins i tot amb l’ús suposat de la videocàmera en algunes ocasions, no eren normals. O almenys així ho van entendre els pares de la menor. L’ara adolescent no va poder amagar més la relació amb el profe. Feia uns dos anys que durava la cosa. Fins a 120 pàgines ocuparien les transcripcions, que es van fer davant de notari. El pare de la noia, de 14 anys, va optar per aquesta via. El notari. No volia denunciar els fets. Segons les fonts, creia que era la manera de protegir la seva filla. Res de declaracions davant la policia. Res de compareixences eventuals en institucions

Diari d'andorra

dijous, 2 de setembre del 2010

dimecres, 1 de setembre del 2010

El bancs i altres

Document del 2008 (herència lliberal)

La evasión fiscal: Andorra es imbatible como refugio del dinero

En 2002, la banca española controlaba el 71 % de los activos correspondientes a cinco bancos: Credit Andorra; Banc Internacional d´Andorra; Caixa Bank; Banca Mora; y Banc Sabadell d´Andorra. El 29 % restante del total de activos estaba controlado por los bancos andorranos.

Pero Andorra fue incluida en la relación de centros offshore del Fondo Monetario Internacional y en la relación oficial de paraísos fiscales de la OCDE en 2000 sin que, además, en todos estos años no se ha comprometido en la eliminación de esas prácticas fiscales perjudiciales para los demás países.

O las filiales que todos los bancos españoles tienen en Jersey, Andorra, Gibraltar, las Caimán y otros, donde no tienen actividad económica local que justifique esa filial allí.


Recent :

Andorra y otros: Cuando la democracia pierde su cara amable


En 1993 el Principado de Andorra culminó el proceso, iniciado en 1982, para democratizar sus instituciones de tradición feudal milenaria. La proclamada Constitución designa a Andorra como Principado Parlamentario. No obstante, a nivel político, la legitimidad democrática de su Consejo General y del Gobierno se la otorga un censo electoral que constituye la quinta parte de una población que ronda los 80.000 habitantes. Los electores son mayoritariamente hijos de madre o padre andorranos, dada la gran dificultad para acceder a la nacionalidad de una mayoría de residentes en su mayor parte franceses, españoles o portugueses. La constitución niega los derechos políticos de una mayoría ostensible de la población, y es que el nuevo ordenamiento democrático fue diseñado a conciencia por la oligarquía local como salvaguarda de sus intereses.

Esta oligarquía local de empresarios y banqueros ha ido turnándose en los diversos cargos, bien como presidentes o como ministros del Gobierno. Desde que en 1982 se creó el cargo de Presidente de Gobierno, han sido 4 los electos, todos ellos pertenecientes a familias acaudaladas andorranas y que han sido propietarios de industrias importantes o presidentes de banco, eso sí con títulos universitarios obtenidos en acreditadas universidades Europeas. Los dos últimos presidentes pertenecen al PLA (Partido Liberal Democrático) y han gobernado desde un posicionamiento marcadamente neoliberal en lo económico. Son bien conocidas las declaraciones que prodigaba el anterior Presidente de Gobierno Marc Forné Molné, del PLA, en defensa del libre mercado, de minimizar los impuestos y del Estado mínimo. No podía ser menos cuando los grandes empresarios acceden a la Presidencia del Gobierno.

Andorra es un país con una renta per capita superior a la media Europea, eso sí con grandes diferencias de renta entre los andorranos de origen y los residentes, que en su mayor parte son trabajadores o con pequeños negocios. Sus dirigentes han rentabilizado bien su privilegiada orografía y situación transfronteriza y han desarrollado en los últimos años una floreciente industria turística basada en sus pistas de esquí, encantos naturales y buenos servicios turístico-residenciales y comerciales. Todo ello constituye aproximadamente en la actualidad un 70% del PIB y ha sido posible por su legislación fiscal privilegiada, por la que ha podido imponer ciertas ventajas competitivas con respecto al resto de países europeos y hay que añadir con el consentimiento de Europa. Andorra es puerto franco y mantiene bajos aranceles, motivo por el que puede mantener un sector comercial muy competitivo. No existe IRPF ni impuesto de sociedades, estas pagan una tasa por su inscripción y otra anual. Tampoco IVA al no pertenecer a la Unión Europea, aunque haya adoptado el euro como moneda por lo que pertenece a la Eurozona. Los únicos impuestos son indirectos, de carácter por lo general municipal o parroquial y constituyen aproximadamente el 12% del PIB.

En lo que hace referencia a la constitución de sociedades, la legislación Andorrana exige, en una mayoría de sectores de negocio, que la propiedad sea mayoritariamente perteneciente a andorranos. Sin embargo esta norma es burlada por las facilidades que la propia legislación ofrece para la constitución de fideicomisos y hasta hace poco de testaferros (prestanoms en catalán) que recientemente han sido prohibidos explícitamente por la nueva Ley de Comercio. Pero muchos abogados y asesores andorranos se benefician de relaciones contractuales fiduciarias con empresas foráneas.

