Lo Campió

Les declaracions del Cap de Govern sobre tot lo que fa referència a l´anomenat cas BPA són una manca de respecte i un insult a tots els ciutadans d´Andorra.

Com és que el nostre Cap es permet de dir que garanteix el el sou i les pensions dels treballadors del BPA?. I la resta de ciutadans?. No existeixen?

Com s´entén que si el cas estava suposadament en mans de la justícia, la Sra. COSAN signés mitjançant l´empresa auditora on treballava que el banc estava en

«condicions» i net com una patena, i després de la nota del FINCEN demanés l´intervenció?. Amb totes les informacions que circulen per la xarxa es fa difícil de creure en les explicacions del Sr. Marti i de l´INAF.

Dos ex Caps de Govern advocats. L´un, Marc Forné, que apareix al BOPA com deutor de l´empresa ANTENA7 TV (https://www.bopa.ad/bopa/023043/Pagines/6E262.aspx) ho és dels dos germans Cierco i l´altre, Jaume Bartumeu, que cremava banderes quant estudiava al país veí del sud, ho és de l´empresa. L´advocat sempre defensa al qui paga.

Llegiu els «números» del Sr. Nomen en el seu escrit al Periòdic d´Andorra :

http://www.elperiodic.ad/opinio/article/45062/bpa-un-boti-de-500-milions

«BPA, un "botí" de 500 milions

02.07.2015

La creació d’un banc bo i la seva posterior venda dóna la possibilitat que algú es reparteixi uns 500 milions d’euros, seguint el procediment establert per la llei de resolucions bancàries votada per 26 dels 28 consellers generals. El mètode per crear aquest «botí» és vergonyós i segueix les passes següents:
- Abans d’emprendre una resolució, l’AREB ha de determinar el valor dels actius i dels passius de BPA en una liquidació de l’entitat (art 5 de la llei de resolucions). Per tant, s’ha de treballar amb valors de liquidació que són uns valors per sota dels valors raonables o de mercat. Els valors de liquidació es veuen reduïts per la tassa de descompte que ha de compensar el risc de qui ha de posar una quantitat de diners per pagar uns actius executables en el futur. És normal que el valor de liquidació dels crèdits hipotecaris de BPA i altres actius crediticis comporti una tassa de descompte del 9% o 10%.
- Els actius crediticis (hipoteques a clients, crèdits comercials a clients, etc.) de BPA sumen un total d’uns 900 milions i la seva vida mitja és d’uns 10 anys.
- Si en el balanç de BPA, avui hi figuren aquests 900 milions d’actius crediticis amb una vida mitja de 10 anys i per determinar el seu valor de liquidació apliquem una tassa de descompte del 9 o 10% anual, resultarà que el valor de liquidació d’aquest actius crediticis comptabilitzats per 900 milions passa a ser d’un import d’uns 650 milions i l’actiu de BPA es redueix en uns 350 milions, provocant un desequilibri en el balanç.
- Òbviament, s’ha de corregir aquest desequilibri en el balanç de BPA i aquesta correcció s’ha de fer reduint el valor de comptes del passiu de BPA. Aquesta reducció es farà seguint una jerarquia establerta per la llei de resolucions. En primer lloc es poden reduir el capital i reserves de BPA i seguidament es poden reduir els comptes dels socis, dels administradors i dels executius, fins compensar l’import total de 350 milions.
- Un cop s’han fet aquestes maniobres comptables, es crea el banc bo i se li traspassen els actius de BPA per un import igual al seu valor de liquidació. És a dir, a l’actiu del banc bo tindrem els actius crediticis comptabilitzats per 650 milions. I al passiu de BPA tindrem els comptes dels clients, sense capital social, sense reserves i amb els comptes reduïts dels socis, administradors i alts executius de BPA.
