Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris govern andorra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris govern andorra. Mostrar tots els missatges
dimecres, 18 de juliol del 2012
dilluns, 26 de març del 2012
Desmemoriats o prepotents
Desmemoriats o prepotents?
L'extrema i rància dreta andorrana ja ha decidit. Els ESTRANGERS tindràn que esperar vint anys per obtenir lo passaport. Que s'han cregut aquestos?. Si no els hi agrada que fotin el camp!. No els necessitem!.
La integració passa per treballar i callar. On tindrán la protecció social que tenen a casa nostra?.
Una majoría de vells i menys, andorrans de la dreta rància i prepotent no recorda d'on ve i com és que ara és lo és.
Aquesta gent que abans guardava vaques i cabres o bé feia contraban, ha arribat desprès de fins i tot de passar gana algunes vegades a circular amb cotxes de luxe, viure en xalets, comprar casetes a la Costa Daurada i a explotar als inquilins dels pisos que tenen llogats edificats molts amb els diners entrats sota la poca vigilància de les autoritats i forats de les duanes dels dos veïns.
No recorden o no volen, molts d'ells, que desprès d'haver treballat a França o a Espanya, que la seva situació és deguda als enprenedors ESTRANGERS que vàren arribar al País,dels ESTRANGERS que picaven pedra, dels ESTRANGERS que feien carreteres, dels ESTRANGERS que treballlaven fin 14 hores en els primers magatzems i sense dia de descans.Aquestos ESTRANGERS feien i fan la feina bruta que no volen los SENYORETS.
L'actuació estelar de 4/5 grupets per tots coneguts amb activitats dites bancàries o de importació/exportació a fet i fa encara, vergonya. Fins a portar la Guàrdia Civil a la frontera i rebre amenaces del Copríncep Sarkozy.
Han portat lo País a una bancarota, la credibilitat del País per sota mínims i als treballadors a l'atur. Tot per la poca i dolenta actuació de governs anomenats lliberals.
On són els diners recaptats duran l'època de les vaques grases?.
El legat de túnels i rotondes fantasmagòriques ha deixat un gran deute per les generacions futures.
La caixa de la CASS (la anomenada caixa andorrana de seguerat social) s'ha convertit en la Inseguretat Social i fins i tot el seu director no hi creu. No han entès que la CASS no ha de ser un negoci i sí una protecció per els ciutadans i es clar una empresa ben gestionada i auditada.
Els bancs augmenten les comissions per l'ús de la targetes de crèdit/dèbit, abans j'ha ho havien fet per la possesió, i no inverteixen al País. Ho fan fora. Això vol dir que no hi creuen?.
Amb un deute global de +- 1.500.000 .000 € ja està clar qui és qui mana al País. Govern sota les directrius dels bancs esta lligat de mans i abans de fer qualsevol cosa tés que demanar el parer als jefes que tenen els diners.
Merde (llegir amb l'idioma de Robespierre)
Tags : comissions,amiguismes,corrupció,dreta andorrana, govern andorra, cass, inversions, fallita, bancarota, pirineus, neu, ski, especulació, bancs,blanqueig,import export,treballadors,vacances,estrangers
dimecres, 18 de gener del 2012
La (in) justícia a andorra
Per
1,8 milions d’euros
Els informes veuen nul·les les 11 concessions a Vallnet
Els informes jurídics que el Govern va demanar sobre el cas Vallnet indiquen que els onze concursos que es van adjudicar a l’empresa de neteja un cop ja devia 1,8 milions d’euros a l’Estat són nuls de ple dret.
Tal com publica el diari d'Andorra avui, les concessions a les empreses del Sr. Dolsa han estat irregulars. Parlant clar i Català FORA DE LA LLEI. Al igual que el mateix Sr.
Amb un cas jutjat i sentenciat amb un deute de 1,8 milions d’euros aquest Sr. continúa tant tranquil per el carrer i fins i tot en les darreres eleccions Comunals va guanyar una cadira al Comú d'Ordino (a l'oposició) la qual ocupa actualment tot essent DEUTOR de l'Estat Andorrà per les anomalíes detectades a la depuradora d'Anyós.
Hi ha que diferenciar els 4 apartats diferents de l'afer cadascún iguals de importants.
Primer.- Les adjudicacions de contractes
Com ho vàren fer, perqué i com?. Deixadesa o mala fé?. En aquest apartat esta clar que hi ha que demanar responsabilitats al departament/funcionaris que l'hi van atorgar les concesions.
Segón.-Judici, comdemna, sentència
Si la justícia condemna al Sr. Dolsa a pagar un milió vuitcents mil euros (1.800.000€) per compensar les pèrdues de Govern (o sigui tots els ciutadans andorrans) que va haver de pagar més diners per la mala construcció de la depuradora i després de el temps passat no paga, qué passa amb la justícia d'aquest país?.
Com pot el Sr. Dolsa fer chantatge a Govern convocant una reunió i explicant que si l'hi fan pagar el deute (que ja hauría d'haver pagat) tots els treballadors s'en aniràn al carrer?
Un altre ciutadá si no paga una sanció de circulació en una setmana l'hi embarguen el sou, i si un altre deixa de pagar el rebut de Feda es queda sense llum.
Tercer.- De la Batllía per no fer la seva feina
El Sr. Conseller del Comú d'Ordino és comdemnat a pagar el 1.800.000€,
La Batllía no executa la sentència,
La Batllía diu Govern que declari la fallida de Vallnet,
La Batllía després diu que si ho fa els treballadors es quedaràn sense feina
... ?
Quart.- De Govern
Govern té que actuar amb les eines que té a la seva disposició. Legalitat i agilitat. No deixar-se intimidar per un Sr. Prepotent amb varies empreses, una de les quals el Periòdic d'Andorra que va començar a funcionar durant el mandat lliberal del Marc Fornè arreplegant 40.000.000 de les antigues pessetes.
Si els informes ratifiquen que les concessions no eren “oportunes” Govern té que veure perqué es van atorgar a l'empresa Vallnet i depurar les responsabilitats que calguin i també ,ja veurém si tindrà que indemnitzar o no a les altres empreses que es vàren veure marginades.
La justícia té que actuar per a tohom de la mateixa manera, sense amiguismes respectant escrupulosamnet la llei i “treient els morts de l'armari”.
Però quants funcionaris/batlles están nets i no tenen rés per amagar?.
Ja en treureu les vostres conclusions.
divendres, 14 d’octubre del 2011
Per refrescar la memòria dels desmemoriats prepotents i connèixer los orígens
Extracte del llibre
HISTORIA DE LA REPUBLICA DE ANDORRA
de Lluis Dalmau de Baquer 1.849
Etimología del nombre de Andorra
La etimología del nombre de muchos paises antiguamente conocidos presenta generalmente dificultades graves al exámen de los críticos. La del nombre Andorra es de difícil averiguación. En la absoluta falta de datos positivos , para dar alguna luz sobre un punto que naturalmente debe excitar la curiosidad, referiré aquí una tradición bastante conocida en los Valles, sobre todo desde que un jurisconsulto natural del país y que trabajó mucho en el arreglo de su archivo (1) la dejó consignada en un escrito que se conserva en el mismo, con las notas correspondientes , a fin de que pasase á la posteridad tal cual él la habia recibido de sus ascendientes. Segun esta tradición deberia creerse que el emperador Carlo Magno y los ilustres barones que le acompañaron en su expedición á España, y de quienes no debe dudarse estaban versados en las sagradas letras ( 2), quisieron dar á un pais conquistado del poder de los moros á costa de su sangre, el nombre de Andor, por la pal pable semejanza que existe entre este valle y el del mismo nombre situado entre la montaña de Hermon y la del Tabor de la Palestina.
...
Primeros habitantes del país que hoy forma la república de Andorra
Segun documentos de cuya autenticidad no puede dudarse, y que en el decurso de esta Memoria se me presentará la ocasion de citar, los primeros habitantes conocidos del Valle de Andorra, fueron alternativamente los cartagineses , los romanos, los vándalos los sueros, los alanos, los silingos, y los godos que al fin llegaron á sobreponerse á los demás; y es de creer que los Reyes de estos últimos dominaron el pais que en el dia compone el Valle de Andorra, mientras sujetaron lo demás de la Península, y hasta que los moros invadieron la mayor parte de la misma.
...
Instruccion de los andorranos
En cuanto á instruccion, en general, ni la tienen ni desean adquirirla. Sobre cien hombres apenas habrá uno que sepa leer y escribir, y entre quinientas mujeres una que pueda leer una carta. No ha de atribuirse esto á falta de disposicion para aprender, pues en cada pueblo se encuentran una porcion de jóvenes que recitan al pié de la letra todo el Catecismo, solo con haber asistido á las explicaciones que del mismo hace el párroco la mayor parte de los dias festivos después del ofertorio de la misa mayor. No habiendo para los hombres mas escuela que la que hace el vicario, o algun otro eclesiástico de los llamados beneficiados en las parroquias, y ninguna para las mujeres, la instruccion que unos y otras reciben, si no es enteramente nula, debe ser sumamente limitada. Sobre esto se consuelan tambien los andorranos diciendo que habiéndose gobernado hasta ahora sin ser mas sabios de lo que son, podrán tambien hacerlo del mismo modo de aqui en adelante: y en efecto ¿qué pais en Europa podria ser gobernado como el de Andorra por veinte y cuatro hombres, que forman su Consejo general o sea su Senado, entre los que apenas una cuarta parte sabe leer ? Sin embargo no por esto dejan de dar sus providencias cási siempre muy acertadas
...