El tercer sector en importancia es el financiero, mayoritariamente representado por la banca, que constituye aproximadamente un 20% de su PIB debido a las ventajas competitivas que le proporciona su mercado financiero offshore, y del cual se benefician exclusivamente las clases acaudaladas ligadas a dicho sector. Este se asienta en la opacidad que le proporciona su secreto bancario y en su nula tributación.

Una vez dilapidados los intereses asociados al contrabando de mercancías en los años 90, son en especial los intereses asociados al sector de banca offshore de la economía andorrana aquellos de los que se puede afirmar, sin temor a equivocarse, son los causantes de que la joven democracia formal andorrana haya perdido en múltiples ocasiones su cara amable. Los intereses espurios de una parte de la oligarquía andorrana en mantener la opacidad ligada al secreto bancario en su propio beneficio, respecto a los cuales vienen cerrado filas, han conllevado prácticas comunes de evasión y fraude fiscal en España y muchos otros países europeos que no representan delito en la legislación andorrana, así como de lavado de dinero proveniente del terrorismo, narcotráfico y crimen organizado. En este sentido Andorra figura en las listas de Centros financieros extraterritoriales u offshore del Fondo de Estabilidad Financiera, en la de paraísos fiscales no cooperantes de la OCDE junto a Mónaco y Liechtenstein así como en la legislación Española. Y esto aparte de por las particulares legislaciones de estos territorios, viene avalado por un conjunto de escándalos que la policía y agentes tributarios españoles han levantado, algunas veces divulgados en medios periodísticos.

Casos como el de la Operación Mármol Rojo denotan la ineficacia de las reglas antiblanqueo andorranas y delatan la connivencia para el lavado de dinero procedente del crimen de prestigiosos bufetes de abogados andorranos con la delincuencia organizada, en este caso mafia ucraniana. También el narcotráfico colombiano ha practicado a menudo el lavado de dinero en Andorra y algunas operaciones han acabado con imputaciones de colaboración de ciudadanos españoles en la Audiencia Nacional de España y andorranos en las instancias judiciales del principado y cárcel para los encausados, si bien es notorio que no siempre han pagado los máximos responsables dado el servilismo y complicidad de determinados jueces andorranos con ciudadanos insignes. Otros casos como el de la secta Moon están asociados a la venta de armas a la contra nicaragüense

Por otra parte es conocida la sangría que suponen para el fisco de distintos países europeos y en particular de España las cuentas secretas y numeradas de las entidades bancarias andorranas, que dedican una parte importante de su actividad a la Banca Privada o Personal y la gestión del patrimonio de personas acaudaladas. De todos es conocido que importantes artistas o deportistas han depositado grandes sumas de dinero en cuentas secretas en Andorra.

Pero en Andorra, si bien el lavado de dinero constituye delito y en teoría se crean organismos y cuerpos que lo persiguen, no sucede lo mismo con la evasión y fraude fiscal que no son constitutivos de delito. Este es un tema especialmente reprobable y en el que la Unión Europea no habría tenido que transigir. Juan Hernández Vigueras en su libro ” La Europa opaca de las finanzas” y en su blog denuncia el hecho de que países como Andorra, Suiza, Mónaco, Liechtenstein, San Marino y otros centros offshore europeos, ejercen una competencia desleal con los países de la UE en los que se ha de aplicar la Directiva Europea sobre la Fiscalidad del Ahorro Particular. Son países que no perteneciendo a la UE gozan de los beneficios de serlo y en concreto de ventajas aduaneras y comerciales por medio de tratados bilaterales con la UE, pero que en cambio no aplican las directivas Europeas y entre ellas la que regula la fiscalidad del ahorro. Dentro de los tratados bilaterales establecidos con la UE en materia de fiscalidad, Andorra y la mayoría de centros offshore europeos se comprometen a una retención fiscal del 15% sobre los intereses de los depósitos bancarios, que abonan a los estados respectivos de origen, y a cambio la UE aprueba que no cumplan con las normas de intercambio de información fiscal que, en el caso de los países miembros, dicta la directiva.

Y es que estos territorios, que incluso adoptan el euro y pertenecen en su mayoría a la eurozona, junto a otros países entre los que cabría situar a otros europeos con regímenes jurídicos, fiscales y financieros especiales, como Irlanda, Holanda, Luxemburgo o Bélgica, o la City de Londres, cumplen una función esencial en la arquitectura del actual capitalismo financiero. Ha sido necesaria la convergencia de una crisis sistémica y de credibilidad institucional de este tipo de capitalismo financiero, para que la comunidad internacional haya aceptado cambiar las reglas del juego, en cuyo tablero los centros offshore son considerados piezas claves para la activación de la globalización financiera y la reproducción del actual orden económico neoliberal.