- De forma que tindrem uns accionistes, administradors i executius que hauran perdut 350 milions i un banc bo amb un actiu per un import comptable igual al seu passiu exigible per part dels clients. Òbviament, el dia que els clients puguin retirar els seus diners d’aquest banc bo, ho faran ràpidament. De manera que el comprador del banc bo haurà d’ampliar capital i posar diners líquids per fer front a la demanda de liquiditat que exigiran els clients. Per tant, difícilment un liquidador pagarà més d’un euro per adquirir aquest banc en dinàmica de liquidació. Sols un banc amb una gran marca que doni molta confiança estarà disposat a quedar-se aquest banc bo sota el convenciment que la seva gran marca donarà la confiança necessària perquè la gent mantingui els diners en els seus comptes i no fugi. Òbviament aquest comprador amb una gran marca es farà valdre la seva marca i no pagarà ni un euro per adquirir un banc que pot tenir un total de passius (comptes bons) d’uns 5.000 milions.
- Si tenim en compte que avui el preu de compra d’institucions financeres és aproximadament d’un 3% del total dels comptes gestionats, vol dir que el valor d’adquisició dels comptes del banc bo seria el 3% de 5.000 milions, és a dir uns 150 milions. Un valor que és a BPA però que es crema en el moment en el que s’estructura com banc bo en un escenari de liquidació. Òbviament si el banc bo és adquirit per un banc amb una gran marca, aquests 150 milions li son regalats.
- Per tant, el comprador del banc bo tindrà un regal de 150 milions en forma de valor d’uns comptes que podrà mantenir gràcies a la seva marca i que altrament es volatilitza en una liquidació; i el comprador del banc bo adquirirà actius crediticis amb un descompte d’aproximadament un 10%, és a dir uns 350 milions sobre el total de 900 milions d’actius crediticis. Un valor que realitzarà al llarg dels propers anys a mesura que cobri ordenadament els crèdits de bona qualitat de BPA.
Les xifres exposades poden variar segons la tassa de descompte i l’import exacte dels actius crediticis de BPA i el total dels comptes assignats al banc bo. Però l’import es mourà entre 300 i 600 milions fàcilment.
Qui es quedarà aquest «botí»? Dependrà molt de com s’executi els transvasament d’actius i passius de la BPA al banc bo i de com s’executi la venda d’aquest banc bo i de la posterior liquidació de la resta de BPA.
En tot cas ara entrem al mes de juliol i agost, amb les corresponents vacances de molta gent i, especialment dels consellers generals. La temptació d’utilitzar l’opacitat del mes d’agost per fer aquest tipus d’operació és massa llaminera i evident.
Atesa la importància del pastís que algú es repartirà, s’entenen coses altrament incomprensibles com la decisió de fer un banc pont bo en lloc de fer un banc pont dolent, que seria el normal. Esdevé fastigosament evident.
Què hagués passat si l’AREB hagués optat per fer un banc pont dolent? És molt senzill:
- En qüestió d’hores, s’haguessin pogut identificar tots els comptes de BPA que durant els darrers anys han rebut transferències importants provinents de territoris sensibles i els comptes que durant els darrers anys han ingressat quantitats importants de diner en efectiu.
- Aquests comptes sensibles es podien haver passat a un banc pont dolent per ser objecte de verificació detallada. Els qui no passessin l’examen es deixarien en mans de la fiscalia i els qui passessin l’examen podrien disposar dels seus diners.
- A BPA haguessin quedat tots els comptes sense moviments d’efectiu importants i sense moviments importants amb territoris sensibles, és a dir comptes sense cap risc de blanqueig que haguessin pogut reiniciar l’operativa ràpidament sota uns millors controls antiblanqueig.
Però, òbviament, creant aquest banc pont dolent no es genera el «botí» de 500 milions que es genera utilitzant valors de liquidació per fer l’aportació dels actius i passius al banc pont bo.
Permeti’m una pregunta, si vostè ha de separar unes pedres d’un munt de sorra, vostè què fa? Agafa els grans de sorra un per un per estar segur que és un gra de sorra? O passa tot el munt per un sedàs que separi les pedres grans (el sedàs del criteri de les transferències de territoris sensibles i grans moviments de cash) de forma que, ràpidament, li quedi tota la sorra neta?
Quan algú separa els grans de sorra un per un per assolir un escenari amb un «botí» de 500 milions d’euros, és legítim pensar malament.
Si la part delicada de la operació es fa durant al mes d’agost aleshores esdevé grotesc.»