El Veguer dispone la comparecencia de los reos que son introducidos por una fuerza armada en el centro de esta respetable asamblea. Acto continuo el Escribano actuario lee en alta é inteligible voz la sentencia , y desde este momento los reos son puestos á la disposicion de los Bailes á quienes queda cometida la ejecucion de la sentencia o sentencias, debiendo además cuidar de que los condenados á la última pena se preparen con los auxilios de la religion. La horca es el instrumento de que se ha servido la justicia de Andorra para este género de ejecuciones , que de paso sea dicho,
...
Se llama á un verdugo del extranjero , y en cuanto llega á los Valles se le hace acompañar por una fuerza armada á fin de que por ningun concepto pueda ser incomodado. Durante la ejecucion, las Cortes se ocupan en liquidar los gastos que estas han ocasionado, y pagan los derechos y salarios á los Vegueres, Juez de apelaciones , fuerza armada, y demás que los acreditan. Luego que los Porteros hacen relacion de que las sentencias han sido ejecutadas , se procede al levantamiento de las sesiones y cada uno vuelve á su destino con las mismas formalidades y etiqueta que precedieron á su reunion. Si hay condena de presidio , el Sindico reclama de las Autoridades españolas en Cataluña, que sea recibido el reo en uno de los de la Península, a cuya peticion, de tiempo inmemorial han acostumbrado acceder dichas Autoridades. A los multados, á mas de la suma en que lo han sido segun la gravedad de sus faltas ó delitos, acostúmbrese hacerles pagar lo que en el pais se llama fruta para los Vegueres: esta fruta consiste en algunos jamones y quesos que en aquel pais son e xcelentes. En cuanto á los salarios de justicia, á tenor de lo determinado en la sentencia arbitral, de que tengo hecho mérito, el Veguer del Rey de Francia lleva las tres cuartas partes, y el del Obispo lo restante. Es de presumir se decidiera asi porque el Veguer del Obispo tenia tenia en aquel tiempo un salario anual de 100 libras catalanas que después dejó de percibir.
...
El carácter de los andorranos es en general amable y caritativo, y los pobres son recibidos en todas las casas algo acomodadas con singular benevolencia, ofreciéndoles por lo menos un lugar cerca del hogar, una comida y sitio en el pajar donde pasar á cubierto la noche. Los extranjeros son admitidos con confianza y sin que se les moleste con preguntas sobre sus negocios ni su persona.
La prostitucion co es conocida en el pais; felizmente el Gobierno andorrano no se ha visto hasta ahora en la necesidad de tolerar esas vergonzosas degradaciones que el viajante observa con dolor en las naciones que se creen estar al frente de la civilizacion. Esto no es decir que el andorrano esté exento le pasiones; las tiene, si, pero si estas producen algun desliz que comprometa el honor de alguna persona ó familia , el clero, los magistrados y los infuyentes en el pais tratan pronto de cortar el escándalo poniendo el remedio que exige la moralidad y que tan sabiamente prescribieron las antiguas leyes así civiles como canónicas.
Una de las cualidades que mas distinguen al andorrano es el temor de explicarse demasiado : enemigo de entrar en disputas ni aun en discusiones inútiles , no aprueba ni vitupera nada de lo que no es
...
La única y exclusiva religion del Estado andorrano es la católica, apostólica y romana, velando para que se conserve en toda su pureza no solo el Gobierno de la República sino que tambien el Obispo de Urgel y los párrocos vicarios de este en lo espiritual. El diezmo , sobre los frutos que lo pagan, lo perciben el Obispo y su Cabildo en todo el Valle, menos en el distrito de la capital , en que la noble y rica casa de Areny de Ordino lleva una cierta porcion. Los párrocos se titulan vicarios del Obispo quien les tiene señalado un módico estipendio, que reunido al producto de muchas pias fundaciones hechas por los fieles andorranos, forma la renta de aquellos. En todas las parroquias hay tambien vicarios pagados por el pueblo de los arbitrios del Comun,
...
—
está tan fija y arraigada en ellos la idea de rechazar de su territorio todo lo que huela á innovacion, que el Gobierno particular del pueblo de las Encaldas jamás ha querido permitir á los muchos que lo han solicitado el montar un establecimiento de baños en su territorio , riquísimo en aguas sulfúreas de toda temperatura, nitro-sulfúreas y de hierro que brotan por todas partes y hasta en muchas bodegas de las casas del pueblo. Creen ellos al parecer que los enfermos que irian á buscar el remedio de sus dolencias en aquellos establecimientos,
...
les acarrearan algunos beneficios, tambien en compensacion les habian de regalar una porcion de males y enfermedades de que hasta ahora han sabido preservarse y que por cierto ninguna falta les hacen. No hay quien les saque de este tema, por mas que los ilustrados, se empeñen en hacerles ver que es el mas erróneo y equivocado. Por otra razon, segun su modo de pensar muy poderosa, no ha querido tam poco jamás el Consejo general dejar explotar al siquiera ensayar ninguna de las minas de plomo, plata y otros metales que entraña su territorio. No necesitamos, dicen ellos, excitar la codicia de los extran jeros con unas riquezas de que solo estos sabrian aprovecharse; por otra parte los meneros de hierro dan ya trabajo á las clases que lo necesitan , y por lo mismo todos los descubrimientos de esta especie no podrian darnos otro resultado que el de comprometer nuestra neutralidad, y por consiguiente una tranquilidad y reposo que las naciones de Europa comprarian de buena gana al peso de todo el oro y pinta de las minas que poseen.
...
Los objetos que los andorranos tienen derecho ó permiso de extraer de Francia sin pagar derechos ron: 1000 cargas de trigo, 30 cargas legumbres, 1200 ovejas ó carneros, 60 bueyes , 40 vacas 200 cerdos, 20 mulos, 20 mulos jóvenes , 30 caballos , 20 asnos, 1080 Kil. pimienta ( I ). 2160 kil. pescado salado, 150 piezas de telas; en fin, todo el mineral de hierro para alimentar las fraguas de Andorra de manera que podrán tomarlo indistintamente de las minas de Vicdessos y del valle de Carol sin sujetarse A formalidad alguna en el modo que los andorranos han disfrutado de este beneficio antes y después de la revolucion francesa. Enseguida por decreto del mismo año 1806 se hizo el nombramiento de un Veguer francés con todos los títulos y facultades de sus predecesores, y las relaciones entre la Francia y la Andorra recobraron toda su fuerza y vigor. El Rey de Francia Luis XVIII, á su advenimiento en el Icono, sancionó tambien este estado de cosas
...
que llevan á ella otra clase de traficantes llamados arrieros ordinarios , que á su vuelta traen vino, licores , géneros coloniales y otros que el país consume pero no produce. Los demás trabajos como son arrancar los minerales, cortar los árboles y convertirlos en carbones, los dejan comunmente para los extranjeros, cosa que deploran los habitantes mas juiciosos viendo que, con tal motivo, pasan al extranjero sumas no despreciables que podrian hacer la felicidad y bienestar de muchas familias pobres del país. En el pueblo de las Escaldas, cerca la capital, hay una buena porcion de tejedores que se transmiten este oficio de padrea á hijos , y que desde tiempo inmemorial , casi sin variacio
...
Todos los que tienen destino público deben estar provistos de un traje de etiqueta y ceremonia con el que asisten al Consejo y á todos los demás actos solemnes. Este consiste en zapatos con hebillas, media de lana azul celeste con ligas encarnadas debajo la rodilla, calzon corto de paño pardo , faja y chaleco de lana encarnada, corbatin de seda negro, un sobretodo o balandran de paño negro forrado de otro mas delgado de color carmesi con cuello y vueltas de lo mismo, y un largo gorro , tambien de lana encarnado , sobre el que colocan un gran sombrero de tres picos.
...
divendres, 2 de setembre del 2011
La justícia? del País de les meravelles
Del blog http://tomaspascualcasabosch.com
29/07/2011
Tema: 13 dies de presidi "Del Parc infantil a la Presó" Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 29/7/2011
Centre Penitenciari la Comella
(Principat d’Andorra)
Tema: 13 dies de presidi.
Mòdul S3 - Cel•la 309 (Dia 1 -primeres hores-) “Mòdul Incomunicat”
Escrit públic: Tomàs Pascual Casabosch 29/7/2011
"Del Parc infantil a la Presó"
La mare del meu fill em va portar el nen a casa a les 8:00h del matí. Jo li havia demanat que encara no me'l portés i ella va acceptar ja que no el vull veure patir per culpa del meu injust arrest domiciliari i en plena Festa Major de Sant Julià de Lòria.
Però el meu fill havia plorat molt la nit passada ja que després de dies de vacances tenia moltes ganes d'estar amb mi i la visita a la psicòloga del dia abans va ser un retrobament feliç després de les seves vacances però controlat per la policia d’investigació i de curta durada.
