Tal comenta el Diari Bon dia, la "sessió" de ahir va ser premonitòria.
Tancaran de una vegada els i-legals "xiringuitos" de les apostes de Sant Julia, Andorra  la Vella i Escaldes?. Qui esta amagat darrera d 'aquest "xanxullo". I els bancs com ho fan per ingressar/pagar lo que els "clients" juguen/guanyen?.



La justícia espanyola va avisar ahir que farà servir sovint el conveni d’intercanvi d’informació fiscal amb Andorra, un cop entri en vigor l’1 de gener de l’any vinent.

El fiscal responsable de delictes econòmics del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Francisco Bañeres, va sostenir que l’acord “pot ser molt útil per trobar capitals ocults a Andorra” i va afegir que té “la intenció de fer-lo efectiu”, en un moment en què la justícia espanyola ha endurit l’ordenament jurídic en matèria de blanqueig de diners.
Pel que fa al contingut del conveni, Bañeres va destacar que l’acord ha de permetre a l’Estat espanyol fer inspeccions fiscals quan hi hagi indicis de delicte al Principat. Tot i apuntar que l’article corresponent del conveni és poc clar, el fiscal va interpretar que la norma habilita el país demandant a “desplaçar-se o cooperar amb funcionaris en el marc de la inspecció fiscal”. Bañeres també va recordar que el conveni obliga el Principat a “posar tots els mitjans per acomplir” la demanda i que possibilita que “es puguin fer declaracions de testimonis”.
El fiscal espanyol va admetre la bona voluntat d’Andorra per col·laborar en matèria fiscal i únicament va matisar que un dels punts de l’articulat que “podria arribar a crear algun conflicte” és el que invoca al secret professional per negar la tramesa d’una determinada informació”.
Així mateix, Bañeres va avisar que, encara que la signatura del conveni d’intercanvi d’informació fiscal és la base perquè Andorra surti de la llista de paradisos fiscals, la legislació espanyola preveu la possibilitat de rebatre aquesta condició “si no hi ha un intercanvi d’informació efectiu”.
Segons va apuntar el ministeri públic, aquesta situació es produiria en el cas que Andorra tardés més de sis mesos a aportar la informació demandada, amb tres mesos de pròrroga; que després de nou mesos no mostrés cap tipus de col·laboració, o bé si es negués a trametre una informació fiscal quan estigui justificada.

Participació andorrana
Per primera vegada, el cicle de conferències sobre prevenció de blanqueig de capitals, organitzat per Banca Privada d’Andorra, va comptar amb presència andorrana. Acompanyat de Francisco Bañeres i de dues autoritats més en la matèria ‒el president de la Sala Penal de l’Audiència Nacional d’Espanya, Javier Gómez Bermúdez, i el fiscal en cap de la mateixa institució, Javier Zaragoza‒, el fiscal adjunt i director de la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UFI), Carles Fiñana, va afirmar que “Andorra està en un punt d’inflexió” i que ha de marcar les pautes futures en tres pilars: “La seguretat, la qualitat i la serietat financera.”
Fiñana va confirmar també la voluntat d’Andorra d’“aplicar amb eficàcia la prevenció i la condemna dels delictes relacionats amb el blanqueig de capitals”. En aquest sentit, el director de l’UFI va argumentar que “el blanqueig de diners és el problema amb majúscules, especialment durant la primera dècada del segle XXI”, i va posar com a exemple que “els diners que es mouen per narcotràfic equivalen al producte interior brut (PIB) de la setena potència mundial”.

Espanya endureix la legislació
Els dos ponents restants, junt amb el representant andorrà, van abordar la reforma legislativa aprovada per l’Estat espanyol, que endureix la norma sobre els delictes de blanqueig de capital i finançament del terrorisme, com va fer el Principat el 2008. Zaragoza va recordar que, segons un informe del 2009, el 20% de les organitzacions delictives espanyoles fan tasques de blanqueig.
Així mateix, va destacar que el nou marc legal permetrà crear un fitxer de titularitats financeres que obligarà a comunicar l’obertura o tancament de comptes i permetrà l’accés directe als advocats i jutges quan es detectin delictes de blanqueig de capital o finançament del terrorisme. Segons Zaragoza, aquesta eina aportarà “més rapidesa per embargar actius de gent relacionada amb aquests delictes”.
Entre les novetats de la reforma legal, Gómez Bermúdez va posar èmfasi en el delicte de corrupció privada, que castiga els suborns i els incentius indeguts o injustificats al sector privat. Bermúdez va assegurar que “és imprescindible” regular aquest delicte, ja que “lesiona valors com la confiança i la lleialtat i suposa un perjudici a la lliure competència” i va matisar que “no regula un camp estrictament particular”, ja que “a tots els països avançats es privatitzen esferes que abans eren públiques”.

Operación Malaya, Orfund ...