Lo
Campió
Les
declaracions del Cap de Govern sobre tot lo que fa referència a
l´anomenat cas BPA són una manca de respecte i un insult a tots els
ciutadans d´Andorra.
Com
és que el nostre Cap es permet de dir que garanteix el el sou i les
pensions dels treballadors del BPA?. I la resta de ciutadans?. No
existeixen?
Com
s´entén que si el cas estava suposadament en mans de la justícia,
la Sra. COSAN signés mitjançant l´empresa auditora on treballava
que el banc estava en
«condicions»
i net com una patena, i després de la nota del FINCEN demanés
l´intervenció?. Amb totes les informacions que circulen per la
xarxa es fa difícil de creure en les explicacions del Sr. Marti i de
l´INAF.
Dos
ex Caps de Govern advocats. L´un, Marc Forné, que apareix al BOPA
com deutor de l´empresa ANTENA7 TV
(https://www.bopa.ad/bopa/023043/Pagines/6E262.aspx)
ho és dels dos germans Cierco i l´altre, Jaume Bartumeu, que
cremava banderes quant estudiava al país veí del sud, ho és de
l´empresa. L´advocat sempre defensa al qui paga.
Llegiu
els «números» del Sr. Nomen en el seu escrit al Periòdic
d´Andorra :
«BPA, un "botí" de 500 milions
02.07.2015
La
creació d’un banc bo i la seva posterior venda dóna la
possibilitat que algú es reparteixi uns 500 milions d’euros,
seguint el procediment establert per la llei de resolucions bancàries
votada per 26 dels 28 consellers generals. El mètode per crear
aquest «botí» és vergonyós i segueix les passes següents:
- Abans d’emprendre una resolució, l’AREB ha de determinar el valor dels actius i dels passius de BPA en una liquidació de l’entitat (art 5 de la llei de resolucions). Per tant, s’ha de treballar amb valors de liquidació que són uns valors per sota dels valors raonables o de mercat. Els valors de liquidació es veuen reduïts per la tassa de descompte que ha de compensar el risc de qui ha de posar una quantitat de diners per pagar uns actius executables en el futur. És normal que el valor de liquidació dels crèdits hipotecaris de BPA i altres actius crediticis comporti una tassa de descompte del 9% o 10%.
- Els actius crediticis (hipoteques a clients, crèdits comercials a clients, etc.) de BPA sumen un total d’uns 900 milions i la seva vida mitja és d’uns 10 anys.
- Si en el balanç de BPA, avui hi figuren aquests 900 milions d’actius crediticis amb una vida mitja de 10 anys i per determinar el seu valor de liquidació apliquem una tassa de descompte del 9 o 10% anual, resultarà que el valor de liquidació d’aquest actius crediticis comptabilitzats per 900 milions passa a ser d’un import d’uns 650 milions i l’actiu de BPA es redueix en uns 350 milions, provocant un desequilibri en el balanç.
- Òbviament, s’ha de corregir aquest desequilibri en el balanç de BPA i aquesta correcció s’ha de fer reduint el valor de comptes del passiu de BPA. Aquesta reducció es farà seguint una jerarquia establerta per la llei de resolucions. En primer lloc es poden reduir el capital i reserves de BPA i seguidament es poden reduir els comptes dels socis, dels administradors i dels executius, fins compensar l’import total de 350 milions.
- Un cop s’han fet aquestes maniobres comptables, es crea el banc bo i se li traspassen els actius de BPA per un import igual al seu valor de liquidació. És a dir, a l’actiu del banc bo tindrem els actius crediticis comptabilitzats per 650 milions. I al passiu de BPA tindrem els comptes dels clients, sense capital social, sense reserves i amb els comptes reduïts dels socis, administradors i alts executius de BPA.
- De forma que tindrem uns accionistes, administradors i executius que hauran perdut 350 milions i un banc bo amb un actiu per un import comptable igual al seu passiu exigible per part dels clients. Òbviament, el dia que els clients puguin retirar els seus diners d’aquest banc bo, ho faran ràpidament. De manera que el comprador del banc bo haurà d’ampliar capital i posar diners líquids per fer front a la demanda de liquiditat que exigiran els clients. Per tant, difícilment un liquidador pagarà més d’un euro per adquirir aquest banc en dinàmica de liquidació. Sols un banc amb una gran marca que doni molta confiança estarà disposat a quedar-se aquest banc bo sota el convenciment que la seva gran marca donarà la confiança necessària perquè la gent mantingui els diners en els seus comptes i no fugi. Òbviament aquest comprador amb una gran marca es farà valdre la seva marca i no pagarà ni un euro per adquirir un banc que pot tenir un total de passius (comptes bons) d’uns 5.000 milions.