Durant el meu injust arrest domiciliari el meu fill jugava amb mi, miràvem pel•lícules infantils, jugàvem a l'ordinador i fèiem altres activitats, però li faltava sortir a passejar i realitzar activitats fora de casa.
El vaig veure patir i plorar una altra vegada i me'l vaig endur al parc infantil on vàrem jugar i després li vaig comprar llaminadures. Però de tornada, abans d'arribar a casa la policia ja m'estava esperant. Quan em van comunicar que se m’emportaven detingut li vaig dir al meu fill que com que jo estava "malalt del peu", i la policia s'havia adonat que havia sortit de casa nostra, ara em portaven a "curar" al metge perquè els policies "eren bons".
El meu esgotament a causa de l'injust arrest domiciliari judicial que ja durava dos mesos, perdent clients, veient a la meva mare patir de la seva malaltia i que se li agreujava perquè per culpa meva es posava nerviosa, i de no voler tenir més al meu fill patint "arrestat i maltractat" per la "justícia andorrana", va fer que em negués a tornar-me a connectar el dispositiu de control policial.
No puc oblidar l'estona que vaig poder passar a soles amb el meu fill quan jo sabia que la Batlle Canòlic Mingorance Cairat essent la més incompetent, injusta i dolenta del país ordenaria la meva detenció. Li vaig dir que recordés que el seu Papa i encara que alguna vegada passés temps sense veure'l tingués en compte que tot el dia i en tot moment estaria pensant en ell i que l'estimava molt i més que a ningú. Ell em deia: "Papa jo vull anar amb tu, no vull que marxis", i entre abraçades i petons el vaig deixar al meu llit. Plorar per ell ja ho vaig fer en la meva intimitat.
Al calabós de la policia, on em van detenir/segrestar primer ja que no tenien prou a fer-me mal en dur-me a la presó essent innocent donat que em volen destruir al mil•límetre i, per cert, em vaig negar a fer-me la "foto" típica de "fitxat" li vaig donar moltes voltes a tot i molts petons a la foto del meu fill.
Ara, aquí tancat dins la meva cel•la incomunicada, gris i solitària de la presó i on a partir de demà explicaré tots els detalls li demano perdó al meu fill per haver-me fet tancar, però algun dia li explicaré que ha estat el meu sacrifici abans que fer-lo patir per culpa meva a causa de la escòria de gent que m'han fet tot això, com la Batlle esmentada i l’agent corrupte de policia Joan Sala Barrachina. Tot aquest mal no quedarà impune i encara que em tanquin a la presó, essent innocent, durant segles, arribarà el moment de la justícia divina.
Sé que el meu fill Adam és molt intel•ligent amb només 5 anys, i no es creurà mai res que no sigui el que li expliqui jo, el seu pare, referent a mi, en tot cas jo sempre li explicaré tota la més que absoluta veritat.
Publicat per Tomàs a 2:16 PM
Etiquetes de comentaris: andorra
5 comentaris:
observador ha dit...
Tomàs! has chapat el Bloc del joan sala barrachina??????
S’ha suprimit el bloc
El bloc s'ha suprimit de http://joansalabarrachina.blogspot.com
Aquesta adreça no està disponible.
01 setembre, 2011
Anònim ha dit...
Tomàs et felicito per l'escrit!!!
01 setembre, 2011
Tomàs ha dit...
Cada dia hi vaig escriure una carta. Les aniré publicant.
(13 dies de presidi)
01 setembre, 2011
Tomàs. ha dit...
Si l'han chapat, a veure si aixi s'acaba tot al menys en fase "terrenal".
I jo he recuperat l'administració del meu/aquest Blog
01 setembre, 2011
Anònim ha dit...
▼ juliol (4)
Tema: 13 dies de presidi "Del Parc infantil a la P...
"Agressió policial per portar a la meva mare al me...
"El dispositiu de control monitoritzat no funciona...
"Corrupció policial, incompetència judicial i arre...
29/07/2011
Tema: 13 dies de presidi "Del Parc infantil a la Presó" Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 29/7/2011
Centre Penitenciari la Comella
(Principat d’Andorra)
Tema: 13 dies de presidi.
Mòdul S3 - Cel•la 309 (Dia 1 -primeres hores-) “Mòdul Incomunicat”
Escrit públic: Tomàs Pascual Casabosch 29/7/2011
"Del Parc infantil a la Presó"
La mare del meu fill em va portar el nen a casa a les 8:00h del matí. Jo li havia demanat que encara no me'l portés i ella va acceptar ja que no el vull veure patir per culpa del meu injust arrest domiciliari i en plena Festa Major de Sant Julià de Lòria.
Però el meu fill havia plorat molt la nit passada ja que després de dies de vacances tenia moltes ganes d'estar amb mi i la visita a la psicòloga del dia abans va ser un retrobament feliç després de les seves vacances però controlat per la policia d’investigació i de curta durada.
Durant el meu injust arrest domiciliari el meu fill jugava amb mi, miràvem pel•lícules infantils, jugàvem a l'ordinador i fèiem altres activitats, però li faltava sortir a passejar i realitzar activitats fora de casa.
El vaig veure patir i plorar una altra vegada i me'l vaig endur al parc infantil on vàrem jugar i després li vaig comprar llaminadures. Però de tornada, abans d'arribar a casa la policia ja m'estava esperant. Quan em van comunicar que se m’emportaven detingut li vaig dir al meu fill que com que jo estava "malalt del peu", i la policia s'havia adonat que havia sortit de casa nostra, ara em portaven a "curar" al metge perquè els policies "eren bons".
El meu esgotament a causa de l'injust arrest domiciliari judicial que ja durava dos mesos, perdent clients, veient a la meva mare patir de la seva malaltia i que se li agreujava perquè per culpa meva es posava nerviosa, i de no voler tenir més al meu fill patint "arrestat i maltractat" per la "justícia andorrana", va fer que em negués a tornar-me a connectar el dispositiu de control policial.
No puc oblidar l'estona que vaig poder passar a soles amb el meu fill quan jo sabia que la Batlle Canòlic Mingorance Cairat essent la més incompetent, injusta i dolenta del país ordenaria la meva detenció. Li vaig dir que recordés que el seu Papa i encara que alguna vegada passés temps sense veure'l tingués en compte que tot el dia i en tot moment estaria pensant en ell i que l'estimava molt i més que a ningú. Ell em deia: "Papa jo vull anar amb tu, no vull que marxis", i entre abraçades i petons el vaig deixar al meu llit. Plorar per ell ja ho vaig fer en la meva intimitat.
Al calabós de la policia, on em van detenir/segrestar primer ja que no tenien prou a fer-me mal en dur-me a la presó essent innocent donat que em volen destruir al mil•límetre i, per cert, em vaig negar a fer-me la "foto" típica de "fitxat" li vaig donar moltes voltes a tot i molts petons a la foto del meu fill.
Ara, aquí tancat dins la meva cel•la incomunicada, gris i solitària de la presó i on a partir de demà explicaré tots els detalls li demano perdó al meu fill per haver-me fet tancar, però algun dia li explicaré que ha estat el meu sacrifici abans que fer-lo patir per culpa meva a causa de la escòria de gent que m'han fet tot això, com la Batlle esmentada i l’agent corrupte de policia Joan Sala Barrachina. Tot aquest mal no quedarà impune i encara que em tanquin a la presó, essent innocent, durant segles, arribarà el moment de la justícia divina.
Sé que el meu fill Adam és molt intel•ligent amb només 5 anys, i no es creurà mai res que no sigui el que li expliqui jo, el seu pare, referent a mi, en tot cas jo sempre li explicaré tota la més que absoluta veritat.
Publicat per Tomàs a 2:16 PM
Etiquetes de comentaris: andorra
5 comentaris:
observador ha dit...
Tomàs! has chapat el Bloc del joan sala barrachina??????
S’ha suprimit el bloc
El bloc s'ha suprimit de http://joansalabarrachina.blogspot.com
Aquesta adreça no està disponible.
01 setembre, 2011
Anònim ha dit...
Tomàs et felicito per l'escrit!!!
01 setembre, 2011
Tomàs ha dit...
Cada dia hi vaig escriure una carta. Les aniré publicant.
(13 dies de presidi)
01 setembre, 2011
Tomàs. ha dit...
Si l'han chapat, a veure si aixi s'acaba tot al menys en fase "terrenal".
I jo he recuperat l'administració del meu/aquest Blog
01 setembre, 2011
Anònim ha dit...
▼ juliol (4)
Tema: 13 dies de presidi "Del Parc infantil a la P...
"Agressió policial per portar a la meva mare al me...
"El dispositiu de control monitoritzat no funciona...
"Corrupció policial, incompetència judicial i arre...
dimarts, 23 d’agost del 2011
Ferragosto
L´actualitat obliga. Ja s'han acabat les vacances i el País torna a rutllar. O al menys és lo que desitjem.
Mentres les targetes de crèdit treuen fum i els retornats demanen més plaç per pagar els deutes, i els bancs continuen “invertint” fora del País, en tres mesos els esquiadors ompliran les pistes i hotels de les parròquies altes i les farres amb incidents continuaran al Pas de La Casa.