Pero, volviendo a Andorra, es también necesario subrayar la corrupción en su sistema judicial, lógica consecuencia de un sistema de nombramiento por confianza, o sea a dedo, y que frecuentemente archivan denuncias por prevaricación, corrupción o blanqueo de dinero en que a veces están implicados empresarios, políticos o banqueros pertenecientes a la oligarquía andorrana que los mantiene. Estos mismos jueces, junto a la policía andorrana son los que persiguieron a la asociación ATTAC Andorra y a sus componentes, hasta que lograron su disolución en el Principado y el exilio español y francés de parte de sus miembros. En la actualidad no pueden volver a Andorra donde coleccionan denuncias por atentado al honor y difamación y también amenazas de muerte. Aunque algunos miembros siguen en activo, editan en catalán “Le Monde diplomatique” e incluso han denunciado diversas prácticas fraudulentas y de lavado en la Audiencia Nacional. Todo esto convierte a Andorra en una democracia vigilada, donde los poderes ejecutivo, legislativo y judicial han sido copados por una minoría oligárquica autóctona.

Fue en febrero pasado que Nicolás Sarkozy, en su visita a Andorra se entrevistó con representantes de los 5 partidos andorranos y del Gobierno, su interés era manifestar que no se podía permitir a nivel personal, en este momento crítico, ser Coprincipe de un país como Andorra y que considera imprescindible acabar con el secreto bancario andorrano.

El tema de los paraísos fiscales se viene prodigando en los últimos meses en los medios a nivel internacional. Ello desde que los diversos mandatarios de la comunidad internacional efectúan declaraciones, de todo tipo, sobre como reformar la estructura del sistema financiero internacional. En efecto un tema de agenda obligado, respecto a medidas a tomar en la próxima cumbre del G-20 de Londres ha de ser el de qué se hace con el secreto bancario y los centros Offshore. Sin embargo las diversas declaraciones al respecto de diversos mandatarios de la comunidad internacional hablan, cuando lo hacen, de abolir los paraísos fiscales no cooperantes y ya se han estado haciendo listas negras.

Por otra parte aquellos territorios que se ven cuestionados están haciendo también declaraciones y tratan de reformar su funcionamiento, en el sentido de flexibilizar el secreto bancario para no verse en las listas negras del G-20 y prometiendo información en casos de delincuencia internacional o terrorismo. Aunque por lo general la evasión y el fraude fiscal no se contempla como delito en gran parte de las legislaciones de estos territorios. En este sentido se ha pronunciado Suiza recientemente y también el Gobierno Andorrano a través de su presidente Albert Pintat y su ministra de finanzas, que han anunciado su intención de dejar de ser paraíso fiscal antes de la Cumbre de Londres.

Hay que acabar con el secreto bancario y los centros offshore que solo sirven para realizar operaciones que en su totalidad deberían ser objeto de delito bajo un sistema auténticamente democrático. Sin embargo tampoco está claro en absoluto, más allá de las mediáticas declaraciones de José Luis Rodríguez Zapatero, que la aportación del Gobierno de España a la Cumbre abogue por medidas serias contra los paraísos fiscales, como dice Juan Torres en un reciente artículo crítico con la posición que nuestro Gobierno lleva a la Cumbre.

Aunque ayer se reunieron, en un entorno de lujo al sur de Inglaterra, los Ministros de Finanzas y Gobernadores de Bancos Centrales de los países del G-20. Es esta una reunión preparatoria de la Cumbre en la que no se han puesto de acuerdo en temas básicos, eso sí hay una medida clara que es la de duplicar el presupuesto del FMI, ¡¡Indignante!!.

Habremos de ser los ciudadanos y ciudadanas, cada vez más castigados por su crisis, quienes presionemos a nuestros Gobiernos para que se tomen ya medidas necesarias. En este sentido ATTAC España planteó en una carta al Gobierno Español en 2005 que tomara medidas claras, en el sentido del no reconocimiento jurídico de las empresas pantalla y filiales bancarias establecidas en centros offshore o paraísos fiscales extraterritoriales. El Gobierno Español no ha hecho nada, hasta el momento, en este sentido, ¿lo harán todos juntos?, permítanme que lo dude.

dimarts, 31 d’agost del 2010

Els bancs andorrans

s"L’excàrrec va relatar que el compte bloquejat estava a nom de l’empresa Universal Coast Inc., una societat off shore inscrita a Panamà. La companyia es va crear l’any 2007 amb un capital social de deu mil dòlars. La societat, segons les explicacions de Puerta, va néixer després d’una trobada a Caracas amb representants d’una sucursal del banc del Principat. La idea era “portar els dòlars a Panamà” i posteriorment transferir-los a un compte a Andorra.
...
L’excomissari se sent “enga­nyat” pel banc i considera que l’entitat “tenia irregularitats”. El passat 7 de juny, segons el relat de Puerta, va viatjar fins al Principat per demanar explicacions i demanar la devolusió dels seus diners. “Quan vaig arribar al banc amb la meva segona esposa vaig preguntar per l’assessor de negocis que l’oficina gestora de Caracas m’havia dit que era de confiança i li vaig explicar que havien de respondre pels meus diners, però em van contestar que l’afer era un tema de la jutgessa”, segons assenyala l’exalt càrrec antidroga.
...
L’exfuncionari va sortir de l’oficina bancària i va dirigir-se per parlar amb la batlle Maria Àngels Moreno. Quan va passar la porta “la policia em va detenir, no em van deixar ni parlar-hi, em van dir que tenien una investigació oberta i em van tenir tancat dotze dies”. Va afegir que després van detenir, per un dia, el gestor de l’entitat. “Em van posar un advocat d’ofici i em van deixar en llibertat sense fiança”, finalitza.


EL CAPITAL SEGUEIX DONANT INTERESSOS

Norman Puerta va indicar en l’entrevista amb el mitjà centreamericà que el 15 d’agost ha viatjat a Panamà per conèixer la situació de l’empresa des d’on es feien les transaccions i estudiar la possibilitat de denunciar a l’entitat bancària. "

* I el nom del banc no es publica?.

http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=6299&Itemid=380

dilluns, 30 d’agost del 2010

De les filtracions de la Fiscalia al "El Caso d'Andorra"


JUSTÍCIA
Arxiven la denúncia de Pascual contra la policia
L’excandidat a cap de Govern per UNP se sent “víctima d’una persecució” per part d’Interior


T. S. - Andorra la Vella - 29/08/2010
*El signant de la "gran noticia" és el Sr. Toni Solanelles (T.S) foto del seu bloc al diaret i que podeu veure a la costat dret.

Tomàs Pascual.
La fiscalia ha decidit arxivar una denúncia que havia presentat l’empresari i excandidat a cap de Govern per Unió Nacional de Progrés (UNP), Tomàs Pascual. Pascual va comparèixer fa uns dies davant el fiscal general, Robert Ampuy, per posar en coneixement de la institució el que ell considerava un possible delicte de prevaricació, del qual seria responsable la direcció de la policia i del ministeri d’Interior.
L’empresari va assegurar que se sentia perseguit pel cos de l’ordre. El ministeri públic va considerar que no hi havia lloc per a les acusacions formulades per Pascual i, pocs dies després de rebre la comunicació, va decidir arxivar el cas. No és la primera denúncia que Pascual formula davant la fiscalia i que acaba sent arxivada en considerar que no hi ha base per tirar endavant la investigació o perquè jurídicament no reuneix les condicions que pertoquen les acusacions que formula en les denúncies el polític escaldenc.
La denúncia formulada per Pascual es basa en l’expedient de retirada de la nacionalitat andor­rana que se li ha activat des del ministeri d’Interior, després que agents de la policia, en un escorcoll que van fer al seu domicili, li trobessin un carnet d’identitat espanyol. La legislació no permet la doble nacionalitat d’un ciutadà andorrà. En el seu escrit de denúncia davant la fiscalia, Pascual hauria explicat que té constància d’un fitxer que registra múltiples persones que disposen de la doble nacionalitat. I contra les quals mai no s’ha aplicat cap tipus de mesura. En fer-ho en contra seva, considera que se l’està assetjant, alhora que el ministeri i la policia actuarien, suposadament, utilitzant el tràfic d’influències i, segons Pascual, prevaricant. La fiscalia considera, segons fonts coneixedores del cas, que el procés seguit s’ajusta a la normativa. Pascual manté una tensa relació amb el cos de l’ordre. El polític ha estat objecte de diverses actuacions arran de la difícil situació que viu amb l’exparella, amb la qual ha protagonitzat diversos capítols poc agradables. A més, hauria reconegut haver intentat contractar dos sicaris perquè cremessin el pis a Cambrils d’un agent de policia.




1 Comentaris

    * Dilluns, 30 d'Agost de 2010 10:42 Enviat per Giozia Link del comentari

      Vaja em descobert la sopa d'all. Això de dos passaports no és cap novetat és una decisió de sentit comú si vols viatjar pel món perque a segons quins llocs no sortim ni al mapa, així que cal acollir-se a les diplomàcies veïnes per tenir aixopluc, té més valor un passaport UE que un andorrà. I aquest em sembla que veu conspiracions per tots costats...
      giozia@hotmail.es


http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=6261

Existeix el fitxer?