I ara qué?

Els màxims accionistes de banc BPA exigeixen

365 milions d´euros

La família Cierco presenta una reclamació administrativa contra lo Govern I l´Inaf

El principi del final?

El sistema financer andorrà tocat de mort

Està, presumptament, clar, que s´ha actuat malament o no s´han fet les coses com caldrien. Tant per part del banc com per part dels organismes implicats que tots sabem.

Anem a pams. Si una empresa no va bé el culpable n´és el director o propietari per no controlar el seu negoci. Ara bé, ha actuat malament lo banc?. D´una banda si ens fiem de la premsa i de les poques dades oficials, així com una gravació de vídeo del canal La Sexta TV espanyol, semblaria que si. D´altres fonts creuen que han actuat dins de la legalitat (andorrana). Dos (2) ex Caps de Govern ho defensen. Lo Bartumeu i lo Fornè. L´un defensa la família i l´altre lo banc,

La nota del FINCEN, el corre cuita de Govern, i el no fer rés de la Fiscalia ha portat als propietaris, treballadors, impositors i tots els andorrans cap a una incertesa i mala maror i una ràbia no continguda cap els mandataris.

Perquè si ja existien 2 processos en marxa i el mateix banc havia denunciat irregularitats lo Govern va actuar com tots sabem?.

Per acabar d´adobar-ho perquè l´executiu nega informació als grups polítics i als ciutadans?.

I més encara, quant la Batle instructora, que no val la pena anomenar i que es creu totpoderosa, mana desencriptar tots els comptes numerats, desxifrar noms, etc. i enviar-los a Espanya, decreta la mort del sistema financer que tots sabem com s´aguanta. Els diners de estalviadors que l´únic delicte delicte ha estat portar 20 ó 30 mil € durant anys d´estalvis, pagaran per els delinqüents que han robat, els impositors més «legals» marxaran i ningú més, a part dels «grans» portara diners al país. Si els sistema estava tocat ara amb la diligència de la Sra. Batlle, encara més.

S´ha escrit molt sobre els treballadors del banc i dels impositors però no es parla de la resta de mortals que vivim al País. Com es i qui pagara la factura de l´auditora http://www.pwc.com/ i l´indemnització que demana la família Cierco en el cas que arribi a terme, si algun ocupa de les cadires de tot l´edifici de les columnes els hi dona la raó?.

Enllaços : 

 

La Fiscalia vol més mitjans contra el blanqueig i el crim organitzat

Sin policías corruptos en el caso de Gao Ping

La trama de Gao Ping benefició a 7 policías y un guardia civil

¡REVELADOR Y EXPLOSIVO! Ex-comisario reveló todo sobre Cabello y el Cartel de los Soles (+Video)

La fortuna de la hija de Chávez la convierte en la persona más rica de Venezuela

El escándalo BPA: el caso de Norman Puerta, ex comisario del CICPC acusado de lavar dinero

Banco de Madrid

Las imágenes que prueban las prácticas ilegales de la Banca Privada de Andorra

http://www.lasexta.com/programas/sexta-columna/como-seduce-banca-andorrana-grandes-fortunas_2015032700446.html

Tags : 

 

BPA, Ramon Cierco, Higini Cierco, Govern Andorra, Fincen, Fiscalia Andorra, Batllia Andorra, Bancs Andorra, Euros, Dòlars, Rentat de diners, Rússia, Xina, Estats Units, Policia, FBI, Interpol, Guàrdia Civil, Josep Miquel Pau, ANDBANK.

Circ total

   Si llegim amb atenció els números que presenta en el seu article l´opinió el Sr. Eusebi Nomen (http://www.elperiodic.ad/opinio/article/45690/import-de-les-detallades-als-clients-de-bpa), podem entendre que sempre paguen els que menys culpa tenen, o sigui, els estalviadors i els de bona fé.

L´afer no es podria haver gestionat pitjor de lo que s´ha fet. Si algú del banc no ha fet els deures o als ha fet malament que pagui. Però és la  justícia andorrana que hauria d´actuar. Govern no actuat bé, sigui per desconeixement o per assessoraments intencionats.