Uns pocs han pogut fer-les. Altres no han tingut aquesta possibilitat per manca de treball i alguns dels que han marxat ja no han tornat.
Han augmentat les famílies que accedeixin a les ajudes de Càrites i també les regularitzacions de plantilles de treballadors com per exemple a Pyrenées, Escale (27 acomiadats l´agost) i altres empreses. Treballadors d´usar i llençar!.
Un mes d'agost carregat de notícies. Atípic en quant la meteorologia que ens demostra que el canvi climàtic que molta gent no vol assumir existeix i sobre tot un mes marcat per varies noticies:
Els accidents de tràfic amb quatre morts,
La sortida, no hi havia d'haver entrat mai, del centre penitenciari de La Comella de la Dra. Bruni, i que ara demanarà danys i perjudicis a l'estat/justícia per l'aberrant decisió de una Batlle prepotent que ha quedat retratada per els seus superiors,
L'empresona-ment i posterior alliberament desprès de 15 dies, de l' ex candidat a cap de Govern Tomàs Pascual, que en el seu bloc explica amb total claredat les presumptes irregularitats de un funcionari de la policia, dels seus superiors, dels batlles i de la fiscalia,
Les declaracions dels empresaris exposant idees i proposant privatitzacions de les parapùbliques, ATV, SOM i Feda,
La banca rota de la sobre-dimensionada ATV amb més de 4.000.000 є de dèficit i lo que queda per venir si no hi posen fre “
“Noemí Rodriguez al DdA
La tele
08/08/2011
Vaig començar a treballar en televisió en aquelles famoses, entranyables i –no ens enganyem– esperpèntiques telefires dels vuitanta. Ja aleshores es parlava que calia una televisió per a Andorra. A mitjan anys noranta es va fer un cop de cap i es va encarregar a una empresa privada (Antena 7TV) que posés el personal tècnic necessari i els mitjans per començar a fer informatius després de les comunals del 1995 amb la veu –i a partir d’aleshores, la cara– dels locutors de la ràdio pública. Els anys següents la televisió va anar creixent amb l’únic objectiu de donar resposta puntual als egos d’aquells que es pensaven que ATV era la seva joguina, el seu mirall, una porta a la popularitat. I així, va anar escumant-se, desmanegada, sense projecte, sense direcció definida i sense professionals al capdavant –llevat de comptades excepcions–. Durant aquests anys molts periodistes hem passat i après de la tele pública –tot i que pocs s’hi han quedat, una pregunta a la qual valdria la pena buscar resposta–. N’han passat molts que després han aprofitat el trampolí per créixer –o no– fora d’aquí. D’altres –de bons i de dolents– encara hi són, davant la incertesa d’un debat que es replanteja periòdicament però al qual ningú no sembla disposat a donar resposta. Ara, es parla de tornar als orígens. D’encarregar a una empresa privada que assumeixi la gestió d’un ens que fa anys que és un vaixell sense rumb. No puc evitar pensar que aquest és el mateix plantejament que ens fem periòdicament com a país. Qui som? Què volem? I en aquest cas, a més –sobretot–, què podem i volem pagar?
tomata
08/08/2011 a les 08:49 | #1
Respon | Cita
Els periodistes hauriau de valorar molt bé el que escribiu, en general esteu capacitats per crear opinió, avui, l’escrit en questió no aporta rés de nou, s’hi troba a faltar un missatge, un posicionament, llastima.
Noemí
08/08/2011 a les 10:13 | #2
Respon | Cita
Hola Tomata.
Es fa difícil fer-ho en 1.578 espais.
Es fa difícil quan hi has estat part implicada, quan coneixes la majoria de persones que hi han treballat o hi treballen i quan – encara- treballes en mitjans, ja que massa sovint es confon una opinió professional amb qüestions de caire personal.
Tot i així, s’interessa saber què faria jo amb la tele et diré que Andorra no necessita la televisió que té actualment.
Sobredimensionada, plagada de càrrecs intermitjos ineficaços i en la majoria de casos incompetents.
Centraria les bases del servei en crear els millors informatius del Pirineu, descartant programació forana i notícies internacionals.
Faria un parell de programes de divulgació cultural i del territori, que servissin per donar a conèixer la nostra riquesa, la nostra cultura. I els faria en català- evidentment- però també subtitulats en altres llengües per la gent que ens visita i els nous arribats.
Això i mirar de donar cobertura ala cultura, i l’esport amb retransmissions. la tele ha de ser allà on passen les coses.
Miraria de promoure els professionals del país i reduir la rotació de personal per acoseguir crear una pedrera de professionals formats i amb coneixement del territori.
No deixaria que la política s’enquistés i fes seu el regne catòdic i intentaria que la gent del país i la gent que hi treballa se la sentís seva.
Cosa que avui, per avui, no passa.
L’article volia provocar una reflexió sobre un tema del qual fa temps que se’n parla però que no acaba de definir què vol.
Amb cada canvi de govern anem canviant de caps i de barrets sense trobar una direcció lògica i coordinada.
Són algunes de les meves propostes.
Tant bones o dolentes com les de qualsevol altre.
Quines són les teves?
nani
08/08/2011 a les 10:21 | #3
Respon | Cita
molt bé noe, penso que és exactament el que s’hauria de fer.
Pozi
08/08/2011 a les 11:46 | #4
Respon | Cita
Estamos en un pais donde vale mas tener una imagen vacia, que hacer algo con contenido. La television publica de Andorra es lo mas cutre que he visto en mi vida, pero no solo ese ambito esta lleno de incompetentes. Dicen que apoyan el deporte pero no hacen nada para mejorarlo, nos ponen carreteras y tuneles por todos los lados y solo sirve para llenar sus bolsillos, la CASS cada dia va a peor y solo hace crecer la duda de si cuando sea un jubilado podre cobrar mi pension, dicen que vivimos en un pais muy seguro porque la policia detiene a cuatro porretas y cuando hay un gran robo ni los huelen y se van del pais con un gran botin y asi podriamos estar toda la mañana, incluso la tarde. Pero para que vamos a decir nada, si para ellos la opinion de la poblacion, es un escrito en blanco.
Marc Juanati
09/08/2011 a les 01:21 | #5
Respon | Cita
Tomata, Nani, Pozi………..
Espera, no seran pseudónims oi?………….
Igual “Noemí Rodríguez” també ho és perquè sinó, estaria en desigualtat de condicions……..
Entenc que dir la teva opinió no necessita de una mitja cobrint el cap……(o no hauria de requerir-ne)
Així que demano formalment que el pseudónim “Noemí Rodriguez” ens digui qui és realment!!! O era al revés? Ai no sé……com se surt d’aquest jardí? COM SE SURT?
xavier
09/08/2011 a les 03:44 | #6
Respon | Cita
Estic d’acord amb les proposicions de la Noemi. I per que no les apliquem ? Aixo dels documentals subtitulats podria atreure molts turistes.
Jon
09/08/2011 a les 13:41 | #7
Respon | Cita
Marc Jaunati,
fes-t’ho mirar home!”
*** Bravo Noemí per dir lo que penses i et dono tota la raó!
---
"Rodríguez culpa els directors de l’estat d’ATV
El president del Consell de l’Audiovisual troba que la televisió pública està sobredimensionada
Meritxell Prat - Andorra la Vella - 22/08/2011
Lluís Rodríguez, president del Consell de l’Audiovisual.
El president del Consell Andorrà de l’Audiovisual (CAA), Lluís Rodríguez, es va mostrar molt crític amb els directius d’ATV, als quals responsabilitza de la mala situació en què es troba la televisió pública en qualitat i audiència.
“La gent que fins ara ha portat la televisió ens ha conduït on estem.” Tot i això, va voler matisar les seves paraules: “No tinc cap mena de dubte que són persones extraordinàries i que com a gestors són molt bons, però com a creatius de televisió no.”
El màxim responsable del Consell de l’Audiovisual considera que aquest fet no s’ha posat en relleu fins ara, perquè “en períodes de vaques grases, amb el capital de què es disposava, qualsevol podia ser director”. Però, en canvi, quan han arribat les situacions difícils, troba que no han estat a l’alçada per fer d’ATV una televisió de país i amb qualitat. “Al final a la gent se l’ha de jutjar per la feina que ha fet i en aquest cas, com se sol dir, per les seves obres els coneixereu. Que jutgi la gent.”
Per a Rodríguez, la televisió pública, pel model que hi ha plantejat, “està sobredimensionada”, com ho reflecteix el fet que “s’ha muntat un monstre de més de cent persones. No hi ha cap televisió a Catalunya que tingui ni la meitat del que tenim aquí, i tenen més audiència i un pressupost molt, molt inferior”.
De fet, una de les alternatives per intentar reduir l’endeutament podria ser retallar la plantilla. “Si vols tenir resultats diferents, no facis el mateix. Has de fer una altra cosa, i això passa pel personal”, encara que Rodríguez va reconèixer que és molt conscient que “si com a director em diguessin que he de fer fora aquesta gent, dimitiria. La papereta no és fàcil i no pots, d’avui per demà, deixar al carrer tanta gent”.
