Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patapou. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patapou. Mostrar tots els missatges

dimecres, 5 de desembre del 2012



És un visionari el Cònsol d'Ordino?.
Quant el Sr. Espot va expressar a la ràdio la seva voluntat de legalitzar els puticlubs al país no anava pas equivocat. Només volía que totes les imposicions, pífies i errades (llegir cagades) dels nostres governants fossin legals.

Cagade nº 1:
El contracte amb la empresa americana Monitor que havia de portar inversors ha fet fallita i el nostre Cap de (des)-Govern surt a elucubrar donant excuses. Un milió doscents mil euros en orris (1.200.000). Paga la padrina. Aquí no passa rés.

Cagade nº 2:
La campanya turística d'aquest hivern ha estat contractada amb una de Barcelona i tant frescos.. Els empresaris del País que es fotin. Aquí no passa rés.

Cagade nº 3:
Amb excuses de mal pagador, ara l'executiu, en l'afer del heliport que volía construir al patapou, ens explica que els tècnics francesos diuen que el lloc no és adequat per vols instrumentals. I dels accessos dels viatgers, camions de combustible, emergències, duana, etc.?. D'això no sen parla.
En qualsevol cas la bona notícia és que l'heliport no s'instalarà al Patapou. Contents els veïns i emprenyats el comissionistes.
Quant a costat l'informe dels francesos?. Aquí no passa rés.

Cagade nº 4:
Les aportacions dels funcionaris que s'han fet a la caixa general per les pensions han desaparegut.
On han anat a parar?. Aquí no passa rés.

Cagade nº5:
I la cass?.La transparència, opaca ,i les intoxicacions per part del seu suposat director i des de l'executiu és molt preocupant. Els cotitzants volen sapiguer com esta la caixa i connèixer les inversions que s'han fet.

Cagade nº6:
La suposada llei d'inversió estrangera i les residències passives. Un desgavell a gust del ministre de torn i dels lobbies que no volen la competència d'estrangers.

En resum tenim un des-Govern perdut, prepotent, dictador i que no sap o no vol veure lo que els ciutadans necessiten i volen.

Aquí no passa rés (segons lo Govern).

Bones festes

Tags: Andorra,Pirineus,Monitor,Patapou,Cass,Pensions, inversió estrangera,campanya turística,

dimecres, 11 de juliol del 2012

La prepotència del des-govern andorrà

El Govern sortit de les últimes eleccions generals  desprès de l'engany als electors que van creure en les seves propostes, es creu amo i Sr. de un País on els ciutadans ja n'estan farts.

El conjunt de persones anomenades DA, agrupació de desertors d'altres formacions que van impedir 2 anys de Govern del Partit Social Demòcrate i desprès que el Govern anomenat lliberal (PLA) estengués la xarxa de amiguismes, comisionistes i assessors amb la pèrdua de diners de tots els ciutadans,continuen amb les seves cagades. Els ciutadans estan farts diuen PROU.
Existeix alguna forma legal de avançar eleccions? Que en pensen els juristes?