   D´altre banda en un altre article del Sr. David Rios, a la "xafardera", (http://diariandorra.ad/blocs/drios/2015/08/07/hi-havia-una-vegada-un-pais-i-un-circ/), ens diu i explica lo que es podria fer amb els diners llençats per les ocurrències del Super Ministeri de Turisme.

   En la campanya que fan als Estats Units per veure qui es presenta a les eleccions, Trump ha tractat als polítics d´estùpits. No sé si és la paraula que hauria d´emprar ni si és correcte però els nostres crec que no ho són. Més aviat (alguns), espavilats. Mirant d´afavorir a segons qui, alguns d´ells, la seva butxaca (d´altres) i uns quants de bona fe són apartats i liquidats. Les majories absolutes són lo pitjor que es pot tenir.

    Tal com explique el Sr. Rios, amb els diners que han utilitzat per pagar Le Cirque du Soleil, s´haurien pogut fer moltes coses, ajudar a molta gent, baixar lo deute envers els bancs, arreglar carrers, captacions d´aigüe (Escaldes repartint garrafes d´aigüe degut a la caiguda de quatre gotes i manca de previsió), etc.

L´espectacle no ens ha portat més visitants. Els turistes que ens han visitat no han vingut expressament. Le Cirque du Soleil ja disposa de plaça fixe a Tarragona i els Catalans no venen a Andorra per veur´el. 

Srs. de Turisme i de Govern, des de un despatx es poden fer moltes coses, bones i menys bones. Una mica més de seny. Penseu amb el cap i reflexioneu una mica més que segur existeixen moltes opcions per tenir visitants i que gaudexin del país.

    
Lo Cirque du Soleil i Lo Circ Bpa. Això és l´Andorra del 2.015

Lo Campió

Les declaracions del Cap de Govern sobre tot lo que fa referència a l´anomenat cas BPA són una manca de respecte i un insult a tots els ciutadans d´Andorra.

Com és que el nostre Cap es permet de dir que garanteix el el sou i les pensions dels treballadors del BPA?. I la resta de ciutadans?. No existeixen?

Com s´entén que si el cas estava suposadament en mans de la justícia, la Sra. COSAN signés mitjançant l´empresa auditora on treballava que el banc estava en

«condicions» i net com una patena, i després de la nota del FINCEN demanés l´intervenció?. Amb totes les informacions que circulen per la xarxa es fa difícil de creure en les explicacions del Sr. Marti i de l´INAF.

Dos ex Caps de Govern advocats. L´un, Marc Forné, que apareix al BOPA com deutor de l´empresa ANTENA7 TV (https://www.bopa.ad/bopa/023043/Pagines/6E262.aspx) ho és dels dos germans Cierco i l´altre, Jaume Bartumeu, que cremava banderes quant estudiava al país veí del sud, ho és de l´empresa. L´advocat sempre defensa al qui paga.

Llegiu els «números» del Sr. Nomen en el seu escrit al Periòdic d´Andorra :