El president del CAA va remarcar que totes aquestes crítiques “són constructives” i que tenint en compte que “ens trobem en una època excepcional, es necessiten solucions excepcionals”. Amb tot es va mostrar convençut que el Govern trobarà una sortida adequada a la problemàtica.
Compartir:
16 comentaris
Dilluns, 22 d'Agost de 2011 20:52 Enviat per jo tambe voto guinart Link del comentari
El Guinart aquet no es el k lo va colocar el bartumeu i pere lopez kuan el van fer fora del Periodico? Si aquet sembla k te carnet del PS. Jo voto per ell. K millor per dirigir la tele de DA el periodista confes del PS com continua demostrant en les noticies de politica k fa. Voto guinart per director de la tele. El k hi ha tambe es del PS i es impossible fer'ho pitjor.
Dilluns, 22 d'Agost de 2011 20:45 Enviat per alfred Link del comentari
No, el millor candidat no seria ni el iaio aquest, que per cert no es diu Jose antonio, ni el Llahí (llàstima que sigui masó) sinó un periodista molt trempat que es diu Enric Guinart. Home, em sembla que no és andorrà però està molt bo i això, mira, que vols que et digui és un bon argument. Tenint en compte que els anteriors directors no eren uns adonis doncs el canvi seria positiu. Potser no és un argument molt seriós però és que va ser seriosa la manera d'elegir els anteriors directors?
Dilluns, 22 d'Agost de 2011 20:41 Enviat per alfred Link del comentari
Potser també seria un bon candidat a dirigir Andorra Televisió Joan Anton Rossell, el director general del Periòdic, que, a més té l'avantatge d'haver tingut una dil·latada experiència radiofònica i haver presentat programes televisius.
Dilluns, 22 d'Agost de 2011 20:36 Enviat per alfred Link del comentari
El que Andorra Televisió necessita és gent seriosa que sapigui el que fa i pugui gestionar-la de manera efiçaç i hi ha poca gent que compleixi aquests requisits com Alfred Llahí.
Dilluns, 22 d'Agost de 2011 18:36 Enviat per Quina màfia Link del comentari
Si si, en plena crisi i produint vídeos que trobes al YouTube, autèntiques obres d'art pel que fa a la producció, grups com "madre Teresa", qui hi toca? Un col.laborador i un treballador de RTVA, un cap de producció. Que bé!!! Quin xollo!!! "Fem un programa de música en directe pagant el país i jo (madre Teresa) penjo al YouTube totes les promocions que vulgui i pagant GOVERN i els andorrans!!! I els grans directors segur que van dir: clar que si home!!!! YUPIIIIIII!!!!!!! En aquest cas; "Madre Teresa" però de calcuta ha sigut la directiva actual, es a dir : el Ruano i el Marticella.
Dilluns, 22 d'Agost de 2011 17:44 Enviat per Salvador Link del comentari
Al CAA, esta per controlar las TVs, arreu del mon , amb pregunto : quin consells han donat, s´han fet cas desde el Gobern del estand o es una patata calenta que ningun se atreveix a tocar. El problema es doble , el tema personal que esta de mes i la falta de imaginació dels dirigens , mai se posar un profesional del medi davant . Preguntó ¿Qui se atreveix a posar orde? ¿Qui fa la selecció de qui es queda i qui san va? Tots als partits tenen la seva culpa
Dilluns, 22 d'Agost de 2011 16:04 Enviat per Ay pena penita pena! Link del comentari
I ara volen justificar el seu regalet de sou... lo primer aquests a fora...
Dilluns, 22 d'Agost de 2011 15:50 Enviat per Giboso Link del comentari
Que poca vergüenza y profesionalidad! Nunca tubo mas sentido el dicho "Ningún giboso se ve su giba"
Dilluns, 22 d'Agost de 2011 15:25 Enviat per Em fa mal sentir aquesta gent Link del comentari
Insisteixo. Els del CAA no saben ni engegar la tele de casa seva. Un estament que no te sentit en aquest país i menys amb la tele de mínims que es vol fer. Si no tenim entitat per tenir una tele "gran" tampoc tenim necessitat d'un CAA. I si el necessitem, potser que el fem amb gent que tingui el graduat escolar i sapigue algo de tele i ràdio!
Dilluns, 22 d'Agost de 2011 15:18 Enviat per La cosa està xunga Link del comentari
Em sembla que la notícia no es gens sorprenen, dic jo. Uns directius que acaben d'entrar en una empresa i pesuntament diuen, o millor dit; presuntament reconeixen davant tot el personal de RTVASA que : "no tenim ni p... idea, però sobre la marxa", com presuntment va dir Ruano amb el Marticella al costat. A qui no li sobta que les coses vagin com van? De totes formes aquest no es el problema, la historia està en com una tele i ràdio andorrana està tant sobredimensionada? Calen una cap de producció, segon cap i 10 productors pel que fan a la tele o ràdio? Calen 2 caps comercials i 6 o 7 persones al departament comercial, quan la cosa està com està i es ven poc? Calen les mateixes veus de ràdio any rera any aborrint a tot el país, quan es podrien fer contactes anuals o de temporada i així no haver-los d'aguantar tota la vida perquè han signat un contracte indefinit? Calen tants periodistes? Si hi han eleccions o qualsevol tipus d'event que contractin a gent que treballen a productores, freelance, etc... Per moments puntuals Andorra no es pot permetre aquesta plantilla de 101 persones i 2 directors així, menys amb crisi. No voldria deixar-me quelcom molt important com fer referencia als 2 primers comentaris; al Totil i al "???". Amics, segur que els sous de 4 anys d'aquesta gent del CAA no arriba a la pasta que s'han gastat el Ruano i el Marticella en màquines per fitxar o controlar horaris (que no funcionen), i camares, i contractes en plena crisi per deixar-li el "marron" a un altre i al contribuent es a dir: el que paga impostos"
*** Bravo Noemí per dir lo que penses i et dono tota la raó!
---
"Rodríguez culpa els directors de l’estat d’ATV
El president del Consell de l’Audiovisual troba que la televisió pública està sobredimensionada
Meritxell Prat - Andorra la Vella - 22/08/2011
Lluís Rodríguez, president del Consell de l’Audiovisual.
El president del Consell Andorrà de l’Audiovisual (CAA), Lluís Rodríguez, es va mostrar molt crític amb els directius d’ATV, als quals responsabilitza de la mala situació en què es troba la televisió pública en qualitat i audiència.
“La gent que fins ara ha portat la televisió ens ha conduït on estem.” Tot i això, va voler matisar les seves paraules: “No tinc cap mena de dubte que són persones extraordinàries i que com a gestors són molt bons, però com a creatius de televisió no.”
El màxim responsable del Consell de l’Audiovisual considera que aquest fet no s’ha posat en relleu fins ara, perquè “en períodes de vaques grases, amb el capital de què es disposava, qualsevol podia ser director”. Però, en canvi, quan han arribat les situacions difícils, troba que no han estat a l’alçada per fer d’ATV una televisió de país i amb qualitat. “Al final a la gent se l’ha de jutjar per la feina que ha fet i en aquest cas, com se sol dir, per les seves obres els coneixereu. Que jutgi la gent.”
Per a Rodríguez, la televisió pública, pel model que hi ha plantejat, “està sobredimensionada”, com ho reflecteix el fet que “s’ha muntat un monstre de més de cent persones. No hi ha cap televisió a Catalunya que tingui ni la meitat del que tenim aquí, i tenen més audiència i un pressupost molt, molt inferior”.
De fet, una de les alternatives per intentar reduir l’endeutament podria ser retallar la plantilla. “Si vols tenir resultats diferents, no facis el mateix. Has de fer una altra cosa, i això passa pel personal”, encara que Rodríguez va reconèixer que és molt conscient que “si com a director em diguessin que he de fer fora aquesta gent, dimitiria. La papereta no és fàcil i no pots, d’avui per demà, deixar al carrer tanta gent”.
El president del CAA va remarcar que totes aquestes crítiques “són constructives” i que tenint en compte que “ens trobem en una època excepcional, es necessiten solucions excepcionals”. Amb tot es va mostrar convençut que el Govern trobarà una sortida adequada a la problemàtica.
Compartir:
16 comentaris
Dilluns, 22 d'Agost de 2011 20:52 Enviat per jo tambe voto guinart Link del comentari
El Guinart aquet no es el k lo va colocar el bartumeu i pere lopez kuan el van fer fora del Periodico? Si aquet sembla k te carnet del PS. Jo voto per ell. K millor per dirigir la tele de DA el periodista confes del PS com continua demostrant en les noticies de politica k fa. Voto guinart per director de la tele. El k hi ha tambe es del PS i es impossible fer'ho pitjor.
Dilluns, 22 d'Agost de 2011 20:45 Enviat per alfred Link del comentari
No, el millor candidat no seria ni el iaio aquest, que per cert no es diu Jose antonio, ni el Llahí (llàstima que sigui masó) sinó un periodista molt trempat que es diu Enric Guinart. Home, em sembla que no és andorrà però està molt bo i això, mira, que vols que et digui és un bon argument. Tenint en compte que els anteriors directors no eren uns adonis doncs el canvi seria positiu. Potser no és un argument molt seriós però és que va ser seriosa la manera d'elegir els anteriors directors?