La continuaciò del canvi

El bloc no és polític però com que al seva intenció és denunciar escàndols i (solucionar-los), denunciem el teatre muntat per 4 i més.

No és comprensible ni tolerable que un “grupet” de varies formacions (que han canviat de camisa) anomenat DA (Demòcrates per Andorra) es presenti a unes eleccions al parlament andorrà que ells mateixos amb el blocatge que han fet 2 anys durant han provocat.

La Constitució no parla d´anticipades però clar amb el bloqueig i sense pressupost difícilment un Govern pot gestionar un país.

La ètica del cap en funcions ha fet que avui Andorra decideixi qui ha de solucionar els problemes que tenim i tirar endavant.

El “grupet” format per els anomenats lliberals de sempre amb el mandat dels qui disposen de comptes bancaris bastant inflats ha posat al capdavant el candidat a cap de govern per defensar els seus interessos i que no els toquin.

Les diferències entre el PS i ells s´evidència amb la feina feta.

Uns (els lliberals) anaven de viatge de vacances a la Xina en acabar el mandat i el Govern PS de Jaume Bartumeu continua treballant i no signa ni cap contracte milionari ni obres faraòniques a corre-cuita.

El candidat ha fet una campanya intoxic-adora total i plena d´errades amb una manca de memòria important. Durant els dos anys passat els seus “colegas” han bloquejat tot lo que han volgut i ara explica que arreglarà el país.

Ha enganyat els ciutadans amb falses promeses.

El candidat d´APC, ja per començar va comentar que no ajudaria a Jaume Bartumeu mai.

També desprès de la guerra entre ell i els que signaven els xecs presenta el seu grup a la nacional i a la territorial diu que votarà DA.

Aquesta obra teatral per aconseguir una cadira és vergonyosa i ofensiva per els ciutadans.

Dels verts poca cosa a dir si no que aquesta Sra. no es mereix respecte ni vots després dels comentaris de fa 2 anys i esperem que no entri al Consell.

Aquesta nit, amb el vot intel·ligent dels ciutadans, coneixerem qui estarà al´edifici administratiu els propers 4 anys i que amb l´ajuda de tots tindrà que anar solucionat els problemes que patim.

Periodisme (teledirigit) d'estar per casa o com fer el clown

Transcripció de l'entrevista realitzada a Jaume BARTUMEU a RNA el dia 14 de gener:
 

A.L. : Senyor Bartumeu, bon dia i gràcies.

J.B. : Hola, gràcies a vosaltres.

A.L. : Vostè fa vint anys, on estava ?

J.B. : Al Govern.

A.L. : Perdoni …

J.B. : Sí, són casualitats de la vida, sí. No m’hi he estat tots els vint anys, com vostè sap, i les persones que ens escolten també. Jo estava al Govern quan vam tornar a obrir la Ràdio Nacional, si és això el que em pregunta.

A.L. : Evidentment que sí. Deia que ho celebrem avui, que és 14 de gener, divendres, però que va ser la nit del 31 de desembre del 90 a l’1 de gener del 91. Per què en aquell moment s’impulsa el naixement d’una ràdio pública, d’una ràdio nacional?