http://www.elperiodic.ad/opinio/article/45062/bpa-un-boti-de-500-milions

«BPA, un "botí" de 500 milions

02.07.2015

La creació d’un banc bo i la seva posterior venda dóna la possibilitat que algú es reparteixi uns 500 milions d’euros, seguint el procediment establert per la llei de resolucions bancàries votada per 26 dels 28 consellers generals. El mètode per crear aquest «botí» és vergonyós i segueix les passes següents:
- Abans d’emprendre una resolució, l’AREB ha de determinar el valor dels actius i dels passius de BPA en una liquidació de l’entitat (art 5 de la llei de resolucions). Per tant, s’ha de treballar amb valors de liquidació que són uns valors per sota dels valors raonables o de mercat. Els valors de liquidació es veuen reduïts per la tassa de descompte que ha de compensar el risc de qui ha de posar una quantitat de diners per pagar uns actius executables en el futur. És normal que el valor de liquidació dels crèdits hipotecaris de BPA i altres actius crediticis comporti una tassa de descompte del 9% o 10%.
- Els actius crediticis (hipoteques a clients, crèdits comercials a clients, etc.) de BPA sumen un total d’uns 900 milions i la seva vida mitja és d’uns 10 anys.
- Si en el balanç de BPA, avui hi figuren aquests 900 milions d’actius crediticis amb una vida mitja de 10 anys i per determinar el seu valor de liquidació apliquem una tassa de descompte del 9 o 10% anual, resultarà que el valor de liquidació d’aquest actius crediticis comptabilitzats per 900 milions passa a ser d’un import d’uns 650 milions i l’actiu de BPA es redueix en uns 350 milions, provocant un desequilibri en el balanç.
- Òbviament, s’ha de corregir aquest desequilibri en el balanç de BPA i aquesta correcció s’ha de fer reduint el valor de comptes del passiu de BPA. Aquesta reducció es farà seguint una jerarquia establerta per la llei de resolucions. En primer lloc es poden reduir el capital i reserves de BPA i seguidament es poden reduir els comptes dels socis, dels administradors i dels executius, fins compensar l’import total de 350 milions.
- Un cop s’han fet aquestes maniobres comptables, es crea el banc bo i se li traspassen els actius de BPA per un import igual al seu valor de liquidació. És a dir, a l’actiu del banc bo tindrem els actius crediticis comptabilitzats per 650 milions. I al passiu de BPA tindrem els comptes dels clients, sense capital social, sense reserves i amb els comptes reduïts dels socis, administradors i alts executius de BPA.
- De forma que tindrem uns accionistes, administradors i executius que hauran perdut 350 milions i un banc bo amb un actiu per un import comptable igual al seu passiu exigible per part dels clients. Òbviament, el dia que els clients puguin retirar els seus diners d’aquest banc bo, ho faran ràpidament. De manera que el comprador del banc bo haurà d’ampliar capital i posar diners líquids per fer front a la demanda de liquiditat que exigiran els clients. Per tant, difícilment un liquidador pagarà més d’un euro per adquirir aquest banc en dinàmica de liquidació. Sols un banc amb una gran marca que doni molta confiança estarà disposat a quedar-se aquest banc bo sota el convenciment que la seva gran marca donarà la confiança necessària perquè la gent mantingui els diners en els seus comptes i no fugi. Òbviament aquest comprador amb una gran marca es farà valdre la seva marca i no pagarà ni un euro per adquirir un banc que pot tenir un total de passius (comptes bons) d’uns 5.000 milions.
- Si tenim en compte que avui el preu de compra d’institucions financeres és aproximadament d’un 3% del total dels comptes gestionats, vol dir que el valor d’adquisició dels comptes del banc bo seria el 3% de 5.000 milions, és a dir uns 150 milions. Un valor que és a BPA però que es crema en el moment en el que s’estructura com banc bo en un escenari de liquidació. Òbviament si el banc bo és adquirit per un banc amb una gran marca, aquests 150 milions li son regalats.
- Per tant, el comprador del banc bo tindrà un regal de 150 milions en forma de valor d’uns comptes que podrà mantenir gràcies a la seva marca i que altrament es volatilitza en una liquidació; i el comprador del banc bo adquirirà actius crediticis amb un descompte d’aproximadament un 10%, és a dir uns 350 milions sobre el total de 900 milions d’actius crediticis. Un valor que realitzarà al llarg dels propers anys a mesura que cobri ordenadament els crèdits de bona qualitat de BPA.
Les xifres exposades poden variar segons la tassa de descompte i l’import exacte dels actius crediticis de BPA i el total dels comptes assignats al banc bo. Però l’import es mourà entre 300 i 600 milions fàcilment.
Qui es quedarà aquest «botí»? Dependrà molt de com s’executi els transvasament d’actius i passius de la BPA al banc bo i de com s’executi la venda d’aquest banc bo i de la posterior liquidació de la resta de BPA.
En tot cas ara entrem al mes de juliol i agost, amb les corresponents vacances de molta gent i, especialment dels consellers generals. La temptació d’utilitzar l’opacitat del mes d’agost per fer aquest tipus d’operació és massa llaminera i evident.
Atesa la importància del pastís que algú es repartirà, s’entenen coses altrament incomprensibles com la decisió de fer un banc pont bo en lloc de fer un banc pont dolent, que seria el normal. Esdevé fastigosament evident.
Què hagués passat si l’AREB hagués optat per fer un banc pont dolent? És molt senzill:
- En qüestió d’hores, s’haguessin pogut identificar tots els comptes de BPA que durant els darrers anys han rebut transferències importants provinents de territoris sensibles i els comptes que durant els darrers anys han ingressat quantitats importants de diner en efectiu.
- Aquests comptes sensibles es podien haver passat a un banc pont dolent per ser objecte de verificació detallada. Els qui no passessin l’examen es deixarien en mans de la fiscalia i els qui passessin l’examen podrien disposar dels seus diners.
- A BPA haguessin quedat tots els comptes sense moviments d’efectiu importants i sense moviments importants amb territoris sensibles, és a dir comptes sense cap risc de blanqueig que haguessin pogut reiniciar l’operativa ràpidament sota uns millors controls antiblanqueig.
Però, òbviament, creant aquest banc pont dolent no es genera el «botí» de 500 milions que es genera utilitzant valors de liquidació per fer l’aportació dels actius i passius al banc pont bo.
Permeti’m una pregunta, si vostè ha de separar unes pedres d’un munt de sorra, vostè què fa? Agafa els grans de sorra un per un per estar segur que és un gra de sorra? O passa tot el munt per un sedàs que separi les pedres grans (el sedàs del criteri de les transferències de territoris sensibles i grans moviments de cash) de forma que, ràpidament, li quedi tota la sorra neta?
Quan algú separa els grans de sorra un per un per assolir un escenari amb un «botí» de 500 milions d’euros, és legítim pensar malament.
Si la part delicada de la operació es fa durant al mes d’agost aleshores esdevé grotesc.»

On anèm?

***Informació via : http://www.andorradifusio.ad/noticies/tribunal-de-corts-hauria-permes-retirar-diners-bloquejats-bpa-exalts-carrecs-de-venecuela

El Tribunal de Corts hauria permès retirar diners bloquejats a BPA a exalts càrrecs de Veneçuela

"El Mundo" publica que una sentència del Tribunal del Corts va permetre exalts càrrecs del règim veneçolà, ara fa 10 mesos, retirar centenars de milions d'euros que tenien bloquejats a comptes de BPA. La sentència a la qual ha tingut accés el rotatiu espanyol és del maig del 2014.

Els fons s'havien bloquejat de manera preventiva el 30 de novembre del 2012, a petició de la fiscalia en cooperació amb les autoritats nord-americanes, per presumpte delicte de blanqueig de capitals. Però, després d'un any i mig embargats, la batlle va ordenar el desbloqueig dels diners per manca de proves, desestimant així el recurs d'apel·lació interposat per la fiscalia i confirmant l'aixecament de les mesures preventives. Segons "El Mundo", els beneficiats per aquesta sentència són alguns dels investigats pel Servei Executiu de Prevenció de Blanqueig de Capitals espanyol, Sepblac, en el cas Banco Madrid.

Informa: J. Cama / A. Glez-Nandín

    -------------------------------------------------------------------------------------------------------

És evident, des de fa temps, que a l´edifici de les columnes hi han filtracions i no precisament d´aigüe. 

A la vista d´aquesta notícia es fan més creïbles els rumors de que Govern estava al corrent de les pràctiques del BPA. 

Alguna cosa que semble una pel fosca per no dir sospitosa és que DOS ex-alts càrrecs treballin pel banc i la família no acaba de quadrar. 

Semble mentida que sempre ens assabentem de les coses pels mitjans estrangers. Amb això no vull dir que els del país no investiguin. Alguns intoxicats i altres fan l´andorrà.

 L´etiqueta de paradís fiscal penja d´un fil.

Tags:BPA,BANCS,ANDORRA,FISCALIA,TRIBUNAL DE CORTS,BATLLIA,INAF

Negocis obscurs

No cal ser comptable ni economista per veure com funciona el País. Els 5 bancs amb oficines a totes les Parròquies, no poden existir amb els ingresos de només 35.000 persones (les que cotitzen a la CASS) i aguantar el deute de uns 1.500.000.000 entre Govern i Comuns.