- Si tenim en compte que avui el preu de compra d’institucions financeres és aproximadament d’un 3% del total dels comptes gestionats, vol dir que el valor d’adquisició dels comptes del banc bo seria el 3% de 5.000 milions, és a dir uns 150 milions. Un valor que és a BPA però que es crema en el moment en el que s’estructura com banc bo en un escenari de liquidació. Òbviament si el banc bo és adquirit per un banc amb una gran marca, aquests 150 milions li son regalats.
- Per tant, el comprador del banc bo tindrà un regal de 150 milions en forma de valor d’uns comptes que podrà mantenir gràcies a la seva marca i que altrament es volatilitza en una liquidació; i el comprador del banc bo adquirirà actius crediticis amb un descompte d’aproximadament un 10%, és a dir uns 350 milions sobre el total de 900 milions d’actius crediticis. Un valor que realitzarà al llarg dels propers anys a mesura que cobri ordenadament els crèdits de bona qualitat de BPA.
Les xifres exposades poden variar segons la tassa de descompte i l’import exacte dels actius crediticis de BPA i el total dels comptes assignats al banc bo. Però l’import es mourà entre 300 i 600 milions fàcilment.
Qui es quedarà aquest «botí»? Dependrà molt de com s’executi els transvasament d’actius i passius de la BPA al banc bo i de com s’executi la venda d’aquest banc bo i de la posterior liquidació de la resta de BPA.
En tot cas ara entrem al mes de juliol i agost, amb les corresponents vacances de molta gent i, especialment dels consellers generals. La temptació d’utilitzar l’opacitat del mes d’agost per fer aquest tipus d’operació és massa llaminera i evident.
Atesa la importància del pastís que algú es repartirà, s’entenen coses altrament incomprensibles com la decisió de fer un banc pont bo en lloc de fer un banc pont dolent, que seria el normal. Esdevé fastigosament evident.
Què hagués passat si l’AREB hagués optat per fer un banc pont dolent? És molt senzill:
- En qüestió d’hores, s’haguessin pogut identificar tots els comptes de BPA que durant els darrers anys han rebut transferències importants provinents de territoris sensibles i els comptes que durant els darrers anys han ingressat quantitats importants de diner en efectiu.
- Aquests comptes sensibles es podien haver passat a un banc pont dolent per ser objecte de verificació detallada. Els qui no passessin l’examen es deixarien en mans de la fiscalia i els qui passessin l’examen podrien disposar dels seus diners.
- A BPA haguessin quedat tots els comptes sense moviments d’efectiu importants i sense moviments importants amb territoris sensibles, és a dir comptes sense cap risc de blanqueig que haguessin pogut reiniciar l’operativa ràpidament sota uns millors controls antiblanqueig.
Però, òbviament, creant aquest banc pont dolent no es genera el «botí» de 500 milions que es genera utilitzant valors de liquidació per fer l’aportació dels actius i passius al banc pont bo.
Permeti’m una pregunta, si vostè ha de separar unes pedres d’un munt de sorra, vostè què fa? Agafa els grans de sorra un per un per estar segur que és un gra de sorra? O passa tot el munt per un sedàs que separi les pedres grans (el sedàs del criteri de les transferències de territoris sensibles i grans moviments de cash) de forma que, ràpidament, li quedi tota la sorra neta?
Quan algú separa els grans de sorra un per un per assolir un escenari amb un «botí» de 500 milions d’euros, és legítim pensar malament.
Si la part delicada de la operació es fa durant al mes d’agost aleshores esdevé grotesc.»
- Abans d’emprendre una resolució, l’AREB ha de determinar el valor dels actius i dels passius de BPA en una liquidació de l’entitat (art 5 de la llei de resolucions). Per tant, s’ha de treballar amb valors de liquidació que són uns valors per sota dels valors raonables o de mercat. Els valors de liquidació es veuen reduïts per la tassa de descompte que ha de compensar el risc de qui ha de posar una quantitat de diners per pagar uns actius executables en el futur. És normal que el valor de liquidació dels crèdits hipotecaris de BPA i altres actius crediticis comporti una tassa de descompte del 9% o 10%.
- Els actius crediticis (hipoteques a clients, crèdits comercials a clients, etc.) de BPA sumen un total d’uns 900 milions i la seva vida mitja és d’uns 10 anys.
- Si en el balanç de BPA, avui hi figuren aquests 900 milions d’actius crediticis amb una vida mitja de 10 anys i per determinar el seu valor de liquidació apliquem una tassa de descompte del 9 o 10% anual, resultarà que el valor de liquidació d’aquest actius crediticis comptabilitzats per 900 milions passa a ser d’un import d’uns 650 milions i l’actiu de BPA es redueix en uns 350 milions, provocant un desequilibri en el balanç.
- Òbviament, s’ha de corregir aquest desequilibri en el balanç de BPA i aquesta correcció s’ha de fer reduint el valor de comptes del passiu de BPA. Aquesta reducció es farà seguint una jerarquia establerta per la llei de resolucions. En primer lloc es poden reduir el capital i reserves de BPA i seguidament es poden reduir els comptes dels socis, dels administradors i dels executius, fins compensar l’import total de 350 milions.