J.B. : Bé, jo crec que una ràdio nacional és un instrument indispensable en un país que es vol afirmar. En aquells moments que estàvem engegant el procés constituent, arribàvem a una situació on hi havia hagut un conflicte polític important amb el tema de la radiodifusió, amb el final de les concessions, amb la resistència d’una de les concessionàries a retornar a Andorra la sobirania de les ones, i per tant ens havíem quedat sense emissores de ràdio pràcticament. Era important que comencéssim per la nostra, per la nacional, i per tant li vam donar prioritat.

A.L. : Vostè és molt oient de ràdio o no?

J.B. : Sí, a casa al matí i després al cotxe, només.

A.L. : Hi ha certes feines que suposo fan més difícils que unes altres i em fa l’efecte que la seva seria una de les que allò d’estar molt distret no pot permetre’s, no?

J.B. : Sí, no tenim fil musical al despatx.

A.L. : Em sembla que no. Jo destacava abans, ho he fet amb el primer dels directors que vostè coneix molt bé també, el Manel Sansa, amb l’actual director de la ràdio i la televisió d’Andorra, Jordi Marticella, i fa una estona amb el director que ha estat més anys en el decurs d’aquests vint, el senyor Enric Castellet. La personalitat de la ràdio ha de ser sempre "ser-hi"; amb la ràdio sempre hi pots comptar, no? Ho deia vostè: "vas amb cotxe i saps que passa qualsevol cosa i el primer que faràs serà prémer un botó i sortirà. Després t’avisaran, i suposo que quan un és cap de Govern l’avisen. Té un cert canal privilegiat. Però saps que la ràdio sempre està allà.

J.B. : És important perquè notícies que potser trigaries estona o hores a mirar fins i tot al mòbil, cosa que, com tots sabem, a l’any 91 no hi era, doncs ho pots saber a l’instant, no?, i és l’avantatge i el privilegi de la ràdio, i la responsabilitat que teniu també.

A.L. : Evidentment que sí. Feina vocacional, li asseguro. Amb això hem coincidit tots a fer-la. Feina endemés ... És curiós perquè en Manel Sansa parlava de la dificultat pressupostària que hi havia en el moment de l’obertura i dificultat pressupostària també que hi ha ara. Vull dir que han passat vint anys i moltes coses sembla que continuen igual.

J.B. : Bé, sí. Les dotzenes parts del pressupost l’any 91 les vam haver de posar en marxa i ara també estem amb dotzenes parts del pressupost. També són casualitats de la vida? No necessàriament. Jo crec que són situacions polítiques que han canviat en el temps, però que admeten –en tot cas jo la faig– la mateixa lectura que és que quan el partit, les forces de progrés del moviment volen canviar les coses, les forces conservadores fan tot el que poden per posar bastons a les rodes. Ens va passar amb el Govern de l’Òscar Ribas, del qual formava part l’any 91, i ens està tornant a passar en aquesta legislatura. Per tant, no vull dir amb això que la història es repeteix, però sí que les confrontacions polítiques i les prioritzacions d’un costat de l’interès general, l’altre de l’interès de determinats lobbys econòmics, doncs la història demostra que sí, que continuen presents a Andorra.

A.L. : Per cert que, canviant de tema ara, abandonant ja aquesta qüestió de la ràdio i aprofitant que el tenim aquí, que li volen posar una moció de censura.

J.B. : No, miri, això, suposo que avui hem vingut a parlar de coses serioses i no del carnaval abans d’hora, no? Proposar mocions de censura quan no es té ni la meitat dels Consellers per plantejar-la és fer comèdia i, bé, n’hi ha que han anat al Consell General a fer teatre. Nosaltres hem anat a les institucions a treballar responsablement. Per tant, jo crec que poques coses hi ha a dir sobre aquest carnaval abans d’hora.

A.L. : Segur que ha tingut l’oportunitat de veure la premsa avui, escoltar –com dèiem– ràdio, veure la tele també. Coalició Reformista diu que deixa clar a Andorra pel Canvi que només hi haurà moció de censura si Bartumeu, que és vostè, s’aferra a la cadira.