Reproducció de dos articles del Diari d'Andorra,

 Sort de Brussel·les!
Govern hauria de saber que no pot atorgar concessions per a l’heliport exclusives de forma unilateral
Eusebi Nomen (ex Conseller General)
Darrere l’adjudicació del Patapou hi ha molt més que la construcció d’un heliport.
L’escàndol és tan obvi que una de les parts va explicar en el Diari de diumenge els interessos econòmics i les venjances fratricides darrere d’aquesta operació, quedant clar que Govern beneficia una part i en perjudica una altra. Govern ha reconegut públicament que atorga gratuïtament a una de les parts un doble monopoli, legal i físic, sobre les rutes aèries Andorra-Unió Europea i és obvi que crea unes servituds acústiques i urbanístiques als béns de l’altra part. Per Govern, els danys a la resta de ciutadans esdevenen irrellevants. Dijous passat, el ministre Alcobé –amb presència del cap de Govern– va confirmar que les rutes aèries a Barcelona, Tolosa i la Seu d’Urgell seran explotades exclusivament durant 30 anys pels adjudicataris del Patapou. Va aclarir que altres operadors podran optar a altres rutes des d’Andorra com per exemple a Lleida o Girona, però no a Barcelona, a Tolosa ni a la Seu. Però, per sort, la vella llei de navegació aèria d’Andorra disposa que l’establiment dels serveis aeris internacionals de caràcter regular entre Andorra i altres estats s’estableixen mitjançant convenis. Per tant, Govern hauria de saber que no pot atorgar concessions exclusives de forma unilateral. Li cal establir els convenis de transport aeri amb França i Espanya. Aquests acords tenen clàusules de reciprocitat, de manera que els operadors d’un estat poden cobrir les mateixes rutes que els operadors de l’altre Estat, sense que es pugui acceptar cap tracte discriminatori. De fet, la normativa comunitària és molt clara: no es poden atorgar exclusives sobre rutes aèries entre la UE i països tercers. Els convenis que s’hauran de signar no podran acceptar que les rutes entre Andorra i ciutats de la UE siguin explotades exclusivament per l’UTE adjudicatària del Patapou. Espanya i França no discriminaran a les companyies aèries comunitàries que també han de tenir dret a aquestes rutes. Per exemple, l’article 3 del vell Reglament (CE) 847/2004 no deixa lloc a dubtes: “Ningún Estado miembro celebrará un nuevo acuerdo con un tercer país que reduzca el número de compañías aéreas comunitarias que, con arreglo a los acuerdos existentes, puedan ser designadas para prestar servicios entre su territorio y dicho país, ni respecto a la totalidad del mercado del transporte aéreo entre las dos partes, ni en lo que se refiere a pares específicos de ciudades.” Per sort, el monopoli legal sobre les principals rutes d’Andorra a la UE que Govern vol regalar és incompatible amb la normativa comunitària. Govern també vol regalar un segon monopoli de facto, posant l’heliport nacional en un lloc en el qual físicament sols cap l’operador andorrà. En aquest sentit és important conèixer que segons el Reglament d’heliports d’Andorra, amb la creació de l’heliport nacional del Patapou, tots els operadors que efectuïn transport internacional de passatgers sols podran operar des del Patapou. Ateses les característiques del terreny, és obvi que les companyes comunitàries no hi cabrien. Sols hi caben dos helicòpters grans o tres de petits i no es pot ampliar. L’elecció del Patapou com heliport nacional dóna lloc a un monopoli de facto sobre les línies entre Andorra i la UE. Tot indica que és l’únic lloc que permet aconseguir tots els objectius d’aquesta operació, entre els quals la creació d’un bon servei públic de transport no sembla ser el prioritari. Afortunadament, la normativa comunitària no permetrà aquesta còctel de monopolis, diners, poder i venjances. Les línies regulars a Barcelona, a la Seu o a Andorra no podran operar sense un conveni amb França i amb Espanya. Uns convenis que no permetran l’exclusivitat sobre les línies ni permetran que s’operi des d’un heliport que físicament no pot rebre altres aeronaus que les de l’UTE andorrana. Si Govern no s’atura, l’aturarà Brussel·les. Quina vergonya que tot això es faci sota el nom del Govern d’Andorra.

Pros i contres d’un heliport

Sí a l’heliport nacional d’Andorra (HNA), no a l’heliport al Roc del Patapou (NH
Xavier Jordana Rossell
o apretar als súbdits fins a l’últim extrem, ni curar ab foch i fer­ro (com solem dir) lo que pot curarse ab remeis suaus i untures, ni tirar tant la corda que venga a romperse... (Màxima 30 del Manual Digest).
Sí a l’heliport nacional d’Andorra, en un lloc assenyat i ponderat, que no estigui a tocar (en balcó) del nucli urbà de la capital, al peu d’una tartera i en un vessant (el Solà d’Andorra la Vella i Santa Coloma) amb risc geològic i periòdiques caigudes de roques (bona part de les edificacions que hi ha al peu del vessant, avui dia no podrien ser autoritzades). Sí a l’Heliport Nacional d’Andorra, prèvia tria del lloc més adient per part del Govern d’Andorra, sense presses ni precipitacions ni posar l’Estat com a ostatge de particulars per hipotètics, incerts i enlluernadors avantatges econòmics per l’Administració. No a l’Heliport Nacional d’Andorra al Roc del Patapou. Totes les ubicacions poden comportar oposicions veïnals o altres, però aquest indret havia de quedar descartat per algunes elementals qüestions prèvies de sensatesa i sentit comú: l’evitació de tot risc per a les persones –per mínim que pugui ser–, la total degradació ambiental del sector i la necessària utilització racional del sòl per part de tots i especialment per part de l’Estat; sense necessitat de tants informes ni la implicació pública de tants tècnics governamentals. No a l’Heliport Nacional d’Andorra sense la prèvia concertació amb el comú afectat i l’evitació de fatigosos processos d’expropiació de béns comunals i privats a proposta de particulars, que imposin gravàmens i servituds a tot l’entorn, redueixin la qualitat de vida i hipotequin el futur desenvolupament parroquial (anella verda, ecològica i ciutadana i telefèric del Pic de Carroi). No a l’important projecte de país, de realització de l’Heliport Nacional d’Andorra, com un acte d’imposició i prova de força, obstinació, pebrots, enfrontaments, erosió i perjudici per a tots. Sí a l’Heliport Nacional d’Andorra en el marc d’un procés de concertació, diàleg i lleialtat institucional.