- Un cop s’han fet aquestes maniobres comptables, es crea el banc bo i se li traspassen els actius de BPA per un import igual al seu valor de liquidació. És a dir, a l’actiu del banc bo tindrem els actius crediticis comptabilitzats per 650 milions. I al passiu de BPA tindrem els comptes dels clients, sense capital social, sense reserves i amb els comptes reduïts dels socis, administradors i alts executius de BPA.
- De forma que tindrem uns accionistes, administradors i executius que hauran perdut 350 milions i un banc bo amb un actiu per un import comptable igual al seu passiu exigible per part dels clients. Òbviament, el dia que els clients puguin retirar els seus diners d’aquest banc bo, ho faran ràpidament. De manera que el comprador del banc bo haurà d’ampliar capital i posar diners líquids per fer front a la demanda de liquiditat que exigiran els clients. Per tant, difícilment un liquidador pagarà més d’un euro per adquirir aquest banc en dinàmica de liquidació. Sols un banc amb una gran marca que doni molta confiança estarà disposat a quedar-se aquest banc bo sota el convenciment que la seva gran marca donarà la confiança necessària perquè la gent mantingui els diners en els seus comptes i no fugi. Òbviament aquest comprador amb una gran marca es farà valdre la seva marca i no pagarà ni un euro per adquirir un banc que pot tenir un total de passius (comptes bons) d’uns 5.000 milions.
- Si tenim en compte que avui el preu de compra d’institucions financeres és aproximadament d’un 3% del total dels comptes gestionats, vol dir que el valor d’adquisició dels comptes del banc bo seria el 3% de 5.000 milions, és a dir uns 150 milions. Un valor que és a BPA però que es crema en el moment en el que s’estructura com banc bo en un escenari de liquidació. Òbviament si el banc bo és adquirit per un banc amb una gran marca, aquests 150 milions li son regalats.
- Per tant, el comprador del banc bo tindrà un regal de 150 milions en forma de valor d’uns comptes que podrà mantenir gràcies a la seva marca i que altrament es volatilitza en una liquidació; i el comprador del banc bo adquirirà actius crediticis amb un descompte d’aproximadament un 10%, és a dir uns 350 milions sobre el total de 900 milions d’actius crediticis. Un valor que realitzarà al llarg dels propers anys a mesura que cobri ordenadament els crèdits de bona qualitat de BPA.
Les xifres exposades poden variar segons la tassa de descompte i l’import exacte dels actius crediticis de BPA i el total dels comptes assignats al banc bo. Però l’import es mourà entre 300 i 600 milions fàcilment.
Qui es quedarà aquest «botí»? Dependrà molt de com s’executi els transvasament d’actius i passius de la BPA al banc bo i de com s’executi la venda d’aquest banc bo i de la posterior liquidació de la resta de BPA.
En tot cas ara entrem al mes de juliol i agost, amb les corresponents vacances de molta gent i, especialment dels consellers generals. La temptació d’utilitzar l’opacitat del mes d’agost per fer aquest tipus d’operació és massa llaminera i evident.
Atesa la importància del pastís que algú es repartirà, s’entenen coses altrament incomprensibles com la decisió de fer un banc pont bo en lloc de fer un banc pont dolent, que seria el normal. Esdevé fastigosament evident.
Què hagués passat si l’AREB hagués optat per fer un banc pont dolent? És molt senzill:
- En qüestió d’hores, s’haguessin pogut identificar tots els comptes de BPA que durant els darrers anys han rebut transferències importants provinents de territoris sensibles i els comptes que durant els darrers anys han ingressat quantitats importants de diner en efectiu.
- Aquests comptes sensibles es podien haver passat a un banc pont dolent per ser objecte de verificació detallada. Els qui no passessin l’examen es deixarien en mans de la fiscalia i els qui passessin l’examen podrien disposar dels seus diners.
- A BPA haguessin quedat tots els comptes sense moviments d’efectiu importants i sense moviments importants amb territoris sensibles, és a dir comptes sense cap risc de blanqueig que haguessin pogut reiniciar l’operativa ràpidament sota uns millors controls antiblanqueig.
Però, òbviament, creant aquest banc pont dolent no es genera el «botí» de 500 milions que es genera utilitzant valors de liquidació per fer l’aportació dels actius i passius al banc pont bo.
Permeti’m una pregunta, si vostè ha de separar unes pedres d’un munt de sorra, vostè què fa? Agafa els grans de sorra un per un per estar segur que és un gra de sorra? O passa tot el munt per un sedàs que separi les pedres grans (el sedàs del criteri de les transferències de territoris sensibles i grans moviments de cash) de forma que, ràpidament, li quedi tota la sorra neta?
Quan algú separa els grans de sorra un per un per assolir un escenari amb un «botí» de 500 milions d’euros, és legítim pensar malament.
Si la part delicada de la operació es fa durant al mes d’agost aleshores esdevé grotesc.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada