La tribuna
Jurassic Park liberal a l’escena del crim
És casualitat que quan s’aprova la reforma dels funcionaris surtin a escena els promotors
per Ricard Poy - 11/11/2014
http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&id=36963&view=item&Itemid=445
« Les imatges del congrés del renascut Partit Liberal d’Andorra, amb tots els respectes, eren per posar-se a tremolar. Allà s’hi van ajuntar els principals perpetradors de quinze anys de demolició intensiva de l’Estat. Com si tots tinguéssim memòria de peix i sis anys fossin suficients per oblidar. I els dinosaures es presenten a l’escena del crim tan tranquil·lament pensant que perquè no estiguin a la primera fila prescriuen els fets. Tornen els inventors del model de governar amb terra cremada beneficiant els empresaris, immobiliaris, bancaris funcionaris i professionals liberals. Anem a pams. Els funcionaris al·leguen que se’ls ha de respectar les condicions que tenien quan van entrar, amb una pensió del 70% de l’últim salari, i per tant no se’ls pot modificar les pensions. Bé, en la majoria de casos no seria ben bé així. Quan els liberals van arribar al poder, de funcionaris n’hi havia molt pocs. Cossos especials (molts menys que ara) i un petit grupet que provenia de les èpoques de les comissions executives del Consell i primers executius sense gairebé competències. La immensa majoria dels treballadors públics (com a mínim tres quartes parts) eren agents de l’administració. Els liberals van fer la Llei de la funció pública. L’any 2001 fins a 999 agents de l’administració que ja eren a Govern van passar a ser funcionaris. I dins de la política de terra cremada van establir la pensió del 70% de l’últim sou a tots sabent que era inassumible. Però amb la targeta de la padrina també van començar a contractar nous funcionaris de forma industrial. Una dada. Van triplicar –de triple– la despesa en salaris de l’administració, més enllà de condemnar-la a la fallida amb el model de pensions ja inassumible quan el van instaurar i on no van aprovisionar ni un sol euro per pagar-lo. Què dir de la política urbanística? Un passeig per la carretera des d’Encamp fins a Soldeu és la millor constatació de com la moratòria còmplice amb els constructors van rebentar el paisatge per als propers 30 anys. Governar per als immobiliaris de forma descarada ha deixat la fantàstica factura que tenim amb un sector de la construcció a l’UVI (tenen també culpa per no posar seny). I la sanitat? Van crear el model de gestió privada de l’hospital i van arribar a donar un percentatge de beneficis a l’empresa (doctora Benito) que el gestionava. Genial si no fos perquè l’espoli dels diners es feia a la CASS. Van establir un model de sobrefacturació que continua a dia d’avui. Protecció absoluta per als professionals liberals perquè facturessin a tutti pleni, empresaris que entraven a la CASS quan s’havien d’operar i després en sortien, fer pagar les escassíssimes polítiques socials dels fons dels afiliats... De manual. O potser recordar com van posar el país en el punt de mira internacional quedant al final de la llista negra de paradisos fiscals amb només dos acompanyants. La resta de paradisos va anar sortint signant una carta d’intencions. I allà va ser quan Andorra va quedar exposada com a pirata irredempta i encara a dia d’avui es paga aquella inconsciència. O com van obviar les advertències sobre el tabac fins arribar a aquella famosa frase d’un ministre espanyol que qualificava algun dels interlocutors andorrans de tenir “menos luces que un barco de contrabando”. Fins que la guàrdia civil va prendre les muntanyes. I el sucre? Intentant prendre el pèl a la UE. O l’impagable túnel d’Envalira que hauria d’haver arribat molt més a prop del centre del país i seria d’ús constant. I l’escandalosa forma d’afavorir Canillo en totes les decisions en contra d’Encamp perquè era l’única parròquia que s’escapava del control del PLA? He d’aturar-me ja perquè, sense exagerar, seria interminable. I l’IGI? aquell impost que va pagar qui va voler i mai s’ha recuperat ni un euro... O l’acord monetari? Com Forné i Minoves el van demanar aconseguint a canvi de tenir euros andorrans ens menjàvem tot el cabal comunitari. Així es feien les coses llavors, potser van pensar que posarien a la cara el rostre del Forné i al dors el de Minoves. I el Gehry amb l’arxiu-museu dels 30 milions d’euros? I perquè no s’enfadessin els liberals d’Andorra la Vella van convocar un concurs per fer un segon museu (sense tenir obres ni per omplir el primer) i cinc dels millors arquitectes del món van fer maquetes per res. I els milions i milions d’euros malbaratats en totes les dèries... M’aturo, ara sí. I aquelles obres com el forn incinerador amb tantes sospites, o la depuradora d’A-nyós... Ara paro segur. Així es feien les coses en aquella època que pot semblar molt llunyana, però només ha transcorregut poc més d’un lustre. Sóc molt crític amb el Govern actual perquè crec que amb 22 consellers, i un equip de gent al Govern als quals se’ls presumeix preparació, era el moment ideal de fer les reformes que necessitem. Però tinc tatuat a foc que la major part de les reformes que s’han de fer es deuen gairebé de forma exclusiva a les accions dels PLA. És possible que estigui equivocat i si agafes el tiranosaure li poses una gorra de beisbol, una dessuadora i unes vambes de bota alta; potser la gent torna a comprar el producte per molt que per allà on va passar no ha tornat a créixer l’herba »
*Del legat LLIBERAL has oblidat mencionar més coses o no disposaves de prou espai ? :
El buidatge de la caixa de la CASS per part del Sr. Ubach,És casualitat que quan s’aprova la reforma dels funcionaris surtin a escena els promotors
per Ricard Poy - 11/11/2014
http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&id=36963&view=item&Itemid=445
« Les imatges del congrés del renascut Partit Liberal d’Andorra, amb tots els respectes, eren per posar-se a tremolar. Allà s’hi van ajuntar els principals perpetradors de quinze anys de demolició intensiva de l’Estat. Com si tots tinguéssim memòria de peix i sis anys fossin suficients per oblidar. I els dinosaures es presenten a l’escena del crim tan tranquil·lament pensant que perquè no estiguin a la primera fila prescriuen els fets. Tornen els inventors del model de governar amb terra cremada beneficiant els empresaris, immobiliaris, bancaris funcionaris i professionals liberals. Anem a pams. Els funcionaris al·leguen que se’ls ha de respectar les condicions que tenien quan van entrar, amb una pensió del 70% de l’últim salari, i per tant no se’ls pot modificar les pensions. Bé, en la majoria de casos no seria ben bé així. Quan els liberals van arribar al poder, de funcionaris n’hi havia molt pocs. Cossos especials (molts menys que ara) i un petit grupet que provenia de les èpoques de les comissions executives del Consell i primers executius sense gairebé competències. La immensa majoria dels treballadors públics (com a mínim tres quartes parts) eren agents de l’administració. Els liberals van fer la Llei de la funció pública. L’any 2001 fins a 999 agents de l’administració que ja eren a Govern van passar a ser funcionaris. I dins de la política de terra cremada van establir la pensió del 70% de l’últim sou a tots sabent que era inassumible. Però amb la targeta de la padrina també van començar a contractar nous funcionaris de forma industrial. Una dada. Van triplicar –de triple– la despesa en salaris de l’administració, més enllà de condemnar-la a la fallida amb el model de pensions ja inassumible quan el van instaurar i on no van aprovisionar ni un sol euro per pagar-lo. Què dir de la política urbanística? Un passeig per la carretera des d’Encamp fins a Soldeu és la millor constatació de com la moratòria còmplice amb els constructors van rebentar el paisatge per als propers 30 anys. Governar per als immobiliaris de forma descarada ha deixat la fantàstica factura que tenim amb un sector de la construcció a l’UVI (tenen també culpa per no posar seny). I la sanitat? Van crear el model de gestió privada de l’hospital i van arribar a donar un percentatge de beneficis a l’empresa (doctora Benito) que el gestionava. Genial si no fos perquè l’espoli dels diners es feia a la CASS. Van establir un model de sobrefacturació que continua a dia d’avui. Protecció absoluta per als professionals liberals perquè facturessin a tutti pleni, empresaris que entraven a la CASS quan s’havien d’operar i després en sortien, fer pagar les escassíssimes polítiques socials dels fons dels afiliats... De manual. O potser recordar com van posar el país en el punt de mira internacional quedant al final de la llista negra de paradisos fiscals amb només dos acompanyants. La resta de paradisos va anar sortint signant una carta d’intencions. I allà va ser quan Andorra va quedar exposada com a pirata irredempta i encara a dia d’avui es paga aquella inconsciència. O com van obviar les advertències sobre el tabac fins arribar a aquella famosa frase d’un ministre espanyol que qualificava algun dels interlocutors andorrans de tenir “menos luces que un barco de contrabando”. Fins que la guàrdia civil va prendre les muntanyes. I el sucre? Intentant prendre el pèl a la UE. O l’impagable túnel d’Envalira que hauria d’haver arribat molt més a prop del centre del país i seria d’ús constant. I l’escandalosa forma d’afavorir Canillo en totes les decisions en contra d’Encamp perquè era l’única parròquia que s’escapava del control del PLA? He d’aturar-me ja perquè, sense exagerar, seria interminable. I l’IGI? aquell impost que va pagar qui va voler i mai s’ha recuperat ni un euro... O l’acord monetari? Com Forné i Minoves el van demanar aconseguint a canvi de tenir euros andorrans ens menjàvem tot el cabal comunitari. Així es feien les coses llavors, potser van pensar que posarien a la cara el rostre del Forné i al dors el de Minoves. I el Gehry amb l’arxiu-museu dels 30 milions d’euros? I perquè no s’enfadessin els liberals d’Andorra la Vella van convocar un concurs per fer un segon museu (sense tenir obres ni per omplir el primer) i cinc dels millors arquitectes del món van fer maquetes per res. I els milions i milions d’euros malbaratats en totes les dèries... M’aturo, ara sí. I aquelles obres com el forn incinerador amb tantes sospites, o la depuradora d’A-nyós... Ara paro segur. Així es feien les coses en aquella època que pot semblar molt llunyana, però només ha transcorregut poc més d’un lustre. Sóc molt crític amb el Govern actual perquè crec que amb 22 consellers, i un equip de gent al Govern als quals se’ls presumeix preparació, era el moment ideal de fer les reformes que necessitem. Però tinc tatuat a foc que la major part de les reformes que s’han de fer es deuen gairebé de forma exclusiva a les accions dels PLA. És possible que estigui equivocat i si agafes el tiranosaure li poses una gorra de beisbol, una dessuadora i unes vambes de bota alta; potser la gent torna a comprar el producte per molt que per allà on va passar no ha tornat a créixer l’herba »
*Del legat LLIBERAL has oblidat mencionar més coses o no disposaves de prou espai ? :
Els salaris que cobren els seus treballadors, quant no són al bar,
El viatjet de fi de legislatura a la Xina, Els negocis del tabac del ministre (mentres ho era) i després cap de Govern,
El viatge per Europa per suposadament conèixer el funcionament d´un metro aeri, On és l´estudi ?
Els traspassos de diners de Feda i Andorra Telécom (encara avui) per pagar els deutes d´estat,
El contraban de « guante blanco »,
Els negocis obscurs dels bancs i advocats amb el vist i plau de gent de l´edifici de les columnes,
Els regals, cadires, pels serveis prestats,
La gran estafa, (contracte blindat al director) a càrrec dels ciutadans, d´Andorra Televisió muntada per l´Amo i Sr.,
Le Cirque du Soleil,
La moratòria en la construcció i tots a córrer a construir hotels...
Els impediments al Govern Socialista lícitament escollit,durant 2 anys, en detriment dels ciutadans,
Els diners llençats per Andorra Turisme,
...I com passa amb els veïns del sud encara els tornaran a votar
Tags : Partit Lliberal andorrà, PLA,DA, ANDORRA,BANCS,FUNCIONARIS,CASS,ATV,STA,PUJOL,CORRUPCIÓ,CONTRABAN