J.B.: Miri, jo no he dubtat mai que Coalició Reformista, no jugaria al Carnaval. És més, l’única cosa que m’ha sobtat en aquesta qüestió és que hagin trigat 24 hores a reaccionar. No es pot donar suport a actituds irresponsables com aquesta. L’afegitó que vostè llegia ara, doncs bé, aquí és evident que n’hi ha amb el pit descobert i n’hi ha que des de més o menys algun amagatall, doncs saben tots, o sabem tots, també m’hi poso jo, no des de cap amagatall sinó dient-ho ben clarament perquè fa mesos que ho he dit, que quan arribarem al que el nostre portaveu, en Bruno Bartolomé, diu "la segona fase" de l’evolució política, que és quan es constati que no hi ha pressupost, si es constata, doncs jo sempre he dit que hi hauria dissolució i, per tant, eleccions anticipades. I al missatge de final d’any que es va retransmetre des dels mitjans públics, ho vaig tornar a dir. Per tant, això de si tindré o no tindré o si m’aferraré o no m’aferraré és literatura política que no té res a veure amb la realitat. Hi haurà eleccions ben aviat. Hi seran dissortadament, perquè el país no les necessita, els empresaris tampoc, la ciutadania té altres mals de caps que els mals de caps d’alguns polítics, però les haurem de fer, perquè el símil que li feia amb l’any 91, doncs hi ha gent que està entestada en no reconèixer el resultat electoral, en no admetre que els socialdemòcrates puguem governar aquest país, en no facilitar les coses, i en bloquejar. Bé doncs, si es vol bloquejar haurem de demanar als ciutadans que opinin. I és el que farem. I per tant, aquesta llarga  resposta li ve a dir que la hipòtesi, que ja li he dit que no trobava seriosa, està fora de la realitat política i del que pugui passar i passarà.

A.L. : Ara tornaré a aquest punt del moment de les eleccions. Jo crec que és la tercera vegada que l’entrevisto a vostè aquesta temporada, em dona la sensació. La primera des de fora, però diria que és la tercera vegada. I cada cop que hem parlat d’això, jo no sé si vostè, des d’una qüestió estrictament formal, per ser, diguem-ne, per seguir fil per randa el que diu el reglament o la teoria possibilista, vostè sempre diu "si no hi ha pressupost", tot apunta evidentment que no n’hi haurà, perquè qui li hauria de votar li ha dit que no li votarà, o qui li hauria de donar suport més enllà del grup majoritari que els hi dóna suport, vostè quan diu " si no n’hi ha" està complint fil per randa la teoria possibilista, o és que hi ha alguna cosa que no sabem?

J.B. : No, miri, hi ha moltes coses que no sabem; fins i tot jo no les sé. Però a veure, miri, i això serveix de contesta a una part de la pregunta que em feia abans, el 23 de desembre, fa poc, dijous, sortint d’aquell Consell General on els grups parlamentaris de l’oposició van armar també un espectacle llastimós, vaig fer unes declaracions no només als mitjans públics sinó al conjunt de mitjans. I la setmana següent, el dimecres 29, si no m’erro, doncs vaig tornar a fer les mateixes declaracions. En aquestes declaracions vaig dir que nosaltres, per molt que s’hagi dit per activa i per passiva que no es votarà el pressupost, hem d’esperar la votació definitiva. L’hem d’esperar per dues raons. Primer, perquè no hi ha la seriositat política suficient, o la coherència suficient, o l’actitud conseqüent suficient, com per fiar-nos del que fa determinada força política, de determinats polítics, que un dia diuen blanc i l’endemà fan negre. Per exemple, "no votarem els acords d’intercanvi d’informació fiscal", i després diuen "no, bé, sí, hem fet un pacte", que ningú sap quin era, perquè no n’hi havia cap, "i votem els acords d’intercanvi d’informació fiscal". No estic parlant d’arreglar una vorera de l’Avinguda Carlemany, estic parlant dels acords d’intercanvi d’informació fiscal que eren d’importància per l’Estat. Per tant, jo no tinc cap seguretat ni cap garantia que persones, forces polítiques, consellers generals, que diuen que no votaran el pressupost, al final no facin una altra cosa. Punt número u. I punt número dos, i acabo, és clar, fer una dissolució abans de, per haver d’escoltar després que si ens haguéssim esperat hi hauria hagut pressupost i per tant som nosaltres els que volem desestabilitzar, i som nosaltres els que volíem eleccions... Miri, jo d’eleccions no en vull. No em fan cap por perquè qui mana és la ciutadania, i per tant la ciutadania decidirà. Nosaltres ja presentarem el balanç del que hem fet. Però no ens aferrem a la cadira. Ara, el que no volem fer és una campanya electoral sobre la base de comèdies, de trifulques i de problemes de polítics. Per tant, aquí que cadascú assumeixi la seva responsabilitat. Si volen bloquejar i no volen aprovar el pressupost que es vegi, que la ciutadania ho vegi, i després ja actuarem amb conseqüència.