Dilluns, 22 d'Agost de 2011 20:41 Enviat per alfred Link del comentari
Potser també seria un bon candidat a dirigir Andorra Televisió Joan Anton Rossell, el director general del Periòdic, que, a més té l'avantatge d'haver tingut una dil·latada experiència radiofònica i haver presentat programes televisius.
Dilluns, 22 d'Agost de 2011 20:36 Enviat per alfred Link del comentari
El que Andorra Televisió necessita és gent seriosa que sapigui el que fa i pugui gestionar-la de manera efiçaç i hi ha poca gent que compleixi aquests requisits com Alfred Llahí.
Dilluns, 22 d'Agost de 2011 18:36 Enviat per Quina màfia Link del comentari
Si si, en plena crisi i produint vídeos que trobes al YouTube, autèntiques obres d'art pel que fa a la producció, grups com "madre Teresa", qui hi toca? Un col.laborador i un treballador de RTVA, un cap de producció. Que bé!!! Quin xollo!!! "Fem un programa de música en directe pagant el país i jo (madre Teresa) penjo al YouTube totes les promocions que vulgui i pagant GOVERN i els andorrans!!! I els grans directors segur que van dir: clar que si home!!!! YUPIIIIIII!!!!!!! En aquest cas; "Madre Teresa" però de calcuta ha sigut la directiva actual, es a dir : el Ruano i el Marticella.
Dilluns, 22 d'Agost de 2011 17:44 Enviat per Salvador Link del comentari
Al CAA, esta per controlar las TVs, arreu del mon , amb pregunto : quin consells han donat, s´han fet cas desde el Gobern del estand o es una patata calenta que ningun se atreveix a tocar. El problema es doble , el tema personal que esta de mes i la falta de imaginació dels dirigens , mai se posar un profesional del medi davant . Preguntó ¿Qui se atreveix a posar orde? ¿Qui fa la selecció de qui es queda i qui san va? Tots als partits tenen la seva culpa
Dilluns, 22 d'Agost de 2011 16:04 Enviat per Ay pena penita pena! Link del comentari
I ara volen justificar el seu regalet de sou... lo primer aquests a fora...
Dilluns, 22 d'Agost de 2011 15:50 Enviat per Giboso Link del comentari
Que poca vergüenza y profesionalidad! Nunca tubo mas sentido el dicho "Ningún giboso se ve su giba"
Dilluns, 22 d'Agost de 2011 15:25 Enviat per Em fa mal sentir aquesta gent Link del comentari
Insisteixo. Els del CAA no saben ni engegar la tele de casa seva. Un estament que no te sentit en aquest país i menys amb la tele de mínims que es vol fer. Si no tenim entitat per tenir una tele "gran" tampoc tenim necessitat d'un CAA. I si el necessitem, potser que el fem amb gent que tingui el graduat escolar i sapigue algo de tele i ràdio!
Dilluns, 22 d'Agost de 2011 15:18 Enviat per La cosa està xunga Link del comentari
Em sembla que la notícia no es gens sorprenen, dic jo. Uns directius que acaben d'entrar en una empresa i pesuntament diuen, o millor dit; presuntament reconeixen davant tot el personal de RTVASA que : "no tenim ni p... idea, però sobre la marxa", com presuntment va dir Ruano amb el Marticella al costat. A qui no li sobta que les coses vagin com van? De totes formes aquest no es el problema, la historia està en com una tele i ràdio andorrana està tant sobredimensionada? Calen una cap de producció, segon cap i 10 productors pel que fan a la tele o ràdio? Calen 2 caps comercials i 6 o 7 persones al departament comercial, quan la cosa està com està i es ven poc? Calen les mateixes veus de ràdio any rera any aborrint a tot el país, quan es podrien fer contactes anuals o de temporada i així no haver-los d'aguantar tota la vida perquè han signat un contracte indefinit? Calen tants periodistes? Si hi han eleccions o qualsevol tipus d'event que contractin a gent que treballen a productores, freelance, etc... Per moments puntuals Andorra no es pot permetre aquesta plantilla de 101 persones i 2 directors així, menys amb crisi. No voldria deixar-me quelcom molt important com fer referencia als 2 primers comentaris; al Totil i al "???". Amics, segur que els sous de 4 anys d'aquesta gent del CAA no arriba a la pasta que s'han gastat el Ruano i el Marticella en màquines per fitxar o controlar horaris (que no funcionen), i camares, i contractes en plena crisi per deixar-li el "marron" a un altre i al contribuent es a dir: el que paga impostos"
*** El Sr. Rodriguez de Antena7 tv és que el que va fer la primera emissió de tv manat per Forné. El Bopa ha publicat el nom dels deutors de la taxa d´activitats econòmiques. lo Forné hi surt com Antena7. Ho enteneu?
--------------
El “PLA” sobre la gestió del Madriu, i les bofetades en curs,
La molt bona “Inversió”? de 250.000 ૯, dos cents cinquante mil euros per La Vuelta, tot perqué es vegi el nom d'Andorra durant dos ó tres minuts a l'arribada de cada etapa,
L'acord de la Generalitat de Catalunya , el nostre Govern passa, amb un operador Rus per tal que els esquiadors aterrin al aeroport de Lleida (ja veurem si vindran a les nostres pistes),
La vergonyosa visita de Marine Le Pen presidenta de l'extrema dreta francesa al Comú d'Andorra la Vella rebuda a “bombo i platillo” amb la presentació de dos acòlits del país, lo Durò i lo Rosell,
Les “inversions” dels banquers del País a l'exterior. Cap control dels diners que surten i encara menys dels que entren, a part de la Benemérita, es clar,
Les declaracions de Govern sobre la llei del IVA i la no implantació de una llei de comerç, lo qual deixa indefensos als consumidors. Com sempre els especuladors i botiguers indelicats versus estafadors fan el seu agost amb productes irregulars,
La proposició de llei de horaris comercials intempestius, amb reunió en ple mes d´Agost. I desprès l´oposició dirà que no treballen!,
Els avisos des de la CASS de que no es podran pagar pensions si no s' apugen les cotitzacions i es retallen les prestacions,
Una farmàcia d'Encamp traficant amb productes il·legals i que continua oberta,
La renovació de les plaques de matriculació dels vehicles que en ser “tant important” fins i tot es va discutir al Consell de Ministres!, i que encara no ho tenen clar, i ara les tornen a canviar,
Canvis de funcionaris de Justícia amb possible “reenganche” d´antics directors ?
La querella contra dos exministres per difamació arriba al TS abans de tractar-la :
El Tribunal de Corts ha donat la raó als ex-socis andorrans de Ctrasa en les qüestions prèvies
“Toni Solanelles - Andorra la Vella - 07/08/2011La resolució de la querella criminal interposada pels exsocis andorrans de Ctrasa (TP Armengol, Empub i Tecno-Energia) contra els ara exministres Pere López i Vicenç Alay haurà d’esperar.
Sense entrar encara del tot en el fons de la qüestió -les empreses es van sentir difamades per les manifestacions dels dos polítics, especialment de l’exresponsable de Finances el dia que van exposar els suposats resultats d’una auditoria encarregada pel Govern socialdemòcrata sobre la situació tècnica i financera del forn incinerador- el cas ja és al Tribunal Superior (TS). I això, tot just, per resoldre unes qüestions prèvies plantejades per la defensa.”
El cas DORRIBO, en que un prestanoms, home conegut, advocat i andorrà ens fica en un merder que en hauríen d´haver estalviat :
“Mª Jesús Lluelles
Diari d´Andorra
‘Cas Dorribo’, imatge deplorable d’Andorra
09/08/2011
La imatge exterior que ha donat d’Andorra el cas Dorribo (operació Campió) és deplorable. En alguns mitjans de comunicació espanyols han tornat a aparèixer les etiquetes de “paradís fiscal” que crèiem definitivament oblidades. Cíclicament hi ha periodistes que, des de les seves tribunes d’opinió, confonen les possibles actuacions delictives d’alguns individus amb la idiosincràsia d’un país. Possiblement el fet de ser petits ens fa més vulnerables.
La crisi del tabac, iniciada el 1997, a causa de l’auge del contraban que es dirigia a Espanya des d’Andorra, va exigir pactar una solució amb la UE i revisar la normativa vigent i adaptar-la a nous fets constitutius d’infraccions susceptibles de ser sancionats. Més recentment, la crisi del sucre va provocar que l’executiu espanyol exigís una solució per evitar les exportacions abusives de sucre. El govern de Madrid va considerar deslleial que es col·loquessin de nou a la UE els excedents comunitaris obtinguts a baix preu.
Amb el cas Dorribo s’ha tornat a utilitzar Andorra com a plataforma de distribució de mercaderies, en aquest cas de medicaments espanyols obtinguts a preus preferents. No és la primera ocasió que el nostre país negocia amb la venda de medicaments. Durant els anys cinquanta del segle XX ja es va comerciar amb la insulina, fet que va millorar sensiblement la qualitat de vida d’uns quants espanyols, però el mon globalitzat en què vivim no manté paral·lelisme amb l’Espanya de l’autarquia. La multinacional farmacèutica Novartis va decidir aplicar a Andorra un encariment del preu dels seus productes que s’hauria aturat gràcies al compromís d’un major control de les autoritats sanitàries andorranes per evitar les reexportacions dels medicaments espanyols.