Durant anys, Andorra ha traficat buscant el negoci fàcil jugant amb lo tabac i los diners (i altres), amagant tot lo que podia i a l'hora ignorant els avisos de la comunitat internacional. Durant anys ha jugat amb foc.

Les autoritats judicials i els diferents Governs, han fet l'andorrà ( ja els hi anava bé) i han ignorat certes conductes fosques per protegir als amiguets malmetén la reputació dels ciutadans honestes i al País.

El recent afer de la banca BPA ha destapat les suposades pràctiques que molts sabien/pensaven però callaven. L'actuació del Cap de Govern, gens afortunada, que abans del comunicat de premsa es va reunir amb els propietaris i directius del banc durant unes 4 hores, demostra desconeixement i deixadesa. On era la Fiscalia?.

La defensa del banc per part de Govern via Ministre de Finances tampoc ha estat acertada. No he vist mai Govern defensant al petit botiguer o empresari a punt de fer fallita. Recordeu quant Govern va deixar caure al propietari dels terrenys/edifici de la presó de la Comella. Govern ho tenia llogat.

Que sigui des dels USA que farts d'avisar toquin el crostó a Govern, ja demostra que des de l'Edifici de les Columnes, de l'INAF i de FISCALIA miraven cap un altre costat, tot i que a a Espanya feia 8 mesos que tenien un informe que involucrava el banc andorrà i la seves sucursals als diferents països on disposa d'oficines per les suposades pràctiques gens netes.

L'afer de la banca BPA afecta evidentment l'imatge i reputació del País però no es pot convertir en un tema nacional i que ho tingui que sol-lucionar Govern. Deixeu actuar la justícia i a veure si ara fan el seu treball pel qual cobren.

Amb tota l'informacio que publiquen diferents mitjans informatius es veu dificil la continuació del banc i s'intenta intoxicar prenent als treballadors del BPA com a panyora. Qué els hi passara?. Per això, existeix la justícia. Govern no pot nacionalitzar la banca amb els diners de tots.

Nosal-tres, els ciutadans, no tenim perqué pagar per unes suposades practiques dubtoses amb lligams internacionals de tots els àmbits, inclós l'esportiu.

Més merda

Sense comentaris

Andorra altra vegada en els mitjans de comunicació espanyols

http://www.abc.es/espana/20140729/abci-banquero-familia-futbol-club-201407282205.html
El banquero de la familia Pujol es un directivo del F.C. Barcelona
Los cuatro millones de euros que la familia Pujol Ferrusola presentó para su regularización fiscal el pasado 14 de julio estaban depositados en la Banca Privada de Andorra (BPA). Se trata de una prestigiosa entidad financiera propiedad de la familia Cierco Noguer. Comparten la presidencia los hermanos Higini y Ramón. Éste último compatibiliza el cargo con el de directivo de la institución más reconocida de Cataluña, el F.C. Barcelona.

Ramón Cierco Noguer (Andorra la Vella, 1959) fue parte de la candidatura de Sandro Rosell y permanece en la actual junta directiva encabezada por Josep Bartomeu. El banquero andorrano dirige el Área Deportiva, que engloba a la sección de hockey patines y a las secciones no profesionales, de las que es un apasionado. Sus responsabilidades en el club incluyen la vicepresidencia de la Fundación.

La familia Pujol es desde hace varios años cliente de la Banca Privada de Andorra, que gestiona un capital de 6.400 millones de euros. Además de en el Principado, BPA tiene sedes en España y en cuatro países de baja tributación fiscal: Luxemburgo, Suiza, Panamá y Uruguay. La entidad se declara «especialista en banca privada» para la gestión de grandes patrimonios y tiene como principios básicos «la seguridad, la confianza y el compromiso».
Los cuatro millones de euros que la familia Pujol Ferrusola presentó para su regularización fiscal el pasado 14 de julio estaban depositados en la Banca Privada de Andorra (BPA). Se trata de una prestigiosa entidad financiera propiedad de la familia Cierco Noguer. Comparten la presidencia los hermanos Higini y Ramón. Éste último compatibiliza el cargo con el de directivo de la institución más reconocida de Cataluña, el F.C. Barcelona.

Ramón Cierco Noguer (Andorra la Vella, 1959) fue parte de la candidatura de Sandro Rosell y permanece en la actual junta directiva encabezada por Josep Bartomeu. El banquero andorrano dirige el Área Deportiva, que engloba a la sección de hockey patines y a las secciones no profesionales, de las que es un apasionado. Sus responsabilidades en el club incluyen la vicepresidencia de la Fundación.

La familia Pujol es desde hace varios años cliente de la Banca Privada de Andorra, que gestiona un capital de 6.400 millones de euros. Además de en el Principado, BPA tiene sedes en España y en cuatro países de baja tributación fiscal: Luxemburgo, Suiza, Panamá y Uruguay. La entidad se declara «especialista en banca privada» para la gestión de grandes patrimonios y tiene como principios básicos «la seguridad, la confianza y el compromiso».

Ramón Cierco tiene tras de sí un importante currículum financiero en varias sociedades de su familia. Fue presidente de la Cámara de Comercio de Andorra y es consejero del Banco de Madrid, que fue adquirido por BPA en 2010.
Ramón Cierco tiene tras de sí un importante currículum financiero en varias sociedades de su familia. Fue presidente de la Cámara de Comercio de Andorra y es consejero del Banco de Madrid, que fue adquirido por BPA en 2010.


http://www.elmundo.es/cataluna/2014/07/29/53d7691922601d00558b456f.html

http://www.elmundo.es/cataluna/2014/07/29/53d78ab122601d00558b4581.html

http://www.elmundo.es/opinion/2014/07/28/53d6a2ed22601d052e8b4593.html



El juez Ruz ya ha acreditado importantes entradas y salidas de divisas de esta sociedad en dirección a Luxemburgo y constituye uno de los pilares de la investigación que está llevando a cabo, en la que por el momento ha detectado que Pujol Ferrusola movió a través de sus empresas al menos 55 millones de euros en paraísos fiscales como Suiza, Andorra, Liechtenstein o Panamá, y que dispone, sólo en cuentas corrientes en España, de 12 millones.
http://www.elmundo.es/cataluna/2014/07/16/53c6355fca47414d548b4573.html?cid=MNOT23801&s_kw=pujol_invirtio_3_millones_y_gano_2_en_un_ano


"Llegando a Andorra siempre había mucho nerviosismo, con muchas llamadas', ha detallado Álvarez, a quien su ex pareja le dijo que en Andorra tenían participaciones en varios museos, ha apuntado.·
http://www.elmundo.es/cataluna/2014/07/28/53d61724e2704e9d158b4578.html


http://www.elmundo.es/espana/2014/07/27/53d44035ca4741ca048b4584.html?cid=MNOT23801&s_kw=pujol_y_artur_mas_el_pacto_de_la_verguenza

http://www.elmundo.es/espana/2014/07/28/53d6b7d0e2704e9f158b4593.html

http://www.elmundo.es/cataluna/2014/07/25/53d29132e2704eba1e8b459c.html

http://escandols.blogspot.fr/2014/07/lo-negoci-primer.html

Tags:Pujol,bancs,Andorra,Cierco,BPA,tràfic,blanqueix,comissions,Generalitat de Catalunya,Familia Pujol,paraïsos fiscals

Tal comenta el Diari Bon dia, la "sessió" de ahir va ser premonitòria.
Tancaran de una vegada els i-legals "xiringuitos" de les apostes de Sant Julia, Andorra  la Vella i Escaldes?. Qui esta amagat darrera d 'aquest "xanxullo". I els bancs com ho fan per ingressar/pagar lo que els "clients" juguen/guanyen?.



La justícia espanyola va avisar ahir que farà servir sovint el conveni d’intercanvi d’informació fiscal amb Andorra, un cop entri en vigor l’1 de gener de l’any vinent.