AL - Es van fer esmenes al pressupost, hi ha algun altre gest més enllà de les negociacions? Tot això és un brindis al sol?

JB - Per part nostra?

AL - Per part de qui està treballant al voltant del pressupost.

JB - Jo entenc que la comissió ja ha acabat, per tant ara hi haurà junta de presidents dels grups parlamentaris la setmana vinent i allí decidiran demanar a la comissió permanent d'habilitar dies, perquè estem fora de període de sessions. I jo crec que el consell general serà potser l'última setmana de gener o la segona de febrer, això ho decidirà el consell general .

AL - En aquest marge hi ha alguna cosa més que s'ha de fer?

JB - El Govern a partir del moment que es va fer el debat a la totalitat poca cosa més té a dir. Això són els grups parlamentaris que ho han o ho havien de decidir.

AL - Tot apunta que hi haurà eleccions. La potestat única la té vostè. Això serà un anunci imminent després de la votació del pressupost?

JB - A veure, la tinc jo, però precisem-ho. La Constitució li dóna al cap de Govern la facultat o la possibilitat de dir, de manar, després d'haver deliberat en consell de ministres, la dissolució, pronunciar la dissolució. Ho vaig dir el 23 i ho vaig repetir el 29 de desembre, per tant, ho torno a dir avui. Vull recordar que la nostra acció política no va a cop de titulars de les vuit del matí sinó que va en funció d'una orientació estratègica que tenim. Vaig dir: a partir del moment on es constatés el que cal constatar, que hi ha aquesta voluntat de bloqueig, que no s'ha volgut jugar el joc parlamentari normal d'una situació de majoria relativa d'un govern, que és el de fer esmenes, de condicionar el pressupost, que és el que es fa no gaire lluny d'aquí, a Madrid, i ho han fet en l'últim debat parlamentari el grup parlamentari basc i el grup parlamentari Coalició Canària, si no es vol fer això, per tant, es vol bloquejar. Bé, doncs, en traurem la lliçó.

AL - A partir d'aquí, quan dissoldrà el cap de Govern?

JB - Miri, jo ho sé, però com que cada dia nosaltres, que no fem teatre doncs, estem assumint la responsabilitat de governar en qüestions de transcendència pel futur del nostre país i de la propera generació, com vaig dir en aquells dos dies del mes de desembre, i ara torno a dir aquí, si entre que hi ha la votació del Consell i els dies que segueixen, per exemple, jo hagués d'anar a Brussel·les per una qüestió d'Estat, primer aniré a Brussel·les i després dissoldre el consell general. No ho faré al revés. Per mi la prioritat és assumir la responsabilitat que ens han donat els ciutadans i que ens dóna la Constitució, en tot moment, sense pensar en les eleccions. N’hi ha que com que tenen poca feina, en el sentit d'exercir la responsabilitat política, dediquen bona part del temps a pensar en les eleccions. Nosaltres no tenim temps per pensar únicament en les eleccions.