Durant el segle XX, especialment durant els conflictes bèl·lics dels països veïns, les administracions espanyola i francesa limitaven l’exportació cap Andorra d’aquells productes que poguessin ser objecte de contraban. Canviar la percepció que tenen de nosaltres els països veïns exigeix un gran esforç col·lectiu, liderat pels nostres representants. S’han firmat acords internacionals en matèria fiscal que haurien de crear les bases d’una nova mentalitat social i s’han d’evitar actuacions que ens recorden un passat que ja hauria de ser història.
Maria
09/08/2011 a les 08:49 | #1
Respon | Cita
No ens fem les víctimes ara, la imatge que tenim ens l’hem guanyada a pols: contraban, blanqueig de diners (per molt que se’ns vulgui fer creure que no), botigues que han enganyat i encara enganyen als turistes… segueixo?? I no oblidem que la empresa que feia servir aquest tal Dorribo tenia un prestanoms andorrà, que, evidentment, sabia a que jugava.
xavier
09/08/2011 a les 13:00 | #2Respon | Cita
Andorra té una mala fama impressionant en tot i ens l’hem guanyat a pols. Recordem aquells famosos reportatges on gent venia a dipositar diners o posar diners i els bancs deien que si sense cap problema. Es un pais sense regles simplement on el més fort o el que té més cara guanya.”
*** Quina raó que té la Sra. I sense péls a la llengüa!
Els responsables d´ATV demanen anular l´indemnització a l´antic director executiu Sr. Besson al-legant manca de diners. El Sr. Bessons va ser contractat per el Govern Pintat. Que pagui ell i no tots nosaltres,
El procés que enfronta la promotora dels pisos socials del Pas de la Casa, Gestora de Vivendes de les Valls S. A. (Gevivasa), i el comú d’Encamp ha començat.
Uns pisos que havien de ser socials i han estat els més cars i no es lloguen,
La crònica rosa (telele5and) : El periodiste aconsellat!
I la fantasmada :
"Les mil i una
Toni Solanelles
Silenci
20/08/2011 Comenta-ho Llegeix els comentaris
Tres mesos. Més o menys. Fa gairebé noranta dies que no treia el cap per aquesta finestra. Volgudament. Conscientment. Al seu dia, el primer dia, vaig escriure que aquesta atalaia virtual seria el meu jo. Que la majoria de dies, amb mil i un caràcters sense espais, el meu cor, el meu cap, la meva ànima, es reflectiria en paraules. Per això el silenci també parla. Sense mots però amb la veu alta. Sense lletres però amb tots els matisos possibles. Tres mesos. Noranta dies en què dins meu han passat moltes coses. Sense perdre el seny. Sense deixar de banda la racionalitat. Sense deixar de ser jo. O tornant a ser jo en alguns aspectes. Sé que, avui, les paraules potser diuen menys que el silenci. Que els silencis. Però a voltes també cal escriure línies perquè s’hi llegeixi entremig. Tres mesos en què no em venia de gust que aquells que a voltes, potser sovint, buscaven entre les meves línies poguessin furgar. Poguessin buscar motius o trobar excuses. Tres mesos per començar a redreçar més de tres anys. Però amb el mateix sentit de sempre. Jo hi sóc per a qui vulgui que hi sigui. Ja sigui amb silencis o amb paraules. Donant la ma o parant la galta. Però sempre mostrant la cara. Amb honradesa i sinceritat.
Categories: Uncategorized Tags:
Comentaris (5) Trackbacks (0) Comenta-ho Trackback
alba
20/08/2011 a les 13:49 | #1
Respon | Cita
Sr. Solanelles, acaba el seu escrit dient: “amb honradesa i …”. Vostè no és un home honrat. Un home honrat és el que informa sense fer mal, un home honrat és que que no treu la morbosa foto d’un individu que és un ningú al pais i amaga la foto d’algú del pais amb pes social. un home honrat informa sense destruir, un home honrat no escriu noticies amb part de la veritat, tendenciosament, amb la finalitat de desacreditar. Vostè té una mala llet i un cinisme paranoic malaltís difícil de descriure.
Isabel
20/08/2011 a les 18:46 | #2
Respon | Cita
Potser en aquests tres mesos hauras tingut temps de pensar en algú més que tu mateix. La resta de la gent també té sentiment, fills, familia i també patim. Si no hi has pensat, pensa-hi quan escriguis segons quines coses, amb la gracieta habitual. T’ho dic seriosament i amb respecte: pensa-hi, pensa que la resta també son persones, que no tot s’hi val. I si et pots estalviar algun sarcasme millor que millor.
pepeta
22/08/2011 a les 12:15 | #3
Respon | Cita
Les teves paraules acostumen a estar ben triades, per dir tot allò que vols sense floritura. Els teus silencis són més densos i diuen més encara…això si, per qui vol escoltar el silenci, cosa difícil entremig del brogit habitual.
Petons, A
tsolanelles
22/08/2011 a les 20:06 | #4
Respon | Cita
@alba
Alba, Carmona segons el mail, veig que vostè té dues grans virtuts: té la mesura exacta del que és honradesa i, alhora, els coneixements terapèutics necessaris com per, suposadament, fer-me un diagnòstic. Segurament vostè no ha parlat mai amb mi. Què hi farem. Només li pregaria que tingués l’honradesa d’exposar-me de quin cas o de quins casos està parlant. De quin individu que no és ningú al país, per exemple. En aquest bloc, habitualment parlo de mi. I del que m’envolta personalment. Més que no pas professional. Vostè toca, crec entendre, més aviat el vessant professional. I per això voldria que em situes. Per valorar fins a quin punt vaig tan errat. Gràcies.
tsolanelles
22/08/2011 a les 20:09 | #5
Respon | Cita
@Isabel
Isabel…
Serviria en gran mesura per a tu la resposta que he escrit per a l’Alba. Llavors, no em reiteraré gaire. Demanar-te que em posis exemples concrets del que expliques.
M’endinsaré només en una qüestió que no tracta l’Alba. Si he tingut temps de pensar en algú altre en aquests mesos o no. Sortosament o malauradament, personalment els meus maldecaps vénen per pensar més en els altres que en mi mateix. Aquests tres mesos han servit per començar a pensar en mi i, en tot cas, en altres persones que no són o no eren del meu cercle habitual. Moltes gràcies pels apunts."
"Les mil i una
Toni Solanelles
Silenci
20/08/2011 Comenta-ho Llegeix els comentaris
Tres mesos. Més o menys. Fa gairebé noranta dies que no treia el cap per aquesta finestra. Volgudament. Conscientment. Al seu dia, el primer dia, vaig escriure que aquesta atalaia virtual seria el meu jo. Que la majoria de dies, amb mil i un caràcters sense espais, el meu cor, el meu cap, la meva ànima, es reflectiria en paraules. Per això el silenci també parla. Sense mots però amb la veu alta. Sense lletres però amb tots els matisos possibles. Tres mesos. Noranta dies en què dins meu han passat moltes coses. Sense perdre el seny. Sense deixar de banda la racionalitat. Sense deixar de ser jo. O tornant a ser jo en alguns aspectes. Sé que, avui, les paraules potser diuen menys que el silenci. Que els silencis. Però a voltes també cal escriure línies perquè s’hi llegeixi entremig. Tres mesos en què no em venia de gust que aquells que a voltes, potser sovint, buscaven entre les meves línies poguessin furgar. Poguessin buscar motius o trobar excuses. Tres mesos per començar a redreçar més de tres anys. Però amb el mateix sentit de sempre. Jo hi sóc per a qui vulgui que hi sigui. Ja sigui amb silencis o amb paraules. Donant la ma o parant la galta. Però sempre mostrant la cara. Amb honradesa i sinceritat.
Categories: Uncategorized Tags:
Comentaris (5) Trackbacks (0) Comenta-ho Trackback
alba
20/08/2011 a les 13:49 | #1
Respon | Cita
Sr. Solanelles, acaba el seu escrit dient: “amb honradesa i …”. Vostè no és un home honrat. Un home honrat és el que informa sense fer mal, un home honrat és que que no treu la morbosa foto d’un individu que és un ningú al pais i amaga la foto d’algú del pais amb pes social. un home honrat informa sense destruir, un home honrat no escriu noticies amb part de la veritat, tendenciosament, amb la finalitat de desacreditar. Vostè té una mala llet i un cinisme paranoic malaltís difícil de descriure.
Isabel
20/08/2011 a les 18:46 | #2
Respon | Cita
Potser en aquests tres mesos hauras tingut temps de pensar en algú més que tu mateix. La resta de la gent també té sentiment, fills, familia i també patim. Si no hi has pensat, pensa-hi quan escriguis segons quines coses, amb la gracieta habitual. T’ho dic seriosament i amb respecte: pensa-hi, pensa que la resta també son persones, que no tot s’hi val. I si et pots estalviar algun sarcasme millor que millor.
pepeta
22/08/2011 a les 12:15 | #3
Respon | Cita
Les teves paraules acostumen a estar ben triades, per dir tot allò que vols sense floritura. Els teus silencis són més densos i diuen més encara…això si, per qui vol escoltar el silenci, cosa difícil entremig del brogit habitual.