El fiscal responsable de delictes econòmics del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Francisco Bañeres, va sostenir que l’acord “pot ser molt útil per trobar capitals ocults a Andorra” i va afegir que té “la intenció de fer-lo efectiu”, en un moment en què la justícia espanyola ha endurit l’ordenament jurídic en matèria de blanqueig de diners.
Pel que fa al contingut del conveni, Bañeres va destacar que l’acord ha de permetre a l’Estat espanyol fer inspeccions fiscals quan hi hagi indicis de delicte al Principat. Tot i apuntar que l’article corresponent del conveni és poc clar, el fiscal va interpretar que la norma habilita el país demandant a “desplaçar-se o cooperar amb funcionaris en el marc de la inspecció fiscal”. Bañeres també va recordar que el conveni obliga el Principat a “posar tots els mitjans per acomplir” la demanda i que possibilita que “es puguin fer declaracions de testimonis”.
El fiscal espanyol va admetre la bona voluntat d’Andorra per col·laborar en matèria fiscal i únicament va matisar que un dels punts de l’articulat que “podria arribar a crear algun conflicte” és el que invoca al secret professional per negar la tramesa d’una determinada informació”.
Així mateix, Bañeres va avisar que, encara que la signatura del conveni d’intercanvi d’informació fiscal és la base perquè Andorra surti de la llista de paradisos fiscals, la legislació espanyola preveu la possibilitat de rebatre aquesta condició “si no hi ha un intercanvi d’informació efectiu”.
Segons va apuntar el ministeri públic, aquesta situació es produiria en el cas que Andorra tardés més de sis mesos a aportar la informació demandada, amb tres mesos de pròrroga; que després de nou mesos no mostrés cap tipus de col·laboració, o bé si es negués a trametre una informació fiscal quan estigui justificada.

Participació andorrana
Per primera vegada, el cicle de conferències sobre prevenció de blanqueig de capitals, organitzat per Banca Privada d’Andorra, va comptar amb presència andorrana. Acompanyat de Francisco Bañeres i de dues autoritats més en la matèria ‒el president de la Sala Penal de l’Audiència Nacional d’Espanya, Javier Gómez Bermúdez, i el fiscal en cap de la mateixa institució, Javier Zaragoza‒, el fiscal adjunt i director de la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UFI), Carles Fiñana, va afirmar que “Andorra està en un punt d’inflexió” i que ha de marcar les pautes futures en tres pilars: “La seguretat, la qualitat i la serietat financera.”
Fiñana va confirmar també la voluntat d’Andorra d’“aplicar amb eficàcia la prevenció i la condemna dels delictes relacionats amb el blanqueig de capitals”. En aquest sentit, el director de l’UFI va argumentar que “el blanqueig de diners és el problema amb majúscules, especialment durant la primera dècada del segle XXI”, i va posar com a exemple que “els diners que es mouen per narcotràfic equivalen al producte interior brut (PIB) de la setena potència mundial”.

Espanya endureix la legislació
Els dos ponents restants, junt amb el representant andorrà, van abordar la reforma legislativa aprovada per l’Estat espanyol, que endureix la norma sobre els delictes de blanqueig de capital i finançament del terrorisme, com va fer el Principat el 2008. Zaragoza va recordar que, segons un informe del 2009, el 20% de les organitzacions delictives espanyoles fan tasques de blanqueig.
Així mateix, va destacar que el nou marc legal permetrà crear un fitxer de titularitats financeres que obligarà a comunicar l’obertura o tancament de comptes i permetrà l’accés directe als advocats i jutges quan es detectin delictes de blanqueig de capital o finançament del terrorisme. Segons Zaragoza, aquesta eina aportarà “més rapidesa per embargar actius de gent relacionada amb aquests delictes”.
Entre les novetats de la reforma legal, Gómez Bermúdez va posar èmfasi en el delicte de corrupció privada, que castiga els suborns i els incentius indeguts o injustificats al sector privat. Bermúdez va assegurar que “és imprescindible” regular aquest delicte, ja que “lesiona valors com la confiança i la lleialtat i suposa un perjudici a la lliure competència” i va matisar que “no regula un camp estrictament particular”, ja que “a tots els països avançats es privatitzen esferes que abans eren públiques”.

Operación Malaya, Orfund ...