AL - Les converses sobre l'acord monetari el portaveu de Govern va dir que no es farien a esquenes de ningú

JB – No solament no es farien a esquenes de ningú sinó que nosaltres hem sigut el primer Govern i jo el primer cap de Govern que en una situació de negociació d'Estat he demanat dues vegades en aquesta legislatura comparèixer en sessió informativa. Ho vaig fer per la qüestió de l'intercanvi d'informació fiscal al mes de juliol del 2009 i ho vaig tornar a fer ara, al mes de desembre del 2010, per la qüestió de l'acord monetari. Si resulta que els grups parlamentaris de l'oposició tenien l'oportunitat, i jo em permeto dir que fins i tot l'obligació política, no obligació jurídica però sí política, de procedir a debatre una vegada havien escoltat, i a fer les observacions que creguessin, i que el Govern i el cap de Govern les pogués recollir, doncs s'aixequen i marxen, i, com deia un conseller socialdemòcrata ahir a la premsa, se'n van "a cop de pito". Nosaltres d'esquenes a ningú no fem res. És algú que ens va girar l'esquena d'una manera, jo diria, poc adequada en un marc de cortesia, d'educació i de responsabilitat política, en un parlament i se'n va anar. Una vegada se'n van anar hem anant llegint a la premsa i escoltant als mitjans audiovisuals el que pensen de la qüestió. Nosaltres, evidentment, els continuarem informant, jo continuaré informant al cap de l'oposició, com sempre he fet al llarg d'aquesta complicada situació, que vull recordar que ens l'hem trobat per la incúria, per la deixadesa i per la falta de responsabilitat d'aquells que van governar el nostre país durant 14 anys i que avui representa la coalició reformista.

AL – Ha parlat d'uns tempos i unes prioritats abans de dissoldre. Aquest acord monetari quin futur te en el pròxim mes i mig?

JB - Té exactament el futur que vaig anunciar al passat dia 23 de desembre davant el Consell General. No hi ha cap secret. Aquí; com diuen en castellà "no hay trampa ni cartón". Jo vaig dir que havia contestat, en seu parlamentaria, i ja ho havia explicat al cap de l’oposició personalment. Havia contestat al comissari europeu l'ultimàtum, que el vaig definir així, que ens havia fet, i l'havia contestat en el sentit que volíem avançar en la negociació i volíem arribar a establir aquest acord monetari. Des d'aquell dia fins ara estem negociant, parlant, estem intercanviant opinions i redactats per modular un acord monetari que, efectivament, és molt exigent. En alguns dels plantejaments inicials era massa exigent, i fins i tot era inassumible, però ja vam fer diverses modificacions a la primavera passada, ja vam aconseguir que se'ns acceptessin, i ara estem mirant d'establir un text, un projecte de text final, que modifica substancialment qüestions que no ens semblaven assumibles, especialment pel que fa al calendari, en el redactat que la comissió ens demanava de firmar. Això està d'aquesta manera.

AL – Quin horitzó te aquesta negociació?

JB – Aquesta negociació te un horitzó que es compta per setmanes, no es compta per mesos.

AL- És factible que es presenti aquest text per la seva signatura abans de les eleccions?

JB- És més que probable, sí.

AL- Podem dir que és segur?

JB – És molt possible. En temes de negociacions estem arribant a uns nivells jo diria que preocupants, no per les seves preguntes o les que els seus companys dels mitjans em fan, perquè vostès exerceixen bé la seva activitat professional, però jo ja he declarat repetides vegades que hi ha negociacions, per no dir gairebé totes les negociacions internacionals, que, agradarà o no agradarà, no es poden fer amb llum i taquígrafs i amb retransmissió en directe. És probable, és factible, però les coses es poden torçar. Es poden torçar aquesta tarda, demà al matí... i si es torcen molt, també ho tinc declarat, nosaltres no tancarem l'acord.