Petons, A
tsolanelles
22/08/2011 a les 20:06 | #4
Respon | Cita
@alba
Alba, Carmona segons el mail, veig que vostè té dues grans virtuts: té la mesura exacta del que és honradesa i, alhora, els coneixements terapèutics necessaris com per, suposadament, fer-me un diagnòstic. Segurament vostè no ha parlat mai amb mi. Què hi farem. Només li pregaria que tingués l’honradesa d’exposar-me de quin cas o de quins casos està parlant. De quin individu que no és ningú al país, per exemple. En aquest bloc, habitualment parlo de mi. I del que m’envolta personalment. Més que no pas professional. Vostè toca, crec entendre, més aviat el vessant professional. I per això voldria que em situes. Per valorar fins a quin punt vaig tan errat. Gràcies.
tsolanelles
22/08/2011 a les 20:09 | #5
Respon | Cita
@Isabel
Isabel…
Serviria en gran mesura per a tu la resposta que he escrit per a l’Alba. Llavors, no em reiteraré gaire. Demanar-te que em posis exemples concrets del que expliques.
M’endinsaré només en una qüestió que no tracta l’Alba. Si he tingut temps de pensar en algú altre en aquests mesos o no. Sortosament o malauradament, personalment els meus maldecaps vénen per pensar més en els altres que en mi mateix. Aquests tres mesos han servit per començar a pensar en mi i, en tot cas, en altres persones que no són o no eren del meu cercle habitual. Moltes gràcies pels apunts."
El cas de les contrasenyes que encara no s´ha acabat segons expliquen el diari i el blog del denunciant
“Justícia
Descarten apartar la batlle d’un cas per tenir un afectat afegit al Facebook
El Tribunal de Corts descarta apartar de la instrucció del ‘cas andorra.ad’ la batlle responsable
Toni Solanelles - Andorra la Vella - 08/08/2011
“L’agregació en el seu perfil Facebook de persones no pot ser, per si sola, a l’entendre d’aquest tribunal, causa suficient per deduir l’existència d’una amistat manifesta amb alguna de les parts, amistat que hauria de venir corroborada per altres elements, doncs tant l’article 73 de la Llei qualificada de la Justícia com l’article 7.1 del Codi de procediment penal estipulen tots dos la manifestació evident de dita relació, i no solament que aquesta sigui presumible, no podent per tant el tribunal acceptar mers suposicions per recusar.”
Amb aquesta argumentació, el Tribunal de Corts rebutja apartar de la instrucció del cas andorra.ad la batlle instructora de la mateixa, Maria Àngels Moreno. L’únic processat per l’afer que va posar en joc la credibilitat de la llavors STA ja que presumptament havia aparegut a la xarxa Internet un fitxer que contania les contrasenyes de gairebé 16.000 correus electrònics de l’esmentat domini havia presentat una denúncia contra la batlle i n’havia demanat la seva recusació.
Segons es recorda en l’aute del Tribunal de Corts al qual ha tingut ara accés el Diari, el processat hauria al·legat entre altres motius que la fiscalia no el va citar a declarar fins vuit mesos després d’interposar la denúncia a l’APDA. També va recordar en la seva denúncia que “totes les declaracions com a testimoni ho van ser sense advocat”. També explica que l’empresa TSystems a la qual el Govern va encomanar l’auditoria per intentar esbrinar d’on havia sortit el document amb els mots clau ja treballava per a l’STA, l’actual Andorra Telecom, amb anterioritat. Entre les qüestions que cita, l’acusat dubta tant de les prestacions dels mitjans tècnics amb els quals la policia hauria fet la investigació com dels coneixements que tindria l’agent que hauria fet la feina tecnològica. Recordava també que no se li van permetre fer algunes de les proves que va sol·licitar i que no s’ha respost a algunes de les qüestions que ha plantejat en el marc de la causa. I, per tot plegat, demanava l’anul·lació de la instrucció.
En l’aute, el Tribunal de Corts fa especial referència a un dels elements a què al·ludeix el processat per voler apartar del cas la instructora. “Sorprèn l’ambigüitat de la recusació plantejada, tota vegada que en l’escrit de recusació s’al·lega que l’honorable batlle instructora de la causa és presumptament amiga de l’extècnic de l’STA que apareix en el sumari, perquè els dos apareixen al perfil Facebook, sent socis del Club Diving Andorra i Diables d’Urgell”. Aquests elements no figurarien, segons els magistrats, entre les causes d’abstenció o recusació.
Compartir:
9 comentaris
Dimecres, 10 d'Agost de 2011 10:03 Enviat per corrupcio Link del comentari
JUSTINIA tens rao la justicia de aquest pais es super corrupta e incompeten segons qui hets ja tens la sentencia sobre la taula son intocables pro no es pot fer res es un cercle vicios tambe ho dic per experiencia quina p....a pena chao
Dimarts, 09 d'Agost de 2011 19:38 Enviat per joan Link del comentari
JD1 Sense judici cap sentència
Dimarts, 09 d'Agost de 2011 12:22 Enviat per JAUME CABOT jaumecabotbalda@gmail.com Link del comentari
Fa 5 mts. que m´han trucat per assebentar-me d´aquesta informació. Anònimament tothom escriu lo que vol però signar amb el vertader nom o correu és una altre cosa i amés no es pot comprobar que sigui veritablent ell. Llegeixo les elucubracions aquí publicades i com que com sempre he dit lo que he tingut que dir i volgut (la veritat) sense amagar ni afegir rés, desmenteixo categoricament al Sr. que signa " Lo zorro informatic " Dilluns, 08 d'Agost de 2011 17:11. Ja es veu de on surt l´escrit. Amb carrera universitària i continuant estudiant semble mentida. Oi que ho entens Toni?. El suposat tècnic i suposat posseidor de l´arxiu de les contrasenyes no ha estat ni és amic meu en contra de lo que escrius i si que ho és de la batlle esmentada per l´autor (Toni) de la notícia copiada del meu bloc i que també l´hi vaig enviar al diari i que fina avui esmentant "segons les fonts consultades" no ha publicat escapçant lo que ha volgut per interessos propis. La mateixa batlle va dir a una lletrada, que ja no s´ocupa del meu dossier, "tothom a Andorra es coneix i no puc deixar el dossier". Fa dos anys (2) que espero una còpia del disc dur, el pagament del disc nou i precintat que en va demanar la mateixa batlle, el pagament de l´ordinador avariat que en van retornar desprès de 9 mesos ... Es pot comprobar que aquest escrit pertany al que ho signa visitant el meu bloc, http://jaumecabotbalda.blogspot.com on TOT lo publicat esta demostrat i contrastat. Salutacions
Dimarts, 09 d'Agost de 2011 12:17 Enviat per JD1 Link del comentari
Com es pot trigar tant de temps en dictar sentència sobre aquest tema? No ho puc entendre. Aquesta batlle si tinguès una mica de pesquis, no es posaria amb aquestes tonteries del facebook. Amb el carrec que ostenta ha d'entendre que la seva vida privada afecta a la credibilitat professional.
Dilluns, 08 d'Agost de 2011 23:24 Enviat per Salvador Link del comentari
Injustificable és que un treballador o ex treballador de STA pugui tenir un fitxer com aquest al seu ordinador personal. Corrupció o incompetència?
Dilluns, 08 d'Agost de 2011 17:11 Enviat per Lo zorro informatic Link del comentari
No dispareu contra el missatger, en aquest cas el Solanelles. El fet es que una persona militant i membre actiu i públic del PS va accedir il.licitament a l'ordinador personal d'una amic seu que casualment treballava o havia teballat a la STA i que hi tenia presumptament el fitxer amb les contrasenyes. El PS que estava en auell moment al Govern va dr publicament que no s'afegiria a l'acusació o que no faria acusació aprticular per defensar a la STA. Si hi ha corrupció que caascu dedueix on era.
Dilluns, 08 d'Agost de 2011 16:43 Enviat per ts@hotmail.com Link del comentari
Tota això esta al bloc del Cabot amb noms i cognoms que l´escritor de lo a dalt mencionat Toni Solanelles no meciona o retalla al seu interès o poder manat per l´actual ministre d´ Interior!
Dilluns, 08 d'Agost de 2011 16:40 Enviat per ts@hotmail.com Link del comentari
La justícia del País és una corrupció total!. Tothom tè un mort a l´armari. toni
Dilluns, 08 d'Agost de 2011 11:41 Enviat per Justinia Link del comentari
La Justicia Andorrana fa fastic! Tots hem patit episodis d'aquest tipus, a mi personalment em va jutgar un batlle sen l'advocada contraria la seva esposa.”
Proposició :
Proposo fer una demanda a Govern de APAGA I VÁMONOS per TELE 5. Prou de tele basura. Que la treguin de la graella si us plau!.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)