AL – De cara a les properes eleccions dóna la sensació que es torna a un escenari bipolar. Hi ha converses per ambdues bandes per crear grans fronts electorals.

JB- Nosaltres, primer li parlo del nostre posicionament, que segur que ho ha fet millor que no ho pugui fer jo el nostre primer secretari, nosaltres tenim un projecte, tenim un equip, tenim un posicionament clar, i tenim un balanç de pràcticament dos anys de governar. Tenim, doncs, una proposta concreta. Al davant què tenim? Tenim una unificació de l'equip del NO: no al socialdemòcrates, no al progrés, no a l'acord monetari, no a l’IVA. Això no és una alternativa de govern. Si em permet, això és un bloc liberal conservador per fer marxa endarrere, per aturar el país, per posar en perill el futur de les noves generacions. Això electoralment al Sr. Enric Pujal, ho vaig escoltar ahir, li fa molta il·lusió, ho ha escrit fins i tot, que vagin tots contra els socialdemòcrates a veure si poden recuperar uns despatxos que els semblava que eren propietat seva. Com que els hem demostrat que són dels ciutadans i no del partit liberal, doncs, ja ho veurem.

Elucubracions, sucre, tabac i gasolina ... comptes bancaris

Diari d'Andorra
Política
Albert Pintat diu que Bartumeu s’ha guanyat una bona col·lecció d’enemics
Diu que el líder de l’executiu “fa anys que és a primera línia i és normal que tingui adversaris”

Redacció - Andorra la Vella - 04/10/2010

L’excap de Govern Albert Pintat es va referir a la figura de Jaume Bartumeu com “un professional que fa molts anys que és a la primera línia i és normal que hagi fet una bona col·lecció d’enemics i adversaris”.
En declaracions a AD Ràdio, l’expolític liberal va aprofitar per donar el seu parer respecte al panorama actual valorant com a única opció per tirar endavant una coalició al poder. “Atesa la situació tan profunda i dramàtica que tenim al país deixem-nos de ruqueries i busquem el millor. Una coalició és el que necessita Andorra, tots els petits països ho fan i se’n surten, i els que no perden tota l’energia barallant-se”, va assenyalar.
Per capgirar la situació l’excap de Govern va defensar la continuïtat de Coalició Reformista davant el PRA. “Estic al costat de qui em representa, que és CR, incondicionalment. Hi tenim onze persones per defensar un model d’Andorra i una feina feta, i poder explicar els errors que hem pogut cometre, però no podem renunciar a res, és una cosa absurda el que s’ha fet”. I hi va afegir que en els pròxims comicis no hi haurà molta renovació a les llistes perquè “hi ha gent molt bona i de vegades es pot ser un gran músic i que la partitura sigui dolenta. Hi ha gent molt capaç, bona i molt útil per al país perquè l’experiència és important”. 
Va tenir paraules també pel paper desenvolupat per Andorra pel Canvi (ApC) en la legislatura. L’excap de l’executiu va ressaltar que “ApC va ser creat i concebut per anar contra la meva reelecció, o sigui, teòricament el col·lectiu que havia de reforçar i donar suport a les meves reformes, i com que era jo qui les feia no li van interessar”.
A la pregunta de si davant les crítiques que rebia d’Eusebi Nomen pensava que aquest seria un aliat socialdemòcrata, Pintat va insistir que “va ser una aliança d’urgència per anar contra alguna cosa i quan hi ha aliances per anar contra persones no és mai bo, ni aquí ni enlloc”.
Quant a la manca d’acord al Consell, va afirmar que “al carrer es detecta un desencís perquè tenim una crisi de cavall i de conseqüències i encara no n’hem vist l’abast”. En aquest sentit, va criticar la manera d’actuar d’alguns parlamentaris tot acusant-los de “preservar els seus interessos”.